Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 69/1993 del 20 de mayo del 1993

Cuestión

Modificación del contrato del proyecto parcial de arreglo del parque Can Cluset, de la calle Peñíscola-Renfe de L?Hospitalet de Llobregat

Contestacion

ANTECEDENTS DE FET

 

Es dedueixen del Dictamen.

 

 

FONAMENTS JURÍDICS

 

I. Com resulta dels antecedents d?aquest dictamen, l?Ajuntament de l?Hospitalet de Llobregat, ha tramitat un expedient d?obres complementàries d?execució del projecte parcial d?arranjament del parc Can Cluset, situat al carrer Peñíscola-Renfe, adjudicades directament a l?empresa C., SCCL, per un import de 23.495.648 pessetes.

 

L?expedient d?obres complementàries deriva del fet que en el decurs de l?execució es van haver de fer una sèrie d?adaptacions dels murs perimetrals així com més demolicions de les previstes i es va produir un increment del cost de les obres de 10.355.460 pessetes, increment que excedeix amb escreix el vint per cent indicat per l?article 18 de la Llei de contractes de l?Estat, en relació amb l?article 265.4 de la Llei municipal i règim local de Catalunya, de 15 d?abril de 1987, i article 114.3 del Text refós de la legislació de Règim Local i que obliguen al dictamen preceptiu d?aquesta Comissió.

 

 

II. D?acord amb l?article 114.1 esmentat del Text refós i el 265.3 de la Llei municipal de Catalunya, l?autoritat competent per contractar l?obra podrà modificar, per raons d?interès públic, els contractes subscrits.

 

Com ha indicat aquesta Comissió al Dictamen 78/91, l?Administració municipal té la potestat de modificar el contingut del contracte per raons d?interès públic, possibilitat prevista amb caire general a l?article 18 de la Llei de contractes de l?Estat i que no és més que una manifestació particular de la posició jurídica especial que té l?Administració per tal de fer efectiva la seva configuració constitucional com a actuació servicial i objectiva dels interessos generals (art. 103 CE). És a dir, el ius variandi es fonamenta en la necessitat de donar satisfacció permanent a l?interès públic involucrat en el contracte, d?acord amb la doctrina jurisprudencial que textualment indica que: ?el principio de protección del fin del contrato en función de objetivos a conseguir mediante el mismo por la Administración adjudicataria, cuyo fin ha de obtenerse mediante el mantenimiento del contrato adjudicado, todo ello justificado por el interés público que lo informa? (STS de 16 de maig de 1989).

 

Sense perjudici de senyalar que l?esmentat manteniment s?ha d?exercitar: ?dentro de un límite prudencial en el incremento que no desnaturalice la modificación y que tienda a evitar una nueva contratación con fraude del principio licitatorio? (STS de 21 de juliol de 1989).

 

Com ha indicat aquesta Comissió, les limitacions i requisits procedimentals que afecten la validesa de les modificacions contractuals tenen com a finalitat preservar l?equilibri entre la necessària satisfacció de l?interès públic i la posició jurídica del contractista i protegir els principis generals de publicitat, concurrència i licitació que presideixen la regulació de la contractació administrativa en especial quan es tracta de la modificació d?un contracte per obres d?adjudicació directa que sempre té un caràcter excepcional (STS de 16 de juny de 1992).

 

 

III. Ens trobem davant d?una situació en la qual, com que l?increment derivat de les modificacions introduïdes en el projecte original superen el vint per cent de la seva quantia, el contractista podria resoldre el contracte, però aquest ha optat per la continuació de la relació contractual, d?acord amb el que estableix l?article 161 del Reglament de contractes de l?Estat, ajustant la prestació econòmica en un import de 10.355.460 pessetes, com a complement dels 23.495.648 pessetes del projecte original. Ara bé, no n?hi ha prou amb l?augment de costos per obres complementàries sinó que és necessari per admetre-les que es produeixin necessitats noves o causes tècniques imprevistes en el moment d?elaborar el projecte, segons la terminologia de l?article 149 del Reglament general de contractació, causes que estan justificades en el present expedient per adaptacions dels murs perimetrals que conformen l?espai de l?esmentat parc a la situació real del terreny, fent més demolicions a la zona d?accés així com pavimentació contínua en algunes d?aquestes darreres zones.

 

Per tant, es tracta d?una situació en la qual el manteniment del contracte pretén la protecció de la finalitat d?aquest en funció dels objectius a aconseguir per l?Administració adjudicatària, justificat per l?interès públic que l?informa (STS de 16 de maig de 1989).

 

 

IV. Feta l?anterior afirmació, aquesta Comissió Jurídica Assessora ha de cridar l?atenció, com ha fet en altres dictàmens (42/88, 5/90, 31/90 i 33/90), sobre el fet que, si bé l?interès públic és el que fa possible la modificació contractual, els projectes han d?ésser elaborats amb el rigor necessari per tal d?evitar posteriors modificacions, en especial si es té en compte que hi ha dos fets que cal remarcar i que són: primerament, la transcendència de la modificació és realment important des del punt de vista quantitatiu, ja que el percentatge de l?increment és quasi de l?ordre del 50 %, la qual cosa vol dir que els canvis que es pretenen són realment significatius, i això ha de fer reflexionar l?Administració municipal quant a la transcendència de la deficiència del projecte i, molt especialment, als efectes de l?article 154 del Reglament de contractes de l?Estat pel que fa a eventuals responsabilitats de l?autor del projecte inicial.

 

A més, es constata un marge de temps excessiu entre l?adjudicació del projecte inicial i el plantejament de la modificació. Efectivament, el contracte inicial és adjudicat directament al contractista per acord de l?Ajuntament de l?Hospitalet, de data 30 de juliol de 1990, i les obres es van iniciar el 8 d?octubre de 1990, segons informe dels Serveis Tècnics de l?esmentat Ajuntament, obres que s?havien d?acabar en el termini de quatre mesos. Aquest darrer termini ens porta a primers de 1991, però no és fins el 15 de juliol de 1992, és a dir, més d?un any després d?aquelles dates que els esmentats Serveis Tècnics fan constar noves adaptacions i que un Informe de 17 de novembre de 1992 manifesta que ens trobem davant d?un supòsit establert a l?article 150 en relació amb el 153 del Reglament general de contractació que permet al contractista, si està d?acord, ampliar el contracte inicial.

 

 

V. Cal analitzar aquest darrer informe per determinar la legalitat de la nova contractació. La normativa estatal bàsica distingeix clarament en matèria de modificacions contractuals, com es diu en el Dictamen 57/93, dos supòsits diferents: la modificació pròpiament dita (articles 50 i 52.2 i articles 149 i 150 RCE) i la realització d?obres complementàries (articles 153 RCE). La modificació no implica cap nova relació contractual sinó, simplement, l?alteració qualitativa (classe de fàbrica) o quantitativa (unitats d?obra). En canvi, la realització d?obres complementàries consisteix, com el seu nom indica, en l?execució d?obres no incloses en el projecte que durant el curs de l?obra principal l?Administració creu convenient dur a terme.

 

Com s?ha dit abans, l?informe jurídic presenta la contractació feta com un supòsit establert a l?article 150 en relació amb el 153, del Reglament general de contractació i d?acord amb l?exposició anterior, és obvi que aquesta relació és inexistent, atès que una cosa és la modificació, per circumstàncies imprevistes, d?un contracte preexistent (supòsit de l?article 150) i una altra, la realització d?unes obres complementàries però diferents de les principals (supòsit de l?article 153). Així es pot despendre d?una simple lectura dels dos preceptes en qüestió però, a més, ho ha reconegut inequívocament la doctrina i ho ha recollit aquesta Comissió Jurídica Assessora en casos similars al present (cf. dictàmens 1/1991 i 57/1993).

 

VI. Per tant, cal determinar si ens trobem davant d?un acord de modificació o d?obra complementària. Les dades que consten a l?expedient determinen que les obres a realitzar corresponen a obres complementàries o accessòries no incloses en el projecte que durant el curs de l?obra principal l?Administració ha estimat convenient executar. Efectivament, el que es proposava fer eren unes adaptacions dels murs perimetrals que conformen l?espai del parc a la situació real del terreny, fent més demolicions a la zona d?accés així com pavimentació continua en algunes d?aquestes darreres zones. És evident que no es tracta d?un supòsit de modificació derivat de necessitats noves o imprevistes, qualificació que mai poden tenir els accessos al parc Can Cluset.

 

Vista la naturalesa d?aquesta relació contractual, i d?acord amb el que fins ara s?ha exposat, queda clar que el règim que li és aplicable és el de l?article 153 RCE sense que hi hagi lloc a admetre cap tipus de relació amb els supòsits de modificació dels articles 149 i 150 RCE.

 

 

VII. Per finalitzar, a l?examen de si s?han complert totes les obligacions formals a l?expedient d?ampliació, s?ha de dir que no consta a l?expedient l?existència dels informes del secretari i de l?interventor de l?Ajuntament de l?Hospitalet, necessaris segons els esmentats articles 265.3 de la Llei municipal de règim local de Catalunya i 114.3 del Text refós de règim local de 1986.

 

 

CONCLUSIÓ

 

S?emet informe desfavorable sobre la proposta de modificació del contracte per execució del projecte parcial d?arranjament del parc Can Cluset, situat al carrer Peñíscola-Renfe que consisteix en la realització d?obres complementàries d?adaptació de murs perimetrals, demolicions i pavimentació en la zona d?accés al parc.

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga