Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 60/1993 del 29 de abril del 1993

Cuestión

Anteproyecto de Ley para adecuar la Ley 6/1989 a la Sentencia del Tribunal Constitucional 33/1993

Contestacion

ANTECEDENTS DE FET

Es dedueixen del Dictamen.

FONAMENTS JURÍDICS

I. Se sotmet a la consideració d?aquesta Comissió Jurídica Assessora de conformitat amb l?article 3.3 a) del Text refós de les seves lleis reguladores un Avantprojecte de llei preparat pel Departament d?Economia i Finances per tal d?adequar la Llei 6/1989 a la Sentència 33/1993 del Tribunal Constitucional.

Com ja s?ha assenyalat en els antecedents l?Avantprojecte consta d?una breu introducció i de dos articles: el primer que modifica l?article primer de la Llei 6/1989 de 25 de maig pel qual es va afegir un quart paràgraf en l?apartat b) de l?article 17 de la Llei 15/1985 d?1 de juliol de caixes d?estalvi de Catalunya; i el segon que autoritza el govern perquè elabori un text refós de la llei aprovada i de les dues que amb ella constitueixen el cos de la regulació de les caixes d?estalvi de Catalunya. A l?Avantprojecte no figura cap disposició complementària de l?articulat.

D?altra banda en l?expedient remès a aquesta Comissió Jurídica Assessora figura un informe del cap de l?Assessoria Jurídica en funcions del Departament d?Economia i Finances i una còpia de la Sentència 33/1993 dictada pel Tribunal Constitucional el dia 1 de febrer d?enguany.

II. La primera qüestió que correspon tractar en emetre aquest dictamen fa referència a la competència d?aquesta Comissió Jurídica Assessora. L?article 3.3 a) del Text refós de les seves lleis reguladores estableix en efecte que ?també correspon a la Comissió Jurídica Assessora dictaminar sobre els avantprojectes de llei ... que se sotmetin a la seva consideració?. En aquests supòsits però i a diferència del que succeeix amb els dels paràgrafs 2 i 3 del mateix article 3r el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora no és preceptiu ?com sembla desprendre?s de l?informe jurídic del Departament? sinó facultatiu. Des d?un punt de vista formal és oportú recordar que l?article 66 de la Llei 13/1989 de 14 de desembre d?organització procediment i règim jurídic de l?Administració de la Generalitat de Catalunya en la mateixa línia del que disposa l?article 92 del Reglament del Parlament estableix que els projectes de llei elaborats per l?Administració de la Generalitat han d?aplicar els requisits establerts per a l?elaboració de les disposicions generals de l?Administració. En el cas examinat aquells requisits han estat aplicats d?una forma que podríem qualificar de mínima. És clar que la finalitat essencial de l?Avantprojecte ?adequació d?una Llei a una Sentència del Tribunal Constitucional? i el seu mínim àmbit ?substitució d?un règim de majoria reforçada per un altre de majoria absoluta? excusen sobradament la no aplicació d?alguns dels requisits establerts per la llei ?marc normatiu en què la proposta s?insereix justificació de l?oportunitat de la mesura proposada estudi econòmic en termes de cost-benefici llista de disposicions afectades i taula de vigències?. Però en canvi si s?apliqués estrictament l?esmentat precepte es trobaria a faltar la part de la memòria en què es justifiqui l?adequació de la mesura proposada enfront d?una altra de possible així com les consultes que es puguin haver formulat.

III. L?article primer de l?Avantprojecte sobre el qual es dictamina dóna una nova redacció a la part de l?article primer de la Llei 6/1989 de 25 de maig que afegia un nou paràgraf ?el quart? a l?article 17 de la Llei 15/1985 d?1 de juliol de caixes d?estalvi de Catalunya amb aquest contingut: ?Els acords del ple de les corporacions locals fundadores designant els consellers generals que els corresponguin s?hauran de prendre amb el vot favorable de les dues terceres parts del nombre de fet que en cap cas no podrà ser inferior a la majoria absoluta del nombre legal de membres de la Corporació?. Aquest article fou declarat inconstitucional i nul per la Sentència 33/1993 perquè infringia la norma bàsica continguda a l?article 47.2 de la Llei de bases de règim local en afegir a una relació que el Tribunal Constitucional considera de numerus clausus un nou supòsit sotmès a majoria de dos terços.

En l?Avantprojecte de llei sobre el qual es dictamina el règim de majories a què se sotmeten els acords del ple de les corporacions locals fundadores designant consellers generals de les caixes d?estalvi és el de majoria absoluta. Aquesta decisió resulta totalment correcta i s?acomoda a la mateixa doctrina del Tribunal Constitucional el qual en la repetida Sentència declara: ?De ello resulta que el legislador estatal ha considerado básico el régimen de mayoría relativa en la adopción de acuerdos como regla general pero ha dejado al legislador de desarrollo (art. 47.3 m) la posibilidad de ampliar el número de supuestos en los que la mayoría simple puede quedar sustituida por mayoría absoluta por lo que el legislador autonómico podría disponer la exigencia de mayoría absoluta para determinados acuerdos.?

L?Avantprojecte de llei podia haver-se inclinat per un sistema de majoria relativa ?i d?aquí les mancances observades en el fonament jurídic precedent?; però l?opció pel sistema de majoria absoluta és totalment conforme a la legalitat suposa el lliure exercici de l?acció política s?atansa als precedents i només resta subjecte a la decisió del Parlament que representa el poble de Catalunya.

IV. L?article segon de l?Avantprojecte autoritza el Govern de la Generalitat perquè elabori el text refós de la legislació catalana sobre caixes d?estalvi. Una norma semblant ja figurava en la Llei 6/1989.

Aquesta delegació legislativa és conforme al que estableix l?article 33 de l?Estatut d?Autonomia de Catalunya que remet a l?article 82 de la Constitució espanyola. Aquest precepte en l?apartat 5è regula les autoritzacions per refondre textos legals i ha estat reproduït a l?article 39 de la Llei 3/1982 de 23 de març del Parlament del president i del Consell Executiu de la Generalitat. En efecte l?Avantprojecte de llei determina l?àmbit normatiu de la refosa i la circumscriu a la mera formulació d?un text únic.

La senzillesa de la tasca a dur a terme fa que sembli una mica excessiu el termini que s?ha fixat d?acord amb la preceptivitat legal però d?establir-ne un és de preveure que el Govern no esgotarà els sis mesos conferits per a l?elaboració del text refós.

V. L?Avantprojecte de llei finalment no conté cap disposició addicional final ni transitòria. No sembla requerir-les com tampoc les tenia la Llei 6/1989 que ara es modifica.

L?única qüestió que podria plantejar-se fa referència al termini d?entrada en vigor de la llei. D?una banda sembla que en aquest cas podria establir-se una entrada en vigor immediata atès que es tracta d?una modificació conseqüència d?una Sentència del Tribunal Constitucional i d?una autorització de refosa de la legislació de caixes d?estalvi de Catalunya.

Nogensmenys el que s?ha assenyalat sobre les diferents alternatives de la modificació abona el criteri que resulta en definitiva de mantenir el sistema general de vacatio legis.

CONCLUSIÓ

És procedent informar favorablement sobre l?avantprojecte de llei per adequar la Llei 6/1989 a la Sentència del Tribunal Constitucional 33/1993.

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga