Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 54/1996 del 07 de marzo del 1996

Cuestión

Proyecto de Decreto por el que se aprueba el Reglamento del cuerpo de bomberos de voluntarios de la Generalidad de Cataluña

Contestacion

ANTECEDENTS

Es dedueixen del Dictamen.

FONAMENTS JURÍDICS

I. Pel que fa a la competència de la Generalitat per dictar el Decret que sotmet a informe s?ha de tenir en compte que de fet el que es pretén regular és la col·laboració de la societat en la prestació d?un servei públic centrant-se en els drets i deures dels ciutadans que realitzen aquesta col·laboració. Les facultats de la Generalitat són en conseqüència les que té per a la seva autoorganització. El límit de les competències de la Generalitat vindrà donat per les bases del règim jurídic de les administracions públiques i del règim estatutari dels seus funcionaris que la Constitució espanyola atribueix a la competència de l?Estat. S?ha de remarcar que el personal que regula el Decret no té la condició de funcionari sinó que es tracta de particulars no professionals que col·laboren amb l?Administració d?una manera desinteressada. No estan per tant sotmesos a les bases en matèria de personal professional de les administracions públiques. D?altra part les esmentades bases no prohibeixen que al costat del personal de caràcter professional (estatutari o laboral) hi hagi particulars no professionals que puguin ajudar l?Administració en la prestació dels serveis públics. S?ha de concloure que la Generalitat té competència per regular la matèria objecte del Projecte en els límits de les bases del règim jurídic de les administracions públiques. Malgrat tractar-se d?una qüestió essencialment organitzativa la relació amb particulars i el fet de tractar-se d?una opció organitzativa de caràcter singular requereixen una habilitació legislativa. Aquesta està donada amb caràcter suficient per la Llei 5/1994 de 4 de maig especialment als articles 8 i 51. 54. L?article 51.1 disposa: ?Són bombers voluntaris les persones que per llur vocació beneficosocial presten llurs serveis d?una manera altruista dins l?estructura de qualsevol dels serveis de prevenció i extinció d?incendis i salvaments a Catalunya. Els bombers voluntaris no tenen la consideració de personal funcionari ni de personal laboral i es regeixen per la normativa que sigui establerta per reglament?. A aquesta remissió respon el Projecte de decret que s?examina.

II. Pel que fa als aspectes procedimentals cal comprovar si s?han complert les exigències dels articles 63 64 i 65 de la Llei 13/1989 de 14 de desembre d?organització procediment i règim jurídic de l?Administració de la Generalitat de Catalunya. A l?expedient hi ha la Memòria en la qual es troba la llista de disposicions afectades. Hi ha també un estudi cost-benefici que en realitat és més un estudi del cost de la modificació dels serveis. El Projecte ha estat sotmès tant a informació pública com a audiència de les entitats interessades. S?ha produït un intens debat social encara que reservat a la intervenció de les entitats afectades perquè en la informació pública no va comparèixer ningú. Hi ha també l?informe jurídic dels serveis jurídics del Departament de Governació. S?ha de concloure per tant que s?han seguit els tràmits procedimentals oportuns.

III. Respecte al contingut del Projecte cal fer les observacions següents:

Article 1: En aquest article i en tot l?articulat de la norma s?empra l?expressió ?cos de bombers voluntaris?. Des d?un punt de vista de precisió terminològica la paraula ?cos? s?ha de reservar per als cossos de funcionaris. Els que presten serveis de caràcter no professional no constitueixen cossos. La Llei 5/1994 abans esmentada parla simplement de bombers voluntaris. L?observació que fem no és de legalitat. Està clar en el text de la norma informada que no es tracta d?un cos de funcionaris públics. En qualsevol cas tècnicament sembla més aconsellable la supressió de la referència al ?cos?.

Article 9.3: La remissió dels articles 7.2 i 7.3 implica l?exigència dels límits d?edat també per a l?ingrés a la secció especial. Això canvia la situació normativa precedent i no sembla molt justificat pels requeriments més tècnics que físics dels components d?aquesta secció.

Article 14: Terminològicament seria més correcte parlar de cessament que de revocació.

Els paràgrafs compresos en el núm. 1 no es poden distingir per números cardinals.

En el paràgraf 4 seria millor parlar de revocació que d?expulsió. Aquesta última paraula fa al·lusió a una sanció i ens trobaríem de ser-ho amb falta d?habilitació legal suficient. El que es regula en aquest article en canvi és un acabament objectiu de la relació que no constitueix una sanció.

La lletra f) del paràgraf 4 compren dos supòsits d?expulsió això quedaria més clar si se substituís la conjunció ?i? per la ?o?: ?en el servei o el fet de negar-se?. També alternativament es podria situar en lletres diferents els dos supòsits d?expulsió. En la mateixa lletra f) l?expressió ?o pugui repercutir en el servei? és massa genèrica. La lletra g) del mateix paràgraf 4 no és una causa d?expulsió sinó una regulació procedimental i caldria passar-la al que ara és el número 2 de l?article.

El número 2 hauria de precisar qui és l?instructor del procediment.

Article 15: l?incís final ens diu que la sol·licitud de perllongament de funcions ?ha de ser autoritzada per resolució del director general de Prevenció i Extinció d?Incendis i de Salvament de Catalunya?. En l?actual redacció no se?ns diu qui la resol. La intervenció del director general és un tràmit previ a la resolució. Si es vol dir que qui decideix és l?esmentat director general seria millor emprar l?expressió ?la sol·licitud serà concedida ??.

Article 16.1: El termini de la suspensió hauria d?ésser lligat a la submissió efectiva a les revisions. No hi hauria d?haver un termini mínim. Tan bon punt s?ha demostrat el perfecte estat físic s?hauria d?aixecar la suspensió. El termini passat el qual es procedirà a l?expulsió s?hauria de precisar en el text de la norma i no deixar-lo en cada cas a la decisió del director general. S?hauria d?explicitar que en cas d?expulsió el procediment serà el de l?article 14.

Article 25.3: l?expressió ?per una sola vegada? és poc entenedora.

Article 27: la fórmula ?un nombre significatiu de membres? és massa genèrica i té nul contingut normatiu.

Article 31: quedaria redactat amb major claredat dient: ?1. La formació dels bombers voluntaris pertoca a l?Escola de Bombers de Catalunya que ha d?expedir-ne i enregistrar-ne els certificats i títols corresponents?.

Article 34: s?ha de remarcar que excepte les que porten a l?expulsió aquestes obligacions no tenen conseqüències jurídiques. Perquè en tinguessin una de les solucions possibles seria connectar-les als eventuals ascensos de categoria dels bombers voluntaris.

Articles 37 i 38: en aquests articles se segueix un criteri oposat pel que fa a la designació de caporals i sergents per una banda i la d?oficials per l?altra. Els primers dependran de la voluntat del cap electe del parc els segons són nomenats pel director general de Prevenció i Extinció d?Incendis de Catalunya amb informe previ del Consell de Bombers Voluntaris de la Generalitat de Catalunya. Tenint en compte que en tots els casos es tracta de tenir una certa antiguitat i haver superat el curs corresponent no sembla que hi hagi motius per fer prevaldre en un cas el principi electiu i en un altre el principi de carrera.

D?altra banda no està resolt què passa en els parcs que no tenen adscripció exclusiva de bombers voluntaris. També aquí s?hauria de triar entre una solució que prevalgui la carrera i una solució que prevalgui la decisió de la línia de comandament.

Al paràgraf 1 de l?article 37 s?exigeix que els caps hagin superat algun curs sigui el de caporal el de sergent o el d?oficial. Sembla més lògic que d?haver algun bomber voluntari que hagi superat el curs de categoria superior no en pugui ser elegit un altre només amb cursos de caràcter inferior. Així mateix també s?haurien de tenir en compte per ésser cap els requisits d?antiguitat que juntament amb els cursos s?exigeixen per esdevenir oficial sergent o caporal.

Pel que fa a l?apartat 4 de l?article 37 la proposta del subdirector general d?incendis i salvaments té un caràcter merament formal i per tant només serveix per complicar el procediment. Amb congruència amb els apartats anteriors s?ha d?entendre que els caporals i sergents són nomenats a proposta del cap de bombers i aquest és nomenat d?acord amb el resultat de l?elecció realitzada.

Disposició addicional 1: aquesta disposició és correcta si s?interpreta en el sentit que el que s?aplica als bombers voluntaris de la Vall d?Aran és el règim jurídic establert pel Decret però no les normes relatives a l?enquadrament orgànic o a les conseqüències pressupostàries. Així es dedueix del Decret 170/1994 de 14 de juny que en l?article 3 estableix el traspàs dels bombers voluntaris de Bossòst Les i Vielha però mantenint la regulació que tenien. Va ésser transferit el personal però no la competència normativa per regular-lo. Aquesta la continua tenint la Generalitat i la pot exercir mitjançant el present Decret.

Finalment cal fer esment a un problema terminològic que es repeteix diverses vegades en el text que informem. Ens referim a la solució adoptada: ?la persona titular del Departament de Governació? no és jurídicament correcta. Les competències són dels òrgans no de les persones titulars dels òrgans. Quan actua l?òrgan actua la persona jurídica pública d?una manera immediata i no una persona física que la representi. Caldria emprar una altra solució per exemple: ?el conseller o consellera de Governació? o bé ?l?òrgan superior del Departament de Governació?. Cal remarcar la curiositat que la cura per evitar la terminologia sexista només abasta el cas del conseller de Governació. El Projecte no té cap problema en utilitzar només la fórmula masculina pel que fa als bombers als caporals als sergents als oficials als caps als subdirectors generals o als directors generals.

CONCLUSIÓ

Es pot elevar al Govern per a la seva aprovació el Projecte de decret pel qual s?aprova el Reglament del cos de bombers voluntaris de la Generalitat de Catalunya amb les observacions efectuades en el cos del dictamen que en cap cas tenen caràcter essencial.

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga