Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 438/1997 del 18 de diciembre del 1997

Cuestión

Reclamación de indemnización instada por la Sra. A por la rotura de las gafas de su hijo en un centro público educativo

Contestacion

ANTECEDENTS DE FET

1. El 16 de maig de 1997, a les 13 hores, durant l'hora de menjador i al pati de l'escola, dos alumnes d'educació infantil del CEIP X va trepitjar les ulleres de l'alumne B. Com a conseqüència d'aquest incident es va trencar un vidre, les varetes i es va ratllar l'altre vidre. Aquests fets han estat corroborats pel director del centre mitjançant informe emès en data 26 de maig de 1997.

2. Mitjançant escrit de 26 de maig de 1997, la Sra. A, mare de l'alumne perjudicat, va reclamar que li abonessin les despeses derivades de l'adquisició d'unes ulleres noves. Adjuntava la factura corresponent i el full d'inscripció de naixement. Posteriorment, el 23 de setembre de 1997, va presentar un nou escrit davant del conseller d'Ensenyament en el qual exposava els fets ocorreguts i quantificava els danys causats en 15.580 pessetes.

3. El 8 d'octubre de 1997 la instructora de l'expedient va proposar desestimar la reclamació formulada i, el 17 d'octubre, va tenir entrada a aquesta Comissió Jurídica Assessora un escrit de petició de dictamen del conseller d'Ensenyament.

FONAMENTS JURÍDICS

I. La petició d'indemnització instada per la reclamant deriva, pel que fa a Catalunya, de l'article 87 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, que recull el principi de responsabilitat patrimonial consagrat en l'article 106.2 de la Constitució espanyola ?en els termes que estableixi la legislació vigent? i que avui es troben recollits en la Llei 30/1992, de 26 de novembre i al Reglament aprovat per Reial decret 429/1993, de 26 de març.

D'acord amb la normativa esmentada, articles 139 i següents de l'esmentada Llei, per tal que l'acció de responsabilitat prosperi i el perjudicat tingui dret a ser indemnitzat, cal que s'hagi produït un dany real i efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat en relació amb una persona o grup de persones. A més, és necessari que l'esmentada lesió sigui conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics, en una relació directa, immediata i exclusiva de causa a efecte i sense intervenció estranya que influeixi en el nexe causal, alterant-lo. I, finalment, que no s'hagi esdevingut per causa de força major.

II. De l'anàlisi dels requisits formals de la reclamació objecte d'aquest dictamen es desprèn l'escrit de reclamació reuneix els requisits establerts a l'art. 70 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre i a l'art. 6 del Reial decret 429/1993, de 26 de març.

Pel que fa a les legitimacions esgrimides, no hi ha cap mena de dubte que la reclamant està legitimada per instar per instar un acte d'aquesta naturalesa atès que, com a mare de la nen perjudicat, en deté la representació legal. És igualment correcta la legitimació passiva de la Generalitat de Catalunya atès que és la titular del centre on es produïren els fets. Així mateix, es vol assenyalar que no es plantegen problemes de prescripció ja que la reclamació s'ha interposat dins del termini legalment establert.

Des d'un punt de vista procedimental, únicament es vol assenyalar que es troba a faltar l'expedient l'informe del professor encarregat de la vigilància dels alumnes i l'informe del delegat territorial d'Ensenyament d'acord amb el que estableixen els articles 3.4 i 3.5 de l'annex a l'Ordre de 16 d'octubre de 1991 que modifica la de 13 de novembre de 1989.

III. Resoltes les qüestions formals pertoca ara analitzar els aspectes relatius a la causalitat i imputació amb la finalitat de formular un judici sobre les eventuals responsabilitats derivades dels fets exposats als antecedents de fet d'aquest dictamen.

El cas que s'ha plantejat té com a origen el trencament d'unes ulleres patit pel fill de la reclamant en un centre públic. La realitat del dany amb motiu del qual es reclama s'ha acreditat degudament a l'expedient. Alhora, es tracta d'una lesió perfectament individualitzada quant al subjecte que la patí i susceptible d'ésser avaluada econòmicament com es desprèn de la factura aportada per la reclamant.

IV. A més de l'anteriorment esmentat, per tal que el dany sigui indemnitzable és necessari també que sigui conseqüència del funcionament del servei públic i, en aquest sentit, cal que existeixi el necessari nexe causal entre l'activitat administrativa i el resultat lesiu.

En el supòsit sobre el qual es dictamina l'accident es va produir a les dependències escolars i durant l'hora de menjador. Però cap d'aquestes circumstàncies no genera de forma automàtica la responsabilitat administrativa aplicant un títol d'imputació tan genèric com és la titularitat pública del servei. I encara menys en el supòsit sobre el qual es dictamina en què l'única vinculació entre el servei educatiu i el dany és que aquest es produí en les seves dependències i durant l'horari de funcionament.

La constant doctrina d'aquesta Comissió Jurídica Assessora ha posat de manifest que la imputació dels danys s'haurà d'efectuar d'una manera matisada, prenent en consideració, per a cada cas individualitzat, les concretes circumstàncies que hi intervenen.

En relació amb les circumstàncies concurrents en aquest supòsit concret, del breu informe tramès per la direcció del centre resulta que el trencament de les ulleres es va produir perquè dos alumnes del parvulari les hi van trepitjar.

Però ni del relat dels fets succeïts ni de la restant documentació tramesa no es desprèn que la causa d'aquest incident hagués estat la dinàmica mateixa de l'activitat prestacional de l'Administració educativa ni un risc creat per aquesta, ja que no consta que els menors s'estiguessin barallant o que realitzessin algun tipus de joc que fes necessària una vigilància específica.

Tot el que s'acaba d'exposar porta a concloure que la causa de la lesió patrimonial soferta per l'alumne no va ser el funcionament del servei educatiu durant l'hora d'esbarjo del menjador, sinó l'actuació d'uns companys de l'alumne que li van trepitjar les ulleres.

No es pot parlar, per tant, de l'existència del necessari vincle causal entre l'actuació administrativa i dany sofert per l'alumne, i per aquest motiu no és procedent obligar a l'Administració a indemnitzar-lo.

CONCLUSIÓ

És procedent desestimar la reclamació instada per la Sra. A pel trencament de les ulleres del fill en un centre públic educatiu.

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga