Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 437/1997 del 18 de diciembre del 1997

Cuestión

Reclamación de indemnización instada por el Sr. A y la Sra. B por la rotura de un diente de su hijo en un centro público educativo

Contestacion

ANTECEDENTS DE FET

1. El dia 8 de maig de 1997, a les 11.15 hores, durant l'hora d'esbarjo, C, alumne del CEIP X, va xocar amb un altre company i com a conseqüència del cop es va trencar una dent. L'altre alumne es va fer un trau al cap. Aquests fets han estat corroborats pels professors encarregats de la vigilància del pati i pel director del centre mitjançant informes emesos en dates 23 de maig i 2 de setembre de 1997, respectivament.

2. Mitjançant escrit de data 23 de maig de 1997 el Sr. A i la Sra. B, pares del nen C, van reclamar davant el conseller d'Ensenyament les despeses produïdes arran de l'accident. Adjuntaven un informe mèdic, una fotocòpia del llibre de família i una factura emesa per una clínica dental. A requeriment de l'òrgan instructor de l'expedient, el 4 d'agost de 1997, la mare del nen va presentar un escrit en el qual quantificava les despeses ocasionades en 25.000 pessetes.

3. El 5 de juny de 1997 la Delegació Territorial d'Ensenyament al Baix Llobregat va trametre la documentació relativa a la reclamació formulada juntament amb l'informe de la delegada territorial.

4. El 8 d'octubre de 1997 l'instructor de l'expedient va proposar desestimar la reclamació formulada i, finalment, el 17 d'octubre, va tenir entrada a aquesta Comissió Jurídica Assessora un escrit de petició de dictamen del conseller d'Ensenyament.

FONAMENTS JURÍDICS

I. La petició d'indemnització instada pels reclamants deriva, pel que fa a Catalunya, de l'article 87 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, que recull el principi de responsabilitat patrimonial consagrat en l'article 106.2 de la Constitució espanyola ?en els termes que estableixi la legislació vigent? i que avui es troben recollits en la Llei 30/1992, de 26 de novembre i al Reglament aprovat per Reial decret 429/1993, de 26 de març. D'acord amb la normativa esmentada, articles 139 i següents de l'esmentada Llei, per tal que l'acció de responsabilitat prosperi i el perjudicat tingui dret a ser indemnitzat, cal que s'hagi produït un dany real i efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat en relació amb una persona o grup de persones. A més, és necessari que l'esmentada lesió sigui conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics, en una relació directa, immediata i exclusiva de causa a efecte i sense intervenció estranya que influeixi en el nexe causal, alterant-lo. I, finalment, que no s'hagi esdevingut per causa de força major.

II. De l'anàlisi dels requisits formals de la reclamació objecte d'aquest dictamen es desprèn que els reclamants estan legitimats per instar-la atès que, com a pares del nen perjudicat, en detenen la representació legal com així han acreditat documentalment.

Igualment hi ha la legitimació passiva de la Generalitat de Catalunya ja que és la titular del centre on es produïren els fets. A més, la reclamació s'ha interposat dins del termini legalment establert i encara que no s'ha adreçat a cap òrgan concret aquesta deficiència ha estat degudament corregida per l'Administració activa.

Des d'un punt de vista procedimental, l'expedient de reclamació s'ha tramitat d'acord amb la Llei 30/1992, de 26 de novembre i el Reial decret 429/1993, de 26 de març i, de forma específica, s'han acomplert els tràmits i actuacions previstes a l'Ordre de 16 d'octubre de 1991 que modifica la de 13 de novembre de 1989.

III. La realitat i efectivitat de la lesió dental al·lega da pels reclamants s'acredita suficientment a través dels informes emesos per la direcció del col·legi i pel professorat encarregat de la vigilància del pati i també a través de l'informe del metge que va atendre el menor. Així mateix, es tracta d'un dany individualitzable, ja que consta a l'expedient que qui va patir l'accident va ser C, i és també susceptible d'ésser valorat econòmicament com es desprèn de la factura aportada a l'expedient.

IV. A més de l'anteriorment esmentat, per tal que el dany sigui indemnitzable és necessari també que sigui conseqüència del funcionament del servei públic i, en aquest sentit, cal que existeixi el necessari nexe causal entre l'activitat administrativa i el resultat lesiu.

En el supòsit sobre el qual es dictamina l'accident es va produir a les dependències escolars i durant l'hora d'esbarjo. Però, com ja ha manifestat aquesta Comissió en anteriors dictàmens, aquests motius no són suficients per imputar les conseqüències lesives a l'Administració educativa, sinó que cal analitzar si el funcionament del servei públic ha estat o no la causa de la lesió patida en una relació directa, immediata i exclusiva. Segons han informat els professors que vigilaven el pati el trencament de la dent es va produir a conseqüència d'un xoc accidental de l'alumne lesionat amb un altre company mentre jugaven al pati. Ara bé, de l'expedient no es desprèn que l'Administració hagués provocat algun tipus de risc que fes perillar la integritat dels menors o que hagués incorregut en descurança en la seva vigilància i, a més, ha quedat degudament acreditat que l'activitat de pati es portava a terme sota la vigilància de dos professors del centre. D'acord amb el que s'acaba d'exposar cal concloure que en el supòsit sobre el qual es dictamina la lesió patrimonial no va ser conseqüència de funcionament del servei educatiu ni un risc creat per aquest durant l'hora d'esbarjo i, per tant, no es pot parlar de l'existència del necessari vincle causal entre l'actuació administrativa i el resultat lesiu ni tampoc es pot obligar a l'Administració a indemnitzar-lo.

CONCLUSIÓ

És procedent desestimar la reclamació d'indemnització instada pel Sr. A i la Sra. B pel trencament d'una dent del seu fill en un centre públic educatiu.

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga