Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 436/1997 del 18 de diciembre del 1997

Cuestión

Reclamación de indemnización instada por la Sra. A por las lesiones dentales sufridas por su hijo en un centro público educativo

Contestacion

ANTECEDENTS DE FET

1. El 25 de febrer de 1997, a les 16.25 hores, B, alumne del cicle mitjà d'educació primària del CEIP X, va patir una accident mentre feia fila per anar sortint de classe en ser empès involuntàriament per un company de classe. Com a conseqüència de l'empenta va caure a terra i es va trencar la reconstrucció dental que se li havia fet uns mesos abans. Aquests fets han estat corroborats per la mestra responsable de l'alumna mitjançant informe emès el 25 de febrer de 1997. A l'expedient també s'acompanya l'informe del director de l'escola emès en data 30 de maig de 1997.

2. El 28 de maig de 1997 la Sra. A, en representació del seu fill, B, va sol·licitar davant el conseller d'Ensenyament ser indemnitzada per les despeses que li havia ocasionat aquell incident, que quantificava en 48.000 pessetes segons acreditava amb la corresponent rebut. Acompanyava també una fotocòpia del full corresponent del llibre de família i un informe mèdic.

3. El 5 de juny de 1997 la Delegació Territorial va trametre tota la documentació relativa a la reclamació formulada juntament amb l'informe del delegat territorial.

4. El 8 d'octubre de 1997 el Servei de Recursos i Informes Jurídics va proposar desestimar la reclamació formulada i, el 17 d'octubre, va tenir entrada a aquesta Comissió Jurídica Assessora un escrit de petició de dictamen del conseller d'Ensenyament.

FONAMENTS JURÍDICS

I. La petició d'indemnització instada per la reclamant deriva, pel que fa a Catalunya, de l'article 87 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, que recull el principi de responsabilitat patrimonial consagrat en l'article 106.2 de la Constitució espanyola ?en els termes que estableixi la legislació vigent? i que avui es troben recollits en la Llei 30/1992, de 26 de novembre i al Reglament aprovat per Reial decret 429/1993, de 26 de març. D'acord amb la normativa esmentada, articles 139 i següents de l'esmentada Llei, per tal que l'acció de responsabilitat prosperi i el perjudicat tingui dret a ser indemnitzat, cal que s'hagi produït un dany real i efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat en relació amb una persona o grup de persones. A més, és necessari que l'esmentada lesió sigui conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics, en una relació directa, immediata i exclusiva de causa a efecte i sense intervenció estranya que influeixi en el nexe causal, alterant-lo. I, finalment, que no s'hagi esdevingut per causa de força major.

II. De l'anàlisi dels requisits formals de la reclamació objecte d'aquest dictamen es desprèn que la reclamant està legitimada per instar-la atès que, com a mare del nen perjudicat, en deté la representació legal com així ha acreditat documentalment.

Igualment és correcta la legitimació passiva de la Generalitat de Catalunya ja que és la titular del centre on es produïren els fets. A més, de la documentació tramesa es desprèn que la reclamació s'ha interposat dins del termini legalment establert i que s'ha adreçat a l'òrgan competent per a conèixer-la i resoldre-la.

Des d'un punt de vista procedimental, l'expedient de reclamació s'ha tramitat correctament i s'han observat els tràmits i actuacions que estableix l'Ordre de 16 d'octubre de 1991 que modifica la de 13 de novembre de 1989.

III. La realitat i efectivitat de les lesions dentals al·lega des per la reclamant s'acredita suficientment a través dels informes emesos per la direcció del col·legi i per la mestra tutora de l'alumne i també a través del certificat del metge que va atendre el menor. Així mateix, es tracta d'un dany individualitzable, ja que consta a l'expedient que qui va patir l'accident va ser B, i és també susceptible d'ésser valorat econòmicament com es desprèn del rebut aportat per la reclamant.

IV. A més de l'anteriorment esmentat, per tal que el dany sigui indemnitzable és necessari també que sigui conseqüència del funcionament del servei públic i, en aquest sentit, cal que existeixi el necessari nexe causal entre l'activitat administrativa i el resultat lesiu.

En el supòsit sobre el qual es dictamina l'accident es va produir a les dependències escolars i durant l'horari lectiu del servei. Però, com ja ha manifestat aquesta Comissió en anteriors dictàmens, aquests motius no són suficients per imputar les conseqüències lesives a l'Administració educativa, sinó que cal analitzar si el funcionament del servei públic ha estat o no la causa de la lesió patida en una relació directa, immediata i exclusiva. Segons han informat el director del centre i la professora tutora de l'alumne les lesions dentals es van produir a conseqüència d'una empenta que de forma totalment involuntària li va donar un company mentre feien fila per sortir de classe. Però ni del relat dels fets succeïts ni de la restant documentació tramesa no es desprèn que l'Administració hagués provocat algun tipus de risc que fes perillar la integritat dels menors o que hagués incorregut en negligència o descurança en la seva vigilància.

Examinant la documentació tramesa s'arriba a la conclusió que la causa de les lesions dentals sofertes per l'alumne no va ser el funcionament del servei educatiu ni un risc creat per aquest, sinó l'actuació d'un company de la víctima que li va donar una empenta involuntària i el va fer caure.

No ha existit, per tant, el necessari vincle causal entre l'actuació administrativa i dany sofert per l'alumne, motiu pel qual no és procedent obligar a l'Administració a indemnitzar-lo.

CONCLUSIÓ

És procedent desestimar la reclamació formulada per la Sra. A per les lesions dentals patides pel seu fill en un centre públic educatiu.

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga