Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 435/1997 del 18 de diciembre del 1997

Cuestión

Reclamación de indemnización instada por el Sr. A y la Sra. B por el accidente sufrido por su hijo en un centro público educativo

Contestacion

ANTECEDENTS DE FET

1. El dia 6 de maig de 1997, a les 11.45 hores, en acabar el període d'esbarjo a la pista d'esports de l'edifici 2 de l'IES X, l'alumne C va fer una última cistella de bàsquet i l'anell que portava al dit anular de la mà dreta va quedar travat en un sortint de la cistella. El propi pes de l'alumne va provocar l'esquinçament total del dit amb pèrdua del nervi, vasos sanguinis, massa muscular i l'última falange. L'alumne va demanar ajuda als seus companys que van avisar a la professora encarregada de la vigilància que es trobava al fons del pati pendent de la sortida dels alumnes que acabaven l'esbarjo. Aquesta professora va demanar immediatament la col·laboració del professor d'educació física, que va prendre les mesures adequades per tal d'evitar l'hemorràgia i atendre l'alumne. La cap d'estudis d'ESO va acudir amb la màxima urgència al lloc de l'accident i va donar instruccions per avisar una ambulància. La part del dit que havia estat amputada va ser introduïda en una bossa de gel per si això podia fer possible la reimplantació. L'alumne va ser traslladat amb ambulància a l'Hospital Y de Barcelona acompanyat per la cap d'estudis. El mateix dia va ser intervingut quirúrgicament i se li practicà l'amputació del dit.

2. El 13 de maig de 1997 el Sr. A i la Sra. B van presentar una reclamació davant el conseller d'Ensenyament en la qual demanaven la corresponent indemnització pels danys soferts pel seu fill arran de l'accident. Adjuntaven una fotocòpia del llibre de família, l'informe provisional d'alta i l'informe d'ortopèdia de l'Hospital Y.

Posteriorment, el 16 de juliol de 1997 els reclamants van presentar un escrit en el qual concretaven l'import de la indemnització reclamada, que xifraven en 7.162.512 pessetes segons el següent desglossament: 5.648.512 pessetes per l'amputació de les tres falanges del dit anular i el pel perjudici estètic, 14.000 pessetes per dos dies d'hospitalització i 1.500.000 pessetes pels danys morals. Acompanyaven a aquest escrit un informe mèdic sobre les lesions sofertes per l'alumne.

3. A l'expedient tramès consten dos informes emesos pel director de l'institut de dates 13 de maig i 18 de juliol de 1997 i un informe de la professora encarregada de la vigilància del pati. També s'acompanya l'informe de la delegada territorial.

4. El 6 de novembre de 1997 el Servei de Recursos i Informes Jurídics del Departament va proposar desestimar la reclamació formulada i, el 17 de novembre de 1997, va tenir entrada a aquesta Comissió Jurídica Assessora un escrit de petició de dictamen del conseller d'Ensenyament.

FONAMENTS JURÍDICS

I. L'Administració de la Generalitat, segons l'article 87.1 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat, respon patrimonialment dels danys i perjudicis que sofreixin els particulars per causa del funcionament dels serveis públics, segons els termes establerts en la legislació vigent.

Aquesta és la manera com recull l'ordenament català la institució de la responsabilitat administrativa, el fonament constitucional de la qual el trobem a l'article 106.1 de la Constitució espanyola i desplegat a la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i pel seu Reglament.

D'acord amb la normativa esmentada, articles 139 i següents d'aquesta última Llei, per tal que l'acció de responsabilitat prosperi i el perjudicat tingui dret a ser indemnitzat, cal que s'hagi produït un dany real i efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat en relació amb una persona o grup de persones. A més, és necessari que l'esmentada lesió sigui conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics, en una relació directa, immediata i exclusiva de causa a efecte i sense intervenció estranya que influeixi en el nexe causal, alterant-lo. I, finalment, que no s'hagi esdevingut per causa de força major.

II. L'anàlisi dels elements formals i procedimentals revela que l'expedient s'ha tramitat d'acord amb l'Ordre de 13 de novembre de 1989 (modificada per la de 16 d'octubre de 1991), i que s'han portat a terme els tràmits i actuacions que s'estableixen en aquesta normativa. També es dedueix de l'expedient que s'ha acomplert el tràmit d'audiència que preceptua l'art. 84 de la Llei 30/92, de 26 de novembre, ja que així ho reconeixen els reclamants en un dels seus escrits. Únicament es vol assenyalar que es troba faltar a l'expedient l'escrit de comunicació de sinistre a què fa referència la base 3.5 de l'annex de la citada Ordre.

Prosseguint amb l'anàlisi dels requisits formals s'ha de dir que l'escrit de reclamació reuneix els requisits establerts per l'art. 70 de la Llei 30/1992 i l'art. 6 del Reial decret 429/1993 i, a més, ha estat interposat davant de l'òrgan competent per conèixer i resoldre'l. No se susciten problemes derivats de la legitimació activa ni passiva esgrimides perquè, quant a la primera, els reclamants són els pares del nen perjudicat i, com a tals, n'ostenten la seva representació legal, i quant a la segona, l'Administració de la Generalitat és la titular del centre on tingué lloc el sinistre. I finalment, queda molt clar que l'acció s'ha exercitat dins del termini legalment establert atès quan s'interposà la reclamació només havien transcorregut set dies d'ençà que es produí el sinistre.

III. En el cas concret sotmès a dictamen és indubtable que l'alumne de 1r d'ESO ha sofert un dany, la realitat i efectivitat del qual ha estat acreditada tant pels diversos informes emesos pel centre públic com pels informes mèdics que consten a l'expedient. Aquest dany, consistent en l'amputació del quart dit de la mà dreta, és susceptible d'ésser avaluat econòmicament.

Ara pertoca analitzar si el dany patit pel fill dels reclamants fou conseqüència del funcionament del servei educatiu i, per tant, li és imputable i té el deure jurídic de rescabalar-lo.

Tot i que el dany es va produir en l'àmbit de la prestació del servei públic d'ensenyament, que clarament s'estén també al temps d'esbarjo dels alumnes en el pati del centre escolar, és necessari per tal que es produeixi una relació de causalitat entre el funcionament del servei públic i el dany determinant de la responsabilitat de l'Administració, que el dany sigui conseqüència directa del funcionament del servei o, eventualment, d'un risc creat per aquest, no essent suficient, com ja ha precisat en diversos dictàmens aquesta Comissió, que el dany simplement ?es relacioni?, d'una manera incidental, amb el funcionament del servei, que si bé es pot considerar com a mera ?ocasió? del dany, en cap cas és possible configurar com a ?causa? de l'incident. en el cas sobre el qual es dictamina el dany es produí mentre l'alumne feia l'última cistella a la pista d'esports de l'escola en quedar travat l'anell que portava al dit anular de la mà esquerra en un sortint de la cistella de bàsquet.

L'únic que queda clar a l'expedient és que l'accident es va produir perquè l'alumne portava un anell i que va ser el seu propi pes el que va provocar el esquinçament total del dit, segons es fa constar en un dels informes del director.

No obstant això no han quedat degudament acreditades les circumstàncies concretes en què es va produir l'incident i quina va ser la causa real generadora del dany. El director del col·legi s'ha limitat a manifestar que malgrat que la posició de la cistella no era la correcta, atès que es trobava parcialment inclinada, no pot assegurar que aquesta hagués estat la causa de l'accident. En aquest sentit ha precisat que en la revisió que es va fer immediatament després de l'accident es va observar que la inclinació de la cistella no era superior a quinze centímetres i que part d'aquesta inclinació s'hauria pogut produir pel pes de l'alumne en quedar travat a la cistella.

Però a part dels informes emesos per la direcció de l'institut, no consta a l'expedient cap altra tipus d'informació complementària que permeti determinar si la inclinació o alçada de la cistella va propiciar el desgraciat incident. Els reclamants tampoc aporten cap tipus de prova indiciària que permeti dilucidar aquest extrem. D'acord amb el que s'acaba d'exposar i valorant les dades que consten a l'expedient, aquesta Comissió considera que la petició de responsabilitat no pot prosperar per manca de prova en no haver-se acreditat l'indispensable nexe causal entre el funcionament del servei educatiu i el resultat lesiu i, per tant, no es poden imputar a l'Administració les conseqüències lesives de l'accident sofert per l'alumne.

CONCLUSIÓ

És procedent desestimar la reclamació d'indemnització instada pel Sr. A i la Sra. B per l'accident sofert pel seu fill en un centre públic educatiu.

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga