Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 432/1997 del 18 de diciembre del 1997

Cuestión

Reclamación de indemnización instada por el Sr. A y por la Sra. B por las lesiones dentales sufridas por su hija en un centro público educativo

Contestacion

ANTECEDENTS DE FET

1. El dia 26 de febrer de 1997, a les 12.15 hores del matí, C., alumna de cinquè nivell del CEIP X, va patir una caiguda en relliscar al pati de l'escola i com a conseqüència d'aquesta es va trencar la dent incisiva dreta. El 27 de febrer la directora del centre públic va emetre un informe sobre els fets ocorreguts. Posteriorment, el 21 de març va emetre una nota complementària en la qual feia constar que l'incident s'havia produït en el moment en què l'alumna entrava al pati de l'escola quan tornava d'una sortida programada amb els seus companys, la seva tutora i altres alumnes de sisè nivell.

2. El 21 de març de 1997 el Sr. A i la Sra. B, pares de la nena accidentada, van formular reclamació davant la delegada territorial d'Ensenyament a Barcelona en la qual sol·licitaven el rescabalament de les despeses derivades de l'accident, que quantificaven en 6.000 pessetes segons acreditaven amb la factura corresponent. Acompanyaven també fotocòpia del llibre de família.

3. A l'expedient tramès també s'acompanya un informe de l'inspector d'Ensenyament, un informe de la delegada territorial d'Ensenyament i un escrit de comunicació de sinistre.

4. El 2 d'octubre de 1997 el Servei de Recursos i Informes Jurídics va proposar desestimar la reclamació formulada i, finalment, el 13 d'octubre va tenir entrada a aquesta Comissió Jurídica Assessora un escrit de petició de dictamen del conseller d'Ensenyament.

FONAMENTS JURÍDICS

I. La petició d'indemnització instada pels reclamants deriva, pel que fa a Catalunya, de l'article 87 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, que estableix que l'Administració de la Generalitat respon patrimonialment dels danys i perjudicis que sofreixin els particulars per causa del funcionament dels serveis públics d'acord amb els termes establerts a la legislació vigent.

Aquesta institució de la responsabilitat administrativa, el fonament constitucional de la qual es troba a l'article 106.2 de la Constitució espanyola, es desenvolupa actualment a la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú i pel Reglament aprovat per Reial decret 429/1993, de 26 de març.

D'acord amb la normativa esmentada, articles 139 i següents d'aquesta Llei, per tal que l'acció de responsabilitat prosperi i el perjudicat tingui dret a ser indemnitzat, cal que s'hagi produït un dany real i efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat en relació amb una persona o grup de persones. A més, és necessari que l'esmentada lesió sigui conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics, en una relació directa, immediata i exclusiva de causa a efecte i sense intervenció estranya que influeixi en el nexe causal, alterant-lo. I, finalment, que no s'hagi esdevingut per causa de força major.

II. Pel que fa als requisits formals necessaris per a l'admissibilitat de la reclamació instada, es vol assenyalar, en primer lloc, que les legitimacions esgrimides són correctes. D'una part, perquè els reclamants, com a pares de la nena lesionada, estan legitimats per instar un acte d'aquesta naturalesa com així ho ha acreditat amb la documentació aportada. I, de l'altra, perquè ho hi ha dubte que la legitimació passiva correspon a la Generalitat de Catalunya ja que és la titular del centre on es produïren els fets. Tampoc no se susciten problemes de prescripció ja que la petició d'indemnització es va formular dins de termini hàbil.

Des d'un punt de vista procedimental, únicament es vol indicar que es troba a faltar a l'expedient l'informe de la professora encarregada de la vigilància o custòdia de l'alumna d'acord amb el que estableix l'apartat 3.4 de l'annex de l'Ordre de 16 d'octubre de 1991 que modifica la de 13 de novembre de 1989.

III. En el supòsit sobre el qual es dictamina és clara la realitat i efectivitat dels danys al·legats pels reclamants atès que la seva existència s'acredita suficientment a través de l'informe mèdic i dels informes emesos per la direcció del centre. Així mateix, es tracta d'un dany individualitzable, ja que consta a l'expedient que qui va patir l'accident va ser C, i és també susceptible d'ésser valorat econòmicament com es desprèn de la factura aportada pels reclamants.

IV. A més de l'anteriorment esmentat, per tal que el dany sigui indemnitzable és necessari també que sigui conseqüència del funcionament del servei públic i, en aquest sentit, cal que existeixi el necessari nexe causal entre l'activitat administrativa i el resultat lesiu.

En el supòsit sobre el qual es dictamina l'accident es va produir al pati de l'escola i durant l'horari lectiu. Ara bé, ni la titularitat pública de les dependències escolars ni el fet d'haver-se produït la lesió durant l'horari de funcionament del servei no generen de forma automàtica la responsabilitat de l'Administració aplicant un títol d'imputació tan genèric com és el de la titularitat pública del servei.

Per tal d'imputar les conseqüències lesives derivades de l'accident al servei educatiu s'hauria d'haver d'acreditat que aquell s'esdevingué per causa de la dinàmica de l'activitat, organitzada i posada en marxa per l'Administració. I convé recordar que aquesta càrrega de la prova recau en qui pretén fer-la valer.

Segons ha informat la directora del centre, la lesió s'esdevingué per causa d'una caiguda que va patir la nena en relliscar al pati de l'escola. Però no es desprèn de l'expedient la concurrència de cap element o circumstància en la producció de la lesió que es pugui imputar al servei d'ensenyament com podria ser, per exemple, el mal estat del terra o cap altre element de risc potencial o perill que l'hagués pogut afavorir. Els reclamants tampoc no han al·legat cap dada o argumentació que serveixi per fonamentar la presumpta responsabilitat administrativa.

A la vista de les dades que consten a l'expedient i atès que els reclamants no han acreditat que les lesions dentals fossin conseqüència del servei públic educatiu ni d'un risc creat per aquest, cal concloure que la causa del resultat lesiu només es pot atribuir a una caiguda accidental de la mateixa víctima, la qual cosa exonera de tota responsabilitat l'Administració educativa i l'eximeix del deure de rescabalar la indemnització sol·licitada.

CONCLUSIÓ

És procedent desestimar la reclamació d'indemnització instada pel Sr. A i la Sra. B per les lesions patides per la seva filla en un centre públic educatiu.

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga