Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 422/1997 del 04 de diciembre del 1997

Cuestión

Reclamación de indemnización instada por la Sra. A por las lesiones dentales sufridas por su hijo en un centro público educativo

Contestacion

ANTECEDENTS DE FET

1. El dia 10 de gener de 1997, durant l'hora d'esbarjo, B, alumne del centre públic X, va ensopegar amb un altre nen i va caure a terra. Com a conseqüència de la caiguda va patir danys a les dents.

2. En dates 12 i 13 de gener de 1997 la professora encarregada de la vigilància del pati i el director del centre públic van emetre sengles informes sobre els fets ocorreguts.

3. Mitjançant escrit de data 11 de febrer de 1997 la Sra. A, mare del nen accidentat, va reclamar les despeses derivades d'aquell accident que quantificava 50.000 pessetes segons acreditava amb el rebut corresponent. També acompanyava a l'escrit una còpia d'un certificat mèdic oficial acreditatiu de les lesions i una fotocòpia del llibre de família.

4. El dates 4 de març i 17 d'abril de 1997 la Delegació Territorial va trametre la documentació relativa a la reclamació formulada juntament amb l'informe del delegat territorial.

5. El 30 de setembre de 1997 el Servei de Recursos i Informes Jurídics va proposar desestimar la reclamació formulada i, finalment, el 8 d'octubre va tenir entrada a aquesta Comissió Jurídica Assessora un escrit de petició de dictamen del conseller d'Ensenyament.

FONAMENTS JURÍDICS

I. L'acció exercida per la reclamant deriva, pel que fa a Catalunya, de l'article 87 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat, que recull el principi de responsabilitat patrimonial consagrat en l'article 106.2 de la Constitució espanyola ?en els termes que estableixi la legislació vigent?, i que avui es troben recollits en la Llei 30/1992, de 26 de novembre (art. 139 i seg.), i al Reial decret 429/1993, de 26 de març.

D'acord amb la normativa esmentada els requisits exigibles perquè es pugui parlar de responsabilitat de l'Administració són els següents: l'efectiva realitat d'un dany, avaluable econòmicament i individualitzat en relació amb una persona o grup de persones, que la lesió patrimonial sigui conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics, en una relació directa, immediata i exclusiva de causa a efecte, sense intervenció estranya que pogués influir en el nexe causal alterant-lo i que no s'hagi produït força major.

II. Formalment la reclamació interposada no presenta vicis amb identitat suficient que impedeixin entrar a conèixer el fons de l'assumpte. Així, són correctes les legitimacions esgrimides ja que, en relació amb l'activa, la reclamant han acreditat degudament que és la mare del nen accidentat i, pel que fa a la passiva, la Generalitat és la titular del centre on es produïren els fets. Tampoc no se susciten problemes de prescripció atès que la petició indemnitzatòria s'ha instat dins del termini legalment establert.

Igualment es vol indicar que l'expedient sotmès a consulta ha estat correctament tramitat d'acord amb el que estableix l'Ordre de 13 de novembre de 1989, modificada per la de 16 d'octubre de 1991.

Constatat això, correspon ara examinar si concorren els requisits materials necessaris perquè entri en joc la responsabilitat patrimonial de l'Administració.

Des d'aquesta perspectiva, cal assenyalar que és clara la realitat i efectivitat del dany al·legat per la reclamant atès que la seva existència s'acredita suficientment a l'expedient. Així mateix, es tracta d'una lesió dental individualitzable i susceptible d'ésser avaluada econòmicament com es demostra amb el rebut aportat per la reclamant.

III. A més de tractar-se d'un dany real, efectiu i avaluable econòmicament, perquè el dany sigui indemnitzable és necessari d'acord amb el que estableix l'art. 139.1 de la Llei 30/1992 que sigui conseqüència del funcionament del servei públic. Només en aquest supòsit serà imputable a l'Administració i tindrà el deure jurídic de rescabalar-lo.

Per tant, i a l'efecte de determinar si ha existit responsabilitat administrativa, cal esbrinar si l'àmbit en el qual es va produir la lesió es pot qualificar de servei públic i si fou el funcionament del servei el causant del dany. Respecte això no hi ha cap mena de dubte que l'ensenyament en centres dependents de l'Administració és un servei públic i que l'activitat que es desenvolupa en el pati de l'escola en hores d'esbarjo és una activitat inherent a la tasca, gestió o activitat pròpia de la funció educativa (entesa aquesta en un sentit ampli) que s'adreça a una pluralitat de persones.

Ara bé, ni la titularitat pública del servei ni el fet que la lesió dental es produís durant l'horari escolar i dins les dependències públiques no ens permeten imputar les conseqüències de l'accident a l'Administració educativa ja que aquests extrems únicament ens indiquen que el dany ?es relaciona? amb el servei educatiu, però no significa que aquest n'hagi estat ?la causa? i són insuficients per generar la responsabilitat administrativa.

En el supòsit que ara es dictamina i en relació amb les circumstàncies en què es produí el dany, resulta dels informes tramesos que les lesions dentals es va produir arran d'una ensopegada involuntària del nen amb un altre company, a conseqüència de la qual va caure i va rebre un fort impacte a la boca.

Però d'aquests fets no se'n pot derivar cap responsabilitat per l'Administració educativa ja que no es desprèn de l'expedient que la causa dels danys hagués estat la mateixa dinàmica de l'activitat educativa ?ja fos d'una manera correcta o incorrecta?. Tampoc no resulta de la documentació tramesa l'existència d'un risc creat per l'Administració, ja que no consta que els menors s'estiguessin barallant o realitzessin jocs o activitats que fessin necessària una vigilància específica dels professors. A més, segons es dedueix de l'informe de la professora responsable de l'activitat de pati, els fets causants de les lesions es van produir d'una manera totalment accidental.

Davant les circumstàncies concurrents en aquest cas concret cal concloure que les lesions dentals patides per l'alumne no van ser conseqüència del funcionament del servei educatiu i que, en conseqüència, no es pot parlar de l'existència del necessari nexe causal entre l'actuació administrativa i el resultat lesiu sofert.

CONCLUSIÓ

És procedent desestimar la reclamació d'indemnització instada per la Sra. A per les lesions dentals patides pel seu fill en un centre públic educatiu.

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga