Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 421/1997 del 04 de diciembre del 1997

Cuestión

Reclamación de indemnización instada por la Sra. A y el Sr. B por la rotura de las gafas de su hija en un centro público educativo

Contestacion

ANTECEDENTS DE FET

1. El 30 d'abril de 1997 una alumna d'un centre públic educatiu va xocar d'una manera accidental amb una altra companya. Com a conseqüència de la topada se li van trencar les ulleres.

2. El dia 7 de maig de 1997 el director del centre i la tutora de l'alumna van emetre sengles informes sobre els fets ocorreguts. A l'expedient també s'adjunta l'informe de l'inspector d'Ensenyament.

3. Mitjançant escrit de data 9 de maig de 1997 la Sra. A i el Sr. B, pares de la nena perjudicada, van reclamar davant el conseller d'Ensenyament les despeses derivades del pagament d'unes ulleres noves, les quals quantificaven en 7.950 pessetes segons acreditaven amb la corresponent factura. Adjuntaven també fotocòpia del llibre de família.

4. El 21 de juliol de 1997 la Delegació Territorial d'Ensenyament va trametre tota la documentació relativa a la reclamació formulada juntament amb l'informe del delegat territorial.

5. En data 29 de setembre de 1997 el Servei de Recursos i Informes Jurídics del Departament va proposar desestimar la reclamació formulada i, el 8 d'octubre de 1997, va tenir entrada a aquesta Comissió Jurídica Assessora un escrit de petició de dictamen del conseller d'Ensenyament.

FONAMENTS JURÍDICS

I. La petició d'indemnització instada pels reclamants deriva, pel que fa a Catalunya, de l'article 87 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, que recull el principi de responsabilitat patrimonial consagrat en l'article 106.2 de la Constitució espanyola ?en els termes que estableixi la legislació vigent? i que avui es troben recollits en la Llei 30/1992, de 26 de novembre i al Reglament aprovat per Reial decret 429/1993, de 26 de març. D'acord amb la normativa esmentada, articles 139 i següents de l'esmentada Llei, per tal que l'acció de responsabilitat prosperi i el perjudicat tingui dret a ser indemnitzat, cal que s'hagi produït un dany real i efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat en relació amb una persona o grup de persones. A més, és necessari que l'esmentada lesió sigui conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics, en una relació directa, immediata i exclusiva de causa a efecte i sense intervenció estranya que influeixi en el nexe causal, alterant-lo. I, finalment, que no s'hagi esdevingut per causa de força major.

II. De l'anàlisi dels requisits formals de la reclamació objecte d'aquest dictamen es desprèn que els reclamants estan legitimats per instar-la atès que, com a pares de la nena perjudicada, en detenen la representació legal com així han acreditat documentalment.

Igualment és correcta la legitimació passiva de la Generalitat de Catalunya ja que és la titular del centre on es produïren els fets. A més, la reclamació s'ha interposat dins del termini legalment establert i s'ha adreçat a l'òrgan competent per a conèixer-la i resoldre-la.

Des d'un punt de vista procedimental, l'expedient de reclamació s'ha tramitat correctament i s'han observat els tràmits i actuacions que estableix l'Ordre de 16 d'octubre de 1991 que modifica la de 13 de novembre de 1989.

III. Resoltes les qüestions formals pertoca ara analitzar els aspectes relatius a la causalitat i imputació amb la finalitat de formular un judici sobre les eventuals responsabilitats derivades dels fets exposats als antecedents de fet d'aquest dictamen.

El cas que s'ha plantejat té com a origen el trencament d'unes ulleres patit per la filla dels reclamants en un centre públic. La realitat del dany amb motiu del qual es reclama s'ha acreditat degudament a l'expedient. Alhora, es tracta d'una lesió perfectament individualitzada quant al subjecte que la patí i susceptible d'ésser avaluada econòmicament com es desprèn de la factura aportada pels reclamants.

IV. A més de l'anteriorment esmentat, per tal que el dany sigui indemnitzable és necessari també que sigui conseqüència del funcionament del servei públic i, en aquest sentit, cal que existeixi el necessari nexe causal entre l'activitat administrativa i el resultat lesiu.

En el supòsit sobre el qual es dictamina l'accident es va produir a les dependències escolars i durant l'hora d'esbarjo. Però cap d'aquestes circumstàncies no genera de forma automàtica la responsabilitat administrativa aplicant un títol d'imputació tan genèric com és la titularitat pública del servei. I encara menys en el supòsit sobre el qual es dictamina en què l'única vinculació entre el servei educatiu i el dany és que aquest es produí en les seves dependències i durant l'horari de funcionament. La constant doctrina d'aquesta Comissió jurídica Assessora ha posat de manifest que la imputació dels danys s'haurà d'efectuar d'una manera matisada, prenent en consideració, per a cada cas individualitzat, les concretes circumstàncies que hi intervenen.

En relació amb les circumstàncies concurrents en aquest supòsit concret, resulta dels informes tramesos que el trencament de les ulleres es va produir a conseqüència d'un xoc accidental i involuntari que l'alumna es va donar amb una altra companya mentre jugaven al pati de l'escola. Ara bé, de l'expedient no es desprèn que l'Administració hagués provocat algun tipus de risc potencial que fes perillar la integritat dels menors o que hagués incorregut en negligència o descurança en la seva vigilància. Tot el que s'acaba d'exposar porta a concloure que la lesió patrimonial soferta per l'alumna no va conseqüència del funcionament del servei educatiu durant l'hora d'esbarjo, i que, per tant, no es pot parlar de l'existència del necessari vincle causal entre l'actuació administrativa i el resultat lesiu ni tampoc es pot obligar a l'Administració a indemnitzar-lo.

CONCLUSIÓ

És procedent desestimar la reclamació d'indemnització instada per Sra. A i el Sr. B pel trencament de les ulleres de la seva filla en un centre públic educatiu.

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga