Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 417/1997 del 04 de diciembre del 1997

Cuestión

Reclamación de indemnización instada por la Sra. A por la rotura de las gafas de su hijo en un centro público educativo

Contestacion

ANTECEDENTS DE FET

1. Durant l'hora d'esbarjo del 10 de desembre de 1996, un alumne d'un centre públic educatiu va ensopegar en una grada de la pista mentre jugava. Aquest fet li provocà una caiguda i un cop a la cara, a conseqüència del qual se li van trencar un vidre de les seves ulleres.

2. Sembla que el mateix dia de l'incident la mare d'aquest alumne va demanar el rescabalament de les despeses que li havia ocasionat l'incident en qüestió. A l'escrit de reclamació s'adjuntà una factura d'una òptica per un import d'11.000 pessetes.

3. Els dies 10 i 15 de desembre la directora del centre va comunicar el sinistre a la companyia asseguradora i informà sobre els fets i circumstàncies que els envoltaren. A continuació trameté les actuacions a la delegació territorial del Departament d'Ensenyament.

4. El dia 23 de desembre, el delegat territorial va emetre el corresponent informe i el cap de la Secció de Gestió de Centres remeté l'expedient a la Secretaria General del Departament.

5. Finalment, el 29 de setembre la Subdirecció General d'Assessoria Jurídica va proposar desestimar la reclamació formulada i el 8 d'octubre va tenir entrada a la Comissió Jurídica Assessora la petició de dictamen formulada pel secretari general del Departament, en delegació del conseller.

FONAMENTS JURÍDICS

I. L'Administració de la Generalitat, segons l'article 87.1 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, respon patrimonialment dels danys i perjudicis que sofreixin els particulars per causa del funcionament dels serveis públics, segons els termes establerts en la legislació vigent.

Aquesta és la manera com recull l'ordenament català la institució de la responsabilitat administrativa. El seu fonament constitucional es troba a l'article 106.1 de la Constitució espanyola i es desplega en la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú i al seu reglament, aprovat pel Reial decret 429/1993, de 26 de març.

L'esmentada normativa estableix quins són els paràmetres d'exercici i d'admissibilitat de l'acció (requisits formals), així com els elements materials necessaris perquè la petició prosperi i el perjudicat tingui dret a ser indemnitzat.

Aquests darrers es concreten als articles 139 i següents de la LRJPAC en els termes següents: ha d'haver-se produït un dany de caire real i efectiu, que es pugui avaluar econòmicament i que es trobi individualitzat en relació amb una persona o grup de persones. Alhora, la lesió en qüestió ha de ser antijurídica i produïda com a conseqüència del funcionament dels serveis públics. La relació causal ha de ser directa, immediata i exclusiva, i en ella no s'hi pot interferir cap causa estranya que l'alteri. Finalment, es precís també que no s'hagi esdevingut per causa de força major.

II. Formalment, l'escrit de reclamació és correcte i l'expedient sotmès a consulta s'ha tramitat i instruït d'acord amb el que disposen el Reial decret 429/1993, de 26 de març, i l'Ordre de 13 de novembre de 1989 (modificada per la de 16 d'octubre de 1991) per la qual s'aproven els tràmits i les gestions a realitzar pels centres docents públics de nivell no universitari de Catalunya en casos d'accidents o incidents.

Pel que fa a les legitimacions, són correctes tant l'activa de la reclamant com la passiva de la Generalitat. La primera perquè qui reclama ha acreditat ser la mare del nen perjudicat i, d'acord amb les normes civils, aquells tenen la representació legal dels seus fills menors no emancipats. La segona, perquè la Generalitat és la titular del centre educatiu on es produí el dany que motivà la reclamació.

Finalment, és d'assenyalar que l'acció s'ha exercitat dins del termini legalment establert ja que, segons es desprèn de l'expedient, la reclamació es formulà el mateix dia dels fets que la motiven.

III. Establert això, pertoca ara entrar a tractar el fons de la qüestió plantejada amb la finalitat d'establir les eventuals responsabilitats i efectuar, si escau, les corresponents imputacions.

El cas objecte de dictamen té com a origen el trencament de les ulleres, propietat d'un alumne d'un centre educatiu públic, esdevingut durant l'hora d'esbarjo, al pati de l'escola.

El dany en virtut del qual s'ha interposat la reclamació ha estat a bastament acreditat, és individualitzat, quant al subjecte passiu que el patí i és susceptible d'ésser avaluat econòmicament.

Malgrat tot però la reclamació no pot prosperar, pels motius que s'argumenten a continuació.

Efectivament, la relació fàctica ha posat de manifest que la causa del dany fou una caiguda accidental de la mateixa víctima que, en ensopegar, va caure al terra i es colpejà la cara. D'aquí es deriva que l'única vinculació entre el servei educatiu i les lesions és que aquestes es produïren dins l'escola i en horari escolar.

Cap d'aquestes circumstàncies però permeten sense més fer una crida, per aplicar-ho, d'un títol d'imputació tan genèric com és el de la titularitat pública del servei. I encara menys en aquest cas en què, com s'ha vist, el dany simplement s'hi relaciona pel fet d'haver-se produït en les seves dependències i durant l'horari de funcionament.

IV. Segons la constant doctrina d'aquesta Comissió Jurídica Assessora, i d'acord amb la jurisprudència, la imputació dels danys caldrà efectuar-la d'una manera matisada, prenent en consideració, per a cada cas individualitzat, les concretes circumstàncies que hi intervenen. Per tant, d'acord amb aquest criteri, la titularitat pública del servei no funcionarà sempre com a criteri indiscutit d'atribució de responsabilitats, sinó que el seu valor s'haurà de ponderar en funció de les altres circumstàncies concurrents (per absència o existència) en el cas.

Així, com a criteri negatiu de modulació, sovint s'ha dit que no n'hi ha prou que el dany merament es relacioni amb el servei, sinó que cal un vincle més estret entre ambdues circumstàncies. Concretament, es requereix que la lesió sigui conseqüència de la mateixa dinàmica prestacional del servei públic de què es tracti. La jurisprudència ha anat encara més lluny i, en descriure els trets definidors de la relació causal, ha exigit que aquesta ha de ser directa, immediata i exclusiva, i amb una intensitat tal que l'ha portat a excloure la interferència en el vincle de qualsevol element que pugui resultar-ne aliè.

Si s'apliquen aquests criteris al cas plantejat es conclou que pertoca declinar la responsabilitat de l'Administració educativa i declarar la improcedència de la indemnització sol·licitada perquè el trencament del vidre de les ulleres no fou conseqüència del funcionament del servei públic educatiu, sinó d'un fet de la mateixa víctima i per tant, no li correspon indemnitzar-les.

CONCLUSIÓ

És procedent desestimar la reclamació d'indemnització instada per la Sra. A pel trencament de les ulleres del seu fill en un centre públic educatiu.

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga