Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 40/1997 del 20 de febrero del 1997

Cuestión

Reclamación de indemnización instada por la Sra. A por la falta de asistencia sanitaria en una intervención clínica urgente

Contestacion

ANTECEDENTS DE FET

1. El dia 5 de maig de 1995, la reclamant fou atesa de tensió ocular en un ambulatori, se li marcà un tractament adient i se li recomanà control en el termini d'un mes.

2. El dia 6 de juny tornà a aquest centre sense experimentar canvis i rebé el mateix tractament.

El dia 13 de juny hi acudí per falta de visió a l'ull esquerre. Se li dilatà l'ull i el dia següent se li diagnosticà de despreniment de retina i se li recomanà intervenció clínica urgent.

3. El mateix dia 14 se la derivà un hospital, on no la pogueren atendre per estar col·lapsat i a continuació fou adreçada a un segon hospital, on li digueren que no la podien operar perquè el servei també estava col·lapsat i que ja l'avisarien quan disposessin de llits. Se li oferí derivar-la a un altre centre però la pacient refusà i el mateix 14 de juny acudí per decisió pròpia a un centre privat on fou intervinguda quirúrgicament el dia 17 de juny de 1995.

4. El 29 d'abril de 1996 tingué entrada a l'Institut Català de la Salut un escrit de la Sra. A en el qual reclamava la suma de 338.537 pessetes per les despeses de l'operació i 461.000 en concepte de danys i perjudicis.

5. Per diligència d'ordenació de l'instructor de l'expedient, de 26 de juny de 1996, es notificà a la reclamant l'admissió de la reclamació patrimonial presentada.

6. A petició de l'instructor de l'expedient, el cap del Servei de Personal de la Subdivisió d'Atenció Primària Centre i Lleida envià els antecedents clínics tramesos pel DAP corresponent, juntament amb un escrit que havia presentat la reclamant el 12 de desembre de 1995 demanant el rescabalament de les despeses causades.

7. El Centre de Reconeixements i Avaluació Mèdics, el 15 d'octubre de 1996, emeté l'informe mèdic valoratiu de l'assistència mèdica prestada a la reclamant.

8. Per escrit de 21 d'octubre de 1996 la Sra. A manifestà la seva conformitat en finalitzar l'expedient de reclamació mitjançant un acord indemnitzatori per un import total de 790.000 pessetes així com la renúncia expressa, en el moment de percebre la indemnització a qualsevol acció administrativa o judicial que li pogués correspondre.

9. Per resolució del conseller de Sanitat i Seguretat Social, de 22 d'octubre de 1996, s'amplià en un període de 6 mesos el termini màxim establert per a la tramitació de l'expedient administratiu de reclamació.

10. L'instructor de l'expedient el 26 de novembre de 1996 proposà la terminació convencional de l'expedient administratiu mitjançant la signatura d'un acord indemnitzatori de 790.000 pessetes.

11. El dia 23 de desembre de 1996 va tenir entrada a la Comissió Jurídica Assessora un escrit del conseller de Sanitat i Seguretat Social demanant el dictamen preceptiu.

FONAMENTS JURÍDICS

I. Les previsions constitucionals en matèria de responsabilitat patrimonial de l'Administració de l'article 106.2 es troben contingudes en l'actualitat, i pel que fa a Catalunya a l'article 87 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat, i als articles 139 i següents de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, desenvolupats reglamentàriament pel Reial decret 429/1993, de 26 de març. Aquestes dues últimes normes són d'aplicació a Catalunya en supòsits de reclamacions per responsabilitat patrimonial de la Generalitat i, concretament pel que fa al cas que ens ocupa, de reclamacions en matèria sanitària.

La responsabilitat patrimonial de l'Administració pública, segons es desprèn de la Llei 30/1992 suposa la concurrència dels elements següents: a) existència d'un dany real, efectiu, avaluable econòmicament i individualitzable en relació amb una persona o grup de persones; b) que el dany no sigui antijurídic, en el sentit que la persona que el pateix no tingui el deure jurídic de suportar-lo; c) una relació de causa a efecte entre l'activitat administrativa i el resultat danyós i d) absència de força major.

La competència per dictaminar aquest expedient ve donada per la naturalesa del tema que es tracta, segons que resulta de l'art. 3.2.c) del Decret legislatiu 1/1991, que refon les lleis de la Comissió en relació amb l'esmentat article 87 de la Llei 13/1989.

II. L'expedient s'ajusta als requisits formals que exigeix el Reglament dels procediments en matèria de responsabilitat.

La reclamació que la instant qualifica com a prèvia a la jurisdicció ordinària ha estat correctament vehiculada per l'instructor de l'expedient seguint la tramitació administrativa i contenciosa administrativa, d'acord amb la disposició addicional primera de l'esmentat Reglament, i és correcta la competència del conseller de Sanitat i Seguretat Social per resoldre l'expedient en tractar-se d'uns centres de la Seguretat Social als quals acudí la pacient com a beneficiària.

D'altra banda, la reclamació ha estat presentada dins el termini establert a l'article 4.2 del Reglament, en relació amb el 142.5 de la Llei 30/1992, per la persona legitimada activament per fer-ho com és la mateixa interessada.

III. La proposta de resolució de l'instructor de l'expedient que se sotmet a aquesta Comissió Jurídica Assessora conté la previsió d'un acabament convencional del present expedient mitjançant acord indemnitzatori de 790.000 pessetes en relació amb el qual la reclamant ha manifestat la seva conformitat, així com a la renúncia expressa a qualsevol acció administrativa o judicial que li pogués correspondre en el moment de percebre l'import de la indemnització.

L'acord indemnitzatori com a forma de terminació convencional d'un expedient administratiu sobre responsabilitat patrimonial de les administracions públiques és una novetat prevista a l'art. 88 de la Llei 30/1992 que ha desenvolupat el Reial decret 429/1993, de 26 de març, puntualitzant quins aspectes de la responsabilitat patrimonial poden ser objecte d'acord transaccional. Concretament en el Preàmbul d'aquesta disposició es diu que no pot versar sobre cap tipus de transacció sobre l'existència o no de relació de causalitat o de reconeixement pactat de la responsabilitat de les administracions públiques sinó limitar-se a la determinació de la quantia i el mode.

Aquest acord significa que el perjudicat i l'Administració han arribat a un compromís en relació amb la indemnització i que si l'autoritat competent estima correcta la terminació convencional proposada, l'acord indemnitzatori haurà de ser subscrit i formalitzat per ambdues parts a les quals vincularà.

Tot això amb el benentès que la proposta d'acord està condicionada pels tràmits posteriors. És a dir, que segons l'article 12 del Reglament l'esmentada proposta haurà de ser dictaminada per la Comissió Jurídica Assessora quan la responsable sigui la Generalitat de Catalunya i aquest òrgan consultiu no solament s'haurà de pronunciar sobre la procedència o no de la indemnització sinó també sobre la relació de causalitat, la valoració i la quantia del dany, constituint-se en un rellevant element corrector del simple acord entre les parts.

Per tant, abans d'informar sobre la conformitat o no amb la proposta d'acord indemnitzatori aquest òrgan s'ha de pronunciar sobre la relació de causalitat i la responsabilitat patrimonial de l'Administració en el cas concret.

IV. El tema de fons de l'expedient està en el fet que diagnosticada correctament la reclamant de despreniment de retina per un facultatiu de la Subdivisió d'Atenció Primària (DAP) esmentada, que li informà que s'havia d'operar urgentment, aquesta fou derivada el mateix dia a dos hospitals, els quals li comunicaren que no la podien atendre per tenir col·lapsats els serveis. Davant d'aquestes negatives la pacient, per voluntat pròpia, va declinar l'oferta de l'Administració sanitària de derivar-la a un altre centre i el mateix dia ingressà en una clínica privada, en la qual fou intervinguda dos dies després sense problemes.

En vista d'aquests fets es pot dir que hi hagué una deficient prestació de l'assistència sanitària, ja que donada la urgència de la patologia de la pacient (despreniment de retina) aquesta havia d'haver estat atesa sense demora en algun dels centres de la Seguretat Social, com així ho certifica el metge del DAP, segons consta en l'expedient. El fet que davant la segona negativa a ser ingressada es decidís per acudir a un centre privat en lloc d'esperar anar a un altre centre públic, no suposa en aquest cas, com certament reconeix l'instructor, un abús de la pacient, ja que l'Administració pública no li va donar resposta immediata a un problema que realment la requeria. Sense que es pugui tenir en compte el que diu el CRAM, de que en el temps que va trigar en operar-se en la clínica privada (tres dies des que ingressà) és possible que el sistema públic li hagués donat resposta al seu problema, perquè això és només una possibilitat sense cap mena de certesa.

Així, doncs, aquesta Comissió considera legítima la petició de la reclamant que li siguin reintegrades les despeses mèdiques causades per utilitzar, per una decisió pròpia, uns serveis mèdics privats en lloc de la sanitat pública, d'acord amb el que recull l'article 5.3 del Reial decret 63/1995, de 20 de gener, d'ordenació de prestacions sanitàries del Sistema Nacional de la Salut, segons el qual ?En los casos de asistencia sanitaria urgente, inmediata y de carácter vital, que hayan sido atendidos fuera del Sistema Nacional de Salud se reembolsarán los gastos de la misma una vez comprobado que no se pudieron utilizar oportunamente los servicios de aquel y que no constituye una utilización desviada o abusiva de esta excepción?.

V. Ara bé, en aquest expedient es planteja un altre problema, ja que la instant en el seu escrit manifesta que l'objecte de la reclamació és, a més de l'import de les factures mèdiques que valora en 338.537 pessetes, la quantitat de 461.000 en concepte de danys i perjudicis.

És aquesta segona partida la que considera aquesta Comissió que no es pot estimar. En primer lloc, hem de dir que la reclamant no justifica ni determina en concepte de quins danys i perjudicis reclama ja que del que es desprèn l'expedient la falta de resposta de la sanitat pública al seu problema fou resolta ràpidament per la pròpia pacient que el mateix dia que li diagnosticaren el despreniment de retina i fou rebutjada pels dos centres públics ingressà en un centre privat on fou operada i es recuperà completament. No existeix, doncs, dany en què fonamentar la responsabilitat patrimonial de l'Administració.

En segon lloc, aquesta Comissió ha tingut l'oportunitat de pronunciar-se en casos similars (dictàmens 11/1992 i 27/1994, entre d'altres) respecte de la diferència entre rescabalament de despeses i indemnització dient que si bé l'anormal funcionament del servei públic sanitari per simple retard pot legitimar el reclamant per demanar que siguin reintegrades les despeses mèdiques causades per usar serveis aliens a la Seguretat Social no sempre és suficient per considerar-lo de forma automàtica causant de totes les conseqüències lesives.

Si això es digué en circumstàncies en què existien uns danys amb més raó s'ha de considerar en supòsits en els quals no se n'ha produït cap.

VI. En conseqüència del que s'ha exposat, aquesta Comissió informa desfavorablement la terminació convencional proposada en la suma de 790.000 pessetes que, d'altra banda, l'Administració activa no justifica ni especifica. Nogensmenys, considera que s'han d'abonar a la reclamant les despeses originades com a conseqüència de la intervenció quirúrgica practicada en un centre privat i que han estat quantificades i acreditades amb la documentació aportada en 338.537 pessetes.

CONCLUSIÓ

És procedent fixar la indemnització plantejada per la Sra. A en 338.537 pessetes i informar desfavorablement sobre la quantitat establerta en la proposta d'acabament convencional.

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga