Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 388/1997 del 27 de noviembre del 1997

Cuestión

Reclamación de indemnización instada por la Sra. A por considerar que fue contagiada por el virus de la hepatitis C con motivo de una transfusión

Contestacion

ANTECEDENTS DE FET

1. El dia 20 de maig de 1980, la Sra. A donà a llum un nen en un hospital. En el postpart patí una hemorràgia que requerí uns transfusió de tres unitats de sang total.

2. En data 8 d'octubre de 1992, la Sra. A ingressà en el mateix hospital, remesa pel Banc de Sang, perquè presentava el virus de l'hepatitis C. Després de realitzar-li les proves i exploracions oportunes, se li diagnosticà una hepatitis crònica amb transaminases normals.

3. El dia 20 de gener de 1997 va tenir entrada a l'Institut Català de la Salut un escrit de la Sra. A en el qual reclamava una indemnització, sense quantificar, per haver estat contagiada pel virus de l'hepatitis C, que atribueix a la transfusió practicada a l'hospital.

4. Per Diligència d'ordenació de 14 de març de 1997, l'instructor de l'expedient notificà a la reclamant (el 21 de març de 1997) l'admissió de la reclamació presentada i li comunicà que en aquesta mateixa data s'havia procedit a demanar els antecedents clínics i els informes relatius al present cas.

5. Consta a l'expedient la història clínica de la pacient i un informe valoratiu sobre l'assistència mèdica prestada a aquesta.

6. Mitjançant escrit de 20 de juny de 1997, se li comunicà a la reclamant l'obertura del tràmit d'audiència, durant el qual podia examinar l'expedient i formular al·legacions.

El 4 de juliol de 1997, la reclamant comparegué davant l'Institut Català de la Salut i se li facilità còpia de diversos documents.

7. Per Resolució de 2 de juliol de 1997 del conseller de Sanitat i Seguretat Social s'amplià per un període de sis mesos el termini màxim establert per a la tramitació de la reclamació d'indemnització.

8. En data 1 d'octubre de 1997, l'instructor de l'expedient proposà desestimar la reclamació formulada, i el dia 27 d'octubre de 1997 va tenir entrada a aquesta Comissió Jurídica Assessora un escrit del conseller de Sanitat i Seguretat Social en què sol·licitava el dictamen corresponent.

FONAMENTS JURÍDICS

I. Una de les competències que legalment té atribuïda la Comissió Jurídica Assessora és la de dictaminar preceptivament sobre les reclamacions administratives d'indemnització de danys i perjudicis, d'acord amb el que estableix l'art. 87 de la Llei 87/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat, per remissió de l'art. 3.2.c) del Decret legislatiu 1/1991, que refon les Lleis de la Comissió Jurídica Assessora.

És obligat, per tant, que aquest òrgan consultiu emeti dictamen en relació amb la reclamació d'indemnització presentada per la Sra. A per considerar que l'hepatitis C que pateix fou contagiada en una transfusió que se li va practicar a l'hospital.

Els principis de la responsabilitat patrimonial de l'Administració, constitucionalitzats en la norma suprema a l'art. 106.2, es recullen actualment en els articles 139 i següents de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, desenvolupats reglamentàriament pel Reial decret 429/1993, de 26 de març.

Aquestes normes són d'aplicació a Catalunya en supòsits de reclamacions per responsabilitat patrimonial de la Generalitat de Catalunya i, concretament, pel que fa al cas que ens ocupa, de reclamacions en matèria sanitària.

II. Les normes esmentades recullen uns requisits la concurrència dels quals és imprescindible perquè es pugui atribuir a l'Administració pública la responsabilitat patrimonial.

La Llei 30/1992, com a pressupòsits de fons necessaris, preveu l'existència d'un dany efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat en relació amb una persona o grup de persones (art. 139.2), que la lesió sigui conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics (art. 139.1) i que el particular no tingui el deure jurídic de suportar el dany (art. 141), amb excepció, a més, dels casos de força major (art. 139.1).

A banda dels requisits de fons, n'hi ha altres de procediment, que recull l'art. 142 de la Llei esmentada i que concreta el Reglament dels procediments en matèria de responsabilitat patrimonial, aprovat pel Reial decret 429/1993.

En relació amb aquests, cal destacar que la reclamació conté tots els requisits d'admissibilitat de l'art. 6 del Reglament, en haver estat interposada per la persona directament afectada.

Així, també s'han especificat la lesió i la presumpta relació de causalitat entre aquesta i el funcionament del servei públic, i la tramitació de l'expedient s'ha portat a terme correctament, amb observació de la normativa corresponent per part de l'Administració activa.

L'única qüestió que resta per examinar és la relativa a si la petició s'ha interposat dins del termini legalment establert.

La Sra. A, el 20 de gener de 1997, formulà una reclamació, en considerar que la transfusió efectuada l'any 1980 fou la que li contagià l'hepatitis C que pateix. Segons consta a l'expedient, a la pacient, en el decurs d'una donació de sang l'any 1992, li fou detectat anti-VHC positiu i, per aquest motiu, el Banc de Sang de l'hospital la remeté al Servei de Medicina Interna d'aquest hospital, on li practicaren un estudi i, en data 22 d'abril de 1993, li confirmaren a la pacient que era portadora de l'anticòs del virus de l'hepatitis C.

No hi ha cap data posterior que evidenciï una evolució o modificació de la situació de la pacient, llevat dels controls regulars als quals se sotmet, en els quals s'informa reiteradament que les transaminases són normals i que la pacient està asimptomàtica.

El dies a quo, per tant, s'ha de fixar el 22 d'abril de 1993, en què la pacient tingué coneixement de la seva malaltia i, en aquest sentit, la reclamació s'ha de considerar interposada fora de termini.

Malgrat aquesta Comissió considera que la petició es pot desestimar per prescripció, res impedeix que entri a examinar el fons de l'assumpte, tota vegada que també quant a aquest s'ha de denegar la reclamació.

III. Acreditat el fet que la reclamant rebé una transfusió de sang a conseqüència de fortes hemorràgies en un postpart, l'any 1980, i acreditat també que és portadora del virus de l'hepatitis C, resta només determinar si es pot establir una relació de causalitat directa, immediata i exclusiva entre l'acte mèdic esmentat i la malaltia que pateix la reclamant que puguin donar lloc a una indemnització per responsabilitat patrimonial de l'Administració sanitària.

La resposta ha de ser forçosament negativa ja que de l'expedient no es pot deduir aquest nexe causal, perquè no s'acredita ni en la història clínica ni en els informes que hi consten.

La raó substancial per la qual no es pot afirmar el contagi la podem deduir de la data en què es practicà la transfusió (20 de maig de 1980). És un fet conegut que el virus de l'hepatitis C fou aïllat a finals de l'any 1988, i no va ser fins al mes de setembre de 1989 que es comercialitzaren els reactius i alguns laboratoris començaren a detectar els anticossos del virus. A Catalunya, l'Ordre del conseller de Sanitat i Seguretat Social de 15 de març de 1990 obligà a efectuar la prova de detecció dels anticossos VHC en totes les donacions de sang.

Per tant, ni utilitzant la diligència professional més curosa l'hospital hagués pogut evitar que la sang transfosa a la pacient, la qual era imprescindible degut a la patologia que presentava, es trobés infectada pel virus de l'hepatitis C, ja que en aquella data no tan sols no existia cap mètode per identificar-lo sinó que es desconeixia la seva existència.

Per aquesta raó, la Comissió Jurídica Assessora, de forma reiterada (dictàmens 234/1995, 177/1996 i 208/1997, entre d'altres), ha entès que, si en un hipotètic cas es pogués arribar a demostrar que la transfusió efectuada fou la causa de la infecció pel virus de l'hepatitis C, tampoc no es podria parlar de responsabilitat patrimonial de l'Administració, perquè l'any 1980 no era possible científicament la detecció d'un virus que es desconeixia.

Cal considerar, a més, que entre la transfusió i la detecció del virus transcorregueren 12 anys, temps aquest suficientment llarg perquè el contagi es pogués haver produït per altres mitjans, ja que la posttransfusional no és només l'única via de contagi d'aquesta malaltia.

Així, doncs, ja que el tractament va ser el correcte per a les necessitats de la pacient, i la infecció pel virus de l'hepatitis C era aleshores imprevisible i impossible d'evitar, aquest fet, assimilable a un supòsit de força major, obliga a un pronunciament desestimatori de la reclamació formulada, ja que s'ha d'exonerar de responsabilitat l'Administració, en no haver-se, a més, demostrar el nexe causal corresponent.

CONCLUSIÓ

És procedent desestimar la reclamació d'indemnització instada per la Sra. A per considerar que fou contagiada pel virus de l'hepatitis C amb motiu d'una transfusió.

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga