Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 386/2023 del 14 de diciembre del 2023

Cuestión

Reclamació de responsabilitat patrimonial instada davant el Departament de Justícia, Drets i Memòria pel Sr. A pels danys i perjudicis derivats de la mort d'un familiar, esdevinguda mentre es trobava internat en un centre penitenciari

Contestacion

La Comissió Jurídica Assessora, reunida el 14 de desembre de 2023, amb la presidència del Sr. Jaume Vernet i Llobet, actuant com a secretària la Sra. Cristina Figueras i Bosch, amb la participació de les Sres. i els Srs. Esther Arroyo i Amayuelas, Agustí Cerrillo i Martínez, Lluís Maria Corominas i Díaz, Mercè Corretja i Torrens, Maria Mercè Darnaculleta i Gardella, Judith Gifreu i Font, Francesc Homs i Molist, Albert Lamarca i Marquès, Marc Marsal i Ferret, Carles Mundó i Blanch, Montserrat Peretó Garcia, Joan Ridao i Martín, i Miquel Sàmper i Rodríguez, i essent-ne ponent la Sra. Meritxell Barnola Sarri, ha aprovat el Dictamen següent:

ANTECEDENTS DE FET

1. El 14 de juny de 2023, el Sr. A va formular una reclamació de responsabilitat patrimonial davant el Departament de Justícia, Drets i Memòria, en sol·licitud d?una indemnització econòmica de 54.850,51 euros, pels danys i perjudicis derivats de la mort per suïcidi del familiar, el Sr. B, esdevinguda el X de juny de 2022, mentre romania ingressat en el Departament de Règim Tancat (DERT) del centre penitenciari.

2. Per un ofici de 22 de juny de 2023 del cap del Servei de Suport Jurídic, de la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima, òrgan instructor del procediment, s?informava l?advocat del reclamant sobre el procediment administratiu que s?iniciava, el termini màxim per a resoldre?l i el sentit desestimatori del silenci administratiu. Així mateix, el requeria perquè aportés el DNI del reclamant, el llibre de família o el certificat de naixement del familiar i l?acreditació de la representació conferida a l?advocat. Altrament, li atorgava un termini de trenta dies per tal que lliurés una còpia dels documents que anunciava però què no adjuntava a l?escrit de reclamació, així com tota aquella altra documentació que considerés necessària. Finalment, li feia saber que, atesa la possible existència de litispendència penal, es cursaria un ofici en un jutjat d?instrucció per tal de conèixer si havia conclòs o no el procediment penal que se seguia pels mateixos fets.

3. Per un ofici de 22 de juny de 2023, l?instructor va sol·licitar al jutjat d?instrucció esmentat informació sobre l?estat de tramitació del procediment judicial referit.

4. Per oficis també de 22 de juny de 2023, l?instructor va sol·licitar, d?una banda, al director del centre penitenciari que informés sobre l?evolució penal i penitenciària de l?intern; els motius d?aplicació del règim de vida tancat, així com les característiques concretes del règim de vida al DERT; els criteris que amb caràcter general determinen la inclusió d?un intern en el Programa de prevenció de suïcidis (PPS); si l?intern finat hi havia estat o no inclòs, i la valoració respecte de la seva inclusió o no; les comunicacions orals i familiars de l?intern amb el reclamant; i la informació sobre els motius pels quals es va desactivar el PPS. I, d?una altra, va sol·licitar a la directora del Programa de Salut Penitenciària que informés sobre els antecedents de salut i psiquiàtrics de l?intern; les visites mèdiques dispensades i la medicació prescrita, en especial a partir del novembre de 2020, en què va ser regressat a segon grau; com també sobre les mesures terapèutiques i/o de tractament adoptades en el cas que hagués protagonitzat intents d?autòlisi durant l?internament; sobre la diferenciació entre els episodis d?autolesions i d?autòlisi, si escau, i sobre els motius que van determinar l?aixecament del PPS.

5. Mitjançant una diligència de l?instructor de la mateixa data, es va incorporar a l?expedient una còpia de l?expedient d?informació reservada, instruïda pel Servei d?Inspecció de la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima, arran del traspàs de l?intern.

6. El 26 de juny de 2023, es va participar la reclamació a la companyia asseguradora de l?Administració.

7. El 6 i el 12 de juliol de 2023, l?advocat del reclamant va aportar la documentació sol·licitada, així com una còpia autenticada del DNI del reclamant i del certificat d?inscripció d?apoderaments apud acta a l?arxiu electrònic d?apoderaments judicials del Ministeri de Justícia.

8. Per un ofici de 13 de juliol de 2023, es va requerir a l?advocat del reclamant que aportés una còpia autenticada o certificació digital amb Codi Segur de Verificació (CSV) del certificat de naixement de l?intern finat o bé del llibre de família, a l?efecte d?acreditar la relació familiar. Consta que es va donar compliment a aquest requeriment documental.

9. El 13 de juliol de 2023, l?ICS va emetre un informe mèdic sobre l?assistència sanitària prestada a l?intern, especialment la psiquiàtrica.

10. El 14 de juliol següent, el director del centre penitenciari va remetre a l?òrgan instructor diferents informes i altra documentació en resposta a la petició d?informació cursada.

11. El 21 de juliol de 2023, el jutjat d?instrucció esmentat va comunicar que el procediment judicial es va sobreseure per interlocutòria de febrer de 2023, una còpia de la qual adjuntava.

12. Mitjançant sengles oficis de 10 d?agost de 2023, es va comunicar als interessats l?obertura del tràmit de vista i d?audiència de l?expedient.

13. El 14 i el 17 d?agost de 2023, i en resposta a sengles peticions prèvies, es va trametre per correu electrònic als advocats del reclamant i de la companyia d?assegurances, respectivament, una còpia de la documentació que integra l?expedient.

14. El 4 de setembre de 2023, el reclamant va lliurar un escrit d?al·legacions, en què es ratificava en l?existència de responsabilitat patrimonial per un funcionament anormal del servei públic penitenciari.

15. El 18 de setembre de 2023, la companyia asseguradora va presentar un escrit d?al·legacions, en què sostenia que la reclamació s?havia de desestimar. Subsidiàriament, va formular unes consideracions sobre la valoració del dany i va concloure que existia pluspetició en la reclamació deduïda.

16. El 3 d?octubre de 2023, l?òrgan instructor va emetre la proposta de resolució, en què proposava desestimar la reclamació, per manca de nexe causal, en considerar que no hi havia cap element d?anormalitat en la prestació del servei i que la mort de l?intern no era imputable al funcionament de l?Administració penitenciària.

17. El 4 d?octubre de 2023, el secretari de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima va informar-ne en el mateix sentit.

18. El 30 d?octubre de 2023, el coordinador d?assessorament jurídic de l?Assessoria Jurídica del Departament de Justícia, Drets i Memòria, amb el vistiplau, l?endemà, de l?advocada en cap, va emetre un informe jurídic en el qual, d?acord amb la proposta de resolució, concloïa que era procedent desestimar la reclamació, per absència de nexe causal, en no poder-se atribuir causalment la defunció al funcionament del servei públic penitenciari.

19. El 8 de novembre de 2023, va tenir entrada a la Comissió Jurídica Assessora la petició de dictamen de la consellera de Justícia, Drets i Memòria, juntament amb l?expedient instruït.

20. En la sessió de 9 de novembre de 2023, el Ple de la Comissió va admetre a tràmit la petició i en va designar ponent.

FONAMENTS JURÍDICS

I. Objecte del Dictamen

Constitueix l?objecte d?aquest Dictamen la reclamació de responsabilitat patrimonial formulada pel Sr. A pels danys i perjudicis derivats de la mort del familiar, el Sr. B, esdevinguda mentre romania ingressat en un centre penitenciari.

II. Intervenció de la Comissió Jurídica Assessora

La intervenció d?aquest òrgan consultiu té lloc amb caràcter preceptiu, d?acord amb el que estableixen els articles 8.3.a) de la Llei 5/2005, de 2 de maig, de la Comissió Jurídica Assessora, i 86 de la Llei 26/2010, de 3 d?agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, ja que la quantia que es reclama, 54.850,51 euros, és superior als 50.000 euros mínims que es requereixen perquè intervingui aquesta Comissió.

Segons el que disposa l?article 81.2, apartat tercer, de la Llei 39/2015, d?1 d?octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LCAP), el dictamen de l?òrgan consultiu s?ha de pronunciar en aquest tipus de procediment sobre l?existència o no de relació de causalitat entre el funcionament del servei públic i la lesió produïda i, si escau, sobre la valoració del dany causat i la quantia i la manera de la indemnització d?acord amb els criteris establerts en la mateixa Llei.

III. Règim jurídic aplicable a la responsabilitat patrimonial de l?Administració

L?article 106.2 de la Constitució reconeix el dret dels particulars a ser indemnitzats per qualsevol lesió que pateixin en els seus béns i drets, com a conseqüència del funcionament dels serveis públics, llevat dels casos de força major.

El marc legislatiu regulador de la institució de la responsabilitat patrimonial de l?Administració, en l?àmbit normatiu estatal, està recollit en els articles 32 i 34 de la Llei 40/2015, d?1 d?octubre, de règim jurídic del sector públic (LRJSP), que regulen els principis de la responsabilitat i la indemnització i el seu càlcul, respectivament, i en els articles 65, 67, 81, 91 i 92 de la Llei 39/2015, d?1 d?octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC), els quals preveuen diverses especialitats del procediment de responsabilitat patrimonial. Aquesta és la normativa aplicable al cas que s?examina, tant pel que fa als aspectes procedimentals com als substantius o materials, atesa la data dels fets pels quals s?interposa la reclamació de responsabilitat patrimonial i atesa la data de la reclamació, totes dues posteriors a l?entrada en vigor de la normativa referenciada.

En la normativa catalana, el règim de la responsabilitat patrimonial per a totes les administracions públiques es regula en la Llei 26/2010. En concret, en l?article 81 es determinen els requisits o pressupòsits materials que necessàriament han de concórrer perquè pugui prosperar l?acció de responsabilitat: a) Que existeixi un dany efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat en relació amb una persona o un grup de persones; b) Que la lesió sigui conseqüència del funcionament normal o anormal del servei públic; c) Que no hi hagi intervingut força major, i d) Que el dany sigui antijurídic, en el sentit que qui el pateixi no tingui el deure jurídic de suportar-lo.

IV. Consideracions de caràcter formal

IV.1. Legitimació activa

Els procediments de responsabilitat patrimonial es poden iniciar d?ofici o a sol·licitud d?interessat. En el cas sobre el qual es dictamina, el procediment s?ha iniciat a sol·licitud d?un familiar del difunt, que reclama pel dany moral derivat de la defunció, tot i què no utilitza el concepte de dany moral.

Tal com s?ha posat de manifest en dictàmens anteriors, existeix una presumpció iuris tantum que el dany moral existeix quan s?ha acreditat una relació de parentiu entre qui reclama i la persona finada. Tant la jurisprudència com aquesta Comissió no exigeixen cap prova del dany moral per la mort d?un familiar, ateses les característiques intrínseques d?aquest dany, essencialment subjectiu en inserir-se en l?esfera individual de la persona (entre d?altres, dictàmens d?aquest òrgan consultiu 124/2014, 301/2014, 180/2016, 172/2019 i 32/2020).

En aquest cas, el reclamant ha lliurat una còpia autenticada dels certificats de naixement i altres, que acredita el parentiu amb el finat, sense que es desprengui de l?expedient cap element que permeti posar en dubte la relació afectiva; ans al contrari, de la documentació es deriva que mantenien comunicacions i que el reclamant visitava el familiar a la presó.

El reclamant actua en el procediment assistit per un advocat i en l?escrit de reclamació el designa per a representar-lo i defensar-lo. Aquest escrit està signat per ambdós, raó per la qual la representació conferida a aquest professional cal estimar-la suficient (article 5.2 de l?LPAC).

D?altra banda, consta una còpia del document d?identificació del reclamant, motiu pel qual se?n pot verificar la identitat, tal com ho exigeix l?article 9.1 de l?LPAC, i es pot comprovar l?autenticitat de la voluntat de reclamar confrontant la signatura del document d?identificació i la de la reclamació.

Per tant, el reclamant ostenta la legitimació activa per a instar el procediment que s?analitza.

IV.2. Competència per a tramitar i resoldre el procediment

Pel que fa a la competència per a conèixer i resoldre el procediment, correspon a l?Administració de la Generalitat, concretament al Departament de Justícia, Drets i Memòria, que és el titular del centre penitenciari on es va esdevenir el fet luctuós objecte de la reclamació.

D?acord amb l?article 83.1 de la Llei 26/2010, en concordança amb l?article 107.c) del Decret 47/2022, de 15 de març, de reestructuració del Departament de Justícia, l?òrgan competent per a incoar i instruir el procediment de responsabilitat patrimonial és el Servei d?Assessorament Jurídic de la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima, i la resolució correspon a la consellera de Justícia, Drets i Memòria.

IV.3. Instrucció del procediment i conformació de l?expedient

Pel que fa a la tramitació de l?expedient, es constata que el procediment s?ha instruït d?una manera curosa i conforme a la normativa vigent.

En aquest sentit, consta en primer terme, que es va adreçar a l?advocat del reclamant la comunicació prevista en els articles 21.4, paràgraf segon, de l?LPAC i 50.1.a) de la Llei 26/2010, en relació amb el procediment que s?iniciava, el termini per a resoldre i els efectes de la manca de resolució expressa. En aquesta comunicació també se?l requeria perquè esmenés la sol·licitud, amb l?advertiment que, si no l?esmenava, se?l tindria per desistit i que, de conformitat amb l?article 22.1.a) de l?LPAC, el termini màxim legal per a resoldre el procediment i notificar-ne la resolució se suspenia entre la notificació d?aquest requeriment i el seu efectiu compliment. Així mateix, se l?informava sobre la decisió adoptada quant a la prova documental proposada i que es cursaria un ofici al jutjat d?instrucció corresponent, per tal de determinar si el procés penal que es tramitava en relació amb el decés de l?intern havia conclòs o no, per tal de decidir sobre la possible suspensió del procediment de responsabilitat patrimonial per litispendència penal.

Consta que el reclamant va donar compliment al requeriment documental, i que, al seu torn, el jutjat d?instrucció va comunicar que, en relació amb les diligències prèvies que se seguien per la mort de l?intern, s?havia acordat el sobreseïment provisional per no resultar degudament justificada la perpetració de delicte que havia donat lloc a la incoació de la causa.

També es va participar la reclamació a la companyia asseguradora de l?Administració, atesa la condició d?interessada en el procediment.

Seguidament, en el marc dels actes d?instrucció, i de conformitat amb l?article 81 de l?LPAC i l?article 50.1.c) de la Llei 26/2010, consta que es va sol·licitar al director del centre penitenciari i a la directora del Programa de salut penitenciària que emetessin un informe i que fessin arribar diversa documentació. Consta que també es va donar compliment a aquests requeriments.

Així mateix, es va incorporar a l?expedient una còpia de l?expedient d?informació reservada instruïda amb motiu del traspàs de l?intern.

Un cop conclosa la instrucció, i de conformitat amb l?article 85 de l?LPAC i 50.1.g) de la Llei 26/2010, es va comunicar l?obertura del tràmit d?audiència i vista de l?expedient al reclamant i a la companyia asseguradora de l?Administració.

Finalitzat aquest tràmit d?audiència, es va emetre la proposta de resolució, que, tot i ser desestimatòria, efectua una valoració econòmica dels danys reclamats, i ofereix a aquest òrgan consultiu els elements de valoració necessaris per al cas d?una eventual estimació de la reclamació, tal com prescriu la normativa vigent.

Per acabar, clou l?expedient l?informe jurídic preceptiu de l?Assessoria Jurídica del Departament de Justícia, Drets i Memòria (art. 4.m) de la Llei 7/1996, de 5 de juliol, d?organització dels serveis jurídics de l?Administració de la Generalitat de Catalunya), el qual comparteix el parer de l?òrgan instructor, i conclou que és procedent desestimar la reclamació.

Pel que fa a la conformació de l?expedient, s?ha fet arribar a aquesta Comissió una còpia digitalitzada de l?expedient, correctament paginat, ordenat cronològicament i precedit de l?índex corresponent, i que incorpora les notificacions efectuades, la qual cosa dona compliment a les previsions recollides en els articles 46.2 i 56.2 de la Llei 26/2010 i els articles 41.1.b), segon paràgraf, i 70 de l?LPAC.

IV.4. Temporalitat del procediment

El termini màxim per a resoldre expressament i notificar la resolució en els procediments de responsabilitat patrimonial és de sis mesos des que es va iniciar el procediment (art. 21.2 i 91.3 de l?LPAC), ultrapassat el qual els interessats poden entendre que la resolució és contrària a la indemnització del particular (art. 91.3 de l?LPAC), la qual cosa té els únics efectes de permetre als interessats interposar el recurs administratiu o contenciós administratiu que sigui procedent (art. 24.2 de l?LPAC). Aquest termini s?ha de comptar, en el cas dels procediments iniciats a sol·licitud de l?interessat, des de la data en què la sol·licitud hagi tingut entrada al registre electrònic de l?Administració o organisme competent per a tramitar-la (art. 21.3 de l?LPAC).

El termini esmentat es pot suspendre quan ?[...] s?hagi de requerir a qualsevol interessat per a l?esmena de deficiències o l?aportació de documents i altres elements de judici necessaris, pels temps que transcorri entre la notificació del requeriment i el seu compliment efectiu per part del destinatari, o, si no n?hi ha, pel del termini concedit, tot això sense perjudici del que preveu l?article 68 d?aquesta Llei?, i quan ?[?] se sol·licitin informes preceptius a un òrgan de la mateixa Administració o d?una de diferent, pel temps que transcorri entre la petició, que s?ha de comunicar als interessats, i la recepció de l?informe, que també se?ls ha de comunicar. Aquest termini de suspensió no pot excedir en cap cas els tres mesos. En cas de no rebre?s l?informe en el termini indicat, el procediment prossegueix? (art. 22.1.d) de l?LPAC).

En particular, l?òrgan que tramita el procediment, si el dictamen té caràcter preceptiu ?com és el cas present? i és determinant per a la resolució del procediment, pot suspendre el termini de resolució fins que la Comissió no n?emeti el dictamen o fins que no hagi transcorregut el termini per a emetre?l.

En el cas sobre el qual es dictamina, la reclamació va entrar en el Registre Electrònic del Departament de Justícia el 14 de juny de 2023. Si bé no s?ha sol·licitat la suspensió del procediment arran de la petició de dictamen a aquest òrgan consultiu, sí que consta que el procediment va romandre suspès amb motiu de l?esmena de la sol·licitud; per la qual cosa, en el moment d?emetre aquest dictamen, encara no ha transcorregut el termini de sis mesos previst legalment per a resoldre el procediment i notificar-ne la resolució que li ha de posar fi.

V. Tempestivitat de la reclamació

De conformitat amb el que preveu l?article 67.1 de l?LPAC, el dret a reclamar prescriu al cap d?un any d?haver-se produït el fet o l?acte que motivi la indemnització.

En aquest cas, es reclama pel dany moral derivat de la mort de l?intern, que va tenir lloc el X de juny de 2022, i respecte de la qual es va incoar diligències prèvies per part del jutjat d?instrucció, que van concloure amb la Interlocutòria de febrer de 2023, per la qual s?acordava el sobreseïment provisional, en no resultar degudament justificada la perpetració de delicte.

És doctrina consolidada d?aquest òrgan consultiu que, d?acord amb l?article 121-14 del Codi civil de Catalunya, les diligències penals seguides pels mateixos fets que motiven la reclamació per danys interrompen la prescripció de l?acció, si en el moment de l?exercici de l?acció penal no havia transcorregut el termini anual per a exercir l?acció de reclamació, i que la interrupció de la prescripció determina que comenci a córrer de nou i completament el termini anual (dictàmens 118/2018 i 181/2020). És igualment doctrina consolidada que la data de la notificació de la resolució que posa fi al procediment penal té la consideració de dia inicial o dies a quo del termini de prescripció de l?acció de responsabilitat (vid., per tots, el Dictamen 76/2023).

En el supòsit sobre el qual es dictamina, la reclamació es va formular el 14 de juny de 2023, dins de l?any natural següent a la defunció, raó per la qual, amb independència del règim especial del còmput del termini de prescripció que opera en casos com aquest, la reclamació és tempestiva.

VI. Consideracions sobre el fons de la qüestió

VI.1. Les circumstàncies del cas

A fi i efecte de contextualitzar la reclamació, escau posar de manifest un seguit de dades que s?extreuen de la documentació que conforma l?expedient:

El familiar va ingressar a la presó el X de juny de 2012 per complir amb una condemna de divuit anys i sis mesos.

L?any 2021, durant un permís, quan estava classificat en el tercer grau de tractament, va ser detingut per tràfic de drogues i pertinença a organització criminal.

El X de maig de 2022, durant un escorcoll a la cel·la de l?intern, es va trobar un simulador de radiotransmissor com el que utilitzen els funcionaris del centre penitenciari, fabricat amb cartró però, segons els serveis penitenciaris, prou semblant a un de real, que podia induir a confusió i destinar-se a una evasió. Arran d?aquesta troballa, l?intern va ser sancionat.

El X de maig de 2022, el Centre Penitenciari D va activar el Protocol de prevenció de suïcidis (PPS) en risc baix, per les inquietuds expressades per altres interns, ja que l?observaven decaigut.

Per Resolució de maig de 2022 de la Direcció General d?Afers Penitenciaris es va acordar aplicar-li el règim tancat de l?article 10 de la Llei orgànica general penitenciària i destinar-lo al centre penitenciari. Aquesta fet porta causa en la troballa del simulador de radiotransmissor.

El X de maig de 2022, el van traslladar al centre penitenciari i el van ubicar al Departament de Règim Tancat (DERT).

El Servei de Psiquiatria va desactivar el PPS el X de maig de 2022.

El X de juny de 2022, els funcionaris de servei van descobrir que l?intern s?havia penjat amb un llençol lligat al voltant del coll i a l?altre extrem a la finestra. Immediatament, els serveis mèdics que van comparèixer a la cel·la, i davant l?absència de signes vitals, només van poder certificar-ne el decés.

Per una interlocutòria de X de juny de 2022, un jutjat de vigilància penitenciària va estimar el recurs interposat per l?intern contra l?aplicació del règim tancat, ja que, tot i restar acreditada la possessió d?un simulador, no es va acreditar la perillositat extrema o la inadaptació manifesta i greu a les normes generals de convivència. Aquesta Interlocutòria suposava el reingrés de l?intern al segon grau de tractament.

El X de juny de 2022 es va incoar un expedient d?informació reservada, que va instruir el Servei d?Inspecció de la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima, per tal de determinar les circumstàncies de la mort i el funcionament correcte o incorrecte del servei públic penitenciari.

Per Resolució de X de gener de 2023 es va acordar l?arxivament de les actuacions. Es va concloure que no era previsible que l?intern decidís atemptar contra la seva vida; que cap dels professionals va detectar un risc que requerís d?unes mesures de vigilància diferents de les que es van aplicar i que la mort de l?intern es va produir per un acte d?autòlisi voluntari i imprevisible.

En la Interlocutòria de febrer de 2023, el jutjat d?instrucció va considerar que no resultava degudament justificada la perpetració d?un delicte.

VI.2. La posició del reclamant

El reclamant atribueix a l?Administració una deixadesa de les funcions. Addueix que coneixia les circumstàncies personals del familiar, ja que era a la presó des de l?any 2012. Per tant, coneixia la seva tendència a l?autòlisi, amb tres temptatives de suïcidi prèvies arran d?un conflicte sentimental.

Explica la detenció i reingrés a la presó com a conseqüència de la comissió d?un presumpte delicte de participació en un grup criminal que es dedicava al tràfic de drogues; la trajectòria penitenciària del familiar, durant la qual només va ser sancionat en dues ocasions, la segona de les quals després que li trobessin un simulador de radiotransmissió. També exposa les circumstàncies de l?aplicació del règim tancat, l?activació i la posterior desactivació del PPS.

Qüestiona l?aplicació del règim tancat, el qual es va acordar quan s?havia activat el PPS. Així, es fa ressò d?una notícia apareguda en la premsa segons la qual les possibilitats que una persona se suïcidi augmenten amb l?aplicació del règim tancat.

També qüestiona la desactivació del PPS perquè el servei de psicologia havia considerat que el finat estava decaigut emocionalment per l?estat de salut d?un familiar, per una recent ruptura sentimental i pel retorn a la presó.

Considera que el Departament va mantenir una actitud contradictòria en dos informes simultàniament, el que assenyala que no mostra cap símptoma evident de malestar psicològic i el que afirma que estava decaigut emocionalment.

Atribueix la mort del familiar a una concatenació d?errors: l?aplicació del règim tancat, posteriorment revocat, quan ja s?havia activat el PPS i quan passava per una ruptura sentimental; la desactivació prematura del PPS, que va obviar les temptatives prèvies de suïcidi, i es va acordar després d?una única entrevista amb l?intern en el moment d?ingressar al centre penitenciari i es va produir abans de les sis setmanes que assenyala el PPS.

Finalment, compara les temptatives prèvies de suïcidi com a conseqüència d?una ruptura sentimental i la situació que patia en el moment de morir, ja que el l?intern va deixar una carta a la persona que havia estat la seva parella sentimental, i conclou que l?Administració no va vetllar per la vida i la salut del finat.

VI.3. Els informes que figuren en l?expedient

L?informe de l?ICS de 13 de juliol de 2023 tracta sobre l?assistència sanitària rebuda per l?intern. Aquest informe relata tres visites a Psiquiatria:

? El X de maig de 2022, Psiquiatria fa constar que no hi ha una ideació de la mort i que s?activa el PPS amb risc baix.

? El X de maig de 2022, en el marc d?una visita psiquiàtrica a sancionats, es fa constar que no mostra una clínica psicòtica, afectiva, ni ideació d?autòlisi. No pren medicació ni la necessita. Es manté PPS.

? El X de maig de 2022, Psiquiatria apunta que nega idees de mort i de suïcidi, mostra perfecta adaptació al trasllat i a la nova situació, i presenta habilitats per a controlar la soledat. És actiu, fa esport i llegeix. Pensament totalment ordenat i sense alteracions afectives. Es desactiva el PPS.

L?informe de 14 de juliol de 2023, del director dels serveis sanitaris del centre penitenciari, explica que el X de maig de 2022 es va aplicar el protocol d?ingrés, el qual inclou la realització d?un test previst en el PPS, la puntuació del qual fou de zero punts, el que significa una absència de risc. No calia continuar amb les mesures de control tenint en compte que el Servei de Psiquiatria del centre va aplicar un risc baix i que la visita de Psiquiatria de X de maig de 2022 va corroborar que no requeria de més mesures de control i va retirar desactivar el PPS.

Pel que fa als motius de la desactivació, l?informe psiquiàtric de la Unitat Hospitalària de Rehabilitació Psiquiàtrica Salut Mental del centre penitenciari d?11 de juliol de 2023 indica que, en les entrevistes realitzades amb Psiquiatria el mes de maig de 2022, el pacient es mostrava molest per la situació regimental, però no es va detectar clínica o signes de depressió, ni va fer esment a idees de mort, ni va expressar verbalment el desig o l?intent suïcida. El X de maig de 2022 es va deixar constància de la normalitat psicopatològica i afectiva, de la bona adaptació al centre i l?afrontament de les noves circumstàncies.

VI.4. L?expedient d?informació reservada

Aquest expedient conté diversos informes. El primer, un informe de 25 de juliol de 2022 de la Unitat Hospitalària de Rehabilitació Psiquiàtrica Salut Mental del Centre Penitenciari C, segons el qual l?intern va rebre tres visites el mes de maig de 2022, dues en el Centre Penitenciari D (X i X de maig) i una darrera visita en el Centre Penitenciari C, el X de maig de 2022.

Aquest informe palesa que, l?any 2012, va ingressar a la unitat d?aguts de la Unitat Hospitalària Psiquiàtrica Penitenciària (UHPP) i llavors va referir tres intents d?autolesió com a reacció a un conflicte sentimental. Ressalta que els intents d?autolesió van ser anteriors al 2012.

També apunta que, durant el període del 2012 al 2015, va rebre assistència per part del servei de psiquiatria penitenciària ambulatòria d?una manera ocasional com a conseqüència d?una crisi emocional reactiva a l?internament penitenciari.

Constata que el X de maig de 2022 es va activar el PPS, en risc baix, i va ser desactivat el X de maig.

Finalment informa que, amb posterioritat a la desactivació, els serveis mèdics del centre penitenciari li van prescriure medicació per ansietat i insomni.

El segon informe és del jurista i de l?educadora social de X de juliol de 2022, segons el qual l?entrevista d?acolliment i orientació al DERT va tenir lloc el X de juny de 2022, en el decurs de la qual l?intern es va mostrar educat i segur d?ell mateix; va sol·licitar practicar esport i informació per a estudiar un grau en nutrició o esport; va participar en les activitats que es porten a terme al DERT i va explicar projectes de futur realistes.

El tercer és un informe clínic de X de juny de 2022, del qual es deriva que, el X i el X de maig de 2022, l?intern va visitar el metge de família del centre penitenciari per trastorn emocional degut a tres dies d?insomni i per ansietat.

El quart és l?informe de Psicologia de X de gener de 2023, segons el qual, durant les tres setmanes que l?intern va passar al DERT, no va detectar cap senyal d?alarma, no va mostrar cap símptoma evident de malestar psicològic ni van observar-li signes de tristor ni de desesperança. Per contra, l?intern manifestava plans de futur, parlava de X, negava cap intenció d?autòlisi, mantenia rutina d?activitats, com la practica d?esport, i assitia a tallers productius en horari de tarda. Va mostrar una relació cordial amb tots els membres i no disposen d?evidències de cap fet que hagués precipitat el suïcidi.

VI.5. La posició de l?entitat asseguradora

La companyia asseguradora considera que l?Administració penitenciària no ha d?assumir la responsabilitat patrimonial.

En aquest sentit, i després de desgranar els diferents informes que figuren a l?expedient, conclou que l?atenció mèdica i psiquiàtrica rebuda per l?intern es va ajustar al seu estat de salut en tot moment, sense que es pogués inferir una conducta tan extrema com el suïcidi, el que porta a descartar una relació causal entre la mort del reclús i el funcionament dels serveis públics penitenciaris.

Per acabar, subsidiàriament, i en relació amb la quantia indemnitzatòria, manifesta que no resta acreditat que el finat fos X, per la qual cosa no estaria justificat l?increment del 25 % aplicat pel reclamant.

VI.6. La proposta de resolució i l?informe de l?Assessoria Jurídica

La proposta de resolució sosté que la reclamació s?ha de desestimar per manca de nexe causal, atès que el servei públic penitenciari va funcionar correctament, raó per la qual la mort de l?intern s?ha d?atribuir a una decisió pròpia.

Després d?analitzar els informes que figuren en l?expedient, conclou que, durant el temps que va romandre a la presó, l?intern va gaudir d?un seguiment mèdic i psiquiàtric acurat i constant. Ressalta que no consten antecedents d?autolesió ni verbalitzacions de pensaments suïcides i que els dies anteriors a la mort no van sorgir indicis d?intenció suïcida.

Pel que fa a les temptatives de suïcidi prèvies, assenyala que únicament consten tres intents d?autòlisi verbalitzats pel mateix intern, que van tenir lloc amb anterioritat al seu ingrés penitenciari l?any 2012, i que van respondre a una ruptura sentimental.

La proposta de resolució considera que la desactivació del PPS estava plenament justificada perquè l?intern comptava amb nombrosos factors de protecció, com ara habilitats per a les relacions socials i interpersonals (bona capacitat de comunicació); capacitat d?adaptació i afrontament de situacions adverses, incloses les situacions d?aïllament; interès per ocupar el temps; plans de futur realistes, X i suport familiar.

En relació amb la situació d?ansietat i insomni que va referir l?intern en els dies posteriors al seu ingrés al centre penitenciari, amb motiu de la qual li van receptar tractament farmacològic, deixa palès que no és una circumstància que per si sola hagi de motivar incloure?l al PPS.

Així mateix assenyala que l?activació del PPS no impedeix que se?l pugui sotmetre a una situació d?aïllament, la qual, per la seva naturalesa aflictiva, comporta un important increment de la vigilància per part de l?Administració amb un control més estricte i un seguiment mèdic diari.

Pel que fa a la revocació del règim tancat per part del jutjat de vigilància penitenciària, indica que per si sola no pressuposa cap negligència ni funcionament anormal per part de l?òrgan que va adoptar la resolució impugnada.

Finalment, ressalta que les afirmacions del reclamant no van acompanyades de la prova racional corresponent.

Al seu torn, l?Assessoria Jurídica va emetre un informe en què manifesta que comparteix la conclusió de la proposta de resolució, en el sentit que no s?ha evidenciat l?existència de cap element d?anormalitat en la prestació del servei públic penitenciari que hagi incidit en la mort de l?intern, la qual va esdevenir d?una manera inesperada i imprevisible, i fruit de la decisió lliure i voluntària de la intern.

VII. El parer de la Comissió Jurídica Assessora

VII.1. El dany

D?acord amb els articles 32.2 de l?LRJSP i 81.2 de la Llei 26/2010, el dany ha de ser efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat en relació amb una persona o un grup de persones.

En el cas que s?analitza, el dany moral compleix els requisits anteriors. Ha estat valorat pel reclamant en 54.850,51 euros, desglossat en 43.880,41 euros pel perjudici personal bàsic i en 10.970 euros pel perjudici personal particular, ja que aplica un increment del 25 % com a perjudicat únic en la seva categoria.

La proposta de resolució considera que, en el cas que eventualment s?apreciés que va existir un funcionament anormal de l?Administració penitenciària, s?hauria de reconèixer una concurrència de culpa en la producció del dany, que, seguint els criteris jurisprudencials, es podria quantificar en un 20 %.

Deixant de banda la quantia que pogués correspondre en el cas d?una eventual estimació, ara pertoca escatir si aquests danys es poden atribuir al funcionament dels serveis públics penitenciaris i si esdevenen antijurídics, per tal de constituir una lesió en el sentit tecnicojurídic del terme.

VII.2. La relació de causalitat i l?antijuridicitat

Determinada l?existència d?un dany, escau examinar el segon requisit perquè pugui néixer la responsabilitat patrimonial de l?Administració, això és, l?existència de nexe causal entre el funcionament del servei públic i el dany al·legat.

Amb caràcter previ, i a fi d?acotar la reclamació, escau indicar que el reclamant imputa el resultat lesiu a un funcionament anormal dels serveis penitenciaris per deixadesa de funcions, per una concatenació d?errors i per omissió del deure de vetllar per la vida i la salut del finat.

Aquesta Comissió ha tingut ocasió de pronunciar-se reiteradament sobre el requisit de la causalitat en supòsits de reclamació de responsabilitat a l?Administració penitenciària com a conseqüència dels danys derivats de la mort, per suïcidi, d?una persona interna en un centre penitenciari (entre d?altres, dictàmens 124/2001, 439/2002, 37/2003, 348/2004, 462/2004, 54/2005, 112/2006, 191/2006, 22/2018, 108/2020, 133/2020, 95/2021, 76/2023 i 311/2023).

D?acord amb aquests dictàmens, que coincideixen amb la jurisprudència i amb altres òrgans consultius, particularment del Consell d?Estat, la doctrina reiterada de la Comissió en aquests supòsits es pot sintetitzar en les punts següents:

?a) El punt de partida és la constatació, d?acord amb la normativa aplicable, de l?existència d?una obligació de l?Administració penitenciària de vetllar per la vida, la integritat física i la salut dels interns en centres penitenciaris, amb els quals es troba en una relació de subjecció especial. I, correlativament, l?existència del dret dels interns a rebre una assistència sanitària de caràcter integral, orientada tant a la prevenció com a la curació i la rehabilitació de llurs malalties.

La jurisprudència ha afirmat, en relació amb la determinació de l?abast d?aquesta obligació de l?Administració, que en el seu compliment s?ha de preservar la dignitat, la seguretat i la intimitat dels interns (així, per totes, Sentència del Tribunal Suprem, Sala Contenciosa Administrativa, Secció Sisena, de 5 de novembre de 1997, recurs núm. 2807/1993). En definitiva, en la seva actuació, l?Administració penitenciària ha de valorar conjuntament els drets a la vida, la integritat física i la salut, d?una banda, i la dignitat, la seguretat i la intimitat de l?intern, de l?altra. Això comporta, entre d?altres conseqüències, que, en compliment de l?esmentada obligació, s?hagin d?adoptar totes les mesures que siguin necessàries, però que, al mateix temps, siguin proporcionades i adequades en relació amb les circumstàncies concretes de cada intern.

b) L?obligació de l?Administració penitenciària de vetllar per la vida, la integritat física i la salut dels interns no pot ser concebuda com un títol d?imputació general, que impliqui que l?Administració ha de respondre de la totalitat dels efectes lesius que es puguin produir en un centre penitenciari. Per tant, no es tracta d?una responsabilitat de vinculació merament locativa, que reconduiria la institució de la responsabilitat patrimonial a un fenomen mecanicista, sinó que cal examinar, amb rigor, les circumstàncies del cas i, molt particularment, el nexe causal i els elements que hi poden interferir, així com la imputabilitat dels danys a l?Administració.

En concret, per a poder apreciar l?existència d?una responsabilitat atribuïble a l?Administració, en els casos de traspàs d?interns en centres penitenciaris, es requereix la presència d?algun element d?anormalitat en la prestació del servei públic penitenciari que, a més, tingui l?entitat suficient como per permetre l?establiment d?un nexe causal entre l?actuació administrativa i la mort de la persona. En altres paraules, es necessari identificar algun element en la prestació del servei que evidenciï el seu mal funcionament o funcionament anormal. Aquesta doctrina és compartida per la jurisprudència (per totes, Sentència del Tribunal Suprem, Sala Contenciosa Administrativa, Secció Sisena, de 19 de juny de 1998, recurs núm. 1985/1994) i també per d?altres òrgans consultius, així, pel Consell d?Estat (entre molts d?altres, dictàmens 1539/1992, 2193/1995, 2909/1996, 2970/2003, 3366/2003, 3712/2003, 3724/2003, 1213/2005, 1499/2005, 1807/2005, 264/2006, 505/2006, 261/2006 i 1258/2006).?

Més particularment, i com apunta la Sentència 1217/2020, de 28 de setembre, de la Sala Contenciosa Administrativa, Secció Cinquena, del Tribunal Suprem [ECLI:ES:TS:2020:3105], en un supòsit de responsabilitat patrimonial per la mort per suïcidi d?un home ingressat en un establiment penitenciari:

«En la medida que el fallecimiento queda acreditado que aconteció por la voluntad del propio recluso, es indudable que esa lesión para los recurrentes tuvo como causa directa esa libre voluntad del interno. Ahora bien, en esa relación causal tiene una incidencia relevante el hecho de que la Administración Penitenciaria asume la garantía de la integridad física de los internados en los Centro Penitenciarios, y en ese sentido se declara en el artículo 3.3º de la Ley Orgánica General Penitenciaria que ?la Administración penitenciaria velará por la vida, integridad y salud de los internos?; garantía que no solo se vincula a la acción del mismo personal que atiende estos centros penitenciarios o de otros internos, sino que abarca también a la propia acción del mismo recluso respecto de su propia vida. Que ello es así lo pone de manifiesto el ya mencionado Programa Marco de Prevención de Suicidios, recogido en la Instrucción 5/2014, de 7 de marzo de 2014, aprobada por la Subdirección General de Tratamiento y Gestión Penitenciaria, de la Secretaria General de Instituciones Penitenciarias del Ministerio del Interior; sin que pueda desconocerse, en el valor que tiene, el informe de la Organización Mundial de la Salud sobre ?Prevención del Suicidio en Cárceles y Prisiones? en el que se declara que ?el suicidio es con frecuencia la causa individual más común de muerte en escenarios penitenciarios. Las cárceles, prisiones y penitenciarías son responsables por la protección de la salud y seguridad de sus poblaciones de reclusos, y el no hacerlo, puede ser objeto de impugnación legal.?

De lo expuesto ha de señalarse una relevante consecuencia para el debate de autos porque, si bien es manifiesto que la muerte del padre y esposo de los recurrentes fue, en principio, debido a su propia y exclusiva voluntad, lo que aquí se cuestiona, a los efectos de establecer la relación de causalidad que la institución indemnizatoria requiere, es si el suicidio del recluso fue posible porque el personal penitenciario no adoptó las medidas de protección que le eran exigidas en la prestación del servicio, es decir, si se omitieron las exigencias que impone el deber de garantía que asumía la Administración Penitenciaria en garantía de la propia vida del interno, incluso contra estos actos autolíticos. Planteado el debate en que el nexo causal no se sitúa en la acción que ocasiona la muerte, que en el caso de autos ha quedado probado que fue la actuación del propio recluso de ahorcarse en su propia celda, sino en si el personal del Centro Penitenciario desatendió las obligaciones que, en cuanto garante de la vida del recluso, pudo y debió haber evitado que el recluso hubiera podido consumar el suicidio. Por tanto, la antijuridicidad no se sitúa en el acto que ocasiona la muerte, sino en el abandono de esa posición de garante de la vida que le venía impuesta a la Administración Penitenciaria, en suma, en una inactividad» (fonament de dret tercer).

Plantejats els termes del debat, escau analitzar si hi va haver algun dèficit per part de l?Administració penitenciària en el compliment de la seva posició de garant, la qual cosa porta a examinar, seguint les al·legacions del reclamant, si l?Administració podia aplicar el règim tancat a un intern a qui s?havia activat el PPS; si la desactivació del PPS estava fonamentada o va ser prematura, i si les temptatives prèvies de suïcidi esdevingudes deu anys enrere podien servir de pauta per a mantenir activat el PPS.

El PPS es va activar el X de maig de 2022, quatre dies després que li trobessin un simulador de radiotransmissor. Aquesta troballa va derivar en l?aplicació del règim tancat i en el trasllat al centre penitenciari, el X de maig i el X de maig de 2022, respectivament. El PPS de X de maig de 2021 preveu que determinats factors penitenciaris, com els canvis en la situació processal i penitenciària, el canvi o trasllat d?un centre o la ubicació en cel·les d?aïllament o individuals, són factors de risc. Aquest protocol considera que els esdeveniments anteriors són factors a tenir en compte per a predir el risc de suïcidi. En conseqüència, la qüestió no és si l?Administració s?havia d?abstenir d?aplicar el règim tancat sinó que l?activació d?aquest PPS era el correcte atesos els fets que s?anaven produint, ja que permetia estrènyer la vigilància i el control de l?intern. I això amb independència que posteriorment s?hagués resolt el recurs interposat contra l?aplicació del règim tancat en termes favorables per a l?intern.

Respecte de la contradicció entre els diversos informes que al·lega el reclamant, no se n?observa cap, ja que aquests informes diferencien, d?una banda, psiquiatria i, d?una altra, el seguiment per part de l?equip d?atenció primària. Això vol dir que el servei de psiquiatria podia valorar l?existència de factors de protecció psicològics i l?existència de factors socials o mediambientals per a desactivar el protocol, a la vegada que els serveis d?atenció primària li prescrivien medicaments per a controlar l?ansietat i l?insomni. De fet, el reclamant no ha establert cap vinculació entre els medicaments que prenia l?intern i psiquiatria.

Pel que fa a la desactivació del PPS, tots els informes que consten en l?expedient la justifiquen mèdicament i la reforcen. D?això es deriva que va existir una valoració psiquiàtrica de les causes i de les circumstàncies observades. No es detecta una desatenció, ni tampoc una deixadesa de les funcions que corresponen a Psiquiatria, tal com al·lega el reclamant. Les valoracions psiquiàtriques del mes de maig de 2022 s?efectuen en uns termes concloents i sense dubtes i no es van valorar factors externs com la ruptura sentimental o la salut d?un familiar, perquè no consta que s?haguessin verbalitzat durant les visites.

Al parer d?aquesta Comissió hi ha tres informes que corroboren la desactivació del PPS. El primer, l?informe de 14 de juliol de 2023, del director dels serveis sanitaris del centre penitenciari, en què explica que el X de maig de 2022 es va aplicar el protocol d?ingrés a l?intern, que inclou la realització d?un test, previst en el PPS. L?intern va obtenir una puntuació de zero punts, el que significa una absència de risc. El segon, l?informe del jurista i de l?educadora social de X de juliol de 2022, segons el qual l?entrevista d?acolliment i orientació al DERT va tenir lloc el X de juny de 2022, en el decurs de la qual l?intern es va mostrar educat i segur d?ell mateix; va sol·licitar practicar esport i informació per a estudiar un grau en nutrició o esport; va participar en les activitats que es porten a terme al DERT, i va explicar projectes de futur realistes. I el tercer, l?informe de Psicologia de 3 de gener de 2023, en el qual s?explica que, durant les tres setmanes que l?intern va passar al DERT, no es va detectar cap senyal d?alarma. L?intern no va mostrar cap símptoma evident de malestar psicològic, ni van observar-li signes de tristor ni de desesperança. Per contra, l?intern manifestava plans de futur, parlava de X, negava cap intenció d?autòlisi, mantenia rutina d?activitats, com la practica d?esport i assistia a tallers productius en horari de tarda. Va mostrar una relació cordial amb tots els membres i no es disposa d?evidències de cap fet que hagués precipitat el suïcidi.

A més de l?anterior, la resta d?informes validen els criteris mèdics seguits per Psiquiatria en el moment de desactivar-lo.

Una de les al·legacions que el reclamant va efectuar en el termini d?audiència és la d?atribuir un incompliment del PPS, perquè no es va mantenir activat durant sis setmanes. El PPS de X de maig de 2021 disposa que els plans d?intervenció tindran una vigència màxima segons el nivell de risc i que caldrà emetre un nou pla d?intervenció un cop finalitat el termini de vigència d?aquest, que, en el cas de risc baix, és de sis setmanes. El PPS no exigeix que estigui vigent, com a mínim, sis setmanes, sinó que els plans d?intervenció s?han de revisar com a mínim cada sis setmanes. Això no significa que s?hagi d?esgotar un termini concret abans de desactivar-lo.

Pel que fa a si les temptatives prèvies de suïcidi esdevingudes deu anys enrere podien servir de pauta per a mantenir activat el PPS, cal destacar que no hi ha constància que l?intern ?que portava més de deu anys a la presó? protagonitzés cap episodi d?autolesió, ni tampoc cap temptativa suïcida en el decurs de la seva estada a la presó. Certament, com palesen els informes, l?any 2012, en el moment d?ingressar a la presó, va ser traslladat a l?hospital, on va relatar tres intents d?autolesió amb anterioritat a l?ingrés a presó. Aquests intents d?autolesió no estan documentats i, per tant, se n?ignora l?abast, la naturalesa i les característiques, però, segons dona compte l?informe emès per la psicòloga del DERT, responien a una situació particular d?una ruptura sentimental amb l?exparella, amb qui l?intern va narrar mantenir una relació d?elevada X.

És a dir que, entre aquells episodis que va protagonitzar l?intern mentre es trobava en llibertat i l?actual que va consumar, van transcórrer més de deu anys, i, per tant, amb una edat i unes circumstàncies personals i penitenciàries molt diferents.

Pel que fa a aquests antecedents previs d?intent de suïcidi, la Sentència 1159/2012, de 24 d?octubre, de la Sala Contenciosa Administrativa, Secció Quarta, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (ECLI:ES:TSJCAT:2012:11195), dictada en el marc d?un recurs interposat contra la resolució que desestimava la reclamació de responsabilitat patrimonial per mort d?un intern per suïcidi va exposar el següent:

?No puede presumirse además que las circunstancias fueran las mismas en las dos ocasiones, siendo lo verdaderamente relevante valorar la situación y estado que presentaba el interno en el momento mismo de este nuevo ingreso en la Modelo y no el de unos meses antes. Un intento previo de suicidio o incluso varios no puede llevar a adoptar directamente la inclusión del interno en el programa de prevención de suicidios porque no todas las situaciones son iguales y ello habrá de ser valorado por el profesional correspondiente que habrá de determinar si concurre el riesgo. [...] Las circunstancias concurrentes en la presente litis no podían hacer prever el desgraciado final por lo que debe concluirse que no es factible apreciar la existencia de un nexo causal entre aquel y una conducta del centro que pudiera suponer una infracción de la lex artis, al haberse dispensado la atención y tratamiento que requería el estado del interno, cuya fatal decisión no se había manifestado ni directa ni claramente durante su estancia en el mismo ni siquiera durante las horas inmediatamente anteriores al fallecimiento? (fonament de dret cinquè).

En tot cas, resta acreditat que, tret d?aquells tres episodis que va verbalitzar i el succés que s?analitza, no consta que l?intern dugués a terme cap acció de naturalesa autolítica, ni tampoc autolesiva.

A banda del psiquiatra, en el decurs de les hores i dies següents, l?intern va interaccionar amb diversos professionals de l?àmbit de la medicina, la psicologia i el tractament, així com els funcionaris de vigilància que prestaven servei i altres interns que romanien ingressats al DERT. També consta que va mantenir una comunicació amb un familiar ?tot fa pensar que el reclamant? el X de juny de 2022.

En cap d?aquestes visites, assistències, entrevistes i interaccions l?intern no va verbalitzar ni va donar mostres de decaïment ni tampoc de tristor.

Ans al contrari, va verbalitzar plans de futur, va sol·licitar poder practicar esport, així com informació per a poder estudiar un grau, preferiblement, en nutrició o esport. També va comentar que tenia interès a demanar un trasllat al Centre Penitenciari E per raons de vinculació familiar, i va al·ludir a X.

En conseqüència, l?intern no va donar mostres ni indicis en cap moment de voler posar fi a la seva vida ?prova d?això és que el dia abans de la defunció va adquirir un ventilador?, ja que va passar el darrer recompte de la població reclusa corresponent al X de juny amb normalitat, sense que els funcionaris de vigilància detectessin quelcom estrany. Tampoc es va apercebre res durant la nit, el que va impedir, si esqueia, articular mesures específiques per a evitar un episodi d?aquestes característiques.

En definitiva, l?examen de la documentació no revela l?existència de cap element d?anormalitat en la prestació del servei públic penitenciari que hagués incidit en la mort de l?intern, la qual es va esdevenir d?una manera sorpresiva i inesperada, i fruit de la decisió lliure i voluntària del reclús.

En conseqüència, no s?ha detectat cap dèficit en les mesures adoptades respecte del finat, que van ser ajustades i proporcionades a la situació física i psíquica que hi presentava, amb la qual cosa l?Administració penitenciària va complir amb la seva obligació de mitjans, motiu pel qual la reclamació s?ha de desestimar, per manca de nexe casual i d?antijuridicitat del dany.

CONCLUSIÓ

És procedent desestimar la reclamació de responsabilitat patrimonial instada davant el Departament de Justícia, Drets i Memòria pel Sr. A pels danys i perjudicis derivats de la mort d?un familiar, esdevinguda mentre es trobava internat en un centre penitenciari.