Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 384/1997 del 27 de noviembre del 1997

Cuestión

Reclamación de indemnización instada por la empresa A. C., S. A., por los daños causados en su negocio de taller de reparación y venta de neumáticos a consecuencia de las obras de un tramo del Ferrocarril Metropolitano de Barcelona

Contestacion

ANTECEDENTS DE FET

Es dedueixen del Dictamen.

FONAMENTS JURÍDICS

I. La competència d?aquesta Comissió per tal de resoldre el cas plantejat per l?empresa A. C. SA sobre reclamació d?indemnització pels danys i perjudicis soferts en el seu negoci de taller de reparació i venda de pneumàtics com a conseqüència de les obres portades a terme pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques corresponents al ?Projecte d?infraestructura túnel i estacions tram Sagrada Família-Clot de la línia 2 del Ferrocarril Metropolità del Barcelona? es regeix per allò que disposa la Llei 30/1992 de 26 de novembre de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. El present dictamen s?emet en compliment de l?art. 87.4 de la Llei 13/1989 de 14 de desembre d?organització procediment i règim jurídic de l?Administració de la Generalitat i l?art. 3.2.a) del Decret legislatiu 1/1991 de 25 de març que aprova el text refós de les lleis reguladores de la Comissió Jurídica Assessora en relació amb l?art. 12 del citat Reglament de procediment.

II. La tramitació de l?expedient s?ha ajustat a la normativa prescrita en els articles 6 i següents del Reglament de procediment de les administracions públiques; s?ha acomplert el tràmit d?audiència previst en l?art. 11 havent comparegut la interessada.

III. La Llei 30/1992 estableix en l?article 141 els requisits per tal que sigui indemnitzable el dany produït per l?activitat de l?Administració pública. D?aquesta manera s?estableix que ?sólo serán indemnizables las lesiones producidas al particular provenientes de daños que éste no tenga el deber jurídico de soportar de acuerdo con la Ley? d?on es dedueix per part de la jurisprudència i la doctrina que els requisits exigits per a què sorgeixi l?obligació d?indemnitzar per part de l?Administració pública són tres:

1r. L?efectiva realitat d?un dany o perjudici avaluable econòmicament i individualitzat en relació amb una persona o grup de persones.; 2n. Que el dany o lesió patrimonial patit pel reclamant en els seus béns o drets sigui conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics en una relació directa de causa a efecte sense intervenció estranya que pugui influir en el nexe causal; i 3r. Que el dany o perjudici no s?hagi produït per força major (Sentència del Tribunal Suprem Sala 3a del 22 de febrer de 1994).

Els tres requisits han de concórrer conjuntament per tal que sorgeixi l?obligació d?indemnitzar ja que la manca d?algun d?ells impedeix el naixement de l?obligació de l?administració.

IV. La lesió a què es refereix l?esmentat art. 141 de la Llei 30/1992 respon al concepte de dany antijurídic és a dir aquell que el particular no està obligat a suportar per tal com no existeixen causes que el justifiquin. Les causes justificadores del dany que exclouen la seva antijuridicitat i en conseqüència el propi concepte de lesió indemnitzable han de ser expresses; o com diu la sentència del Tribunal Suprem de 18 d?abril de 1995 (Sala 3a) amb cita de nombroses sentències de la mateixa Sala el concepte tècnic de lesió ha de ser entès com a ?daño o perjuicio antijurídico que quien lo sufre no tenga el deber de soportar pues si existe este deber jurídico decae la obligación de la Administración de indemnizar?.

Per tant es podria entendre que el concepte de lesió no és equivalent al de dany per bé que l?inclou; requereix: a) l?antijuridicitat entesa com a no obligació de suportar el dany derivat de l?actuació de l?Administració; b) que imposi un sacrifici especial la qual cosa exclou les simples molèsties (sentència de 13 de gener de 1992 Sala 3a) de manera que la lesió ha de superar el nivell de tolerabilitat admissible o superar les restriccions mitges que comporta la funció social de la propietat; c) que sigui individualitzable en relació amb una persona o determinats grups de persones és a dir que no constitueixi una càrrega comuna per a tots els administrats que es trobin en una mateixa situació; d) que el dany sigui efectiu; i e) que sigui avaluable econòmicament.

Vistos els requisits i les característiques de la lesió que dona lloc a indemnitzacions hem de procedir a comprovar si concorren o no en la reclamació que se sotmet a dictamen de la Comissió.

V. Tal com resulta de l?expedient les obres que afecten a la reclamant es realitzaren en dues fases que provocaren dos tipus de danys: la dificultat en els accessos i la privació definitiva.

La primera fase va provocar que es dificultessin de forma greu els accessos a l?empresa reclamant sense que però es tallessin. Com ha dit ja en diverses ocasions aquesta Comissió quan com a conseqüència de la realització d?unes obres es produeix una molèstia això no constitueix objecte d?indemnització; d?acord també amb una reiterada doctrina del Tribunal Suprem les alteracions en l?accés que siguin conseqüència de l?execució de carreteres en aquest cas de la construcció d?accessos a l?estació de Sagrada Família-El Clot no són lesions antijurídiques i per tant no són indemnitzables. Per tant quan la lícita actuació de l?Administració ha produït com a resultat una major dificultat en l?accés que malgrat tot segueix essent possible no es genera responsabilitat administrativa perquè la major o menor comoditat de l?accés no és una lesió indemnitzable. En el cas que ens ocupa aquesta situació es va produir entre els dies 20 de maig i 24 de desembre de 1993. Per tant la reclamació dels danys produïts en el negoci de taller de reparació i venda de pneumàtics durant aquest període no són indemnitzables per tal com constitueixen un dany que l?administrat té l?obligació jurídica de suportar.

VI. Ara bé pel que fa a la segona fase d?execució de l?obra la situació és diferent perquè el carrer Sibèlius es va tallar de forma definitiva a la circulació i el 7 de gener de 1994 segons queda acreditat en l?informe del Servei de Construcció de la Direcció General de Ports i Transports de 23 de novembre de 1994 deixant un estret pas que permet solament la circulació de persones. D?aquí que l?empresa es va veure privada de la via d?accés d?una manera definitiva a partir d?aquell moment. És procedent per tant determinar si el dany patit per l?empresa reclamant s?ha de qualificar com a antijurídic perquè no té l?obligació de suportar-lo i per tant ha de donar lloc a la corresponent indemnització.

VII. Per tal de solucionar els problemes tècnics que plantejava l?execució de l?obra d?ubicació dels accessos al Ferrocarril Metropolità de Barcelona es va modificar el primer projecte i es van situar davant de les entrades per a vehicles de l?empresa A. C. SA amb la finalitat de facilitar l?accés al públic usuari. Aquesta obra ha impedit d?una manera definitiva els accessos a l?empresa reclamant.

D?acord amb la doctrina d?aquesta Comissió Jurídica Assessora quan s?ha privat al reclamant dels accessos o bé s?han dificultat de forma excessivament onerosa no existeix un deure general de suportar. Aquesta doctrina es recolza en diverses sentències del Tribunal Suprem entre d?altres les de 19 de desembre de 1978 i 29 de febrer de 1984 que reiteren que és indemnitzable la pèrdua de beneficis conseqüència de la privació d?accessos. D?aquí s?ha de deduir que s?ha de rescabalar a la reclamant per la privació dels accessos a la seva instal·lació com a conseqüència de les obres de l?estació Sagrada Família-Clot del Ferrocarril Metropolità de Barcelona.

VIII. Respecte de l?avaluació econòmica del dany aquesta Comissió Jurídica Assessora ha declarat d?una manera reiterada que la víctima d?un dany injust que no tenia l?obligació de suportar ha de resultar indemne perquè la indemnització ha de procurar una reparació integral del detriment que el dany ha suposat pel seu patrimoni.

El Servei d?Expropiacions del Departament de Política Territorial i Obres Púbiques mitjançant informe tècnic de 15 de maig de 1997 sobre els perjudicis soferts pel reclamant ha constatat la impossibilitat de desenvolupar l?activitat comercial que s?hi duia a terme fins al moment de la impossibilitat d?accedir-hi i la necessitat de traslladar-la valorant els perjudicis ocasionats en la quantitat de 15.371.815 pessetes quantitat que ha estat acceptada per la reclamant.

CONCLUSIÓ

És procedent admetre la reclamació formulada per l?empresa A. C. SA i fixar la indemnització en la quantitat de 15.371.815 pessetes.

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga