Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 378/2023 del 14 de diciembre del 2023

Cuestión

Projecte de decret del procediment per a la tramitació, l'atorgament i el pagament de subvencions als partits polítics, les federacions, les coalicions i les agrupacions d'electors i electores amb representació al Parlament de Catalunya per a atendre llurs despeses de funcionament

Contestacion

La Comissió Jurídica Assessora, reunida el 14 de desembre de 2023, amb la presidència del Sr. Jaume Vernet i Llobet, actuant com a secretària la Sra. Cristina Figueras i Bosch, amb la participació de les Sres. i els Srs. Esther Arroyo i Amayuelas, Meritxell Barnola Sarri, Agustí Cerrillo i Martínez, Lluís Maria Corominas i Díaz, Mercè Corretja i Torrens, Maria Mercè Darnaculleta i Gardella, Judith Gifreu i Font, Francesc Homs i Molist, Albert Lamarca i Marquès, Carles Mundó i Blanch, Montserrat Peretó Garcia, Joan Ridao i Martín, i Miquel Sàmper i Rodríguez, i essent-ne ponent el Sr. Marc Marsal i Ferret, ha aprovat el Dictamen següent:

ANTECEDENTS DE FET

1. Els departaments de la Presidència i d?Economia i Hisenda han elaborat el Projecte de decret del procediment per a la tramitació, l?atorgament i el pagament de subvencions als partits polítics, les federacions, les coalicions i les agrupacions d?electors i electores amb representació al Parlament de Catalunya per a atendre llurs despeses de funcionament. La versió final sotmesa a dictamen consta d?un preàmbul, vuit articles, una disposició addicional i una de final

2. A la proposta de decret s?adjunta la memòria general, signada el 28 de setembre de 2023, per la secretària general del Departament de la Presidència i pel secretari general del Departament d?Economia i Hisenda, actualitzada en el decurs de la tramitació, que conté la justificació de la necessitat de la disposició i l?adequació d?aquesta a les finalitats perseguides, una descripció de l?estructura i el contingut del Projecte de decret, el marc normatiu, la relació de les disposicions afectades, la competència de la Generalitat sobre la matèria, una referència als tràmits participatius, així com la relació motivada de les entitats a les quals s?ha d?atorgar el tràmit d?audiència i la procedència de dur a terme el tràmit d?informació pública, i un apartat relatiu a la tramitació d?urgència del projecte de disposició.

3. S?hi incorpora també la memòria d?avaluació d?impacte de les mesures proposades, elaborada per les mateixes dues unitats directives en la mateixa data, i actualitzada igualment en una ocasió, que n?analitza el context i identifica les opcions de regulació i que conté els informes d?impacte pressupostari, normatiu en termes de simplificació i reducció de càrregues administratives, de gènere i d?impacte econòmic i social, així com un apartat que es refereix a la implementació, seguiment i avaluació de la norma.

4. El 26 de setembre de 2023, la responsable jurídica d?Assessorament i Normativa Administrativa i els advocats en cap de les assessories jurídiques dels departaments impulsors, van elaborar l?informe jurídic preliminar sobre el Projecte de decret amb caràcter favorable, amb consideracions en relació amb el contingut de les memòries, la tramitació i el contingut del projecte normatiu.

5. El 27 de setembre de 2023, l?interventor general de la Generalitat va informar que no es presentaven objeccions a la tramitació del Projecte de decret.

6. El 28 de setembre de 2023, la directora general de Pressupostos va informar favorablement sobre el Projecte de disposició.

7. El 29 de setembre de 2023, l?Àrea de Millora de la Regulació, de la Secretaria del Govern, va emetre una nota sobre l?avaluació de l?impacte de les mesures proposades, amb diverses observacions sobre la memòria d?avaluació.

8. Figura en l?expedient el certificat de la secretària del Consell Tècnic que fa constar que, en la sessió del Consell Tècnic de la Generalitat de Catalunya del dia 3 d?octubre de 2023, havia quedat vista, per tal que en continués la tramitació, la iniciativa SIG23PRE1352 sobre el Projecte de decret.

9. Mitjançant l?Edicte de 4 d?octubre de 2023, publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) núm. 9016, de 9 d?octubre, el Projecte de decret es va sotmetre a informació pública durant el termini de 7 dies hàbils.

10. Per comunicacions electròniques de 4 d?octubre de 2023, es va sol·licitar a tretze entitats que comuniquessin el seu número d?identificació fiscal (NIF) a l?efecte de practicar les notificacions relatives al tràmit d?audiència per mitjans electrònics. Consta que tres entitats van facilitar aquesta informació.

11. Per mitjà de diversos oficis de la secretària general del Departament de la Presidència del mateix 4 d?octubre, es va atorgar el tràmit d?audiència a les entitats següents: Candidatura d?Unitat Popular, Capgirem, Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía, En Comú Podem, Podemos, Unidos Podemos, Esquerra Republicana de Catalunya, Junts per Catalunya, Partit Popular de Catalunya, Partit dels Socialistes de Catalunya, VOX, Alianza por el Comercio y la Vivienda, Front Nacional de Catalunya, Izquierda en Positivo, Moviment Primàries per la Independència de Catalunya, Partido Animalista con el Medio Ambiente, Partit Demòcrata Europeu Català, Partit Nacionalista de Catalunya, Por un Mundo Más Justo, Recortes Cero, Suport Civil Català, Convergència Democràtica de Catalunya, Contigo Más, Derecha Liberal Española, Escaños en Blanco para Dejar Escaños Vacíos, La Familia Paz y Libertad, Lliures-Defensant les Llibertats, Partido Ágora, Partido Unionista Estado de España, Solidaritat per la Independència, Unión Cristiano Demócrata Española, Unión de Ciudadanos Independientes i Unidos por la Solidaridad Internacional. Així mateix, consta que el tràmit d?audiència també es va atorgar a la sindicatura de Comptes.

12. Durant el tràmit d?audiència va formular-hi al·legacions el Partit dels Socialistes de Catalunya.

13. El 4 d?octubre de 2023, es va rebre una comunicació electrònica amb observacions de la Subdirecció General de Processos Electorals i Democràcia Directa del Departament de la Presidència.

14. L?11 d?octubre de 2023, el Síndic Major de la Sindicatura de Comptes de Catalunya va comunicar que, un cop analitzat el Projecte de decret i l?expedient, no es considerava necessari formular-hi al·legacions.

15. L?11 d?octubre de 2023, la presidenta de l?Institut Català de les Dones va elaborar l?informe d?impacte de gènere, en què va formular una observació de llenguatge androcèntric.

16. El 20 d?octubre de 2023, la Intervenció General, per mitjà de la subdirectora General de Règim Econòmic i Contractació del Departament de la Presidència, va efectuar unes recomanacions de millora del text normatiu.

17. El 3 de novembre de 2023, la cap de l?Àrea d?Assessorament i Suport Jurídic a l?Administració Digital va informar que no es considerava preceptiva l?emissió d?informe en matèria d?Administració digital, ja que el Projecte de decret no afecta aquest àmbit competencial.

18. El 13 de novembre de 2023, la secretària general del Departament de la Presidència i el secretari general del Departament d?Economia i Hisenda van elaborar la memòria de valoració de les al·legacions presentades en els tràmits d?informació interdepartamental, informació pública, audiència i informes preceptius.

19. El mateix 13 de novembre de 2023, la responsable jurídica d?Assessorament i Normativa Administrativa i els advocats en cap de les assessories jurídiques dels departaments impulsors, van emetre l?informe jurídic final, amb caràcter favorable.

20. El 14 de novembre de 2023, la secretària general del Departament de la Presidència va comunicar al Consell Tècnic que la petició de dictamen a la Comissió Jurídica Assessora es faria amb caràcter d?urgència, pels motius que indicava.

21. D?acord amb el que figura en la certificació de la secretària del Consell Tècnic, en la sessió del Consell Tècnic del Govern de 14 de novembre de 2023 va quedar vista la iniciativa normativa amb caràcter previ a la sol·licitud de dictamen a la Comissió Jurídica Assessora.

22. El 16 de novembre de 2023, va tenir entrada en aquest òrgan consultiu la petició de dictamen, formulada per la consellera de la Presidència, amb caràcter d?urgència.

23. En la sessió de 23 de novembre de 2023, el Ple de la Comissió va admetre a tràmit la petició referida i en va nomenar ponent.

24. Per Resolució del mateix 23 de novembre de 2023, el president de la Comissió Jurídica Assessora en va apreciar la urgència i va reduir a la meitat el termini per a emetre el dictamen.

FONAMENTS JURÍDICS

I. Objecte del Dictamen

Se sotmet a dictamen de la Comissió Jurídica Assessora el Projecte de decret del procediment per a la tramitació, l?atorgament i el pagament de subvencions als partits polítics, les federacions, les coalicions i les agrupacions d?electors i electores amb representació al Parlament de Catalunya per a atendre llurs despeses de funcionament.

Segons es palesa en el preàmbul, el Projecte de decret s?ha elaborat per tal de fer efectiu el manament que conté la disposició addicional quarta de la Llei 3/2023, de 16 de març, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic per al 2023, que la Generalitat atorgui, amb càrrec als seus pressupostos, unes subvencions anuals no condicionades als partits polítics, les federacions, les coalicions i les agrupacions d?electors amb representació al Parlament, d?acord amb els criteris que estableix. En la memòria general s?exposa que, per tal de poder donar compliment a aquesta obligació legal, correspon aprovar una disposició normativa amb rang reglamentari que estableixi el procediment per a l?aprovació i pagament d?aquestes subvencions.

El Projecte de decret s?estructura, més enllà del preàmbul, en vuit articles, una disposició addicional i una disposició final.

En l?article 1 es preveu regular l?objecte de la norma projectada. L?article 2 es destina a regular els òrgans competents i l?article 3, l?inici del procediment. En l?article 4 es concreta el sistema de càlcul de l?import de la subvenció i en l?article 5 s?inclouen diverses previsions relatives al pagament. L?article 6 es refereix al règim de recursos, l?article 7, al sistema corporatiu de tramitació, i l?article 8, a la publicitat de les subvencions atorgades.

En la disposició addicional única es fixen els criteris per a determinar l?import de les subvencions per finiment de la legislatura. I, a l?últim, la disposició final única estableix el règim d?entrada en vigor de la norma.

II. Intervenció de la Comissió Jurídica Assessora

La intervenció de la Comissió Jurídica Assessora es produeix a l?empara dels articles 69 de la Llei 26/2010, de 3 d?agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, i 8.2.b) de la seva Llei reguladora 5/2005, de 2 de maig. Segons aquest darrer precepte, la Comissió ha de dictaminar preceptivament sobre ?Els projectes de reglaments o de disposicions de caràcter general que es dictin per a desplegar les lleis o el dret comunitari i llurs modificacions?.

La norma projectada es dicta en desplegament de la disposició addicional quarta de la Llei 3/2023, de 16 de març, esmentada.

És doctrina reiterada de la Comissió que, en l?examen d?un projecte de reglament o de disposició general, l?abast de la seva intervenció comporta l?estudi de la competència de la Generalitat de Catalunya, l?habilitació del Govern per a dictar la norma de què es tracta, la comprovació que s?han seguit els tràmits procedimentals i, especialment, l?anàlisi de la legalitat del contingut del projecte, així com la formulació de suggeriments sobre eventuals deficiències que caldria evitar o sobre possibles millores que caldria introduir-hi.

III. Competència de la Generalitat de Catalunya

La regulació projectada té per objecte establir el procediment per a l?atorgament de les subvencions anuals no condicionades als partits polítics, les federacions, les coalicions i les agrupacions d?electors amb representació al Parlament de Catalunya per a atendre les despeses de funcionament. La disposició addicional quarta de la Llei 3/2023, de 16 de març, d?acord amb el previst en l?article 3.tercer de la Llei orgànica 8/2007, de 4 de juliol, sobre finançament dels partits polítics, ha establert l?obligació d?atorgar aquestes subvencions amb càrrec als pressupostos de la Generalitat, per tal que les beneficiàries esmentades puguin atendre llurs despeses de funcionament.

La regulació projectada, en tant que preveu subvencions només per a aquells partits polítics que han obtingut representació al Parlament de Catalunya, forma part d?aquelles normes que integren el sistema institucional de la Generalitat de Catalunya i, per tant, la competència per a aprovar-la es fonamenta en la competència relativa al sistema institucional, que es dedueix implícitament de l?article 147.2 de la Constitució i dels diversos preceptes de l?Estatut d?autonomia de Catalunya (EAC) que regulen aquest sistema institucional. Resulta evident d?aquests preceptes que la Generalitat disposa de competències per a regular el seu propi sistema institucional i també per a establir les subvencions que les entitats que obtenen representació al Parlament de Catalunya, en la mesura que entitats necessàries per al funcionament d?aquest sistema institucional i per a expressar-ne el pluralisme polític (art. 6 de la Constitució i 55.2 de l?EAC), poden obtenir per al seu propi funcionament.

La competència prevalent, doncs, és la relativa a l?estructura institucional bàsica de Catalunya. Aquesta competència és de caràcter exclusiu, d?acord amb el que estableix l?article 110 de l?Estatut. No obstant això, la norma projectada troba, addicionalment, el seu fonament en la competència estatutària relativa al règim jurídic i procediment de les administracions públiques catalanes (article 159 de l?EAC, especialment en l?apartat 1, lletra c), sense resultar afectada per l?article 149.1.18 de la Constitució).

Aquesta competència inclou els mitjans necessaris per a l?exercici de les funcions administratives (apartat 1, lletra a)) i les normes de procediment administratiu que derivin de les particularitats del dret substantiu de Catalunya o de les especialitats de l?organització de la Generalitat (apartat 1, lletra c). L?esmentat títol competencial és fonament de la norma projectada en la mesura que aquesta té per objecte regular el procediment per a atorgar unes subvencions que s?atorguen per mandat de la llei, que també en determina els criteris d?atribució i percepció principals. La Comissió Jurídica Assessora considera que la norma projectada no es pot emparar en la competència en matèria d?organització de l?Administració recollida en l?article 150 de l?EAC, ja que el Decret es limita a residenciar les funcions i potestats que es regulen en els òrgans existents, sense crear-ne de nous.

La Generalitat té, doncs, competència per a aprovar el Projecte de decret.

IV. Habilitació del Govern de la Generalitat de Catalunya

El Govern és destinatari d?una habilitació genèrica per a aprovar normes reglamentàries. L?article 68.1 de l?EAC atribueix al Govern de la Generalitat, amb caràcter general, la potestat reglamentària: ?Exerceix [...] la potestat reglamentària d?acord amb aquest Estatut i les lleis.?

Així mateix, l?habilitació genèrica es deriva també de l?article 39.1 de la Llei 13/2008, de 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern, que estableix que ?Correspon al Govern la titularitat de la potestat reglamentària en l?exercici de les competències de la Generalitat?. És el Govern qui l?exerceix com a tal en tots aquells supòsits no atribuïts específicament al president de la Generalitat o als consellers i conselleres (article 26.e) de la mateixa Llei).

A fortiori, cal recordar, també, que aquesta habilitació es recull en l?article 128.1 de la Llei 39/2015, d?1 d?octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC), quan es diu que ?L?exercici de la potestat reglamentària correspon [?] als òrgans de govern de les comunitats autònomes, de conformitat amb el que estableixen els seus estatuts respectius?.

Així mateix, és l?article 3.tres, paràgraf segon, de la Llei orgànica 8/2007, de 4 de juliol, de finançament dels partits polítics, el que remet a la normativa catalana la determinació dels criteris per a atorgar les subvencions que es regulen en el projecte normatiu que s?analitza.

A l?últim, el rang de la norma és l?adequat, si es té en compte l?establert en l?article 40.1 de la Llei 13/2008, de 5 de novembre, que preveu que les disposicions reglamentàries dictades pel Govern adopten forma de decret.

A l?empara de les habilitacions exposades i en exercici de la potestat reglamentària en els termes indicats, el Govern està habilitat per a aprovar la disposició projectada, i el rang de la norma és l?adequat.

V. Consideracions sobre el procediment d?elaboració del Projecte de decret

V.1. Règim jurídic aplicable al procediment

L?article 61.1 de la Llei 26/2010 estableix que ?El procediment d?elaboració d?un projecte de disposició reglamentària s?inicia a proposta del departament competent en la matèria del projecte?. Atès que en el present expedient no s?ha incorporat la proposta del departament competent que permeti identificar formalment l?inici de la tramitació del procediment d?elaboració del Projecte de decret, d?acord amb la doctrina d?aquesta Comissió Jurídica Assessora, per a determinar el règim jurídic aplicable al procediment d?elaboració del Projecte de disposició general cal prendre en consideració els primers documents incorporats a l?expedient (entre d?altres Dictamen 42/2023) i, més en concret, les versions inicials de les memòries general i d?avaluació de l?impacte (Dictamen 99/2023). Així doncs, cal tenir en compte les versions inicials de les memòries general i d?avaluació de l?impacte, de 28 de setembre de 2023.

En consideració amb aquesta data, el procediment d?elaboració del Projecte de decret objecte d?aquest Dictamen està regulat en els textos normatius següents:

a) El títol IV (?Procediment d?elaboració de disposicions reglamentàries?) de la Llei 26/2010, de 3 d?agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, el qual ?s?aplica a les disposicions reglamentàries que s?elaboren en l?àmbit competencial de l?Administració de la Generalitat? (article 59.1). A l?efecte d?aplicar aquesta regulació, ?s?entén per disposicions reglamentàries les disposicions de caràcter general amb rang inferior al de llei dictades pel Govern o pels consellers dels departaments de l?Administració de la Generalitat que, qualsevol que sigui la matèria de què tractin, continguin normes que innovin l?ordenament jurídic? (article 60.1). En conseqüència, aquestes normes són d?aplicació al procediment d?elaboració del Projecte de decret que ara s?examina.

b) També és d?aplicació la regulació sobre la potestat reglamentària continguda en la Llei 13/2008, esmentada, en particular, al capítol VII del títol II (?Potestat reglamentària?). Segons aquesta regulació, les disposicions reglamentàries dictades pel Govern adopten forma de decret (article 40.1) i les signen el president i els consellers que hagin formulat la proposta (article 40.2).

c) Cal tenir present, a més, que la tramitació del Projecte de decret ha d?observar les previsions de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (articles 62 i 69), que va entrar en vigor el 30 de juny de 2015.

d) Atès el moment d?inici del procediment, cal atenir-se, així mateix, a les previsions que conté l?LPAC en el títol VI (?De la iniciativa legislativa i de la potestat per dictar reglaments i altres disposicions?). L?aplicació d?aquesta normativa s?ha de realitzar tot tenint en compte que, en virtut de la Sentència 55/2018, de 24 de maig, del Ple del Tribunal Constitucional, dictada en el recurs d?inconstitucionalitat núm. 3628/2016, interposat pel Govern de la Generalitat de Catalunya, alguns dels preceptes d?aquest títol, d?una manera total o parcial, han estat declarats contraris a l?ordre constitucional de distribució de competències i, per tant, no aplicables als procediments d?elaboració de reglaments autonòmics, qüestió a la qual ja s?ha referit la Comissió en dictàmens anteriors (dictàmens 177/2020 i 135/2021, entre d?altres).

Tot partint d?aquest marc legal de referència, a continuació s?analitza la documentació i la tramitació donada al Projecte de decret sotmès a dictamen.

V.2. Conformació de l?expedient

Cal recordar que, com ha posat reiteradament de manifest aquesta Comissió Jurídica Assessora:

?L?expedient administratiu ha de tenir format electrònic i ha d?estar conformat pel conjunt ordenat de documents i actuacions que serveixin d?antecedent i fonament de la resolució administrativa (article 70 de l?LPAC). Així mateix, ha d?estar foliat mitjançant un índex electrònic autenticat que en garanteixi la integritat (article 51 del Reglament d?actuació i funcionament del sector públic per mitjans electrònics ?RAFME?, aprovat pel Reial decret 203/2021, de 20 de març). D?altra banda, quan l?expedient s?hagi de remetre, s?ha d?enviar complet, foliat, autenticat i acompanyat d?un índex de tots els documents que contingui (article 70 de l?LPAC). L?expedient es pot remetre directament o a través d?un node d?interoperabilitat, de l?adreça electrònica o del localitzador que doni accés a l?expedient electrònic (article 63 del RAFME). Així ho ha recordat aquesta Comissió Jurídica Assessora, entre d?altres, en els recents dictàmens 171/2023 i 194/2023.

La finalitat dels criteris anteriors és proporcionar a l?Administració pública els elements necessaris per a adoptar la resolució d?acord amb tots els antecedents i fonaments, i també garantir la integritat i immutabilitat de l?expedient i dels documents que el conformen. En darrera instància, els criteris que disposa la legislació persegueixen facilitar la recuperació de l?expedient i, per tant, el seu maneig i lectura? (Dictamen 307/2023).

Pel que fa a l?expedient de tramitació d?un projecte de disposició reglamentària, l?article 63 de la Llei 26/2010 estableix que comprèn el conjunt de documentació preceptiva, numerada i ordenada cronològicament i que els documents que formen part de l?expedient de tramitació han d?ésser signats i datats pels òrgans competents per a llur emissió.

En aquest cas, es compleixen només parcialment els requeriments legals. L?expedient té format electrònic, està complet, ordenat cronològicament i foliat mitjançant una numeració correlativa dels folis que l?integren. Tot i així, no es pot verificar que els documents estiguin signats pels òrgans competents, per tant, en rigor, no es pot verificar l?origen ni la integritat dels documents, sinó que les dades relatives a la signatura només es dedueix de la identificació que en fa l?índex. Finalment, cal assenyalar que es troba a faltar tant l?autenticació de l?expedient com la de l?índex.

V.3. Planificació normativa

És doctrina d?aquesta Comissió subratllar la rellevància de la planificació normativa, com a ?instrument al servei de la seguretat jurídica, principi que no solament implica generar confiança sobre el que diu la normativa vigent, sinó també sobre l?evolució raonable de l?ordenament jurídic, tal com es reconeix d?una manera expressa en l?article 62 de la Llei catalana 19/2014, que preveu la necessitat que la iniciativa normativa s?exerceixi de tal manera que el marc normatiu resultant sigui previsible? (dictàmens 271/2020 i 291/2020, entre d?altres).

D?acord amb aquesta doctrina, quan la Comissió ha constatat que els projectes de disposicions objecte de dictamen no estaven inclosos en els plans normatius corresponents, ha requerit que es justifiqués la manca d?inclusió de la iniciativa normativa en el Pla normatiu (entre d?altres, en els dictàmens 129/2020 i 176/2020).

També ha assenyalat que el lloc idoni per a incloure aquesta justificació es la memòria d?avaluació d?impacte normatiu (dictàmens 115/2017 i 248/2020).

En relació amb l?expedient examinat, es pot apreciar que el projecte no s?inclou en el Pla normatiu del Govern de la Generalitat de Catalunya per als anys 2021-2023, aprovat mitjançant l?Acord de Govern de 19 d?octubre de 2021, ni en les dues modificacions posteriors, amb efectes des del 29 de juliol de 2022 i 23 de gener de 2023. La memòria d?avaluació d?impacte normatiu ha explicitat adequadament que la causa per la qual aquesta iniciativa normativa no està prevista en el Pla anual deriva del fet que no s?hi va poder incloure, ja que la Llei 3/2023, de 16 de març, que es desplega, va entrar en vigor l?endemà de la data de publicació, això és, el 18 de març de 2023 i, per tant, després de la darrera modificació del Pla normatiu efectuada.

V.4. Consulta pública prèvia

Tant l?article 133 de l?LPAC, en aquells apartats que resulten d?aplicació segons la Sentència 55/2018 del Tribunal Constitucional, com l?article 66 bis de la Llei 26/2010, de 3 d?agost, introduït per la Llei 5/2020, de 29 d?abril, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic i de creació de l?impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient, estableixen que, prèviament a l?elaboració del text d?una disposició reglamentària, s?ha de fer una consulta pública a la ciutadania.

No obstant això, l?article 133.4, primer paràgraf, de l?LPAC, que té caràcter bàsic, i l?article 66 bis.3 de la Llei 26/2010, de 3 d?agost, preveuen diverses circumstàncies en virtut de les quals es pot prescindir del tràmit, si es justifica que hi concorre algun dels supòsits següents: a) El contingut és pressupostari o organitzatiu; b) Es limita a refondre o consolidar textos; c) Consisteix essencialment en el compliment d?un manament legal delimitat pel que fa al contingut, o bé en la transposició de normativa de la Unió Europea de caràcter tècnic, i no imposa als destinataris noves obligacions respecte a la norma d?origen; d) De l?avaluació preliminar es desprèn que no es generen impactes rellevants des de la perspectiva econòmica, social o ambiental; i e) Per raons greus d?interès públic degudament acreditades.

En l?expedient objecte d?aquest dictamen, el tràmit de consulta pública prèvia no s?ha dut a terme. La Comissió ja ha recordat en pronunciaments anteriors que, quan això succeeixi, en la memòria general s?han d?explicar les raons per les quals això es fa així (dictàmens 32/2022 i 49/2023).

En aquest sentit, en la memòria general s?exposa que no es considera preceptiu el tràmit, perquè l?objecte del Projecte de decret és regular un procediment administratiu i establir els òrgans competents per a instruir-lo i resoldre?l, per aplicació de la disposició addicional quarta de la Llei 3/2023, esmentada, i que no es preveu imposar noves obligacions als destinataris, atès que es tracta de la regulació del procediment de concessió de subvencions a les entitats amb representació al Parlament de Catalunya, la instrucció del qual l?inicia d?ofici l?Administració de la Generalitat. En l?informe jurídic preliminar es fa referència a aquesta justificació i es recorda que l?article 66 bis de la Llei 26/2010 eximeix de realitzar la consulta pública prèvia a l?elaboració d?un projecte de reglament quan aquest tingui caràcter organitzatiu i quan consisteixi essencialment en el compliment d?un manament legal delimitat pel que fa al contingut.

Efectivament, es pot concloure, en conseqüència, que s?han seguit les recomanacions efectuades per aquest òrgan consultiu sobre la necessitat de motivar d?una manera adequada i suficient que no s?hagi efectuat d?aquest tràmit.

V.5. Iniciació i tramitació del procediment

D?acord amb el que es disposa en l?article 61.1 de la Llei 26/2010, ?El procediment d?elaboració d?un projecte de disposició reglamentària s?inicia a proposta del departament competent en la matèria del projecte?. I l?article 62.1 de la mateixa Llei estableix que ?La tramitació d?un projecte de disposició reglamentària correspon a la unitat directiva corresponent del departament proposant i, en els casos de tramitació conjunta, a les unitats directives designades pels departaments?.

En el present cas, els departaments proposants són el de la Presidència i el d?Economia i Hisenda. D?acord amb el Decret 184/2022, de 10 d?octubre, de denominació i determinació de l?àmbit de competència dels departaments en què s?organitza el Govern i l?Administració de la Generalitat de Catalunya, el Departament de la Presidència té atribuïdes les competències sobre les relacions institucionals i amb el Parlament (article 3.1.8) i les polítiques de transparència, bon govern, govern obert, dades obertes i participació i qualitat democràtica, i els processos electorals (article 3.1.11). Al Departament d?Economia i Hisenda li corresponen les competències sobre l?establiment dels criteris procedimentals, direcció i control dels ajuts i subvencions (article 3.3.9).

D?altra banda, les unitats directives impulsores de la tramitació han estat les dues secretaries generals dels departaments esmentats, les funcions de les quals es regulen, pel que fa al Departament de la Presidència, en l?article 18 del Decret 19/2022, de 8 de febrer, de reestructuració d?aquest Departament, i l?article 4 del Decret 289/2022, de 2 de novembre, també de reestructuració del Departament de la Presidència; i, quant al Departament d?Economia i Hisenda, en l?article 3 del Decret 58/2022, de 29 de març, de reestructuració del Departament d?Economia i Hisenda.

V.6. Memòries

Segons l?article 64 de la Llei 26/2010, ?Els projectes de disposicions reglamentàries han d?anar acompanyats sempre d?una memòria general, d?una memòria d?avaluació de l?impacte de les mesures proposades [...]?. A més, segons afegeix l?article 64.5 de la mateixa Llei, ?L?expedient ha d?incloure una memòria de les observacions i les al·legacions presentades en els tràmits de consulta interdepartamental, audiència, informació pública i informes, si escau, i també de les raons que han dut a desestimar-les, si és el cas?.

En l?expedient examinat, consten les tres memòries esmentades, les dues primeres de les quals han estat objecte d?una actualització en el decurs del procediment.

a) Memòria general

La memòria general, en la versió inicial de 28 de setembre de 2023, ha estat actualitzada el 13 de novembre de 2023. S?adequa al contingut exigit per l?article 64.2 de la Llei 26/2010.

En l?apartat de justificació de la necessitat i adequació a les finalitats que es persegueixen es posa de manifest que, per a donar compliment a l?obligació legal establerta en la Llei 3/2023, s?ha d?aprovar una disposició normativa amb rang reglamentari que estableixi el procediment per a atorgar aquestes subvencions i que és necessari per tal que es pugui fer efectiva la tramitació i el pagament de les subvencions. A continuació, s?explica l?estructura de la disposició, el marc normatiu en què s?insereix el Projecte de decret, la competència de la Generalitat sobre la matèria, i es fa una referència als tràmits participatius. Quant a la tramitació d?urgència del Projecte de decret, s?exposa que la Llei 3/2023 va entrar en vigor el 18 de març de 2023, però que els destinataris no poden rebre les subvencions que els corresponen fins que el Govern de la Generalitat no reguli el procediment administratiu mitjançant el qual es pugui materialitzar aquest dret a rebre l?ajut econòmic. D?altra banda, s?exposa que s?ha previst que la norma entri en vigor l?1 de gener de 2024.

La Comissió Jurídica Assessora considera que la memòria justifica adequadament l?opció normativa adoptada.

b) Memòria d?avaluació de l?impacte de les mesures proposades

Els projectes de disposicions reglamentàries han d?adjuntar sempre una memòria d?avaluació de l?impacte (article 64.1 de la Llei 26/2010). El contingut mínim d?aquesta memòria es determina en l?article 64.3 de la Llei 26/2010: informe d?impacte pressupostari, informe d?impacte econòmic i social, informe d?impacte normatiu i informe d?impacte de gènere.

En aquest cas, la memòria d?avaluació de l?impacte de les mesures proposades, en la versió inicial de 28 de setembre de 2023, ha estat actualitzada també el 13 de novembre de 2023. La darrera versió incorpora les modificacions proposades per l?Àrea de Millora de la Regulació, que, entre d?altres, proposava completar els apartats d?anàlisi dels impactes, la comparació de les opcions considerades i la implementació, el seguiment i l?avaluació de les normes.

En l?apartat d?anàlisi del context i la identificació de les opcions de regulació, s?identifiquen, primerament, els problemes que es pretenen solucionar amb la iniciativa, d?entre els quals s?esmenta que la Llei orgànica 8/2007, de 4 de juliol, sobre el finançament dels partits polítics, regula el finançament públic i privats dels partits polítics, les federacions, les coalicions i les agrupacions d?electors, i que aquestes entitats poden percebre subvencions per diversos conceptes. Es destaquen, entre aquestes, les subvencions anuals no condicionades, amb càrrec al pressupost autonòmic, per a atendre les despeses de funcionament (article 2.c) de la Llei orgànica 8/2007), les quals, segons s?indica, corresponen al Govern, mentre que correspon al Parlament de Catalunya les altres subvencions previstes en l?article 2.e) de la mateixa Llei orgànica 8/2007. S?identifiquen com a objectius de la regulació, complir el manament legal; possibilitar l?exercici del dret a rebre una subvenció dels destinataris; regular un procediment clar i estructurat que faciliti la gestió en la tramitació i que garanteixi els drets dels beneficiaris; establir un règim jurídic complet que aporti seguretat als operadors jurídics i assolir la transparència en la concessió d?aquestes subvencions.

En la identificació de les opcions de regulació s?assenyala que l?opció de mantenir la situació actual, és a dir l?opció de no regular, implica mantenir un model de finançament que no distingeix les dues línies de subvencions previstes en l?article 2, lletres c) i e) de la Llei orgànica 8/2007, mentre que l?opció proposada amb la norma projectada dona compliment al que preveu la disposició addicional quarta de la Llei 3/2023, de 16 de març, i incorpora en una única norma reglamentària la regulació del procediment per a atorgar les subvencions ?cal entendre que les previstes en l?article 2.c) de la Llei orgànica 8/2007?, els òrgans competents, i els criteris d?aplicació per a calcular-ne l?import.

D?altra banda, aquesta memòria incorpora els informes previstos legalment d?impacte pressupostari, d?impacte econòmic i social, d?impacte normatiu i d?impacte de gènere.

Quant a l?impacte pressupostari, s?explica que aquestes subvencions estan consignades actualment en el pressupost del Parlament de Catalunya, amb càrrec a la partida del servei PA01 4820006 ?A grups parlamentaris?, amb un import de 12.709.171,89 euros; però que, per tal de donar compliment a la disposició addicional quarta de la Llei 3/2023, les subvencions seran assumides pel Departament de la Presidència, mitjançant el servei pressupostari PR19 Direcció general de Relacions Institucionals i Parlament, a partir de l?1 de gener de 2024. S?afegeix que la Mesa ampliada del Parlament, el 25 de juliol de 2023, va acordar establir que, a partir de l?1 de gener de 2024, l?import global de la subvenció del Parlament als grups parlamentaris per a fer front a les seves despeses corrents i de funcionament és de 3.725.000 euros, amb càrrec al pressupost del Departament; i que l?import de la subvenció per a l?exercici de 2024, que la Generalitat ha d?atorgar als partits polítics, regulada en la disposició addicional quarta de la Llei 3/2023, és de 9.000.000 euros. Seguidament, s?expliquen els impactes, tenint en compte la possibilitat que s?aprovi el pressupost de 2024, o bé que es produeixi la pròrroga del pressupost de 2023 per al 2024. En el cas d?elaboració del pressupost 2024, segons s?indica, s?ha de consignar i dotar inicialment dins de la secció PR, el servei PR19 i l?aplicació 4820006, ?A grups parlamentaris?, un import de 9.000.000 d?euros, i donar-lo de baixa en el pressupost del Parlament.

Finalment, s?informa que la gestió per a concedir la subvenció s?ha de dur a terme amb els recursos materials i humans de què actualment disposa el Departament de la Presidència, per la qual cosa no hi ha repercussió addicional en el pressupost; cal entendre que a banda de l?import de 9.000.000 d?euros consignats a la partida pressupostària esmentada del Departament de la Presidència.

L?informe d?impacte normatiu avalua la reducció de càrregues administratives per als destinataris de la regulació, pel fet que es tracta d?un procediment iniciat d?ofici i que estableix un ?pagament mensual automàtic?. S?exposa que els destinataris únicament han de comunicar les dades necessàries per a poder fer efectiu el pagament de les subvencions quan l?Administració no disposi d?aquestes dades, però que aquesta comunicació és una càrrega administrativa proporcionada a la finalitat que es persegueix, ja que, sense aquesta informació, no es podria dur a terme el pagament.

L?informe d?impacte de gènere conclou que la proposta normativa no conté un ús androcèntric del llenguatge, ni utilitza termes que comportin discriminació de gènere, i que, des d?una perspectiva material, la proposta no té impacte i respecta el principi d?igualtat d?oportunitats entre homes i dones.

En relació amb l?impacte econòmic i social, s?afirma que es millorarà el procediment de concessió de subvencions que deriven de l?article 2.c) i 3.3 de la Llei orgànica 8/2007, i que, en definitiva, ha de permetre la participació de la ciutadania en l?activitat política del país des del moment en què aquesta obté una representació en el Parlament per mitjà de les beneficiàries de les subvencions. També s?assenyala una millora en l?àmbit de la transparència d?aquestes subvencions, pel fet que es diferencia de les subvencions atorgades als grups parlamentaris pel Parlament.

A continuació, la memòria incorpora un apartat de comparació de les opcions de regulació considerades en què es posa de manifest que l?opció normativa escollida és determinada pel principi de jerarquia normativa, i que només és viable la tramitació del reglament, amb ple respecte als principis de bona regulació que s?enumeren.

Finalment, en l?apartat d?implementació, seguiment i avaluació de la norma, es posa de manifest que correspon a la unitat que gestiona les subvencions, que és la unitat directiva competent en matèria de processos electorals, amb el suport del Servei de Gestió Econòmica del departament competent en matèria de processos electorals, sens perjudici del control dels comptes dels partits polítics que correspon a la Sindicatura de Comptes.

c) Memòria de valoració de les observacions i les al·legacions presentades

En l?expedient es dona compliment al que s?estableix en l?article 64.5 de la Llei 26/2010, ja que s?incorpora la memòria de valoració de les observacions i al·legacions presentades en els tràmits de consulta interdepartamental, audiència, informació pública i informes, que recull les observacions i al·legacions presentades en els diferents tràmits de participació, les que s?accepten i en quins termes, i les raons que, si escau, han dut a desestimar-les, emesa el 13 de novembre de 2023, per part de les secretaries generals dels departaments impulsors.

Es valora positivament l?estructuració de la memòria, atès que resumeix o transcriu textualment les al·legacions que s?han presentat en els diferents tràmits participatius, la procedència i el contingut, així com la valoració tècnica de les al·legacions rebudes, amb l?especificació de si han estat o no acceptades i, en aquest darrer cas, els motius que han portat a desestimar-les.

La valoració de les diferents observacions i al·legacions s?ha efectuat en un únic document, complet i actualitzat, per a garantir-ne un resultat més clar i coherent i, en definitiva, a favor de la seguretat jurídica, tal com la Comissió Jurídica Assessora ha assenyalat en diverses ocasions (dictàmens 21/2021 i 148/2022, entre d?altres).

V.7. Tràmit de consulta interdepartamental

Segons l?article 66.1 de la Llei 26/2010, ?Si l?aprovació de la disposició reglamentària correspon al Govern, la iniciativa s?ha de posar en coneixement dels diferents departaments perquè formulin, si escau, les observacions que considerin convenients prèviament als tràmits d?audiència i d?informació pública?. L?apartat segon del mateix article 66 afegeix que la consulta interdepartamental s?instrumenta per mitjans electrònics.

En el present cas, l?informe jurídic final deixa constància que el Projecte de decret i la resta de documents de l?expedient van estar disponibles al fòrum del SIGOV, que el Projecte va ser vist el 3 d?octubre de 2023, en l?apartat II, pel Consell Tècnic i que, durant el tràmit de consulta interdepartamental previ, va formular-hi observacions l?Àrea de Millora de la Regulació del Departament de la Presidència, en relació amb l?avaluació de l?impacte de les mesures proposades. En la memòria de valoració de les al·legacions presentades també es fa un esment als comentaris formulats, en el mateix període, per una unitat del mateix Departament de la Presidència, que és la Subdirecció General d?Organització, Informació i Difusió (sobre el mitjà de notificació de la resolució de concessió de la subvenció; la necessitat d?incloure un tràmit previ al pagament, per tal que les beneficiàries facilitin les dades bancàries; i la publicitat de les subvencions), els quals van ser majoritàriament acceptats. També consta documentada una consulta de la Subdirecció General de Processos Electorals i Democràcia Directa, sobre diversos aspectes, que es va atendre.

Així, doncs, les observacions formulades en aquest tràmit consten degudament valorades.

V.8. Intervenció del Consell Tècnic del Govern

D?acord amb l?article 8 del Decret 413/2011, de 13 de desembre, del Reglament del Consell Tècnic del Govern, la iniciativa normativa es va sotmetre a examen i deliberació d?aquest Consell en les diferents fases de la tramitació, com en donen fe els certificats emesos per la secretària del Consell Tècnic. Així, consta en l?expedient el certificat que acredita que en la sessió del Consell Tècnic de 14 de novembre de 2023 va quedar vista la iniciativa normativa amb caràcter previ a la sol·licitud de dictamen a la Comissió Jurídica Assessora.

S?adjunta una comunicació de la secretària general del Departament de la Presidència dirigida al Consell Tècnic sobre la sol·licitud del dictamen a la Comissió Jurídica Assessora amb caràcter d?urgència, atesa la necessitat d?aprovar el Decret amb l?antelació suficient per tal que la tramitació de les resolucions de concessió de subvencions es puguin dictar al més aviat possible per no produir perjudicis no desitjats als destinataris en el pagament dels ajuts, que s?ha de produir en dotze mensualitats a partir del mes de gener de 2024.

V.9. Informes preceptius

Segons l?article 64.1 de la Llei 26/2010, ?Els projectes de disposicions reglamentàries han d?anar acompanyats sempre [...] dels informes preceptius i els que sol·liciti l?òrgan instructor?.

En l?expedient consten incorporats els informes i dictàmens preceptius exigits legalment, que tot seguit es ressenyen.

a) Informes jurídics

En l?article 65.1 de la Llei 26/2010 es preceptua que els projectes de disposicions reglamentàries ?s?han de sotmetre a informe jurídic de la unitat departamental corresponent o de la central, del Gabinet Jurídic de la Generalitat?. En aquest sentit, en l?article 4.1.a) de la Llei 7/1996, de 5 de juliol, d?organització dels serveis jurídics de l?Administració de la Generalitat de Catalunya, s?atribueix als advocats de la Generalitat l?assessorament sobre ?Els projectes i els avantprojectes de disposicions de caràcter general?.

En aquest cas, la funció d?assessorament l?han dut a terme les assessories jurídiques dels dos departaments impulsors de la tramitació, que han emes els informes jurídics d?una manera conjunta.

En l?expedient consta l?informe jurídic preliminar, de 26 de setembre de 2023, i l?informe jurídic final, de 13 de novembre de 2023, signats per la responsable jurídica d?Assessorament i Normativa Administrativa i les dues advocades en cap de la Generalitat adscrites als departaments impulsors. Els informes es pronuncien sobre l?àmbit competencial i el marc normatiu, el procediment a seguir, el contingut de la documentació, i l?adequació del projecte reglamentari al marc normatiu vigent, alhora que analitzen l?estructura i el contingut de la proposta normativa i n?informen favorablement.

En relació amb la tramitació del procediment, l?informe jurídic preliminar fa referència a la tramitació per via d?urgència, ja que ha d?entrar en vigor l?1 de gener de 2024, amb la reducció consegüent dels terminis, especialment pel que fa als tràmits d?audiència i d?informació pública. Altrament, aquest informe justifica que no és preceptiu el dictamen de la Comissió de Govern Local, atès que l?objecte de la iniciativa no afecta el règim local; ni tampoc el dictamen del Consell de Treball Econòmic i Social, tenint en compte que el Projecte de decret s?incardina en l?esfera organitzativa de l?Administració i no té relació pròpiament amb una matèria socioeconòmica.

L?informe jurídic final, de data 13 de novembre de 2023, que informa favorablement sobre el Projecte de decret es refereix a la comprovació que l?expedient disposi de la documentació prevista en l?article 64 de la Llei 26/2010, de 3 d?agost ?això és, les memòries incorporades a l?expedient?; a la verificació que s?han complert els tràmits d?audiència i d?informació pública, i a l?adequació de la proposta al marc normatiu vigent i a les directrius de tècnica normativa. Finalment, en el darrer apartat, s?efectuen diverses consideracions sobre el contingut del Projecte i es destaquen els preceptes en què s?han incorporat modificacions arran dels tràmits de participació.

b) Direcció General de Pressupostos, del Departament d?Economia i Hisenda

D?acord amb l?article 36.1.h) del Decret 58/2022, de 29 de març, de reestructuració del Departament d?Economia i Hisenda, correspon a la Direcció General de Pressupostos ?Analitzar les propostes d?acords, disposicions i actuacions amb impacte pressupostari dels departaments i entitats del sector públic de la Generalitat de Catalunya?.

L?expedient tramès incorpora l?informe de la directora general de Pressupostos sobre el Projecte de decret, que, després de reproduir el que assenyala l?informe d?impacte pressupostari de la memòria d?avaluació, que quantifica l?impacte pressupostari de la norma en un total de 12.725.000 d?euros anuals a partir de 2024 (9 milions a càrrec del Departament de la Presidència i 3.725.00 euros a càrrec del pressupost del Parlament de Catalunya), conclou que no suposa per al pressupost de l?any 2024 un increment significatiu de la despesa en els pressupostos globals de la Generalitat respecte de l?aprovat l?any 2023. Així, s?indica que el que s?incrementa en el pressupost del Departament de la Presidència, 9.000.000 d?euros, es dedueix del pressupost del Parlament de Catalunya, de manera que, respecte del pressupost del Parlament de Catalunya, que cobreix actualment totes les despeses destinades a subvencions a partits polítics amb un import de 12.709.171,89 euros, i la memòria d?avaluació que quantifica la despesa en un total de 12.725.000 d?euros a partir de 2024, a càrrec conjunt del Parlament i del Departament de Presidència, l?increment de la despesa és de 15.828,11 euros. Es conclou en el sentit d?informar favorablement sobre el Projecte de decret, des d?un punt de vista estrictament pressupostari.

c) Institut Català de les Dones

Consta a l?expedient l?informe emès per l?Institut Català de les Dones, d?acord amb el que estableix l?article 3.g) de la Llei 11/1989, de 10 de juliol, de creació de l?Institut, en la redacció donada per la disposició final primera de la Llei 17/2015, de 21 de juliol, d?igualtat efectiva de dones i homes.

Amb esment a la normativa de base sobre igualtat i transversalitat de la perspectiva de gènere, i de la normativa sobre l?ús no sexista ni androcèntric del llenguatge, es fa una anàlisi terminològica del text articulat i s?indica que la proposta normativa requereix d?una revisió pel que fa l?expressió agrupació d?electors, que fa servir el masculí com a genèric i que es repeteix en diverses ocasions en l?articulat, i es proposa modificar-la per ?agrupacions d?electors i electores?. Des d?un punt de vista material, no es proposa cap esmena ni modificació.

L?observació de llenguatge ha estat degudament valorada en la memòria valorativa de les observacions formulades i atesa.

d) Informes de la Intervenció General

En l?expedient s?incorpora un primer informe de la Intervenció General de 27 de setembre de 2023 que s?emet d?acord amb el que preveuen els articles 63 i 68 del Decret legislatiu 3/2022, de 24 de desembre, pel qual s?aprova el Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, en el qual es concloïa que la Intervenció General no presenta objeccions a la tramitació de la norma.

Posteriorment, en data de 20 d?octubre de 2023, la Intervenció General, mitjançant un correu electrònic, va formular una observació tècnica consistent a substituir en l?article 4, sobre el sistema de càlcul de l?import de la subvenció, el terme ?reserva de crèdit? per ?anotació comptable?, i va trametre un text del Projecte amb algunes observacions addicionals al mateix article 4, com també en relació amb l?article 6, sobre el sistema corporatiu de tramitació, ara article 7 de la versió del text sotmesa a dictamen. La memòria de valoració es refereix a la primera observació formulada, que es té en compte, però en canvi no incorpora la valoració de les observacions addicionals que es formulaven; mancança que convindria esmenar. Cal recordar que és necessari incorporar en la memòria valorativa una valoració especifica de totes les observacions formulades.

e) Direcció General d?Administració Digital

Consta que les unitats impulsores de la tramitació van sol·licitar informe a la Direcció General d?Administració Digital sobre la base del que estableix l?article 10.3. i) del Decret 289/2022, de 2 de novembre, de reestructuració del Departament de la Presidència, que atribueix a aquesta Direcció emetre informes amb caràcter preceptiu sobre les disposicions de caràcter general i els acords del Govern, quan tinguin incidència en el desenvolupament dels processos administratius i de l'Administració digital, i dels sistemes de signatura i d?identificació electrònica de les persones interessades en el procediment, per tal d?assegurar la seva adequació a les directrius corporatives en aquestes matèries.

Per escrit de 3 de novembre de 2023, aquesta Direcció va respondre que en relació amb la norma projectada no era preceptiva l?emissió de l?informe en l?àmbit de l?Administració Digital, atès que no tenia afectació en el seu àmbit competencial.

V.10. Participació ciutadana i transparència

a) El tràmit de participació de l?article 69.1 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern

D?acord amb el que preveu l?article 69.1 de la Llei 19/2014, ?Les persones tenen el dret a participar, per mitjà de la presentació de propostes i suggeriments, en les iniciatives normatives que promou l?Administració pública. Aquest dret es pot exercir amb relació a les iniciatives normatives en què, per la importància que tenen o per la matèria que regulen, l?Administració pública considera pertinent obrir aquest procés participatiu des de l?inici de la tramitació del procediment administratiu?.

Com ja ha indicat la Comissió Jurídica Assessora en diverses ocasions, entre d?altres, en els dictàmens 73/2019 i 192/2021, correspon a l?Administració determinar en cada cas la pertinència o no d?obrir, des de l?inici del procediment, aquest tràmit de participació ciutadana, mitjançant una valoració que el departament impulsor ha d?incloure en la memòria general.

En el present cas, segons consta a la memòria general, no s?ha considerat pertinent dur a terme el tràmit de participació ciutadana, i es justifica en el fet que no es considera una iniciativa d?especial rellevància, ni afecta directament la ciutadania, en la mesura que té un caràcter essencialment organitzatiu, sense impacte significatiu, i sense imposar obligacions a la ciutadania o a les entitats que es relacionen amb l?Administració, més enllà de la relació que s?estableix amb les beneficiàries de les subvencions mitjançant un procediment iniciat d?ofici que no introdueix cap dret ni obligació nova. La Comissió considera que s?ha justificat adequadament no haver de realitzar el tràmit de participació ciutadana.

b) El tràmit d?informació pública

L?article 68.1 de la Llei 26/2010 estableix la possibilitat de sotmetre els projectes de disposicions reglamentàries a informació pública per un termini no inferior a quinze dies, que es pot reduir fins a un mínim de set dies, si raons degudament motivades així ho justifiquen. Convé recordar que, si bé l?article 133.2 de l?LPAC configura la informació pública com un tràmit clarament preceptiu, la Sentència 55/2018 del Tribunal Constitucional ha declarat aquest apartat contrari a l?ordre constitucional de competències i, en conseqüència, no és aplicable a les iniciatives legislatives de les comunitats autònomes.

Es constata que la norma projectada es va sotmetre al tràmit d?informació pública mitjançant un anunci publicat al DOGC núm. 9016, de 9 d?octubre de 2023, per un termini reduït de set dies hàbils, des de l?endemà de la publicació. La reducció del termini d?aquest tràmit resulta coherent amb la justificació que consta a la memòria general sobre la necessitat de tramitar la norma amb urgència. El mateix anunci esmentava els llocs en què la documentació restava a disposició del públic ?tant de manera electrònica, com presencialment? i que les al·legacions es podien presentar en qualsevol registre de l?Administració destinatària o en els altres llocs previstos a la normativa de procediment o bé electrònicament, mitjançant el formulari de petició genèrica ?que s?enllaçava? i l?ens destinatari i assumpte a indicar.

El resultat d?aquest tràmit, s?acredita en un certificat emès per la responsable del Registre del Departament de la Presidència, que fa constar que durant el termini atorgat a aquest efecte no s?hi van formular al·legacions.

D?acord amb l?anterior, la Comissió considera que s?ha donat compliment a l?establert en l?article 68.1 de la Llei 26/2010, de 3 d?agost, i que el tràmit d?informació pública s?ha realitzat correctament.

c) El tràmit d?audiència

L?article 67.1 de la Llei 26/2010 estableix l?obligatorietat de sotmetre els projectes de disposició reglamentària que afecten els drets o interessos legítims dels ciutadans al tràmit d?audiència als interessats. El termini no pot ser inferior a quinze dies hàbils, malgrat que es pot reduir fins a un mínim de set dies hàbils per raons justificades i degudament motivades (article 67.4 de la Llei 26/2010).

En el present cas, el tràmit d?audiència es va atorgar mitjançant oficis signats per la secretària general del Departament de la Presidència, de 4 d?octubre de 2023, als partits polítics, agrupacions i coalicions amb interessos afectats per l?objecte de la regulació i identificats a l?antecedent onzè d?aquest dictamen. Aquest tràmit també es va atorgar a la Sindicatura de Comptes.

Durant el tràmit d?audiència va presentar un escrit la Sindicatura de Comptes, en què assenyalava que no hi formulava cap al·legació i agraïa la inclusió de l?entitat en el tràmit d?audiència, tenint en compte la funció fiscalitzadora que desenvolupa.

El Partit dels Socialistes de Catalunya va presentar un escrit d?al·legacions en què formulava tres propostes de modificació. La primera consistent en la modificació del redactat de l?article 4.1.b), sobre la forma de calcular l?import a percebre per les beneficiàries en funció dels vots obtinguts. La segona, per a incloure un nou precepte per a regular el procediment de pagament de la subvenció per al cas que la beneficiària hagués adoptat la naturalesa jurídica de coalició o federació i alguna de les formacions integrants sol·licités l?abonament de la subvenció per separat. En darrer terme, va proposar incloure en un nou apartat de la disposició addicional una previsió sobre el moment de pagament de la subvenció quan s?iniciés una nova legislatura, per tal que les formacions poguessin tenir una previsió temporal precisa sobre el moment de pagament. Les observacions formulades pel Partit dels Socialistes de Catalunya han estat degudament valorades i majoritàriament ateses.

V.11. Obligacions de publicitat activa

La Llei 19/2014, de 29 de desembre, en aplicació del principi de transparència, exigeix que l?Administració faci pública la informació relativa a les decisions i actuacions amb rellevància jurídica, entre les quals s?inclouen els procediments normatius en curs, amb la indicació de l?estat de la tramitació en què es troben, així com les memòries i els documents justificatius de la tramitació dels projectes o avantprojectes normatius i els diversos textos de les disposicions (article 10.c) i d) de la Llei 19/2014). D?aquests preceptes es desprèn que, ja des de l?inici del procediment i al llarg de la tramitació, s?han de fer públics els documents indicats.

Així mateix, de conformitat amb l?article 5 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, la informació subjecta al règim de transparència s?ha de fer pública a través del Portal de la Transparència, instrument bàsic i general de gestió de documents públics per a donar compliment a les obligacions de transparència, i a través de les seus electròniques i llocs web dels subjectes obligats.

En el cas examinat, la documentació del Projecte de decret figura al Portal web ?Govern Obert? com a normativa en tràmit del Departament proposant i es fa constar que el projecte normatiu es troba en fase de sol·licitud de dictamen. S?hi localitzen les dues versions de la memòria general i de la memòria d?avaluació, així com la memòria de valoració de les observacions rebudes i els informe preceptius emesos en el decurs de la tramitació, si bé no es localitza l?informe de l?Institut Català de les Dones. També s?incorpora la primera versió del text normatiu i la versió que s?ha sotmès al dictamen d?aquest òrgan consultiu, vist pel Consell Tècnic en la sessió de 14 de novembre de 2023.

En vista d?això, cal concloure que s?ha satisfet l?obligació de difondre la informació que assenyala la normativa de transparència i que s?ha donat a conèixer a la ciutadania i les administracions el procediment normatiu, el text normatiu, les memòries i altres documents justificatius. En particular, se n?ha donat a conèixer l?estat de tramitació i s?ha informat que s?ha demanat el dictamen d?aquest òrgan consultiu.

Finalment, convé recordar que, d?acord amb l?apartat cinquè de l?article 42 del Decret 8/2021, una vegada aprovat el Projecte de decret sobre el qual ara es dictamina, s?ha de garantir, durant tota la vigència de la norma, el manteniment de la publicació de la documentació i informació publicada durant la seva tramitació. És el que s?ha anomenat empremta normativa.

D?acord amb tot l?anterior, cal concloure que el Projecte de decret conté la documentació preceptiva escaient i s?ha tramitat correctament des de la perspectiva de la legalitat vigent.

VI. El Marc normatiu en què s?insereix el Projecte de decret

El contingut del Projecte de decret s?ha d?examinar d?acord amb el marc normatiu vigent constituït fonamentalment per la disposició addicional quarta de la Llei 3/2023, de 16 de març, i la Llei orgànica 8/2007, de 4 de juliol, sobre finançament dels partits polítics.

La regulació del procediment, objecte de la norma projectada, per a l?atorgament de subvencions als partits polítics per a atendre les seves despeses de funcionament s?emmarca en el foment de la participació com a principi rector de l?actuació dels poders públics establert en l?article 43 de l?EAC. Aquest precepte estatutari estableix que els poders públics han de promoure la participació social en diversos àmbits, entre els quals s?inclou el polític, amb ple respecte als principis de pluralisme, lliure iniciativa i autonomia, així com facilitar la participació i la representació ciutadanes i polítiques, amb una atenció especial a les zones menys poblades del territori.

La Llei 3/2023, de 16 de març, en la disposició addicional quarta, intitulada ?Subvencions als partits polítics, les federacions, les coalicions i les agrupacions d?electors amb representació al Parlament?, estableix que la Generalitat ha d?atorgar als partits polítics, les federacions, les coalicions i les agrupacions d?electors amb representació al Parlament subvencions anuals no condicionades, amb càrrec als pressupostos de la Generalitat, per a atendre llurs despeses de funcionament i determina els criteris en què s?han de distribuir, alhora que estableix com s?han de fer efectives.

La llei orgànica 6/2022, de 27 de juny, de partits polítics, estableix que el finançament dels partits polítics s?ha de portar a terme de conformitat amb el previst a la Llei orgànica 8/2007, de 4 de juliol, sobre finançament dels partits polítics.

La Llei orgànica 8/2007, de 4 de juliol, regula els recursos econòmics dels partits polítics, i inclou, entre d?altres, les subvencions anuals que les comunitats autònomes estableixin per a despeses de funcionament en l?àmbit autonòmic corresponent. Així, aquesta norma preveu que les comunitats autònomes puguin atorgar als partits polítics amb representació en les respectives assemblees legislatives subvencions anuals no condicionades, amb càrrec als pressupostos autonòmics corresponents per a atendre les despeses de funcionament que s?han de distribuir en funció del nombre d?escons i de vots obtinguts per cada partit polític en les darreres eleccions, d?acord amb els criteris que estableixi la normativa autonòmica corresponent. Aquesta norma també es refereix a la incompatibilitat d?aquestes subvencions amb altres ajuts econòmics i financers i preveu que l?adequació de l?import de consignació als pressupostos per a atendre les subvencions s?adeqüi anualment, com a mínim, a l?increment de l?índex de preus al consum.

La Llei estatal 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, estableix expressament que queden excloses del seu àmbit d?aplicació, entre d?altres, les subvencions que regula la Llei orgànica 3/1987 (cal entendre aquesta referència com a relativa a la Llei orgànica 8/2007), així com les subvencions als grups parlamentaris de les assemblees autonòmiques (no essent tampoc aquest l?objecte del Projecte de decret que ara se sotmet a dictamen de la Comissió).

VII. Consideracions sobre el contingut del Projecte de decret

VII.1. Preàmbul

El preàmbul es compon de dotze paràgrafs. D?acord amb les consideracions efectuades per aquesta Comissió en dictàmens anteriors (179/2021 i 19/2022), en el primer paràgraf del preàmbul s?han d?incorporar els fonaments estatutaris que emparen la competència de la Generalitat per a dictar la norma projectada. Es recomana, en conseqüència, citar en el primer paràgraf del preàmbul els articles de l?Estatut que emparen la regulació, en els termes que s?han referit en l?apartat III d?aquest dictamen.

Després de fer esment als fonaments estatutaris i abans del marc normatiu que s?inclou en els actuals paràgrafs primer a tercer es pot incloure una referència a l?article 43 de l?EAC, que encomana als poders públics promoure la participació en diversos àmbits, entre els quals s?inclou el polític, i facilitar la participació i la representació ciutadanes i polítiques.

En relació amb el marc normatiu, no sembla necessari que el paràgraf tercer es refereixi al que estableix l?apartat cinquè de la disposició addicional quarta de la Llei 3/2023, que alhora es remet al que disposa l?article 3.4 de la Llei orgànica 8/2007, sobre les ajudes incompatibles amb les subvencions, amb les excepcions que el mateix precepte assenyala. Es recomana suprimir-lo en la mesura que la norma projectada no conté cap previsió sobre aquesta qüestió i, per tant, no forma part de l?objecte de la regulació.

El paràgraf quart descriu l?estructura i el contingut de la norma conjuntament amb la identificació de l?objecte de la regulació. La redacció d?aquest paràgraf, si bé és correcta, podria ser més congruent si abans de mencionar l?estructura de la norma s?especifiqués que l?objecte d?aquesta és establir el procediment per a la tramitació, l?atorgament i el pagament de les subvencions als partits polítics, les federacions, les coalicions i les agrupacions d?electors i electores amb representació al Parlament de Catalunya. A continuació es podria afegir que ?Amb aquesta finalitat el Decret s?estructura en vuit articles, una disposició addicional i una disposició final?, tot especificant el contingut de la regulació en els termes que ja s?efectua, si bé, quan es fa esment als òrgans competents, es podria precisar que es regulen els òrgans competents per a tramitar el procediment i per aatorgar les subvencions, i que també es destina un precepte a l?obligació de donar publicitat a les subvencions.

Seguidament, en el paràgraf quinzè, es fa una referència als principis de millora de la qualitat normativa i de bona regulació que s?estableixen en l?article 62 de la Llei 19/2014 i en l?article 129 de l?LPAC, respectivament. Tal com ha assenyalat la Comissió Jurídica Assessora, entre d?altres, en els dictàmens 224/2019 i 180/2021, ?La justificació de l?adequació de la iniciativa normativa als principis de bona regulació [?], és exigible amb una extensió i intensitat variables en funció del contingut i del caràcter de cada iniciativa normativa?, com també que no es tracta, per tant, de limitar-se a enunciar aquests principis mitjançant una fórmula estereotipada, sinó de justificar, encara que sigui d?una manera succinta, l?adequació a aquests de la disposició que es pretén aprovar.

En el cas que s?examina, la Comissió considera que el preàmbul justifica correctament l?adequació als principis de bona regulació. Es justifiquen els principis de necessitat i eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica, transparència, participació i eficiència. Únicament es formulen dues propostes de millora tècnica. En primer terme, es recomana que, en la justificació del principi de seguretat jurídica, quan s?indica que el contingut de la norma està d?acord amb la normativa de subvencions, es precisi que es tracta de la normativa de subvencions aplicable als partits polítics o, si es vol, que es faci esment a la normativa de finançament dels partits polítics, atès que, com assenyala el mateix preàmbul, la normativa general de subvencions no és aplicable. En segon terme, per motius de sistemàtica, la justificació del principi d?eficiència que figura en darrer terme podria quedar més ben ubicada just després de la justificació dels principis de necessitat i eficàcia.

Finalment, quant a la fórmula promulgatòria continguda en el darrer paràgraf del preàmbul, un cop emès el dictamen caldrà substituir la fórmula ?vist/d?acord? per la que sigui adequada. De conformitat amb l?article 38.1 del Reglament aprovat pel Decret 69/2006, d?11 d?abril, d?organització i funcionament de la Comissió Jurídica Assessora, ?Les disposicions que es dictin amb posterioritat al dictamen preceptiu de la Comissió Jurídica Assessora han d?expressar que es dicten ?d?acord amb el dictamen? quan s?hi ajustin en els punts essencials o, si escau, que es dicten després d?haver-lo ?vist?, quan aquest dictamen contingui observacions obstatives a la legalitat de l?acte o disposició que no han estat tingudes en compte per l?òrgan que ha de resoldre?.

VII.2. Observacions a l?articulat

Amb caràcter preliminar, aquesta Comissió Jurídica Assessora observa que, malgrat que la norma que s?examina s?intitula de ?procediment [?] de pagament de subvencions als partits polítics [?]?, en puritat l?articulat que es planteja només regula la manera de dur a terme el còmput de la subvenció a satisfer, però no el procediment del seu pagament. Aquesta Comissió considera que les unitats impulsores de la disposició de caràcter general haurien de ponderar o bé establir en el Decret la normativa de pagament de les subvencions, o bé incorporar-hi una remissió a la normativa que resulta d?aplicació per a fer efectiu aquest pagament.

Article 1. Objecte

Aquest precepte regula adequadament l?objecte de la norma. Se suggereix únicament, per a millorar la precisió de la redacció, substituir el terme ?establir? per ?regular? i l?incís ?que estableix? per ?d?acord amb el que estableix ? o ?en desplegament del que estableix?. Aquesta observació és especialment rellevant perquè la normativa relativa a subvencions resulta expressament exclosa.

Article 2. Òrgans competents

En l?apartat segon, que regula la competència per a tramitar el procediment que s?atribueix ?a la unitat competent en processos electorals?, se suggereix a l?Administració que ponderi si no seria més adequat referir-se ?a la unitat directiva competent en matèria de processos electorals?.

Article 3. Inici del procediment i Article 4. Sistema de càlcul de l?import de la subvenció

Aquest dos preceptes inclouen una regulació confusa i poc sistemàtica del sistema de càlcul, forma de pagament i del procediment que s?estableix per a efectuar el pagament.

Per a afavorir la claredat de la norma, la Comissió considera que s?hauria de sistematitzar millor la regulació i completar la regulació del procediment amb la diferenciació de les fases d?incoació, d?instrucció i de resolució. En la fase d?instrucció caldria incloure un tràmit d?audiència per tal de garantir el dret de les entitats interessades a poder manifestar, si escau, al·legacions al càlcul efectuat. La manca de previsió d?un tràmit d?audiència previ a la resolució d?atorgament de la subvenció podria generar indefensió a les beneficiàries. No obstant això, i per al cas d?optar per no regular aquest tràmit en aquesta norma, el tràmit d?audiència seria d?aplicació per remissió a la normativa general de procediment administratiu.

Per a millorar la sistemàtica de la regulació es proposa destinar l?article 3 a regular exclusivament el sistema de càlcul, en un article 4 establir la forma de pagament, i incloure en un altre article, que seria l?article 5, les diferents fases del procediment.

Si s?atén l?observació anterior, l?article 3, sobre ?el sistema de càlcul de l?import de la subvenció?, inclouria únicament l?actual apartat 1 de l?article 4, que incorporaria dos apartats. L?apartat primer es limitaria a establir que l?import global de la consignació que s?inclogui en els pressupostos de la Generalitat per a atendre les subvencions objecte d?aquest Decret s?ha de dividir en les dues quantitats iguals a les qual es refereix el primer paràgraf de l?actual article 4.1. Per tal que la redacció s?adeqüi amb fidelitat al que preveu la disposició addicional quarta de la Llei 3/2023, es recomana que, després de l?incís ?en proporció al nombre d?escons?, s?afegeixi ?obtinguts per les entitats en les últimes eleccions al Parlament?, i que, després de ?i l?altra?, s?afegeixi l?expressió ?proporcionalment?. En un segon apartat de l?article 3 s?inclouria el segon paràgraf de l?actual article 4.1, ?Per determinar l?import de la subvenció que correspon a cadascuna de les entitats amb representació al Parlament de Catalunya s?estableix el sistema de càlcul següent?, que s?especifica a les lletres a) i b).

A continuació, l?article 4, que es podria intitular ?forma de pagament? o alguna cosa similar, incorporaria el que ara preveu l?article 4.3, dividit en dos apartats. En el primer apartat, l?incís ?de les lletres a) i b) de l?apartat 1? s?ha de modificar per ?de les lletres a) i b) de l?article 3.2?.

L?article 5, que, si s?atenen les observacions formulades, incorporaria la regulació del procediment per a efectuar el pagament de les subvencions, podria intitular-se ?procediment general de pagament?, per a diferenciar-lo del procediment que, posteriorment, es regula per a efectuar el pagament per separat. Això, sens perjudici de la sistematització que l?Administració consideri més oportuna, ja que la regulació del procediment també es podria incorporar en diversos preceptes. En qualsevol cas, com s?ha assenyalat, caldria diferenciar les fases d?inici, instrucció i resolució.

En primer terme, en la fase d?inici del procediment, que figura a l?actual article 3 amb l?única previsió que ?el procediment que regula aquest Decret s?inicia d?ofici?, caldria completar i sistematitzar la regulació. Així, es podria establir, en primer lloc, que el procediment per a efectuar el pagament de les subvencions, objecte d?aquest decret, l?inicia d?ofici la unitat directiva competent en matèria de processos electorals que ha d?efectuar la consignació pressupostària i realitzar i comptabilitzar l?anotació comptable corresponent. A continuació, es podria preveure qui efectua els càlculs previstos a l?article anterior, que pot ser la mateixa unitat directiva que inicia d?ofici el procediment. Es podria preveure que s?ha d?elaborar un informe tècnic on, una vegada realitzats els càlculs previstos a les lletres a) i b) de l?article anterior, s?incorpori la proposta de l?import que correspon percebre a cada beneficiària segons els dos sistemes de càlcul, que s?ha de trametre a la intervenció delegada per a la fiscalització prèvia corresponent. La fase d?inici del procediment finalitzaria amb la proposta de càlcul efectuada i un tràmit d?audiència a les beneficiàries a fi que, en el termini atorgat a aquest efecte, que no pot ser inferior a deu dies, puguin manifestar la conformitat o oposició al càlcul efectuat.

En cas de no atendre?s les observacions suara formulades, cal considerar que el tràmit d?audiència seria igualment necessari en aplicació de la normativa bàsica en matèria de procediment administratiu i per tal d?evitar indefensió a les beneficiàries de les subvencions.

En segon terme, caldria preveure que la unitat directiva competent en matèria electoral ha d?emetre la proposta de resolució que, si escau, ha d?incloure la valoració de les al·legacions formulades i incorporar la quantia que ha de percebre cada entitat, que resulta de la suma dels dos imports prevista en l?actual article 4.3 i el pagament dividit en dotze mensualitats per imports iguals.

Es recomana que l?Administració ponderi si abans que es dicti la resolució del procediment no s?hauria d?incorporar l?informe favorable de l?assessoria jurídica del departament competent en matèria de processos electorals, que només es preveu en el supòsit de pagament per separat que regula l?article 5 del Projecte de decret, sense que a l?expedient es justifiquin els motius pels quals aquest informe no s?exigeix, si no se sol·licita el pagament per separat.

A continuació, caldria preveure que la proposta de resolució s?ha de trametre a la persona titular del departament competent en matèria de processos electorals, que ha d?emetre la resolució que posa fi al procediment. En aquest apartat seria adient establir el termini de durada màxima del procediment i el sentit del silenci, que és negatiu d?acord amb el previst en l?article 25.1.a) de l?LPAC. En cas que no s?estableixi el termini màxim de resolució, seria el supletori de tres mesos (article 21.3 de l?LPAC). D?altra banda, en aquest mateix apartat caldria preveure que en la notificació de la resolució s?ha de comunicar a la beneficiària que disposa d?un termini de tres dies hàbils per a comunicar les dades necessàries per a poder fer el pagament de les dades i que el formulari de comunicació de les dades s?ha d?obtenir i presentar electrònicament per mitjà de l?apartat ?Tràmits? del web de la Generalitat de Catalunya (actual article 4.4).

Article 5. Pagament per separat

Aquest precepte incorpora determinades especificitats en el procediment per al cas que alguns del integrants d?una coalició o federació sol·liciti el pagament de la subvenció per separat. El títol identificaria millor el contingut si es modifiqués per ?Procediment per a efectuar el pagament per separat?. Si s?atenen les consideracions efectuades, aquest precepte passaria a ser l?article 6, o l?enumeració que correspongui, si el procediment anterior s?incorpora en més d?un precepte.

La primera qüestió que planteja l?article 5.1 és que no s?estableix en quin moment del procediment iniciat d?ofici els integrants de la coalició o federació poden sol·licitar el pagament de la subvenció per separat, qüestió que caldria preveure. D?altra banda, malgrat que no es preveu, cal entendre que, si no se sol·licita el pagament per separat o no hi ha al·legacions a la resolució d?inici, se segueix el procediment general per a abonar conjuntament la subvenció a la coalició o la federació; qüestió que convindria especificar, ja que també seria vàlida l?opció de fer el pagament conforme al pacte de coalició que ja consta registrat si aquest pacte ja regula aquesta qüestió.

En la lletra b) de l?article 5.1 caldria millorar i simplificar la redacció del primer punt. Així, sense necessitat de remetre ?a les entitats a les que fa referència l?article 44.2 de la Llei orgànica del règim electoral general?, una possible redacció podria ser establir directament ?En els pactes de coalició establerts per partits i federacions per a concórrer conjuntament a unes eleccions, comunicats a la Junta Electoral competent, la participació de cadascun dels integrants de la coalició o federació en els ingressos i càrregues és la que es determina en els pactes, malgrat que no es doni la conformitat entre els integrants.?

En l?article 5.2, segon paràgraf, no queda clar quina és la data d?inici per al còmput del termini d?un mes per a dictar la resolució desestimatòria i caldria precisar-la. A més, s?ha d?especificar que la resolució desestimatòria ho és de la sol·licitud de pagament per separat. La resolució desestimatòria, segons el redactat, deriva només de la presentació d?al·legacions. Malgrat que no s?especifica i caldria fer-ho, cal entendre que la desestimació deriva del fet que, en les al·legacions formulades, alguna de les entitats integrants s?oposa al pagament per separat. És a dir, la manca d?acord o no conformitat de la resta d?entitats integrants de la coalició o confederació determina que la sol·licitud de pagament per separat es desestimi. En relació amb aquesta qüestió, la Comissió considera que convindria motivar i justificar adequadament aquesta opció normativa en la memòria general.

D?altra banda, cal millorar la redacció del darrer punt d?aquest article 5.2, que hauria de dir: ?És d?aplicació a aquesta resolució el règim de recursos establert en l?article 6?.

En l?article 5.4 s?estableix que, quan s?hagi de procedir al pagament separat de les subvencions, la unitat competent en matèria de processos electorals ha de fer de nou el càlcul i tramitar l?expedient corresponent. Caldria especificar quins són els tràmits que s?haurien de dur a terme en la tramitació d?aquest expedient. En aquest punt la norma es podria remetre als que ja s?haurien establert en l?article anterior (resolució d?inici amb proposta de càlcul i tràmit d?audiència, proposta de resolució, informe jurídic i resolució que s?ha de comunicar als representants legals de les entitats afectades). També caldria establir el termini màxim per a resoldre a comptar a partir de la sol·licitud de pagament per separat.

Finalment, cal millorar la coherència entre el previst en l?article 5.4 (que remet a la tramitació del corresponent expedient per tal de resoldre sobre el pagament per separat) i el darrer incís de les lletres a) i b) de l?article 5.1, ?L?abonament per separat tindrà efectes a partir del mes següent de la comunicació a la unitat competent en processos electorals?, que no condiciona el pagament a la resolució favorable de l?expedient.

Article 6. Règim de recursos

Els apartats segon i tercer d?aquest article es podrien considerar sobrers, en la mesura que el que s?hi preveu ja s?estableix a la normativa general de procediment administratiu.

Article 8. Publicitat de les subvencions

Aquest article regula l?obligació de la unitat competent en matèria de processos electorals de complir amb la normativa vigent en matèria de publicitat i transparència sobre la concessió de les subvencions previstes en aquest Decret. Aquesta previsió és coherent amb el fet que l?article 3.4 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, inclou en l?àmbit subjectiu d?aplicació els partits polítics.

Disposició addicional única

La disposició addicional única regula els criteris per a determinar l?import de les subvencions per finiment de legislatura. S?ubica adequadament com a disposició addicional, en la mesura que preveu un règim jurídic especial al que preveu la part dispositiva quan es doni la circumstància de finiment de la legislatura.

En l?apartat segon, caldria substituir la referència a l?òrgan competent per a fer esment a la persona titular del departament competent en processos electorals. Cal indicar que aquesta resolució s?ha de dictar d?acord amb el procediment previst en el Decret.

Disposició final única

Aquesta disposició preveu que el Decret entri en vigor l?1 de gener de 2024. En la memòria general s?assenyala que, si bé la disposició addicional quarta de la Llei 3/2023 va entrar en vigor el 18 de març de 2023, els seus destinataris no podran percebre les subvencions que els correspongui fins que el Govern de la Generalitat no aprovi la norma que regula el procediment administratiu mitjançant el qual es podrà materialitzar el dret a l?ajut econòmic.

Pel que fa a la data concreta que s?estableix, tant en la memòria general com també en l?informe jurídic s?indica que s?ha previst aquesta data tenint en compte la necessitat que la norma pugui entrar en vigor al més aviat possible de l?exercici pressupostari del 2024, per a facilitar el càlcul i la gestió de la tramitació de les subvencions durant l?exercici pressupostari en el qual aquest Decret entrarà en vigor.

No hi ha cap impediment jurídic per a fixar l?entrada en vigor d?una norma en un dia concret i determinat. No obstant això, cal tenir en compte que el període de temps entre la publicació i l?entrada en vigor de la norma hauria de ser suficient per tal que les entitats beneficiàries puguin estar-ne informades i facilitar les condicions per a una aplicació efectiva. Una altra possibilitat en funció de quina sigui, finalment, la data prevista de publicació de la norma seria preveure l?entrada en vigor l?endemà de la publicació. Tanmateix, respecte de l?entrada en vigor immediata, la Comissió ha assenyalat que l?entrada en vigor immediata de les disposicions normatives té caràcter excepcional en relació amb el termini ordinari de vacatio legis. Per aquesta raó, s?ha de justificar d?una manera expressa en l?expedient (dictàmens 1/2021 i 266/2022, entre d?altres). En aquest cas, caldria completar la justificació que ja s?inclou per a justificar expressament l?exclusió de la vacatio legis ordinària.

CONCLUSIÓ

Un cop valorades les observacions efectuades en aquest Dictamen, la consellera de la Presidència i la consellera d?Economia i Hisenda poden sotmetre a l?aprovació del Govern el Projecte de decret del procediment per a la tramitació, l?atorgament i el pagament de subvencions als partits polítics, les federacions, les coalicions i les agrupacions d?electors i electores amb representació al Parlament de Catalunya per a atendre llurs despeses de funcionament.