Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 378/1997 del 13 de noviembre del 1997

Cuestión

Reclamación de indemnización instada por la profesora de un centro público educativo, la Sra. A, por los daños causados en su vehículo

Contestacion

ANTECEDENTS DE FET

1. El 23 de novembre de 1993, a les 8.50 hores, un grup de nens, alumnes d'un col·legi públic, que practicaven els seus jocs, van impulsar la porta metàl·lica que donava accés a l'aparcament del recinte escolar, produint-se l'impacte d'aquesta amb el vehicle propietat de la Sra. A, professora de l'esmentat centre, que en aquell moment entrava en el recinte escolar. L'impacte va provocar l'enfonsament de la planxa d'una de les portes davanteres del vehicle. Els fets descrits han estat corroborats per la directora del col·legi mitjançant informe emès en data 30 de novembre de 1993.

2. El mateix dia de l'incident la Sra. A va presentar un escrit davant el conseller d'Ensenyament en el qual sol·licitava l'abonament de les despeses derivades de la reparació dels desperfectes causats al seu vehicle. Quantificava el dany en 16.905 pessetes segons factura emesa per un taller de reparació. Adjuntava també fotocòpia del seu DNI i el permís de circulació.

3. A l'expedient tramès consta la documentació següent: l'escrit de comunicació de sinistre, l'informe del delegat territorial d'Ensenyament, un certificat emès per l'agent de la companyia d'assegurances del vehicle, un certificat internacional d'assegurança d'automòbil, les condicions particulars de l'assegurança i les dades referents al vehicle sinistrat. Tota la documentació relativa a l'expedient de reclamació va ser tramesa al Departament d'Ensenyament en dates 13 de desembre de 1993, 31 d'octubre de 1994, 13 de gener de 1995 i 17 d'abril de 1996.

4. Posteriorment, el 27 de maig de 1997, la reclamant va presentar un escrit davant la Delegació Territorial d'Ensenyament en el qual sol·licitava informació sobre l'estat del procediment iniciat arran de la reclamació.

De l'expedient es desprèn que, finalment, al juny de 1997, la companyia d'assegurances va decidir tancar l'expedient sense efectuar cap tipus d'indemnització.

5. El 28 de juliol de 1997 el Servei de Recursos i Informes Jurídics de la secretaria general del Departament d'Ensenyament va proposar estimar la reclamació instada per considerar que havia existit nexe de causalitat entre el funcionament del servei públic i el dany patit per la perjudicada. Finalment, l'1 de setembre de 1997, va tenir entrada a aquesta Comissió Jurídica Assessora un escrit de petició de dictamen del conseller d'Ensenyament.

FONAMENTS JURÍDICS

I. L'Administració de la Generalitat, segons l'article 87.1 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat, respon patrimonialment dels danys i perjudicis que pateixin els particulars per causa del funcionament dels serveis públics, segons els termes establerts en la legislació vigent.

Aquesta és la manera com recull l'ordenament català la institució de la responsabilitat administrativa, el fonament constitucional de la qual es troba a l'article 106.1 de la Constitució espanyola i es desplega en la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú i pel seu Reglament.

D'acord amb la normativa esmentada, articles 139 i següents d'aquesta última Llei, per tal que l'acció de responsabilitat prosperi i el perjudicat tingui dret a ser indemnitzat cal que s'hagi produït un dany real i efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat en relació amb una persona o grup de persones. A més, és necessari que l'esmentada lesió sigui conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics, en una relació directa, immediata i exclusiva de causa a efecte i sense intervenció estranya que influeixi en el nexe causal, alterant-lo. I, finalment, que no s'hagi esdevingut per causa de força major.

II. Pel que fa als requisits necessaris per a l'admissibilitat de la reclamació el primer que cal assenyalar és que la reclamant està legitimada per instar un acte d'aquesta naturalesa atès que és la persona directament perjudicada pel sinistre i la titular i propietària del vehicle sinistrat. També és clara la competència de la Generalitat per conèixer la reclamació ja que és la titular del col·legi públic on es van produir els fets.

Igualment convé precisar que, malgrat que la reclamació d'indemnització es de data 23 de novembre de 1993, de l'expedient es desprèn que aquesta va ser instada dins del termini legalment establert i que, per tant, l'acció per reclamar no ha prescrit. Ara bé, sí que es vol cridar l'atenció a l'Administració activa pel fet que ha incomplert els terminis legalment previstos per a la tramitació i resolució del present expedient de reclamació (art. 82 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre). Es fa aquesta observació perquè en aquest supòsit la demora en la tramitació ha estat de més de tres anys i, segons es dedueix de la documentació tramesa, no ha estat precisament per causes imputables al reclamant. Convé recordar que és l'Administració activa la que té l'obligació d'impulsar d'ofici el procediment en tots els seus tràmits i que en la tramitació administrativa s'han de respectar els principis de celeritat, eficàcia i eficiència, preservant, en qualsevol cas, les garanties i els drets de defensa dels administrats (art. 74 i 77 de la Llei 13/1989). Sense oblidar que l'incompliment de l'obligació de resoldre expressament dins dels terminis establerts pot donar lloc a la responsabilitat disciplinària del personal al servei de l'Administració pública encarregat de la tramitació i despatx dels assumptes que se'ls encomanin (art. 42 apartats 3 i 4 de la Llei 30/1992).

III. Pel que fa als requisits de fons cal manifestar que els desperfectes causats al vehicle de la Sra. A es poden qualificar d'antijurídics perquè la perjudicada no tenia el deure jurídic de suportar-los i han quedat degudament acreditats a l'expedient com a danys reals i efectius ja que així ho manifesta l'informe de la directora. Així mateix, han estat avaluats econòmicament com es desprèn de la factura emesa per un taller de reparació.

Constatat això cal estudiar si els danys són conseqüència del funcionament del servei públic i si, per tant, li són imputables i té el deure jurídic de rescabalar-los.

Per atribuir a l'Administració educativa les conseqüències lesives de l'incident ocorregut cal que la vertadera causa hagi estat el funcionament del servei públic i que es pugui establir que la lesió s'ha produït per raó de la prestació del servei, d'una manera directa, immediata i exclusiva, precisament pel fet que entre l'activitat prestacional i el dany existeixi un vincle causal tant estret que sense l'un no s'hagués produït l'altre.

IV. En el supòsit concret sotmès a dictamen els fets van tenir lloc a les dependències escolars i, segons ha informat la directora del col·legi, un grup d'alumnes van impulsar la porta metàl·lica d'accés a l'aparcament del recinte, la qual cosa va causar l'impacte d'aquesta contra la porta davantera del vehicle de la professora, que en aquell moment es disposava a entrar en el recinte. Així, doncs, ha quedat suficientment acreditat que en aquest supòsit l'autoria dels danys recau en alumnes del col·legi. De l'expedient no es desprèn si hi havia algun professor o persona al servei de l'escola encarregada de la vigilància dels alumnes durant l'interval de temps anterior a l'inici de les classes, però és evident que des de que els menors entren a l'escola fins que en surten es troben sotmesos a la guarda i custòdia del centre, formant part de la seva organització i disciplina. D'acord amb això, i atès que, en aquest cas concret, ha quedat molt clar que els fets es van produir quan els alumnes es trobaven dins del recinte escolar i que, per tant, estaven sota la responsabilitat directa del centre, és aquest qui ha d'assumir les conseqüències lesives derivades dels danys causats pels seus alumnes a una professora.

Per tot el que s'ha exposat cal concloure, d'acord amb la proposta de resolució, que ha existit una relació de causalitat entre el funcionament del servei escolar i els danys patits per la reclamant i que, en conseqüència, l'Administració té l'obligació d'indemnitzar-los. Pel que fa a la quantia reclamada, justificada amb la factura corresponent, en no haver estat controvertida per l'Administració activa, aquesta Comissió Jurídica Assessora no té res a objectar.

CONCLUSIÓ

És procedent estimar la reclamació d'indemnització instada per la professora d'un centre públic educatiu, la Sra. A, pels danys causats al seu vehicle.

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga