Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 375/1997 del 13 de noviembre del 1997

Cuestión

Reclamación de indemnización instada por el Sr. A por los daños producidos en su vehículo cuando circulaba por la carretera C-221

Contestacion

ANTECEDENTS DE FET

1. El dia 13 de maig de 1997 va tenir entrada en un servei territorial del Departament de Política Territorial i Obres Públiques un escrit del Sr. A, el qual manifestava que el dia 24 d'abril de 1997, quan circulava amb el vehicle de la seva propietat per una carretera, es trobà que en un tram de corba sense visibilitat s'estaven realitzant obres i només es permetia el pas d'un sol vehicle. El treballador que vigilava aquestes li donà pas però, en entrar en la corba, coincidí amb un camió que circulava en direcció contrària pel mateix carril, la qual cosa l'obligà a sortir de la calçada i topar amb la tanca de seguretat.

El vehicle patí danys en la xapa que, segons factura que acompanyava, sumaven 17.771 pessetes.

2. El Servei Territorial de Carreteres, en informe de 20 de juny de 1997, reconegué que la causa havia estat una distracció del personal encarregat de l'obra que, per error, li va donar pas. En el mateix sentit es pronunciaven els informes d'un zelador d'un parc i de l'encarregat de l'obra.

3. A petició de l'instructor de l'expedient, el Servei d'Equipament i Dades Bàsiques informà el 8 de setembre de 1997 que els desperfectes que figuraven a la factura de la reparació del vehicle es podrien haver produït en el cotxe del reclamant, pel tipus d'accident descrit, i que els preus s'adaptaven als de mercat actualment vigents.

4. L'instructor de l'expedient, el 25 de setembre de 1997, proposà estimar la reclamació per la quantitat reclamada.

5. El dia 8 d'octubre de 1997 va tenir entrada a aquesta Comissió Jurídica Assessora la petició de dictamen del conseller de Política Territorial i Obres Públiques.

FONAMENTS JURÍDICS

I. El Sr. A ha reclamat al Departament de Política Territorial i Obres Públiques una indemnització pels danys causats al vehicle de la seva propietat a conseqüència d'un accident de circulació patit a una carretera.

Aquest Departament, en compliment del que disposa l'art. 3.2.a) del text refós de les Lleis de la Comissió Jurídica Assessora, ha sotmès a dictamen la reclamació, atès que l'esmentada norma determina que això és preceptiu quan una llei així ho exigeix. En aquest cas, la Llei és la 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat, que recull a l'àmbit de Catalunya el principi de la responsabilitat patrimonial objectiva.

Tant els principis com els requisits necessaris per a l'aplicació de la responsabilitat es contenen en els articles 139 i següents de la Llei 30/1992, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i en el Reglament de procediment en matèria de responsabilitat, aprovat pel Reial decret 429/1993, de 26 de març.

El dictamen de l'òrgan consultiu, en aquest cas la Comissió Jurídica Assessora, s'haurà de pronunciar, segons aquesta norma, sobre l'existència o no de relació de causalitat entre el funcionament del servei públic i la lesió produïda i, si escau, sobre la valoració del dany causat i la quantia i modalitats de la indemnització.

També ha d'examinar la Comissió si concorren tant els requisits de forma com els de fons perquè es pugui admetre la responsabilitat de l'Administració i, en aquest sentit, s'ha d'estudiar el tema de la legitimació i el de la prescripció, i estimar si s'ha produït un dany antijurídic, efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat, conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics, i l'absència de força major.

II. L'expedient sotmès a consulta ha estat correctament tramitat, d'acord amb el que disposa el Reglament dels procediments en matèria de responsabilitat patrimonial, doncs s'han demanat tots els informes necessaris per resoldre i s'ha sotmès la proposta de resolució, juntament amb l'expedient, a dictamen d'aquesta Comissió. L'única cosa que no s'ha portat a terme és l'audiència al reclamant, exigida a l'art. 11 del Reglament esmentat.

Aquesta Comissió considera, però, que en aquest cas concret es pot considerar admissible obviar l'esmentat tràmit d'acord amb l'art. 84.4 de la Llei 30/1992, perquè no figuren en el procediment i no han estat tingudes en compte altres fets ni altres al·legacions i proves que les adduïdes per l'interessat i, per tant, és evident que la manca d'aquest tràmit no pot constituir una indefensió del reclamant, que és el que es pretén evitar donant-li audiència.

La reclamació ha estat interposada en temps i forma. Així, s'ha presentat dins del termini de l'any previst legalment perquè el dret de l'interessat no prescrigui i ha estat formulada per persona legitimada, com és el propietari del vehicle danyat, si bé caldria que s'acredités aquesta condició amb l'aportació del permís de circulació corresponent.

És correcta també la competència del Departament de Política Territorial i Obres Públiques per tramitar l'expedient que haurà de resoldre el conseller titular d'aquest, atès que la carretera en què succeí l'accident pertany a la Generalitat de Catalunya.

III. L'Administració pública està obligada a respondre de manera directa i objectiva de tota lesió que els particulars pateixin en els seus béns o drets, sempre que sigui conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics, prescindint de tota mena de culpa. Ara bé, perquè aquesta responsabilitat es pugui fer efectiva és imprescindible l'existència d'una activitat administrativa, per acció o per omissió, un resultat danyós no justificat i una relació de causa a efecte entre aquella i aquest.

Per tant, per a una vàlida exigència de responsabilitat, es fa necessària la presència d'aquests requisits degudament constatats.

Per tal de comprovar si hi concorren en aquest supòsit concret, cal fixar els pressupòsits fàctics que han de servir de suport de la responsabilitat.

De l'examen de l'expedient administratiu resulten acreditats els següents extrems:

a) Que el dia 24 d'abril de 1997, quan el Sr. A circulava per una carretera, en un tram en obres amb un revolt molt pronunciat, patí un accident en topar amb la barrera de seguretat de la carretera.

b) Que el vehicle patí danys valorats en 17.771 pessetes, segons la factura de la reparació abonada per l'interessat. Segons l'informe del Servei d'Equipament i Dades Bàsiques del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, els preus pels quals es reclama i els desperfectes que figuren a la factura es corresponen amb l'accident descrit.

c) Que la causa de l'accident fou la confusió entre les dues persones treballadores de l'obra encarregades de regular el trànsit en aquell indret, que van donar pas al mateix temps a dos vehicles. El reclamant, només entrar en el revolt citat, es trobà amb un camió que circulava pel mateix carril que ell, però en direcció contrària, i tot i que va frenar va col·lidir amb la tanca de seguretat de la carretera.

Tots els informes que es troben en l'expedient avalen aquesta versió dels fets. Així, l'encarregat de la Brigada que realitzava l'obra i el zelador de conservació de la zona coincideixen en què va haver un moment de confusió entre les persones encarregades de regular el trànsit, que van donar pas a un camió i a un turisme alhora, els quals es van trobar dins del revolt, i que, malgrat el camió es va aturar, el cotxe es va espantar i, en acostar-se excessivament a la barrera, va fregar amb aquesta.

L'informe del Servei Territorial es pronuncia en el sentit d'admetre la reclamació de danys, si bé estima que no es pot parlar d'un cas de negligència del personal de l'obra, sinó de distracció.

De tot això es dedueix que la causa directa i eficient de l'accident i, per tant, dels danys patits pel vehicle de la reclamant, fou l'actuació dels que van senyalar l'obra que, d'una manera descoordinada, donaren pas als dos vehicles, fet aquest que provocà que el reclamant hagués de frenar bruscament per evitar el xoc i topés amb la barana de seguretat.

Concorren, doncs, tots els requisits per tal que es pugui estimar l'existència de responsabilitat patrimonial de l'Administració, responsabilitat que té el seu origen en un anormal funcionament del servei públic per part del personal encarregat de l'obra.

Pel que fa a la quantia indemnitzatòria que es demana i que ve reflectida en la factura emesa per un taller de reparació de vehicles, que s'acompanya, aquesta Comissió estima correcta la quantitat de 17.771 pessetes proposada.

CONCLUSIÓ

És procedent estimar la reclamació d'indemnització instada pel Sr. A pels danys produïts en el seu vehicle quan circulava per una carretera.

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga