Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 372/2023 del 07 de diciembre del 2023

Cuestión

Reclamació de responsabilitat patrimonial instada davant l'Ajuntament de Barcelona per la Sra. A pels danys i perjudicis derivats de la vinculació singular existent en una finca, derivada dels paràmetres urbanístics i de protecció de patrimoni que estableix un pla especial de protecció del patrimoni històric artístic

Contestacion

La Comissió Jurídica Assessora, reunida el 7 de desembre de 2023, amb la presidència del Sr. Jaume Vernet i Llobet, actuant com a secretària la Sra. Cristina Figueras i Bosch, amb la participació de les Sres. i els Srs. Esther Arroyo i Amayuelas, Meritxell Barnola Sarri, Agustí Cerrillo i Martínez, Lluís Maria Corominas i Díaz, Mercè Corretja i Torrens, Judith Gifreu i Font, Francesc Homs i Molist, Albert Lamarca i Marquès, Carles Mundó i Blanch, Montserrat Peretó Garcia, i Miquel Sàmper i Rodríguez, i essent-ne ponent el Sr. Marc Marsal i Ferret, ha aprovat el Dictamen següent:

ANTECEDENTS DE FET

1. En data 4 de gener de 2022, la Sra. A va presentar una reclamació de responsabilitat patrimonial amb motiu dels danys i perjudicis derivats de la vinculació singular existent a la finca ubicada en un carrer del municipi de Barcelona, derivada dels paràmetres urbanístics i de protecció de patrimoni que estableix el Pla especial de protecció del patrimoni històric artístic dels barris tradicionals de Z. Amb aquest escrit s?aporta diversa documentació i es quantifica l?import objecte de la reclamació en un total de 2.845.150 euros; amb caràcter subsidiari, 1.347.700 euros, o 668.200 euros, o, finalment, ?aquella establerta en el dictamen anunciat?.

2. Per un ofici de la secretària delegada d?Urbanisme de data 8 de febrer de 2022, es va comunicar a la part reclamant la diligència d?incoació del procediment de responsabilitat patrimonial i, a més, la van informar dels terminis per a resoldre el procediment i el sentit del silenci administratiu. Consta en l?expedient un nou ofici de la instructora, de la mateixa data, pel qual va disposar l?obertura d?un període de prova per un període de trenta dies. S?acredita la notificació en paper a la part reclamant, que consta lliurada en data 15 de febrer de 2022. Així mateix, s?acredita la notificació electrònica al representant de la reclamant, en data 9 de febrer de 2022, que es va acceptar l?endemà.

3. En data 24 de març de 2022, la reclamant va aportar diversa documentació, entre d?altres, un dictamen pericial de valoració dels danys, en què es conclou que la indemnització reclamada és d?un import d?1.121.774,88 euros, i amb caràcter subsidiari, 1.066.121,35 euros, o 694.907,37 euros, o 544.995,34 euros, més els interessos pertinents.

4. Per un correu electrònic de data 5 d?abril de 2022, els fets es van posar en coneixement de l?entitat asseguradora del consistori, mitjançant la corredoria d?assegurances. Consta un correu electrònic del dia següent d?acusament de rebuda de l?expedient i d?obertura del sinistre corresponent.

5. En data 5 d?abril de 2022, la instructora va demanar a la directora dels Serveis Jurídics de Planejament de l?Ajuntament que emetés, en el termini màxim de deu dies, un informe sobre els fets denunciats.

6. En data 4 d?agost de 2022, la instructora va comunicar a la reclamant que, atès que encara no havia rebut l?informe de l?òrgan gestor, no podia continuar amb la tramitació de l?expedient.

7. El 6 d?octubre de 2022, la reclamant va demanar informació sobre l?estat de l?expedient i va reclamar que al més aviat possible es demanés el dictamen a la Comissió Jurídica Assessora.

8. En data 4 d?octubre de 2022, l?entitat asseguradora va comunicar la no cobertura dels fets per la pòlissa contractada.

9. El 20 d?octubre de 2022, la instructora va informar la reclamant que havia reiterat la petició de l?informe en dues ocasions i que quan es reprengués el procediment la informarien.

10. En data 1 de novembre de 2022, la lletrada, amb el vistiplau de la directora de Serveis de la Direcció d?Actuació Urbanística de 18 de novembre de 2022, va emetre un informe jurídic en què concloïa que ?les determinacions contingudes en el Pla especial de protecció del patrimoni històric-artístic dels barris tradicionals de [?] no són indemnitzables, i les determinacions relatives als criteris d?intervenció contingudes a la fitxa de catàleg corresponent al Conjunt [?] formen part de la potestat urbanística per configurar l?estatut de la propietat, sempre que, com és el cas, es justifiqui a bastament en la memòria explicativa i justificativa de la proposta, i no impliquin una vinculació singular?. Pel que fa a la valoració dels danys amb caràcter subsidiari, s?exposava que, ?en l?improbable cas que es consideri necessari determinar l?import de la possible indemnització, aquesta Direcció no disposa dels mitjans tècnics per a l?emissió d?aquesta, per la qual cosa s?hauria de procedir a la sol·licitud d?un dictamen pericial o informe tècnic?.

11. Mitjançant un nou ofici de la secretària delegada d?urbanisme, de data 24 de novembre de 2022, es va atorgar a la part reclamant el tràmit d?audiència preceptiu, per un termini de deu dies. S?acredita la notificació electrònica a la representació de la reclamant, del mateix 24 de novembre de 2022, que consta acceptada l?endemà; així com la notificació en paper a la mateixa reclamant, lliurada en data 29 de novembre de 2022.

12. En data 12 de desembre de 2022, la reclamant va presentar un escrit d?al·legacions en què manifestava que ?l?informe municipal en cap cas desvirtua la procedència de reconèixer la indemnització reclamada per la meva representada?, així com l?existència ?acreditada d?un supòsit de vinculació singular?. Reitera la quantia que va exposar en l?anterior escrit de 24 de març de 2022.

13. A sol·licitud de la secretària delgada d?Urbanisme, la lletrada, amb el vistiplau de la directora de Serveis d?Actuació Urbanística, en data 19 de desembre de 2022, va emetre un nou informe relatiu a les al·legacions de la reclamant, en el sentit de ratificar-se en l?exposat en l?anterior informe de 18 de novembre de 2022.

14. En data 16 de febrer de 2023, la secretària delegada d?urbanisme va emetre l?informe jurídic corresponent relatiu a la proposta de resolució, en què s?analitza el procediment instruït. En concret, es proposava desestimar la reclamació de responsabilitat patrimonial formulada per inexistència de cap vinculació singular de la finca de la reclamant. Aquesta proposta compta amb el vistiplau de la gerent d?Urbanisme de 21 de febrer de 2023.

15. En data 16 de febrer de 2023, els Serveis Jurídics de l?Ajuntament van informar en relació amb la correcció del procediment tramitat i la procedència de sol·licitar el Dictamen preceptiu a la Comissió Jurídica Assessora.

16. Consta la sol·licitud de dictamen de la Comissió Jurídica Assessora per part de la tercera tinenta d?alcaldia el 9 de març de 2023, a proposta de la segona tinenta d?alcaldia, de 23 de febrer de 2023. Alhora, es va resoldre ?sol·licitar? la suspensió del termini màxim per a resoldre. No s?acredita la notificació als interessats.

17. En data 13 d?abril de 2023, va tenir entrada en el Departament de la Presidència, mitjançant la plataforma EACAT, la sol·licitud de l?Ajuntament de Barcelona de dictamen a la Comissió Jurídica Assessora envers la reclamació de responsabilitat patrimonial, en què s?adjuntava ?mitjançant una tramesa pel OneDrive corporatiu de data 17 d?abril de 2023? l?expedient administratiu indexat, ordenat cronològicament i paginat.

18. El 7 de juliol de 2023, la Subdirecció General d?Assistència Jurídica i d?Innovació a l?Administració Local va emetre un informe favorable a la tramesa de l?expedient a la Comissió Jurídica Assessora, una vegada analitzats els aspectes formals.

19. L?11 de juliol de 2023, va entrar a la Comissió Jurídica Assessora la petició de dictamen tramesa pel secretari de Governs Locals i de Relacions amb l?Aran, per delegació, d?acord amb la Resolució PRE/3588/2022, de 7 de novembre, de delegació de competències de la persona titular del Departament de la Presidència. A la petició, s?adjuntava una còpia de l?expedient administratiu.

20. En la sessió de 13 de juliol de 2023, el Ple de la Comissió Jurídica Assessora va admetre a tràmit la petició de dictamen i en va nomenar ponent.

21. En la sessió de 7 de setembre de 2023, el Ple de la Comissió Jurídica Assessora va acordar ampliar en un mes el termini per a emetre el dictamen sol·licitat, i el president, per un ofici de l?endemà, ho va notificar al secretari de Governs Locals i de Relacions amb l?Aran.

22. El 14 de setembre de 2023, el Ple de la Comissió va acordar suspendre el termini per a emetre?n el dictamen, a fi de sol·licitar a l?Ajuntament de Barcelona el Pla especial de protecció del patrimoni històric artístic dels barris tradicionals de Z (PEPPHA), aprovat definitivament el X de desembre de 2020.

23. El 22 de setembre de 2023, la secretària delegada d?Urbanisme de l?Ajuntament va trametre els dos volums que formen el document tècnic del Pla especial esmentat, documentació que va tenir entrada a la Comissió Jurídica Assessora el 29 de novembre de 2023.

24. En la sessió de 30 de novembre de 2023, la Comissió va acordar aixecar la suspensió del termini per a emetre?n el dictamen.

FONAMENTS JURÍDICS

I. Objecte del Dictamen

Se sotmet a dictamen de la Comissió Jurídica Assessora la reclamació de responsabilitat patrimonial instada davant l?Ajuntament de Barcelona per la Sra. A pels danys i perjudicis consistents en la vinculació singular de la finca situada en un carrer d?aquest municipi, derivats del Pla especial de protecció del patrimoni històric artístic dels barris tradicionals de Z (PEPPHA), aprovat definitivament el X de desembre de 2020, que qualifica la finca amb la clau 15-p i li atorga un nivell de protecció C (conjunt de Z).

II. Intervenció de la Comissió Jurídica Assessora

La intervenció de la Comissió Jurídica Assessora en aquest procediment és preceptiva a l?empara del que es disposa en els articles 86 de la Llei 26/2010, de 3 d?agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, i 8.3.a) de la Llei 5/2005, de 2 de maig, reguladora d?aquest òrgan consultiu, ja que les quanties que es reclamen, tant amb caràcter principal com amb caràcter subsidiari i d?acord amb la darrera de les quantificacions dutes a terme per la instant, són, en tot cas, totes per imports superiors als 50.000 euros mínims previstos per a la intervenció preceptiva.

De conformitat amb l?article 81.2, tercer apartat, de la Llei 39/2015, d?1 d?octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC), el dictamen de l?òrgan consultiu s?ha de pronunciar sobre l?existència o no de relació de causalitat entre el funcionament del servei públic i la lesió produïda i, si escau, sobre la valoració del dany causat i la quantia i la manera de la indemnització d?acord amb els criteris establerts en la mateixa Llei.

III. Règim jurídic de la responsabilitat patrimonial de l?Administració

L?article 106 de la Constitució reconeix el dret dels particulars a ser indemnitzats per qualsevol lesió que pateixin en els seus béns i drets, com a conseqüència del funcionament dels serveis públics, llevat dels casos de força major.

El règim jurídic de la responsabilitat patrimonial de l?Administració pública per les lesions sofertes pels particulars en llurs béns i drets, com a conseqüència del funcionament dels serveis públics, es regula, pel que fa als principis de la responsabilitat, en l?article 32 de la Llei 40/2015, d?1 d?octubre, de règim jurídic del sector públic (LRJSP), i, quant a la indemnització i el seu càlcul, en l?article 34 del mateix cos legal, i, pel que fa al procediment, en l?LPAC, en els articles 65, 67, 81, 91 i 92 de la qual es preveuen diverses especialitats dels procediments de responsabilitat patrimonial. El règim jurídic esmentat s?ha de completar amb el que preveuen els articles 81 a 87 de la Llei 26/2010.

En el cas sobre el qual es dictamina, el procediment es va iniciar el 4 de gener de 2022, amb la presentació de l?escrit de reclamació pels danys i perjudicis. Per tant, pel que respecta a les regles procedimentals de tramitació, resulta clara l?aplicació de la regulació continguda en l?LPAC. Quant al règim substantiu, els danys deriven del PEPPHA, aprovat definitivament el X de desembre de 2020 (Butlletí Oficial de la Província de Barcelona ?BOPB? de l?any 2021).

Per tant, en el present cas, respecte tant al procediment com als aspectes de fons, resulten d?aplicació les previsions contingudes en les normes citades.

Així mateix, l?article 174 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (TRLMRLC), aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d?abril, disposa que els ens locals responen directament dels danys i perjudicis causats als particulars en llurs béns i drets com a conseqüència del funcionament dels serveis públics, en els termes previstos per la legislació general sobre responsabilitat administrativa.

D?acord amb la legislació esmentada, els ciutadans i les ciutadanes tenen dret a ser indemnitzats per les administracions públiques de Catalunya de tota lesió que pateixin en qualsevol de llurs béns i drets, sempre que siguin conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics, excepte en els casos de força major o de danys que tinguin el deure jurídic de suportar. Els requisits que hi han de concórrer perquè la petició prosperi i la persona perjudicada tingui dret a ser indemnitzada són: a) Que existeixi un dany efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat en relació amb una persona o un grup de persones; b) Que la lesió sigui conseqüència del funcionament normal o anormal del servei públic; c) Que no hi hagi intervingut força major, i d) Que el dany sigui antijurídic, en el sentit que qui el pateixi no tingui el deure jurídic de suportar-lo.

De conformitat amb l?article 81.2, tercer apartat, de l?LPAC, el dictamen de l?òrgan consultiu s?ha de pronunciar sobre l?existència o no de relació de causalitat entre el funcionament del servei públic i la lesió produïda i, si escau, sobre la valoració del dany causat i la quantia i la manera de la indemnització d?acord amb els criteris establerts en la mateixa Llei.

Finalment, s?han de tenir en compte les previsions específiques relatives a la responsabilitat patrimonial de l?Administració derivada de la seva activitat en matèria urbanística, contingudes en l?article 48 del text refós de la Llei de sòl i rehabilitació urbana (TRLSRU), aprovat pel Reial decret legislatiu 7/2015, de 30 d?octubre, i en l?article 115 del text refós de la Llei d?urbanisme de Catalunya (TRLUC), aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d?agost, que concreta determinades especialitats de la normativa estatal, sense incorporar-hi noves situacions indemnitzables.

IV. Descripció dels fets en què s?emmarca el procediment de reclamació de responsabilitat patrimonial

De la informació que consta en l?expedient examinat, poden extreure?s les circumstàncies fàctiques més rellevants següents en què s?emmarca el procediment de responsabilitat patrimonial:

La finca de la reclamant, propietària des de l?any X, està situada en la confluència del carrer esmentat i el passatge Y, i està parcialment edificada. Disposa d?un edifici de planta baixa amb un petit badalot per a accedir a la coberta. Segons el cadastre, el sobre rasant és de 180 m2 en la planta baixa i 9 m2 en el badalot d?escala, i en la planta soterrani consten en el cadastre 84 m2 de sostre.

La parcel·la, segons el Pla general metropolità (PGM), aprovat definitivament el 14 de juliol de 1976, està qualificada amb la clau 14a, zona de remodelació pública, i una part petita està qualificada de sistema viari bàsic (clau 5).

El Pla especial de millora, protecció i reforma interior de Z, aprovat definitivament l?any 1986, va qualificar la finca de zona de conservació de l?estructura urbana i edificatòria (clau 15) i va mantenir en el front al passatge Y la clau 5.

Segons el PEPPHA, aprovat definitivament el X de desembre de 2020, l?edificació està qualificada amb la clau 15p, nivell de protecció C dins del Conjunt Z. No es permet l?enderroc parcial o total de l?edificació i obliga el manteniment i la recuperació de les façanes i la volumetria. L?edificabilitat màxima permesa és la consolidada.

Segons la modificació del Pla general metropolità (MPGM) per a la millora urbanística i ambiental dels barris de Z, aprovada definitivament l?any 2022 (DOCG de 2022), la finca està totalment qualificada amb la clau 12g, zona de nucli de Z (planta baixa més dues plantes pis i 15 m de fondària en la planta baixa). La finca també està inclosa dins un àmbit per a dur a terme actuacions de dotació (subzona hp-G), que és aplicable únicament a les parcel·les amb un sostre edificable superior als 400 m2 st. En el moment de presentar la reclamació, l?MPGM no estava aprovada definitivament.

En relació amb aquesta darrera circumstància, en l?informe de la Direcció d?Actuació Urbanística que consta en l?expedient es diu:

?En conclusió, l?actuació urbanística recent en el Districte [?] s?ha abordat a través de dos documents diferents de planejament: la revisió del catàleg i una modificació del PGM. El cas concret de la finca del carrer [?] s?ha abordat a través dels dos documents comentats. És a dir, el PEPPHA [?] inclou la finca dins del Conjunt Z i l?MPGM per a la millora urbanística i ambiental dels barris de Z ajusta la qualificació de la finca i la desafecta; per tant, seria en el moment final de la tramitació de tots els documents de planejament que afecten la finca en qüestió que es podria apreciar si concorre algun dels supòsits indemnitzatoris i, en el seu cas, quin abast tindria.?

V. Consideracions formals

V.1. Legitimació activa i competència per a tramitar i resoldre el procediment

La legitimació activa s?ajusta a la normativa procedimental, atès que la instant és la persona presumptament perjudicada en tant que és la propietària de la finca esmentada, i qui signa la reclamació. Cal posar de manifest que en l?escrit de reclamació adjunta una còpia del DNI.

Igualment, consta incorporada a l?expedient l?autorització de la interessada a dos representants per tal de presentar documents en el seu nom, i s?adjunten les còpies del DNI corresponents d?aquests representats designats per la reclamant, amb la qual cosa s?ha donat compliment a l?article 5 de l?LPAC.

La competència per a resoldre el procediment en el cas de l?Ajuntament de Barcelona, de conformitat amb l?article 13, apartat r), de la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta municipal de Barcelona, s?assigna a l?alcalde. Igualment, d?acord amb l?article 21.1.s) de la Llei 7/1985, de 2 d?abril, reguladora de les bases del règim local (LRBRL), i l?article 53.1.u) del TRLMRLC, la competència per a resoldre el procediment correspon a l?Alcaldia, sens perjudici d?una possible delegació d?aquesta competència en algun òrgan municipal.

V.2. Conformació de l?expedient administratiu i tramitació del procediment

La conformació de l?expedient de responsabilitat patrimonial és correcta. La còpia que s?ha fet arribar a aquesta Comissió disposa de la documentació foliada, i està ordenada cronològicament. La documentació està precedida de l?índex corresponent i està autenticada segons una diligència de la secretària delegada de 17 d?abril de 2023.

L?article 27.3 del Reglament d?organització i funcionament de la Comissió Jurídica Assessora, aprovat pel Decret 69/2006, d?11 d?abril, estableix que les peticions de dictamen han d?anar acompanyades de tot l?expedient administratiu i, si escau, dels expedients anteriors que en portin causa, i, en aquest cas, en l?expedient no consta la documentació referent al PEPPHA, la qual cosa dificulta l?emissió del dictamen, i més tenint en compte que en el BOPB està publicat l?acord d?aprovació definitiva i la normativa urbanística, però no la resta de documentació del Pla especial.

La tramitació del procediment s?ha ajustat, en general, a les disposicions de la Llei 26/2010 i de l?LPAC.

Abans de fer referència als tràmits, escau posar en relleu que al llarg de l?expedient l?Ajuntament ha fet dues notificacions: una de les quals una comunicació electrònica al representant de la reclamant i una altra, per correu administratiu, a la reclamant, la qual cosa és innecessària, ja que la instant va designar diversos lletrats d?un mateix despatx professional per a rebre les notificacions.

Pel que fa a aquesta tramitació, consta en l?expedient que, un cop presentada la reclamació, la secretària delegada d?Urbanisme va emetre una diligència d?incoació del procediment de responsabilitat patrimonial, amb el nomenament de la instructora. Aquesta diligència es va comunicar a la reclamant, amb indicacions sobre la durada del procediment i els efectes del silenci.

Consta en l?expedient que també es va informar la companyia asseguradora de l?ens local i que aquesta va comunicar, en resposta a aquesta comunicació, que de la pòlissa quedaven exclosos els perjudicis patrimonials derivats de qualificacions urbanístiques.

També consta que la secretària delegada d?Urbanisme va obrir un període de prova de trenta dies, durant el qual la reclamant va presentar documentació i va quantificar de nou els danys.

Després, la instructora va demanar a la directora d?Actuació Urbanística un informe sobre els fets.

La interessada va demanar informació sobre l?estat de l?expedient i en diverses ocasions va ser informada al respecte.

Consta que la Direcció d?Actuació Urbanística va emetre l?informe requerit i que la secretària delegada d?Urbanisme va comunicar a la reclamant que es donava per ?conclosa la fase d?instrucció de l?expedient de referència, en el qual hi figura l?informe dels serveis afectats i es troba en tràmit la proposta de resolució?, i, de conformitat amb l?article 82 de l?LPAC, va proposar que es notifiqués l?atorgament del tràmit d?audiència. Consta en l?expedient la notificació i l?escrit d?al·legacions de la reclamant, que es va traslladar de nou a la Direcció d?Actuació Urbanística, que va informar sobre això.

El 4 d?octubre de 2021, la secretària delegada d?Urbanisme va emetre un certificat en el qual es recollien tots aquests tràmits i, en la mateixa data, va emetre un informe jurídic proposta de resolució pel qual proposava desestimar la reclamació per no concórrer-hi els requisits dels supòsits d?indemnització per raons urbanístiques. En la mateixa data, també va comunicar al director de l?Àrea de Règim Jurídic que resultava preceptiva la intervenció de la Comissió Jurídica Assessora i li trametia una còpia de l?expedient per tal de demanar el dictamen a aquest òrgan consultiu.

Consta que la Direcció de l?Àrea de Règim Jurídic va emetre un informe en què exposava que l?expedient s?ajustava a la normativa aplicable i que resultava procedent demanar el dictamen a la Comissió, i també hi figura la proposta de resolució de la secretària delegada, amb el vistiplau del gerent d?Urbanisme, en el mateix sentit que l?informe esmentat.

La segona tinenta d?alcaldia va emetre una proposta de resolució en el sentit de sol·licitar el dictamen preceptiu, proposta que la tercera tinenta d?alcaldia converteix en resolució. En la petició es fa constar la suspensió del procediment fins que no s?obtingui el dictamen, sense que s?hagi notificat als interessats.

Posteriorment, la secretària delegada d?Urbanisme va adreçar-se al Departament de la Presidència per a sol·licitar el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora; la Subdirecció General d?Assistència Jurídica i d?Innovació a l?Administració Local va emetre l?informe favorable, i la petició de dictamen es va derivar a la Comissió Jurídica Assessora, on va entrar l?11 de juliol de 2023.

Finalment, el 14 de setembre de 2023, el Ple de la Comissió va acordar suspendre el termini per a emetre?n el dictamen, a fi de sol·licitar a l?Ajuntament de Barcelona el PEPPHA dels barris tradicionals Z, documentació que va tenir entrada a la Comissió Jurídica Assessora el 29 de novembre de 2023.

V.3. Temporalitat del procediment

El termini màxim per a resoldre expressament i notificar la resolució en els procediments de responsabilitat patrimonial és de sis mesos des que es va iniciar el procediment (articles 21.2 i 91.3 de l?LPAC), ultrapassat el qual els interessats poden entendre que la resolució és contrària a la indemnització (article 91.3 de l?LPAC), la qual cosa té els únics efectes de permetre als interessats d?interposar el recurs administratiu o contenciós administratiu que sigui procedent (article 24.2 de l?LPAC). En el cas dels procediments iniciats a sol·licitud de l?interessat, aquest termini s?ha de comptar des de la data en què la sol·licitud hagi tingut entrada en el registre electrònic de l?Administració o organisme competent per a tramitar-la (article 21.3 de l?LPAC).

El termini esmentat es pot suspendre quan se sol·licitin informes preceptius a un òrgan de la mateixa Administració o d?una altra, pel temps que transcorri entre la petició, que s?ha de comunicar als interessats, i la recepció de l?informe, que també se?ls ha de comunicar. Aquest termini de suspensió, que no és d?aplicació automàtica, no pot excedir en cap cas els tres mesos. En cas de no rebre?s l?informe en el termini indicat, el procediment prossegueix (article 22.1.d) de l?LPAC). En particular, l?article 13 de la Llei 5/2005, de la Comissió Jurídica Assessora, estableix que, quan el dictamen tingui caràcter preceptiu i sigui determinant per a la resolució del procediment, l?òrgan que tramita el procediment pot suspendre el termini de resolució fins que la Comissió no n?emeti el dictamen o fins que no hagi transcorregut el termini per a emetre?l.

En el cas sobre el qual es dictamina, la sol·licitud de reclamació de responsabilitat patrimonial es va formular el 4 de gener de 2022 i la petició de dictamen per part de l?Ajuntament de Barcelona es va registrar en la Comissió l?11 de juliol de 2023.

Per bé que figura en l?expedient que l?Ajuntament va resoldre suspendre el termini per a resoldre i notificar la resolució mentre no s?emetés el dictamen de la Comissió, s?ha de posar de manifest que aquest acord, aprovat per la tercera tinenta d?alcaldia en data 9 de març de 2023, es va adoptar un cop transcorregut el termini de sis mesos d?ençà de l?inici del procediment, i per això ja havia finit el termini màxim de resolució del procediment. Consegüentment, la reclamació ha d?entendre?s desestimada per silenci administratiu pel transcurs del termini màxim per a resoldre-la expressament.

L?article 21.1 de l?LPAC disposa que, malgrat que s?hagi esgotat el termini per a resoldre i notificar el procediment, l?Administració resta obligada a dictar una resolució expressa que hi posi fi i a notificar-la (article 21.1 de l?LPAC), sense vinculació al sentit negatiu del silenci (article 24.3.b) de l?LPAC). De manera que, ultrapassat el termini de resolució i notificació, els interessats poden interposar el recurs administratiu o contenciós administratiu procedent (article 24.2 de l?LPAC).

La Comissió ha indicat en diverses ocasions que les dilacions injustificades en el procediment no s?avenen amb el dret a una bona administració (dictàmens 129/2019 i 259/2021). Aquest dret està reconegut, entre altres normes, en l?article 30 de l?Estatut d?autonomia de Catalunya i en l?article 22 de la Llei 26/2010, el qual inclou com un dels drets de la ciutadania el dret a obtenir una resolució expressa i la notificació corresponent dins del termini establert legalment. En aquest sentit, s?ha de destacar la Sentència 1853/2019, de 18 de desembre, de la Sala Contenciosa Administrativa, Secció Segona, del Tribunal Suprem, en què reitera la seva doctrina per a assenyalar que ?del derecho a una buena Administración pública derivan una serie de derechos de los ciudadanos con plasmación efectiva. No se trata, por tanto, de una mera fórmula vacía de contenido, sino que se impone a las Administraciones públicas de suerte que a dichos derechos sigue un correlativo elenco de deberes a estas exigibles, entre los que se encuentran, desde luego, el derecho a la tutela administrativa efectiva y, en lo que ahora interesa, sobre todo, a una resolución administrativa en plazo razonable? (fonament de dret novè).

En la sessió de 30 de novembre de 2023, la Comissió va acordar aixecar la suspensió del termini per a emetre?n el dictamen.

VI. Tempestivitat de la reclamació

D?acord amb el que preveu l?article 67.1 de l?LPAC, el dret a reclamar prescriu al cap d?un any que s?hagi produït el fet o l?acte que motivi la indemnització o se?n manifesti l?efecte lesiu. En cas de danys de caràcter físic o psíquic a les persones, el termini comença a computar des de la cura o la determinació de l?abast de les seqüeles. Mentre que, en els supòsits que sigui procedent reconèixer el dret a indemnització per anul·lació en via administrativa o contenciosa administrativa d?un acte o disposició de caràcter general, el dret a reclamar prescriu al cap d?un any d?haver-se notificat la resolució administrativa o la sentència definitiva.

En el cas que s?examina, i a l?efecte de l?inici dels dies a quo, s?ha de tenir present que el PEPPHA va ser aprovat definitivament per l?Acord del Ple del Consell Municipal en la sessió de X de desembre de 2020 i que aquest acord es va publicar al BOPB l?any 2021. El termini d?un any escau computar-lo a partir de la data de publicació de l?acord d?aprovació definitiva, que és quan el planejament esdevé executiu.

Atès que la reclamant ha presentat l?escrit de reclamació el 4 de gener de 2022, la reclamació és tempestiva.

VII. Qüestions de fons

VII.1. La posició de la reclamant

La reclamant, propietària de la finca esmentada, al·lega que segons el PGM aquesta està qualificada amb la clau 15, zona de conservació de l?estructura urbana i edificatòria, i que el PEPPHA, aprovat definitivament el X de desembre de 2020, qualifica la finca amb la clau 15-p i li atorga un nivell de protecció C (conjunt de Z), la qual cosa comporta la prohibició d?enderroc total o parcial de l?immoble i l?obligació de mantenir la volumetria de l?edifici.

En la reclamació incorpora una comparativa amb l?edificabilitat establerta en l?MPGM en tràmit i respecte del PGM vigent. En aquest darrer cas, la qualificació de l?entorn de l?immoble majoritàriament és la clau 12 (zona tradicional de Z) i, respecte de l?edificabilitat que tindria la finca si tingués la clau 12, s?exposa que té una restricció a l?edificabilitat de 445,20 m2. A continuació, també fa una comparació amb l?edificabilitat de la clau 15 del PGM, de manera subsidiària, i conclou que hi ha una restricció a l?edificabilitat de 218,70 m2.

El PEPPHA comporta, al seu entendre, una restricció de l?edificabilitat i l?ús de la finca constitutiva d?una vinculació singular, ja que no s?ha delimitat cap polígon i es tracta d?un àmbit de sòl urbà consolidat. La instant es remet a l?article 48 del TRLSRU.

A més, manifesta que en el moment de formular la reclamació s?està tramitant una MPGM per a la millora urbanística i ambiental dels barris de Z, que qualifica la finca amb la clau 12g, nucli de Z, i proposa un increment del seu sostre edificable de 1.111 m2.

Pel que fa a l?avaluació econòmica dels danys, en l?escrit presentat el 4 de gener de 2022 s?anuncia que es presentarà un dictamen pericial que justificarà el càlcul de la indemnització i avança, d?una manera cautelar, que l?import reclamat és de 2.833.050 euros per al cas que es tingui en compte la reducció de 944,35 m2 de sostre; d?1.335.600 euros en el cas de la reducció de 445,20 m2 de sostre, o de 656.100 euros per reducció de 218,70 m2 de sostre. A més, afegeix que s?ha d?indemnitzar també per les despeses d?assessorament jurídic (6.050 euros) i tècnic (6.050 euros) en el procediment de responsabilitat patrimonial.

Posteriorment, el 24 de març de 2022, la reclamant aporta un dictamen pericial que conclou que la lesió causada s?ha de quantificar en 1.110.389,97 euros, i també fixa tres quantificacions subsidiàries d?1.054.736,44 euros, de 683.522,45 euros i de 533.610,44 euros. A més, aporta la factura del despatx d?advocats per un import final de 6.060,91 euros, i d?una mercantil que li ha prestat el suport tècnic de 2.662 euros, que manifesta que es correspon només al 50 % dels honoraris d?arquitecte.

VII.2. La proposta de resolució de l?Ajuntament

Després de fer esment als antecedents i als principis generals de la responsabilitat patrimonial, la proposta de resolució analitza el cas concret. S?ha de posar de manifest que, per bé que en l?apartat III de la proposta, relatiu a la ?temporalitat de l?exercici de l?acció?, al títol s?indica literalment ?no interposició de la mateixa dins del termini legalment establert?, es conclou que la reclamació s?ha interposat dins del termini legal d?un any des de la publicació del PEPPHA.

En relació amb la vinculació singular al·legada per la reclamant, l?Ajuntament no considera que aquest sigui el cas de la parcel·la en qüestió, i exposa que les determinacions adoptades estan perfectament justificades i habilitades amb l?instrument de planejament, ja que el PEPPHA no altera el règim jurídic dels béns a protegir i ?la documentació del PEPPHA incorpora moltes dades, reflexions i determinacions dels diferents estudis realitzats en l?àmbit per tal de justificat tota la sistemàtica i criteris de coherència urbanística i patrimonial del document de planejament?.

Considera que les determinacions del PEPPHA no són indemnitzables, atès que ?formen part de la potestat urbanística per configurar l?estatut de la propietat, sempre que, com en el present cas, es justifiqui a bastament en la memòria explicativa i justificativa de la proposta i no impliquin una vinculació singular?. El PEPPHA pretén catalogar tots els elements de l?arquitectura tradicional dels barris de Z.

L?Ajuntament posa de manifest que la legislació urbanística reconeix l?exercici del ius variandi, que no pot veure?s afectat pels drets dels propietaris particulars; que la qualificació de la finca s?ha mantingut durant més de 30 anys, i que la reclamant va adquirir el terreny l?any X i ha tingut temps més que suficient per a desenvolupar alguna actuació urbanística.

D?acord amb el que s?ha exposat, es proposa desestimar la reclamació sense fer una quantificació subsidiària de la indemnització.

VIII. El parer de la Comissió Jurídica Assessora

VIII.1. Responsabilitat patrimonial de l?Administració per vinculacions singulars

Tal com s?ha pronunciat aquesta Comissió en nombroses ocasions, entre les quals, en el Dictamen 230/2020, la funció social que forma part del dret de propietat ha conformat una delimitació del seu contingut que determina que les alteracions produïdes en el règim del sòl com a conseqüència dels processos urbanístics no donin dret als seus titulars, en termes generals, a rebre indemnització. És la mateixa configuració estatutària de la propietat la que porta inherent el principi de no-indemnitzabilitat per les limitacions imposades per l?ordenació urbanística. Aquest plantejament s?expressa notòriament en els articles 6 TRLUC i 4 TRLSRU. Només en determinats supòsits, els previstos en l?article 48 del TRLSRU, aquestes limitacions poden conferir el dret a un rescabalament econòmic.

L?esmentat article 48, lletra b), identifica un d?aquests supòsits indemnitzatoris en preveure que les vinculacions i limitacions singulars del dret de propietat que excedeixin dels deures legalment establerts respecte de construccions i edificacions o que comportin una restricció de l?edificabilitat o l?ús que no sigui susceptible de distribució equitativa poden ser indemnitzades quan hi concorrin determinats requisits.

Els requisits que s?exigeixen són els següents: a) una restricció en l?aprofitament urbanístic de la finca, b) una limitació singular, i c) la impossibilitat d?una distribució equitativa.

Pel que fa a la identificació de l?element de referència per a l?apreciació de la restricció en l?aprofitament urbanístic, els tribunals contenciosos administratius recorren a dues interpretacions diferents, amb predomini de la segona: entendre que aquest supòsit opera quan l?aprofitament previst amb la nova ordenació experimenta una reducció respecte del planejament anterior o bé considerar que el terme de comparació és exclusivament el planejament vigent a la data de la reclamació, encara que la limitació singular figurés en el planejament precedent.

El Tribunal Suprem sustenta aquesta darrera interpretació, per totes, en la Sentència 1384/2017, de 14 de setembre, de la Sala Contenciosa Administrativa, Secció Cinquena, dictada en el recurs de cassació 2067/2016 (ECLI:ES:TS:2017:3292), quan diu, en el fonament de dret quinzè, que ?no hay razón para separarse de la doctrina jurisprudencial expuesta que establece el término de comparación en el planeamiento vigente a la fecha de la reclamación con independencia de que la limitación o restricción singular de que se trata ya se contemplara en el anterior planeamiento [?] el hecho de no impugnar el planeamiento anterior ?hecho por otra parte no acreditado? que daba el mismo uso a la parcela o inmueble en cuestión, no incide directamente en la petición de indemnización por vinculación con base en el artículo 87.3. El hecho de que fuese tolerada tal vinculación no quiere decir que no existiese. Ahora con el nuevo Planeamiento se han conservado y la petición no es solamente que nazca -renazca- con la aprobación definitiva del Plan, sino que se está repitiendo desde la aprobación inicial?.

Tal com va dir la Comissió en el Dictamen 324/2021, ?el mandat d?equidistribució en cada actuació urbanística és la forma mínima i elemental de garantir la igualtat entre propietaris (Sentència número 164/2001, d?11 de juliol, del Ple del Tribunal Constitucional). La privació derivada d?una limitació singular implica la ruptura del principi constitucional d?igualtat de les càrregues públiques, atès que comporta l?establiment d?una restricció urbanística en una finca o unes finques determinades (reducció de l?edificabilitat o l?ús, imposició d?obligacions que excedeixen de les legalment establertes, etc.) amb la consegüent afectació al seu aprofitament urbanístic (sentències de la Sala Contenciosa Administrativa, Secció Cinquena, del Tribunal Suprem d?11 de març de 1998 i 24 de setembre de 2008)?.

Per tant, el dret a la indemnització sorgeix de la lesió del dret essencial a la distribució equitativa de beneficis i càrregues, en el sentit que si l?establiment d?una nova determinació en l?instrument de planejament suposa una limitació o vinculació singular per a la propietat que no pot ser objecte d?equidistribució entre els altres propietaris de la zona o polígon, aleshores aquesta determinació està privant a la propietat d?una part del contingut normal del dret de propietat i, en conseqüència, la privació ha de resultar indemnitzable (sentències de la Sala Contenciosa Administrativa, Secció Cinquena, del Tribunal Suprem de 18 de febrer de 1998, 11 de febrer de 2000, 21 de juny de 2001, 3 d?abril de 2009, i 22 de novembre de 2018).

Dit això, en el cas que s?examina, la reclamant fonamenta l?existència d?una vinculació singular basant-se en la comparació de la qualificació i l?aprofitament de la finca en qüestió segons el PEPPHA i també respecte d?altres instruments de planejament, com l?anterior Pla especial i el PGM.

Doncs bé, per tal de poder apreciar l?existència d?una vinculació singular, no escau tenir en compte l?ordenació prevista en instruments de planejament anteriors, com fa la reclamant. Tal com s?ha pronunciat el Tribunal Suprem, entre d?altres, en la Sentència 1384/2017, de 14 de setembre, abans citada, ?no se trata de comparar las determinaciones del nuevo PGOU para la parcela/edificio con las del PGOU anterior, lo que podríamos denominar comparación dinámica, sino de comparar las determinaciones del nuevo PGOU para esa concreta propiedad y las determinaciones de ese mismo Plan para las propiedades del entorno, en lo que se conoce como comparación estática? (fonament jurídic sisè).

És a dir, el terme de comparació per tal d?establir si s?ha produït una vinculació singular és el planejament vigent en què s?estableix aquesta previsió, i no la comparativa amb el planejament anterior.

D?altra banda, l?Ajuntament exposa que el PEPPHA abasta 134,57 ha i inclou 398 finques catalogades (val a dir que són dades inferiors a les que fa constar en la posterior modificació puntual del PGM), i que per aquesta raó no es pot apreciar l?existència d?una vinculació singular, ja que la finca de la reclamant no és l?única catalogada.

No obstant això, l?Ajuntament no detalla el nombre de parcel·les que tenen el mateix nivell de protecció que la finca de la instant (nivell C).

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en la Sentència 4900/2020, de 25 de novembre, de la Sala Contenciosa Administrativa, Secció Tercera, ECLI:ES:TSJCAT:2020:10612, concretament en el fonament de dret tercer, recull la doctrina del Tribunal Suprem envers el criteri que cal emprar alhora d?efectuar una comparació de la catalogació de la finca respecte de la qual s?argumenta que hi ha la vinculació singular:

?[?] SÉPTIMO: Pero lo que tampoco resulta posible es tratar, como parece derivarse de los argumentos de la Junta, de que la comparación no se realice con los edificios colindantes o sitos en la zona, sino con todos los bienes inmuebles incluidos en el Catálogo de Protección de la ciudad de Plasencia, que está formado por más de 153 inmuebles, dispersos por todo el término municipal.

Y ello porque la sentencia niega tal comparación, y es clara y acertada al razonar que la restricción del aprovechamiento no se establece en términos de comparación con el señalado para idéntica finca en planeamientos anteriores, sino que se produce en relación con el que se reconoce a los restantes suelos dela zona o ámbito homogéneo de que forma parte, sin que el término de comparación pueda ser, tampoco, la edificabilidad otorgada al resto de los edificios catalogados.?

En el mateix sentit, en la Sentència 117/2021, de 8 de juny, de la Sala Contenciosa Administrativa, Secció Primera, del Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó, ECLI:ES:TSJCL:2021:2558, s?indica que ?[?] lo relevante es si las determinaciones que se aplican a uno o varios terrenos son distintas a las de su entorno o a los terrenos de su misma clasificación o calificación, como se desprende de la doctrina jurisprudencial del Tribunal Supremo, atendiendo a las parcelas del entorno inmediato como sería la propia manzana?.

És a dir, el terme de comparació per tal de concloure o no que s?ha produït una vinculació singular és el mateix planejament en què s?estableix aquesta vinculació i, a més, l?existència o no de parcel·les amb el mateix nivell de protecció en l?entorn immediat de la parcel·la afectada amb la mateixa classificació o qualificació.

Per tant, aquesta Comissió entén que, segons el que s?ha exposat, per tal d?apreciar l?existència o no d?una vinculació singular respecte de la finca esmentada, escau analitzar la qualificació i el nivell de protecció atorgada pel PEPPHA a la finca (nivell C dins del Conjunt Z) i exclusivament en relació amb les finques de l?entorn, sense que tingui rellevància que al marge d?aquesta finca l?Ajuntament hagi catalogat d?altres finques en la totalitat de superfície que abasta el PEPPHA. És a dir, no es tracta d?una anàlisi quantitativa (nombre de parcel·les o finques catalogades i nombre d?hectàrees amb algun nivell de protecció), sinó que es tracta d?una anàlisi qualitativa (finques de l?entorn de l?afectada amb la mateixa classificació i qualificació i amb el mateix nivell de protecció o afectació).

VIII.2. Els requisits de la responsabilitat patrimonial

A continuació, cal analitzar si la protecció atorgada pel PEPPHA a la parcel·la de la reclamant constitueix una vinculació singular que s?ha de compensar (article 48 del TRLSRU).

L?Ajuntament argumenta que l?oportunitat de la modificació del PEPPHA i els objectius d?aquesta queden justificats degudament. Així, la proposta de resolució afirma que ?la documentació del PEPPHA incorpora moltes dades, reflexions i determinacions dels diferents estudis realitzats en l?àmbit per tal de justificar tota la sistemàtica i criteris de coherència urbanística i patrimonial del document de planejament?, i qüestiona que la reclamant se centri en la seva finca sense tenir en compte l?extensió del Pla especial, indica que l?edifici de la interessada no és l?únic edifici catalogat i fa esment a la potestat de canviar el planejament o ius variandi.

Dit això, en el cas que s?examina, i tal com resulta de l?examen del plànol 0.01 (àmbit 2b)) del PEPPHA que consta en l?expedient, a l?entorn de la parcel·la de la reclamant, concretament a la mateixa illa a la façana del carrer hi ha sis parcel·les amb el mateix grau de protecció (nivell C), i al passatge Y, altres tres parcel·les igualment protegides amb un nivell C, una de les quals està justament al costat de la finca de la reclamant. Aquest grau de protecció es preveu igualment en la MPGM per a la millora urbanística i ambiental dels barris de Z, actualment vigent, motiu pel qual les limitacions a l?aprofitament de la finca derivats del grau de protecció de l?edificació de la instant no afecten exclusivament la finca de la reclamant, sinó a les del seu entorn amb la mateixa classificació i qualificació.

La Sentència 117/2021, de 8 de juny, de la Sala Contenciosa Administrativa, Secció Primera, del Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó, ECLI:ES:TSJCL:2021:2558, indica que ?[?] lo relevante es si las determinaciones que se aplican a uno o varios terrenos son distintas a las de su entorno o a los terrenos de su misma clasificación o calificación, como se desprende de la doctrina jurisprudencial del Tribunal Supremo, atendiendo a las parcelas del entorno inmediato como sería la propia manzana?.

Consegüentment, en vista de tot el que s?ha exposat i que, en contra del que afirma la reclamant, la finca esmentada no és l?única amb el nivell de protecció C de l?illa on s?emplaça, escau concloure que no s?està davant un supòsit de vinculació singular i, per tant, no s?hi dona el supòsit de responsabilitat patrimonial al·legat.

En no concórrer el supòsit de responsabilitat patrimonial al·legat en la reclamació (la vinculació singular), no resulta necessari pronunciar-se sobre les altres qüestions.

No obstant això, aquesta Comissió Jurídica Assessora recorda que, fins i tot en el cas que es doni un supòsit de vinculació singular ?que no és el cas?, també resulten d?aplicació la resta de requisits per tal d?apreciar l?existència d?un supòsit de responsabilitat patrimonial de l?Administració.

És en aquest punt que cal assenyalar que l?aprovació ulterior de la Modificació puntual del Pla general metropolità (que no s?havia aprovat definitivament en el moment de presentar-se la reclamació) afecta l?efectivitat del dany, ja que aquesta modificació puntual incrementa clarament el sostre edificable i, per tant, converteix bona part del dany al·legat en un dany no efectiu (i, per tant, no indemnitzable).

La reclamant sobre això diu: ?En aquest sentit, la MPGM MUABG proposa que el sostre de la finca de referència sigui de 1.300 m2, fet que suposa un increment de 1.111 m2 de sostre respecte del sostre actualment existent, que és de 189 m2 st.?

També en el dictamen pericial es diu:

?Segons l?actuació de dotació prevista en l?aprovació inicial de la Modificació del PGM per a la millora urbanística i ambiental dels barris de [?] (MPGM MUABG). La memòria de la MPGM MUABG preveu, per a la finca, un sostre total de 1.300 m2 st. Aquests es reparteixen entre habitatge lliure (70 %, 910 m2 st) i habitatge protegit (30 %, 390 m2 st). Caldrà cedir a l?Administració el 15 % d?aprofitament respecte a l?increment de sostre que es produeix entre el sostre establert en el supòsit de la clau 15p segons el PEPPVG (189 m2 st) i els 1.300 m2 st previstos en l?aprovació inicial de la MPGM MUABG (art. 11.2 de les NU [normes urbanístiques] de l?aprovació inicial de la MPGM MUABG). Així mateix, caldrà preveure l?equivalent econòmic de l?increment de reserves per a sistemes urbanístics segons la disposició addicional 2a del TRLUC i l?article 11.3 de les NU de l?aprovació inicial de la MPGM MUABG. Aquest increment de sistemes s?estableix, per a zones verdes i espais lliures, en 20 m2 sòl/ 100 m2 st residencial de nova creació (art. 100.4b del TRLUC). Ates que l?increment de sostre és de 1.111 m2 st, l?increment de zones verdes és de 222,22 m2 sòl.?

L?Ajuntament, per la seva part, en la proposta de resolució diu:

?En conclusió, l?actuació urbanística recent en el Districte [?] s?ha abordat a través de dos documents diferents de planejament: la revisió del catàleg i una modificació del PGM. El cas concret de la finca [?] s?ha abordat a través dels dos documents comentats. És a dir, el PEPPHA [?] inclou la finca dins del Conjunt Z i l?MPGM per a la millora urbanística i ambiental dels barris de Z ajusta la qualificació de la finca i la desafecta; per tant, seria en el moment final de la tramitació de tots els documents de planejament que afecten la finca en qüestió que es podria apreciar si concorre algun dels supòsits indemnitzatoris i, en el seu cas, quin abast tindria.?

Per tant, en el cas que s?examina s?està davant un sòl urbà consolidat a l?entorn del qual hi ha diverses finques amb el mateix grau d?afectació relatiu a la protecció del patrimoni, sense que es pugui conceptuar la limitació com una limitació singular a efectes de l?existència del supòsit al·legat de responsabilitat patrimonial, i bona part del dany al·legat (d?altra banda, al·legat en relació amb el planejament anterior) és un dany no efectiu en haver estat incrementat substancialment el sostre edificable mitjançant la modificació puntual del pla general metropolità, per bé que sotmès als requisits d?una operació de dotació i a les compensacions i cessions establertes en el nou planejament general esmentat. En aquest sentit, dels dos instruments indicats es deriva un equilibri entre l?objectiu del PEPPHA de mantenir el caràcter genuí dels barris tradicionals de Z i preservar-ne les edificacions amb valor patrimonial com la finca de la instant i l?obtenció de l?aprofitament urbanístic per part del titular de la finca, amb els requisits i les condicions fixats en el planejament urbanístic, per la qual cosa cal concloure que no hi concorren els requisits que determinen la responsabilitat patrimonial de l?Administració en l?àmbit urbanístic.

CONCLUSIÓ

És procedent desestimar la reclamació de responsabilitat patrimonial instada davant l?Ajuntament de Barcelona per la Sra. A pels danys i perjudicis derivats de la vinculació singular existent en una finca, derivada dels paràmetres urbanístics i de protecció de patrimoni que estableix un pla especial de protecció del patrimoni històric artístic.