Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 369/2023 del 07 de diciembre del 2023

Cuestión

Projecte de decret sobre l'artesania alimentària

Contestacion

La Comissió Jurídica Assessora, reunida el 7 de desembre de 2023, amb la presidència del Sr. Jaume Vernet i Llobet, actuant com a secretària la Sra. Cristina Figueras i Bosch, amb la participació de les Sres. i els Srs. Esther Arroyo i Amayuelas, Meritxell Barnola Sarri, Agustí Cerrillo i Martínez, Lluís Maria Corominas i Díaz, Mercè Corretja i Torrens, Judith Gifreu i Font, Francesc Homs i Molist, Albert Lamarca i Marquès, Marc Marsal i Ferret, Carles Mundó i Blanch, Montserrat Peretó Garcia, i Miquel Sàmper i Rodríguez, i essent-ne ponent la Sra. Maria Mercè Darnaculleta i Gardella, ha aprovat el Dictamen següent:

ANTECEDENTS DE FET

1. El Departament d?Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha elaborat el Projecte de decret sobre l?artesania alimentària. La versió final sotmesa a dictamen consta d?un preàmbul, trenta-cinc articles, dues disposicions addicionals, una disposició transitòria, dues disposicions finals i dos annexos.

2. El 24 de juliol de 2018, el secretari del Govern va emetre una diligència per a fer constar que el Govern havia pres coneixement sobre la consulta pública prèvia a l?elaboració d?un projecte de decret sobre l?artesania alimentària a Catalunya. La consulta es va dur a terme a partir del 31 d?agost de 2018 per un termini de 30 dies, sense que s?hi formulessin observacions.

3. Figuren a l?expedient tramès les aportacions realitzades pel Grup de Treball d?Artesania Alimentària creat per a l?elaboració del Projecte de decret en el si de la Comissió d?Artesania Alimentària Catalana, amb representació del sector afectat per la regulació i les actes de les reunions d?aquesta Comissió, que es van dur a terme el 25 de març i el 3 de setembre de 2019.

4. A la proposta de decret s?adjunta la memòria general, signada el 19 d?octubre de 2020, pel director general d?Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries, actualitzada en data 17 de maig de 2023, que conté la justificació de la necessitat de la disposició i l?adequació d?aquesta a les finalitats perseguides, el marc normatiu, la relació de les disposicions afectades, la taula de vigències i derogacions resultants, la competència de la Generalitat sobre la matèria, la relació motivada de les persones i entitats a les quals s?ha d?atorgar el tràmit d?audiència i la procedència de dur a terme el tràmit d?informació pública.

5. Així mateix, s?hi incorpora la memòria d?avaluació d?impacte de les mesures proposades, elaborada per la mateixa unitat directiva el 22 de juliol de 2020, actualitzada el 17 de maig de 2023, que n?analitza el context i identifica les opcions de regulació, i que conté els informes d?impacte pressupostari, econòmic i social, normatiu, en termes de simplificació i reducció de càrregues administratives, i de gènere, alhora que incorpora com a annexos el test de pimes i la quantificació de les càrregues administratives.

6. El 20 de juliol de 2020 es va elaborar una primera versió de la memòria d?observacions i al·legacions presentades que deixava constància de la realització del tràmit de consulta pública prèvia, sense aportacions, de les reunions mantingudes pel Grup de Treball esmentat i de les convocatòries d?aquestes reunions, així com de la presentació del text del projecte a la Comissió d?Artesania Alimentària Catalana, d?acord amb les actes de les reunions annexes. Aquesta memòria ha estat actualitzada posteriorment en el decurs de la tramitació en dates de 17 de maig i de 14 de setembre de 2023.

7. El 21 de juliol de 2020, el cap del Servei d?Organització de la Direcció de Serveis del Departament de Territori i Sostenibilitat va emetre un informe sobre el Projecte de decret que concloïa en el sentit que no s?hi formulaven observacions.

8. El 28 de setembre de 2020, l?Assessoria Jurídica del departament proposant va elaborar l?informe jurídic preliminar sobre el Projecte de decret amb caràcter favorable, amb algunes observacions en relació amb el contingut de les memòries, la tramitació i el contingut del projecte normatiu.

9. El 8 d?octubre de 2020, la directora general de Pressupostos va informar favorablement sobre el Projecte de decret.

10. El 15 d?octubre de 2020, l?Oficina d?Organització de la Administració i del Sector Públic de la Direcció General d?Administració Digital va informar sobre el Projecte de decret amb caràcter favorable, sens perjudici de les consideracions que efectuava amb el caràcter de recomanacions.

11. El 22 d?octubre de 2020, el secretari del Govern va certificar que en la sessió del Consell Tècnic de la Generalitat de Catalunya del dia 20 d?octubre de 2020 havia quedat vista la iniciativa SIG20ARP1483 del Projecte de decret sobre l?artesania alimentària per tal que en continués la tramitació.

12. Mitjançant l?Edicte de 23 d?octubre de 2020, publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) núm. 8259, de 30 d?octubre, el Projecte de decret es va sotmetre a informació pública. Durant el tràmit d?informació pública no s?hi van formular al·legacions.

13. El 28 d?octubre de 2020, la presidenta de l?Institut Català de les Dones va signar l?informe d?impacte de gènere, en què formulava algunes observacions de llenguatge androcèntric i proposava modificar dos articles per a incloure-hi determinats continguts.

14. El 2 de novembre de 2020, l?Autoritat Catalana de Protecció de Dades va informar sobre la norma projectada en el sentit que la considerava adequada a les previsions establertes a la normativa de protecció de dades, sempre que es tinguessin en compte les consideracions que s?hi efectuaven.

15. Per escrits del mateix 2 de novembre de 2020 es va atorgar el tràmit d?audiència a les entitats següents: Associació Catalana de Ramaders Elaboradors de Formatges Artesans (ACREFA); Federació Catalana d?Associacions de Gremis de Flequers; Gremi de Flequers de la província de Barcelona; Federació Catalana de Carnissers i Cansaladers-Xarcuters; Gremi de pastissers de Barcelona; Gremi Artesà de Xurrers de Catalunya; Gremi d?Elaboradors de Cervesa Artesana i Natural (GECAN); Gremi de Bacallaners de Catalunya; Consell de Gremis de Comerç, Serveis i Turisme de Barcelona; Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya (OCUC); Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya; PIMEC (Petites i mitjanes empreses de Catalunya); ASAJA Barcelona; ASAJA Tarragona; Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC); Unió de Pagesos; Foment del Treball; Col·legis Oficials d?Enginyers Agrònoms de Catalunya, d?Enginyers Tècnics Agrícoles i Forestals de Catalunya i d?Enginyers Industrials, i Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya.

Durant el tràmit d?audiència va formular-hi al·legacions el Gremi de Flequers de Barcelona.

16. El 20 de novembre de 2020, la Direcció General d?Administració Digital, de la Secretaria d?Administració i Funció Pública, de l?aleshores Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública, va informar favorablement sobre el contingut del Projecte de decret, sens perjudici de les consideracions que efectuava.

17. El 23 de novembre de 2020, l?Autoritat Catalana de la Competència va elaborar l?informe de regulació IR 51/2020 sobre el Projecte de decret, en què considerava que havia de modificar-se en els diversos aspectes que concretava per a no introduir restriccions a la competència, no justificades.

18. Consta a l?expedient tramès l?escrit d?observacions presentats en el tràmit de consulta interdepartamental per l?Àrea de Millora de la Regulació el 15 d?abril de 2021.

19. El 4 de maig de 2023, l?Oficina de Gestió Empresarial (OGE) va emetre diferents consideracions sobre la norma projectada i va proposar modificar la redacció de diversos articles.

20. El mateix 4 de maig de 2023, la directora general de Pressupostos va emetre un informe d?impacte pressupostari actualitzat sobre el Projecte de decret, també amb caràcter favorable.

21. El 10 de maig de 2023, l?IDESCAT va elaborar un informe de recomanacions tècniques sobre el Projecte de decret, en què proposava modificar alguns articles.

22. El 31 de maig de 2023, l?Assessoria Jurídica va actualitzar l?informe jurídic preliminar amb caràcter favorable a la norma projectada.

23. El 7 de juny de 2023, el secretari del Consell Tècnic va certificar que en la sessió de l?òrgan del dia 6 de juny de 2023 la iniciativa normativa havia quedat vista, prèviament a la sol·licitud de dictamen al Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC).

24. El 10 de juliol de 2023, el CTESC va elaborar el Dictamen 10/2023 sobre el Projecte de decret, en què formulava una observació general i diverses observacions a l?articulat.

25. El 7 de setembre de 2023, el Consell General de Cambres de Catalunya, en resposta a la sol·licitud d?informe formulada per la unitat proposant, va elaborar un escrit d?observacions al Projecte de decret.

26. El 15 de setembre de 2023, l?Assessoria Jurídica del Departament va elaborar l?informe jurídic final de caràcter favorable.

27. D?acord amb el que figura en la certificació de la secretaria del Consell Tècnic de la Generalitat de Catalunya en la sessió de 19 de setembre de 2023 va quedar vista la iniciativa normativa amb caràcter previ a la sol·licitud de dictamen a la Comissió Jurídica Assessora.

28. El 4 d?octubre de 2023 va tenir entrada en aquest òrgan consultiu la petició de dictamen del conseller d?Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural.

29. En la sessió de 5 d?octubre de 2023, el Ple de la Comissió va admetre a tràmit la petició referida i en va nomenar ponent.

30. En la sessió de 30 de novembre de 2023, el Ple de la Comissió Jurídica Assessora va acordar ampliar en un mes el termini per a emetre el dictamen sol·licitat, i el president, per un ofici de l?endemà, ho va notificar al conseller del Departament d?Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural.

FONAMENTS JURÍDICS

I. Objecte del Dictamen

Aquest Dictamen té per objecte el Projecte de decret sobre l?artesania alimentària.

La norma projectada respon a la necessitat d?actualitzar la regulació vigent sobre l?artesania alimentària continguda principalment en el títol cinquè i l?annex 2 del Decret 285/2006, de 4 de juliol, pel qual es desplega la Llei 14/2003, de 13 de juny, de qualitat agroalimentària, que és objecte de derogació. Aquest decret, en fase de projecte, va ser objecte del Dictamen 205/2006 d?aquest òrgan consultiu.

Segons s?assenyala en el preàmbul, la norma projectada manté l?objectiu de la normativa vigent de reconèixer i fomentar els valors econòmics, culturals i socials d?aquesta activitat, però elimina la necessitat d?establir reglamentàriament els requisits tècnics específics dels diferents oficis i productes d?artesania alimentària com a requisit imprescindible per a poder accedir als reconeixements de persones i empreses artesanes. Així, es deroguen les especificacions tècniques d?oficis d?artesania alimentària existents i s?actualitza el repertori d?oficis d?artesania alimentària per tal d?englobar tots els sectors d?activitats agroalimentàries susceptibles de treballar d?una manera artesanal, alhora que s?elimina la classificació d?empreses artesanes segons estiguin vinculades a la producció o a la venda. D?altra banda, se suprimeix l?obligatorietat d?inscripció al Registre d?Artesania Alimentària de Catalunya per a poder fer ús de les mencions ?artesà alimentari? o ?producte artesanal?, i, es crea una nova acreditació voluntària d?empresa d?artesania alimentària que comptarà amb un distintiu específic que les identificarà. També s?actualitza la regulació del Registre d?Artesania Alimentària i de la Comissió d?Artesania Alimentària Catalana.

El Projecte de decret s?estructura, més enllà del preàmbul, en trenta-cinc articles agrupats en sis capítols, dues disposicions addicionals, una disposició transitòria una disposició derogatòria, dues disposicions finals i dos annexos. L?annex 1 estableix el logotip del distintiu d?artesania alimentària i l?annex 2 les activitats dels repertoris d?oficis d?artesania alimentària.

El capítol 1, intitulat ?Disposicions generals?, abasta els articles 1 a 5 i regula l?objecte de la norma, l?àmbit d?aplicació i les finalitats del Projecte de decret, defineix els conceptes d?artesania alimentària i empresa artesana alimentària i regula el repertori d?oficis d?artesania alimentària.

El capítol 2, sobre el sistema d?acreditació de l?artesania alimentària, està encapçalat per l?article 6, que concreta quin és l?objecte d?aquest sistema i es divideix en dues seccions. La secció primera (articles 7 a 11) regula el carnet de persona artesana alimentària, els requisits per a la seva obtenció, el procediment d?atorgament, així com la vigència i modificació de les dades i la revocació del carnet. La secció segona (articles 12 a 20) s?ocupa del distintiu d?artesania alimentària, els requisits per a la seva obtenció, els drets i obligacions de les empreses artesanes acreditades amb el distintiu, el procediment d?obtenció del distintiu, així com la vigència i la revocació del distintiu.

El capítol 3, que comprèn els articles 21 a 24, regula el diploma de mestratge en artesania alimentària, els requisits per a la seva obtenció, el procediment per al seu atorgament, la vigència del diploma i el premi a l?artesania alimentària.

El capítol 4 (articles 25 a 29), sobre el Registre d?Artesania de Catalunya, regula l?estructura del Registre, la forma d?inscripció, les dades a inscriure i l?accés al registre.

El capítol 5, que comprèn els articles 30 a 34, s?ocupa de la Comissió d?Artesania Alimentària Catalana i en regula les finalitats, la composició, el nomenament dels vocals, les funcions i el sistema de funcionament.

El capítol 6, intitulat ?control?, consta d?un únic article, el 35, que atribueix al departament competent en matèria de qualitat agroalimentària la verificació del compliment del compliment dels requisits previstos en el Decret i es remet al règim sancionador establert a la Llei 14/2003, de 13 de juny, de qualitat agroalimentària.

La disposició addicional primera estableix que tots els procediments que regula el Decret es tramitaran íntegrament pel canal electrònic i s?han d?iniciar i gestionar a través del Canal Empresa.

La disposició addicional segona disposa que les dades del Registre d?Artesania Alimentària de Catalunya s?han d?integrar en el directori d?empreses, establiments i registres.

La disposició transitòria regula la vigència dels diferents reconeixements atorgats amb anterioritat a l?entrada en vigor d?aquest Decret d?acord amb la regulació anterior.

La disposició derogatòria deroga el títol 5 i l?annex 2 del Decret 285/2006, dues normes amb rang d?ordre i cinc resolucions que regulen condicions per a obtenir la Carta d?artesà alimentari de diferents oficis d?artesania alimentària i una ordre de creació del premi al millor jove artesà alimentari innovador.

La disposició final primera preveu que el logotip del Distintiu d?Artesania que estableix l?annex 1 es pugui modificar per Acord de Govern. I, finalment, la disposició final segona estableix el règim d?entrada en vigor de la norma.

L?annex 1 conté el logotip del distintiu d?artesania alimentària i l?annex 2 les activitats del repertori d?ofici d?artesania alimentària.

II. Intervenció de la Comissió Jurídica Assessora

La intervenció de la Comissió Jurídica Assessora es produeix a l?empara dels articles 69 de la Llei 26/2010, de 3 d?agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, i 8.2.b) de la seva Llei reguladora 5/2005, de 2 de maig. Segons aquest darrer precepte, la Comissió ha de dictaminar preceptivament sobre ?Els projectes de reglaments o de disposicions de caràcter general que es dictin per a desplegar les lleis o el dret comunitari i llurs modificacions?.

La norma projectada es dicta en desplegament de la Llei 14/2003, de 13 de juny, de qualitat agroalimentària.

És doctrina reiterada de la Comissió que, en l?examen d?un projecte de reglament o de disposició general, l?abast de la seva intervenció comporta l?estudi de la competència de la Generalitat de Catalunya, l?habilitació del Govern per a dictar la norma de què es tracta, la comprovació que s?han seguit els tràmits procedimentals i, especialment, l?anàlisi de la legalitat del contingut del projecte, així com la formulació de suggeriments sobre eventuals deficiències que caldria evitar o sobre possibles millores que caldria introduir-hi.

III. Competència de la Generalitat

El Projecte de decret té per objecte la regulació d?un sistema d?acreditació de les persones i empreses que es dediquen a l?artesania alimentària. En la mesura que incideix en l?àmbit específic de l?alimentació, el títol competencial prevalent que l?empara és el previst en l?article 116.1.a) de l?Estatut d?autonomia de Catalunya (EAC), que preveu que correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d?agricultura i ramaderia, que inclou la regulació i el desenvolupament de l?agricultura, la ramaderia i el sector agroalimentari.

En tractar-se d?una competència exclusiva, d?acord amb l?article 110 de l?EAC, correspon a la Generalitat l?exercici de les potestats legislativa i reglamentària i la funció executiva, respectant el que estableixi l?Estat en exercici de les competències que li atribueix l?article 149.1.13 i 16 de la Constitució.

Sobre aquest aspecte en particular, el Consell de Garanties Estatutàries, en el Dictamen 16/2015, d?1 d?octubre, sobre la Llei 28/2015, de 30 de juliol, per a la defensa de la qualitat agroalimentària, assenyalava que:

?[?] en la competència de la Generalitat sobre alimentació s?engloben tant les característiques dels aliments com la producció i la logística. Per tant, tots els elements substantius de la LDQA, de caràcter agrícola o ramader, són definits per l?Estatut com a competència de caràcter exclusiu, que no treu la incidència de l?article 149.1.13 CE, el qual pot tenir més afectació en relació amb la competència compartida sobre la planificació del sector agroalimentari (art. 116.2.a EAC), i així ha succeït a la pràctica.

La resta d?aliments, que no tenen una procedència exclusivament agrícola, es poden encabir també dins de les competències de la Generalitat de l?article 116 EAC sobre el sector alimentari, sense forçar el sentit d?aquest precepte, ja que engloba la major part del dit sector. De fet, no correspon actualment, després de la reforma estatutària, integrar-los dins d?altres competències sectorials, com ara la ramaderia (art. 116.1 i.2 EAC), la pesca marítima i recreativa en aigües interiors (art. 119.2 EAC), la pesca fluvial (art. 119.1 EAC), el marisqueig i l?aqüicultura (art. 119.3.a EAC) i la caça (art. 119.1 EAC). Així com la competència sobre la regulació i el règim d?intervenció administrativa i de l?aprofitament de la forest (art. 116.2.b EAC) o la competència en matèria d?indústria (art. 139.1 i.2 EAC). En aquests supòsits preval ara la regulació de l?activitat, més que no pas els aliments o els productes alimentaris que en resulten.

En definitiva, la submatèria alimentària se sotmet, per regla general, al règim de l?article 116 EAC, tant en relació amb les qualitats i el procés de producció dels aliments (apt. 1r), com pel que fa a la planificació (apt. 2n), amb el límit que suposa el respecte al que estableixi l?Estat en exercici de la competència que li atribueix l?article 149.1.13 CE.?

En la mesura que el Projecte de decret regula també el procediment aplicable a les sol·licituds per a l?obtenció dels diferents reconeixements d?artesania alimentària, troba també empara en l?article 159 de l?EAC, que estableix que correspon a la Generalitat, en matèria de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques catalanes, la competència exclusiva en allò que no estigui afectat per l?article 149.1.18 de la Constitució, i que aquesta competència inclou les normes de procediment administratiu que derivin de les particularitats del dret substantiu de Catalunya o de les especialitats de l?organització de la Generalitat (lletra c). En allò que estigui afectat pel mencionat precepte constitucional, li correspon una competència compartida.

Finalment, en relació a la regulació que també efectua la norma del Registre d?artesania alimentària de Catalunya ?registre administratiu de caràcter públic que té com a finalitat principal donar a conèixer els diferents reconeixements d?artesania alimentària? i de la Comissió d?Artesania Alimentària de Catalunya ?òrgan col·legiat de participació creat per la Llei 14/2003?, el Projecte de decret se situa en l?àmbit de la competència exclusiva de la Generalitat prevista en l?article 150 de l?EAC en matèria d?organització de la seva Administració, que inclou la regulació de les diverses modalitats organitzatives i instrumentals per a l?actuació administrativa.

En definitiva, la Generalitat és competent per a adoptar la regulació continguda en el Projecte de decret.

IV. Habilitació del Govern de la Generalitat de Catalunya

El Govern és destinatari d?una habilitació genèrica per a aprovar normes reglamentàries. L?article 68.1 de l?EAC atribueix al Govern de la Generalitat, amb caràcter general, la potestat reglamentària: ?Exerceix [...] la potestat reglamentària d?acord amb aquest Estatut i les lleis.?

Així mateix, l?habilitació genèrica es deriva també de l?article 39.1 de la Llei 13/2008, de 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern, que estableix que ?Correspon al Govern la titularitat de la potestat reglamentària en l?exercici de les competències de la Generalitat?. És el Govern qui l?exerceix com a tal en tots aquells supòsits no atribuïts específicament al president de la Generalitat o als consellers i conselleres (article 26.e) de la mateixa Llei).

A fortiori, cal recordar, també, que aquesta habilitació es recull en l?article 128.1 de la Llei 39/2015, d?1 d?octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC), quan es diu que ?L?exercici de la potestat reglamentària correspon [?] als òrgans de govern de les comunitats autònomes, de conformitat amb el que estableixen els seus estatuts respectius?.

A aquesta habilitació genèrica, cal afegir les específiques que deriven de la Llei 14/2003, de 13 de juny, de qualitat agroalimentària (LQA).

Així, d?una banda, el títol II d?aquesta Llei, que regula l?artesania alimentària, en l?article 29.2 estableix que s?ha d?establir per reglament el repertori d?oficis d?artesania alimentària, i l?article 31 remet a regulació reglamentària les condicions que han de complir les empreses artesanals. D?altra banda, la disposició final primera autoritza el Govern perquè dicti les normes que calgui per al desplegament reglamentari d?aquesta Llei.

A l?últim, el rang de la norma és l?adequat, si es té en compte l?establert en l?article 40.1 de la Llei 13/2008, de 5 de novembre, que preveu que les disposicions reglamentàries dictades pel Govern adopten forma de decret.

A l?empara de les habilitacions exposades i en exercici de la potestat reglamentària en els termes indicats, el Govern està habilitat per a aprovar la disposició projectada, i el rang de la norma és l?adequat.

V. Consideracions sobre el procediment d?elaboració del Projecte de decret

V.1. Règim jurídic aplicable al procediment

L?article 61.1 de la Llei 26/2010 estableix que ?El procediment d?elaboració d?un projecte de disposició reglamentària s?inicia a proposta del departament competent en la matèria del projecte?. Atès que en el present expedient no s?ha incorporat la proposta del departament competent que permeti identificar formalment l?inici de la tramitació del procediment d?elaboració del Projecte de decret, d?acord amb la doctrina d?aquesta Comissió Jurídica Assessora, per a determinar el règim jurídic aplicable al procediment d?elaboració del Projecte de disposició general cal prendre en consideració els primers documents incorporats a l?expedient (entre d?altres Dictamen 42/2023) i, més en concret, les versions inicials de les memòries general i d?avaluació de l?impacte (Dictamen 99/2023). Així, la primera versió que consta a l?expedient de la memòria general és de 19 d?octubre de 2020, mentre que la primera versió de la memòria d?avaluació de l?impacte és de 22 de juliol de 2020.

En consideració amb aquestes dates, el procediment d?elaboració del Projecte de decret objecte d?aquest Dictamen està regulat en els textos normatius següents:

a) El títol IV (?Procediment d?elaboració de disposicions reglamentàries?) de la Llei 26/2010, de 3 d?agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, el qual ?s?aplica a les disposicions reglamentàries que s?elaboren en l?àmbit competencial de l?Administració de la Generalitat? (article 59.1). A l?efecte d?aplicar aquesta regulació, ?s?entén per disposicions reglamentàries les disposicions de caràcter general amb rang inferior al de llei dictades pel Govern o pels consellers dels departaments de l?Administració de la Generalitat que, qualsevol que sigui la matèria de què tractin, continguin normes que innovin l?ordenament jurídic? (article 60.1). En conseqüència, aquestes normes són d?aplicació al procediment d?elaboració del Projecte de decret que ara s?examina, amb la precisió que es farà en relació amb el tràmit de consulta pública prèvia.

b) També és d?aplicació la regulació sobre la potestat reglamentària continguda en la Llei 13/2008, esmentada, en particular, al capítol VII del títol II (?Potestat reglamentària?). Segons aquesta regulació, les disposicions reglamentàries dictades pel Govern adopten forma de decret (article 40.1) i les signen el president i els consellers que hagin formulat la proposta (article 40.2).

c) Cal tenir present, a més, que la tramitació del Projecte de decret ha d?observar les previsions de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (articles 62 i 69), que va entrar en vigor el 30 de juny de 2015.

d) Atès el moment d?inici del procediment, cal atenir-se, així mateix, a les previsions que conté l?LPAC en el títol VI (?De la iniciativa legislativa i de la potestat per dictar reglaments i altres disposicions?). L?aplicació d?aquesta normativa s?ha de realitzar tot tenint en compte que, en virtut de la Sentència 55/2018, de 24 de maig, del Ple del Tribunal Constitucional, dictada en el recurs d?inconstitucionalitat núm. 3628/2016, interposat pel Govern de la Generalitat de Catalunya, alguns dels preceptes d?aquest títol, d?una manera total o parcial, han estat declarats contraris a l?ordre constitucional de distribució de competències i, per tant, no aplicables als procediments d?elaboració de reglaments autonòmics, qüestió a la qual ja s?ha referit la Comissió en dictàmens anteriors (dictàmens 177/2020 i 135/2021, entre d?altres).

Tot partint d?aquest marc legal de referència, a continuació s?analitza la documentació i la tramitació donada al Projecte de decret sotmès a dictamen.

V.2. Conformació de l?expedient

Els articles 70 de l?LPAC i 46 de la Llei 26/2010, regulen l?expedient administratiu en general, i en particular, l?article 63 de la Llei 26/2010 fa referència a la conformació de l?expedient de tramitació d?un projecte de disposició reglamentària i disposa que aquest comprèn el conjunt de documentació preceptiva, numerada i ordenada cronològicament; que els documents han d?estar signats i datats pels òrgans competents per a llur emissió, i que ha d?incloure un índex de la documentació que l?integra.

D?altra banda, segons l?article 51.1 del Reglament d?actuació i funcionament del sector públic per mitjans electrònics, aprovat mitjançant el Reial decret 203/2021, de 30 de març (RAFME), en vigor des del 2 d?abril de 2021, ?1. El foliat dels expedients administratius electrònics s?ha de portar a terme mitjançant un índex electrònic autenticat que garanteixi la integritat de l?expedient i en permeti la recuperació sempre que sigui necessari?. El mateix article preveu, en l?apartat tercer, que ?L?índex electrònic autenticat l?ha de signar el titular de l?òrgan que conformi l?expedient per a la seva tramitació o bé es pot segellar electrònicament en el cas d?expedients electrònics que es formin de manera automàtica, a través d?un sistema que en garanteixi la integritat?. L?expedient es pot remetre directament a través d?un node d?interoperabilitat, de l?adreça electrònica o del localitzador que doni accés a l?expedient electrònic (article 63 del RAFME). Així ho ha recordat aquesta Comissió Jurídica Assessora, entre d?altres, en els recents dictàmens 171/2023 i 194/2023.

La finalitat dels criteris anteriors és proporcionar a l?Administració pública els elements necessaris per a adoptar la seva resolució d?acord amb tots els antecedents i fonaments. També garantir la integritat i immutabilitat de l?expedient i dels documents que el conformen. En darrera instància, els criteris que disposa la legislació persegueixen facilitar la recuperació de l?expedient i, per tant, el seu maneig i lectura.

En aquest cas, es compleixen en part els requeriments legals. L?expedient sotmès a la consideració d?aquesta Comissió, i identificat a través de l?índex, consisteix en una relació numerada de documents, signats i datats pels òrgans competents, que figuren ordenats d?una manera cronològica, encara que amb alguna excepció, i al costat de cada document de l?índex es fa constar el nombre de pàgines que el conformen i la foliació. Tanmateix, l?índex no ha estat autenticat i la foliació que consta a l?índex no es pot considerar correlativa, en la mesura que no s?identifica correctament la pàgina d?inici de cada document.

L?autentificació de la documentació de l?expedient s?ha fet per mitjà d?una certificació del secretari general del Departament proposant, de 3 d?octubre de 2023, que deixa constància que l?expedient i l?índex del Projecte de decret sobre l?artesania alimentària, que s?adjunta, és còpia autèntica de l?expedient electrònic original que consta a l?arxiu telemàtic de la Secretaria General.

V.3. Planificació normativa

És doctrina d?aquesta Comissió subratllar la rellevància de la planificació normativa, com a ?instrument al servei de la seguretat jurídica, principi que no solament implica generar confiança sobre el que diu la normativa vigent, sinó també sobre l?evolució raonable de l?ordenament jurídic, tal com es reconeix d?una manera expressa en l?article 62 de la Llei catalana 19/2014, que preveu la necessitat que la iniciativa normativa s?exerceixi de tal manera que el marc normatiu resultant sigui previsible? (dictàmens 271/2020 i 291/2020, entre d?altres).

En relació amb l?expedient examinat, es pot apreciar que en el Pla normatiu del Govern de la Generalitat de Catalunya per als anys 2021-2023, aprovat mitjançant l?Acord de Govern de 19 d?octubre de 2021, i que correspon al període entre l?octubre de 2021 i el juny de 2023, s?inclou com a dotzena iniciativa que es preveu aprovar del Departament d?Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ?el Projecte de decret sobre l?artesania alimentària a Catalunya ?.

V.4. Consulta pública prèvia

Tant l?article 133 de l?LPAC, en aquells apartats que resulten d?aplicació segons la Sentència 55/2018 del Tribunal Constitucional, com l?article 66 bis de la Llei 26/2010, de 3 d?agost, introduït per la Llei 5/2020, de 29 d?abril, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic i de creació de l?impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient, estableixen que, prèviament a l?elaboració del text d?una disposició reglamentària, s?ha de fer una consulta pública a la ciutadania. Tanmateix, l?article 66 bis de la Llei 26/2010 no resulta d?aplicació al procediment que s?examina, per motius temporals.

En el present cas, i segons consta en la primera versió de la memòria d?observacions i al·legacions presentades i en l?informe jurídic, la consulta pública prèvia que es va dur a terme a través del Portal Participa es va iniciar el 3 de setembre de 2018 i va finalitzar el 3 d?octubre de 2018, sense que s?hi presentessin observacions ni aportacions.

S?inclou en l?expedient la comunicació al Govern de la consulta pública prèvia, la qual cosa permet verificar el contingut mínim de la consulta, ja que en la comunicació es detallen els problemes que es pretenien solucionar i els objectius que es volien assolir, les possibles solucions alternatives normatives i no normatives i la necessitat i oportunitat de l?aprovació de la norma.

En suma, el tràmit previ de participació de la ciutadania en l?elaboració de la disposició reglamentària s?ha dut a terme correctament.

V.5. Participació prèvia del sector afectat per la regulació

En la memòria de valoració i també en l?informe jurídic es deixa constància de la participació dels sector afectat per la regulació en l?elaboració de la norma projectada. Així, en primer terme, s?exposa que el Departament proposant va mantenir diverses reunions amb el sector de l?artesania alimentària per a poder adequar i millorar aquells aspectes de la regulació vigent, sobre la base de l?experiència assolida tots els anys de vigència de la regulació de l?artesania alimentària.

S?indica que es va organitzar un grup de treball per a l?elaboració del decret, format per personal de l?aleshores Departament d?Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, juntament amb representants del sector de l?artesania alimentària, que es va reunir en sis ocasions en dates 25 de maig i 12 de juny de 2017, 10 d?abril i 26 de novembre de 2018, 20 de novembre de 2019 i 30 de setembre de 2022. S?adjunten les convocatòries d?aquestes reunions, sense que consti que s?aixequés acta de les reunions. Sí que s?incorpora a l?expedient un document, de data de 20 de setembre de 2019, intitulat ?Grup de Treball del Decret d?Artesania Alimentària a Catalunya?, en què es fa esment als diferents problemes detectats i a les solucions proposades, en què consta la representació del Departament i de les entitats Federació Catalana de Pastisseria, Federació Catalana de Carnissers i Cansaladers Xarcuters, Unió de Licoristes de Catalunya i Consell de Gremis de Comerç, Serveis i Turisme.

La memòria de valoració posa de manifest que el text del projecte s?ha elaborat tenint en compte les aportacions d?aquest grup de treball.

D?altra banda cal fer esment al document, també incorporat a l?expedient, que és un treball d?anàlisi de l?artesania alimentària a Catalunya. que porta data de setembre de 2022, elaborat per una empresa externa que, entre d?altres, fa referència als objectius i la metodologia del projecte, a la revisió de la classificació dels oficis de l?artesania alimentària, al perfil de les empreses que treballen d?una manera artesanal, entre d?altres qüestion,s i que cal entendre que també s?ha tingut en compte en l?elaboració del text normatiu.

V.6. Iniciació i tramitació del procediment

D?acord amb el que es disposa en l?article 61.1 de la Llei 26/2010, ?El procediment d?elaboració d?un projecte de disposició reglamentària s?inicia a proposta del departament competent en la matèria del projecte?. I l?article 62.1 de la mateixa Llei estableix que ?La tramitació d?un projecte de disposició reglamentària correspon a la unitat directiva corresponent del departament proposant i, en els casos de tramitació conjunta, a les unitats directives designades pels departaments?.

En el present cas, el departament proposant és el d?Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, que, actualment, d?acord amb el Decret 184/2022, de 10 d?octubre, de denominació i determinació de l?àmbit de competència dels departaments en què s?organitza el Govern i l?Administració de la Generalitat de Catalunya, té atribuïdes les competències sobre ?La indústria agroalimentària i les polítiques d?alimentació? (article 3.8.14).

D?altra banda, la unitat directiva encarregada de la tramitació ha estat la Direcció General d?Empreses Agroalimentàries, Qualitat i Gastronomia. Actualment, aquesta direcció general, segons s?estableix en l?article 8.2.b) del Decret 253/2021, de 22 de juny, de reestructuració del Departament d?Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, manté les funcions previstes en l?article 43.1 del Decret 43/2017, de 2 de maig, de reestructuració del Departament d?Agricultura, Ramaderia i Pesca, que inclou la de planificar i supervisar les actuacions d?ordenació, foment i promoció dels productes agroalimentaris de qualitat i/o amb mencions de qualitat, artesania alimentària, fires i mercats, entre d?altres, i proposar la normativa reguladora en les matèries de la seva competència.

V.7. Memòries

Segons l?article 64 de la Llei 26/2010, ?Els projectes de disposicions reglamentàries han d?anar acompanyats sempre d?una memòria general, d?una memòria d?avaluació de l?impacte de les mesures proposades [...]?. A més, segons afegeix l?article 64.5 de la mateixa Llei, ?L?expedient ha d?incloure una memòria de les observacions i les al·legacions presentades en els tràmits de consulta interdepartamental, audiència, informació pública i informes, si escau, i també de les raons que han dut a desestimar-les, si és el cas?.

En l?expedient examinat, consten les memòries esmentades, les quals han estat objecte d?actualitzacions en el decurs del procediment.

a) Memòria general

El contingut mínim de la memòria general es determina en l?article 64.2 de la Llei 26/2010 que es refereix a: a) La justificació de la necessitat de la disposició reglamentària i l?adequació d?aquesta als fins que es persegueixen; b) El marc normatiu en què s?insereix el projecte de disposició reglamentària; c) La relació de les disposicions afectades pel projecte de disposició reglamentària i la taula de vigències i derogacions resultants; d) La competència de la Generalitat sobre la matèria; e) La relació motivada de les persones i entitats a les quals s?ha d?atorgar el tràmit d?audiència; i f) La procedència, si escau, de sotmetre l?expedient a informació pública.

La primera versió de la memòria general va ser subscrita el 19 d?octubre de 2020, per la Direcció General d?Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries, actualitzada en data 17 de maig de 2023, i consta del contingut mínim exigit.

En l?apartat de justificació de la necessitat de la disposició i adequació de les finalitats que es persegueixen, es palesa que després de més de trenta anys d?aplicació de la normativa sobre l?artesania alimentària, d?ençà del Decret 163/1986, de 26 de maig, sobre l?artesania alimentària és necessari actualitzar aquest marc normatiu. L?aspecte principal que motiva aquesta actualització és, segons s?indica, posar fi a una situació d?ambigüitat o buit legal derivada del fet que, d?acord amb la norma ara vigent (article 88 del Decret 285/2006), per tal de sol·licitar el reconeixement d?una activitat artesanal, d?acord amb el repertori d?oficis artesans alimentaris que estableix la mateixa norma (annex 2), és imprescindible que l?ofici d?artesania alimentària hagi estat desplegat i regulat a nivell tècnic mitjançant una ordre o una resolució administrativa, de manera que les activitats artesanes no incloses en el repertori d?oficis artesans o les que, malgrat estar-hi incloses, no han estat regulades a nivell tècnic, no poden usar els termes ?artesà? o similar en l?etiquetatge dels productes, ni el distintiu específic d?artesania alimentària. En aquest punt es fa esment a la Sentència 298/2016, de 15 de novembre, del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 11 de Barcelona (procediment abreujat 313/20159, seguit per una mercantil contra l?aleshores Departament d?Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació) que va declarar nul·la una sanció imposada a una empresa del sector de l?elaboració de caramels per usar el terme artesà sense estar inscrita en el Registre d?Artesania Alimentària.

Per solucionar aquesta situació, segons s?indica, s?estableixen dos nivells de reconeixement de l?artesania alimentària que permeten, respectivament, l?ús del terme artesà o artesanal per part de les persones, els productes o les empreses incloses en la definició d?artesania alimentària, sense haver-se de sotmetre a cap altre requisit ni tràmit addicional; i l?obtenció voluntària d?una acreditació específica, en forma de carnet o de segell distintiu, per a les persones artesanes alimentàries i les empreses artesanes alimentàries que compleixin els requisits addicionals regulats en el Projecte de decret.

Així, en primer terme, s?estableix un marc conceptual per a establir què és l?artesania alimentària i quines activitats es consideren artesanes alimentàries, i un nivell d?acreditació voluntària d?artesania alimentària per a aquelles persones i empreses que, a més, compleixin uns requisits addicionals i vulguin usar el carnet o el distintiu d?artesania alimentària de la Generalitat de Catalunya, com a instrument per a reconèixer la seva qualitat i promoure la competitivitat. D?aquesta manera, segons s?indica en la memòria, la regulació s?adapta a la Directiva 2006/123/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior, ja que qualsevol empresa que compleixi la definició d?artesania alimentària és considerada artesana i pot fer ús de la menció artesà en l?etiquetatge, sense que sigui necessari realitzar cap tràmit administratiu addicional, llevat del requisit, que sí que s?ha de complir, de tenir una persona amb carnet d?artesà alimentari com a responsable del procés.

En canvi, es reserva l?ús del distintiu d?artesania alimentària a aquelles empreses que vulguin adherir-se voluntàriament a aquest sistema d?acreditació. A més, es modifica el repertori d?artesania alimentària que exigeix la Llei 14/2003, que en la regulació vigent (annex 2 del Decret 285/2006) conté una llista tancada de tretze oficis, mentre que en la regulació projectada s?inclou qualsevol activitat del sector d?elaboració de productes alimentaris que exerceixi l?activitat d?una manera artesanal.

Altrament, es remarca que la norma té per finalitat regular un instrument de foment de l?artesania alimentària, però no es configura com una norma de qualitat de producte alimentari. És a dir no s?estableix un segell de qualitat de productes agroalimentaris sinó un segell de qualitat d?empresa, el distintiu d?artesania alimentària, que identifica les empreses del sector ubicades a Catalunya que vulguin adherir-s?hi voluntàriament i que reuneixi els requisits addicionals que estableix la norma.

Lligat amb l?anterior, és a dir amb l?orientació de la regulació del projecte com un instrument de foment de l?artesania alimentària a Catalunya, i no com a norma de qualitat de productes agroalimentaris, una de les altres modificacions que, segons la memòria, opera la norma projectada, és que no preveu que hi hagi desplegament tècnic dels oficis d?artesania alimentària, que es van aprovar per resolucions i ordres sectorials aprovades entre els anys 1986 i 1997 i que, segons s?indica, ja no corresponen als requisits del sector vigents en l?actualitat. S?afegeix que el procés per a regular els requisits tècnics d?un ofici d?artesania alimentària és llarg i laboriós i requereix un consens del sector difícil d?aconseguir, motiu pel qual molts dels oficis que consten en l?annex 2 del Decret 285/2006 no han estat regulats a nivell tècnic, de manera que, dels tretze oficis inclosos en l?annex, només set disposen de reglamentació tècnica. S?indica, a més, que les noves normes tècniques de qualitat d?alguns productes agroalimentaris d?àmbit estatal estan incorporant algunes regulacions relatives al concepte d?artesà d?aquests productes, com és el cas de la norma de qualitat del pa ?Reial decret 308/2019, de 26 d?abril, pel qual s?aprova la norma de qualitat del pa? o de la cervesa ?amb el Reial decret 678/2016, de 16 de desembre, pel qual s?aprova la norma de qualitat de la cervesa i les begudes de malta?. Per aquests motius es considera adient simplificar la regulació de l?artesania alimentària a Catalunya de manera que s?estableixi únicament un marc general per a aquesta activitat sense regular els requisits específics de cada ofici o sector, que poden ser abordats d?una manera eficient des d?altres normes. En conseqüència, el Projecte de decret deroga les regulacions de caràcter tècnic que estableixen requisits específics per a determinats oficis d?artesania alimentària que han quedat obsoletes.

Així mateix, la memòria assenyala que la noma projectada elimina la classificació que estableix la normativa vigent entre empreses artesanes alimentàries vinculades a la producció i empreses artesanes alimentàries vinculades a la venda, ja que perd sentit en el context actual, on les empreses de qualsevol dels oficis d?artesania comercialitzen els seus productes per diversos canals i sovint no efectuen només venda directa al consumidor sinó que venen també a intermediaris.

Altres modificacions que segons la memòria incorpora la norma projectada són l?actualització dels requisits, en els termes que s?especifiquen, per a l?obtenció del carnet de persona artesana alimentària, que continua essent una figura obligatòria per a les empreses artesanes, estiguin o no acreditades, així com els requisits per a l?obtenció del distintiu d?Artesania Alimentària que, com s?ha dit, és un reconeixement nou de caràcter voluntari que requereix el compliment de requisits addicionals de seguretat i qualitat agroalimentària, que s?especifiquen, per a garantir que treballen d?acord amb els requisits legals existents, a més dels requisits bàsics per a ser empresa artesana alimentària.

La memòria també palesa que la norma incorpora els procediments administratius telemàtics per a l?obtenció del carnet de persona artesana alimentària i el distintiu d?Artesania Alimentària; regula els drets i obligacions de les empreses alimentàries acreditades; crea el premi d?Artesania Alimentària; actualitza la regulació del Registre d?Artesania Alimentària de Catalunya i de la Comissió d?Artesania Alimentària Catalana, i incorpora un precepte relatiu al control del compliment dels requisits previstos en la norma.

La Comissió considera que la memòria general compleix amb la finalitat que li és pròpia, atès que justifica adequadament les opcions normatives adoptades. D?altra banda, es valora molt positivament el fet que facilita informació rellevant sobre el context actual de les empreses artesanes alimentàries i la dimensió, en termes estimats, de l?artesania a Catalunya, amb l?especificació dels reconeixements d?artesania alimentària inclosos actualment al Registre d?Artesania Alimentària de Catalunya, el nombre d?empreses inscrites en el Registre sanitari d?indústries i productes alimentaris de Catalunya en sectors susceptibles de ser artesanals, així com diversa informació sobre els gremis d?activitat del sector de l?artesania alimentària amb una estimació de la dimensió del sector, segons els diversos oficis d?artesania alimentària.

b) Memòria d?avaluació de l?impacte de les mesures proposades

El contingut mínim de la memòria d?avaluació d?impacte es determina en l?article 64.3 de la Llei 26/2010, que inclou l?informe d?impacte pressupostari, l?informe d?impacte econòmic i social, l?informe d?impacte normatiu, i l?informe d?impacte de gènere.

En aquest cas, la memòria d?avaluació d?impacte es va subscriure en la primera versió en una data anterior a la de la memòria general, el 22 de juliol de 2020, actualitzada el 17 de maig de 2023.

La memòria s?inicia amb una anàlisi del context i amb la identificació de les opcions de regulació. En aquest apartat es destaca que l?objectiu principal de la regulació és reconèixer i fomentar els valors econòmics, culturals i socials que representa el sector de l?artesania alimentària, constituït principalment per petits productors (pimes), així com contribuir al manteniment dels oficis i les produccions artesanes. També es destaquen com a objectius de la norma garantir un marc de seguretat jurídica a aquelles persones i empreses que elaboren els seus productes d?acord amb la definició d?artesania, millorar i reforçar la competitivitat de les empreses i incrementar el grau d?informació, garantia i protecció dels consumidors.

D?altra banda, aquesta memòria incorpora els informes previstos legalment.

Quant a l?impacte pressupostari, es considera que de la nova regulació no deriva cap canvi que pugui tenir una incidència sobre els pressupostos de la Generalitat.

Pel que fa als recursos humans necessaris per a dur a terme les tasques de gestió administrativa dels procediments del sistema d?acreditació que regula la norma projectada, s?indica que es poden dur a terme amb els recursos ja existents en el Departament, atès que es mantenen bona part dels tràmits ja existents i, si bé es regula l?obtenció del nou distintiu d?Artesania Alimentària, aquest substitueix el tràmit de designació d?empresa artesanal alimentària, que s?elimina. També s?indica que la revisió del compliment dels requisits que exigeix la norma es pot dur a terme actualment mitjançant eines d?interoperabilitat i s?afegeix que, si bé s?estima un increment de sol·licituds d?acreditacions voluntàries d?artesania alimentària, que l?informe detalla, es considera assumible amb el personal existent actualment.

Altrament, pel que fa als recursos materials, s?assenyala que es preveu una despesa d?actualització d?imatge gràfica i de realització del manual d?ús del distintiu d?artesania alimentària per un import de 1.000 euros, així com la despesa originada per a la realització de les guies descriptives de cada grup d?oficis que preveu l?annex 2 del Projecte per un import de 10.000 euros, que el Departament assumeix amb les partides ja previstes en el pressupost actual.

L?informe d?impacte econòmic i social, al seu torn, destaca el beneficis que comporta la norma projectada. S?indica que l?ampliació de la llista d?activitats del repertori d?oficis d?artesania alimentària a qualsevol ofici artesà alimentari determina que un nombre més gran d?empreses podrà tenir la consideració d?empresa artesana alimentària i, per tant, també creixerà el nombre d?empreses que podran obtenir el distintiu d?artesania, la qual cosa els aportarà prestigi i contribuirà a un millor posicionament en el mercat i a la millora de la competitivitat. Pel mateix motiu s?incrementaran les sol·licituds de reconeixement de l?artesania alimentària per a persones físiques, com és el cas del carnet de persona artesana alimentària, com a acreditació bàsica de formació i experiència en l?activitat, el diploma de mestratge alimentari i el nou premi d?artesania alimentària per a les persones amb mèrits professionals excepcionals. Aquest premi de nova creació, segons s?indica, ha de fomentar la recerca i el desenvolupament de nous productes artesans alimentaris i la recuperació de productes artesans alimentaris tradicionals de Catalunya; la incorporació de noves tècniques o nous processos en l?elaboració de productes artesans alimentaris, i la incorporació de valors socials i de sostenibilitat en els productes artesans, entre d?altres. Addicionalment, es destaca l?impacte positiu de l?actualització que efectua la norma projectada de la imatge de l?artesania alimentària, que es considera necessària perquè es visualitzi la modernització del sector.

L?informe d?impacte normatiu en termes de simplificació i reducció de càrregues administratives destaca la simplificació de tràmits i procediments per a les empreses i el fet que la norma elimina la càrrega establerta en la norma vigent d?obtenir la designació d?empresa artesana alimentària per a poder exercir com a tal i per a utilitzar la menció ?artesà? en l?etiquetatge dels productes o en el material de comunicació de l?empresa. S?incorpora, en un annex, la identificació, quantificació i justificació de les càrregues administratives que comporta la norma projectada per a les empreses a les quals s?adreça el sistema d?acreditació voluntària que es regula i, en comparació amb les que imposa la normativa vigent, es conclou que es produeix un estalvi significatiu.

Finalment, l?informe d?impacte de gènere incorporat a la memòria d?avaluació sosté que la proposta compleix amb la perspectiva de gènere, ja que la norma s?ha elaborat amb un ús del llenguatges no androcèntric ni sexista i explica que, a proposta de l?Institut Català de les Dones, el premi d?artesania alimentària incorpora el reconeixement de la presència de dones en el sector per a fer visible la seva contribució al manteniment de les explotacions familiars i fomentar la transmissió dels sabers tradicionals de les dones en aquests àmbits.

Es fa referència, a continuació, a la implementació, el seguiment i l?avaluació de la norma. S?indica que l?Administració i el sector agroalimentari han de dur a terme el seguiment de la implementació i compliment del sistema d?acreditació que estableix la nova regulació per a determinar si s?aconsegueixen els objectius fixats. Si bé no es concreten quin són els indicadors que s?han d?utilitzar per a efectuar aquest seguiment, s?indica que podrien estar relacionats amb el nombre de sol·licituds i el nombre d?atorgaments de distintius d?acreditació, el nombre de noves empreses que sol·liciten el distintiu i la dimensió mitjana de les empreses sol·licitants.

La memòria conté diversos annexos, a més del quadre de quantificació de càrregues administratives del nou decret, en els termes esmentats. També incorpora el test de pimes i diverses taules i gràfics associats a la memòria que donen informació sobre el sector de l?activitat de l?artesania alimentària.

La Comissió Jurídica Assessora considera que la memòria d?avaluació s?adequa al contingut mínim exigit en l?article 64.3 de la Llei 26/2010.

c) Memòria de valoració de les observacions i les al·legacions presentades

En l?expedient es dona compliment al que s?estableix en l?article 64.5 de la Llei 26/2010. Així, s?incorpora una memòria de valoració de les observacions i les al·legacions presentades (en endavant, memòria de valoració), de 20 de juliol de 2020, que es va actualitzar els dies 17 de maig de 2023 i 14 de setembre de 2023, que recull en un únic document les propostes formulades en els tràmits de consultes prèvies efectuades amb el sector afectat per la regulació i les aportacions de la Comissió d?Artesania de Catalunya que, segons s?indica, s?han tingut en compte en l?elaboració de la norma.

Altrament, s?incorpora la valoració de les observacions formulades en el tràmit d?informes, informació pública i audiència; consulta interdepartamental; i la valoració del Dictamen del CTESC.

S?ha atès, en conseqüència, amb la doctrina d?aquesta Comissió Jurídica Assessora, d?acord amb la qual la valoració de les diferents observacions i al·legacions s?ha d?efectuar en un únic document complet final i actualitzat, per a garantir-ne un resultat més clar i coherent i, en definitiva, a favor de la seguretat jurídica (vid. Dictamen 96/2022, entre d?altres).

V.8. Tràmit de consulta interdepartamental

Segons l?article 66.1 de la Llei 26/2010, ?Si l?aprovació de la disposició reglamentària correspon al Govern, la iniciativa s?ha de posar en coneixement dels diferents departaments perquè formulin les observacions que estimin convenients, durant un termini no inferior a quinze dies i prèviament, si escau, als tràmits d?audiència i d?informació pública?.

L?apartat segon del mateix article 66 afegeix que la consulta interdepartamental s?instrumenta per mitjans electrònics.

En el present cas, ni en la memòria de valoració ni en els informes jurídics es fa referència específica a la realització d?aquest tràmit. Tanmateix de la documentació incorporada a l?expedient es desprèn que s?ha realitzat. S?incorporen les observacions que va efectuar l?Àrea de Millora de la Regulació, degudament valorades en la memòria de valoració. No consta la participació d?altres departaments de l?Administració de la Generalitat.

La Comissió recorda que en diverses ocasions s?ha pronunciat sobre la necessitat que quedi circumstanciat el resultat del tràmit de consulta interdepartamental (dictàmens 32/2022 i 4/2023, entre d?altres).

L?Àrea de Millora de la Regulació va formular diverses observacions a la memòria d?avaluació d?impacte de les mesures proposades que consten degudament valorades a la memòria de valoració i que han donat lloc a una versió actualitzada d?aquesta memòria, la qual incorpora les modificacions proposades i millora notablement la primera versió. D?altra banda, aquesta Àrea va formular diverses observacions a l?articulat que també consten degudament valorades per la unitat proposant i han estat en bona part ateses.

V.9. Consell Tècnic del Govern

D?acord amb l?article 8 del Decret 413/2011, de 13 de desembre, del Reglament del Consell Tècnic del Govern, la iniciativa normativa es va sotmetre a examen i deliberació d?aquest Consell en les diferents fases de la tramitació, com en donen fe els certificats emesos per la secretària del Consell Tècnic. Així, consta en l?expedient el certificat emès per aquesta segons el qual, en la sessió de 19 de setembre de 2023 del Consell Tècnic, va quedar vista la iniciativa normativa amb caràcter previ a la sol·licitud de dictamen a la Comissió Jurídica Assessora.

V.10. Informes preceptius

Segons l?article 64.1 de la Llei 26/2010, ?Els projectes de disposicions reglamentàries han d?anar acompanyats sempre [...] dels informes preceptius i els que sol·liciti l?òrgan instructor?.

En l?expedient consten incorporats els informes i dictàmens preceptius exigits legalment, que tot seguit es ressenyen.

a) Informes jurídics

En l?article 65.1 de la Llei 26/2010 es preceptua que els projectes de disposicions reglamentàries ?s?han de sotmetre a informe jurídic de la unitat departamental corresponent o de la central, del Gabinet Jurídic de la Generalitat?. En aquest sentit, en l?article 4.1.a) de la Llei 7/1996, de 5 de juliol, d?organització dels serveis jurídics de l?Administració de la Generalitat de Catalunya, s?atribueix als advocats de la Generalitat l?assessorament sobre ?Els projectes i els avantprojectes de disposicions de caràcter general?.

En l?expedient consta l?informe jurídic preliminar, de 28 de setembre de 2020, actualitzat el 31 de maig de 2023, i l?informe jurídic final, de 15 de setembre de de 2023, signats per l?advocada en cap de l?Assessoria Jurídica del Departament d?Acció Climàtica, Alimentació de la Generalitat.

Els informes es pronuncien sobre la tramitació seguida, el contingut de la documentació, i l?adequació del projecte reglamentari al marc normatiu vigent, alhora que analitzen l?estructura i el contingut de la proposta normativa i n?informen favorablement.

En relació amb la tramitació del procediment, l?informe jurídic final destaca que no concorren en la norma projectada els supòsits que comporten les obligacions de comunicació a la Comissió europea derivades tant de la Directiva 2006/123/CE ?ja que no es creen nous règims d?autorització ni requisits relacionats amb els serveis o que modifiquin els existents, ja que el Projecte de decret no crea cap règim d?intervenció administrativa sinó un sistema d?acreditació voluntari? com les derivades de la Directiva 2015/1535/UE ?ja que aquesta norma afecta els projectes de reglaments tècnics relatius a productes industrials, agrícoles i pesquers, i la norma projectada no imposa requisits tècnics a productes?. Altrament, l?informe jurídic destaca que no és preceptiva la intervenció de la Comissió de Govern Local, ni del de Consell de Governs Locals, perquè la norma no afecta d?una manera específica els ens locals.

L?informe jurídic final destaca les modificacions incorporades al projecte arran de les consideracions efectuades per l?Àrea de Millora de la Regulació, l?Autoritat Catalana de la competència (ACCO) i el Consell de Treball Econòmic i Social i, finalment analitza la versió final del text normatiu que valida.

b) Informe de la Comissió de l?Artesania Alimentària Catalana

L?article 32 de la Llei 14/2003, de 13 de juny, de qualitat agroalimentària atribueix a la Comissió de l?Artesania Alimentària Catalana la funció d?estudiar i proposar les disposicions reguladores de les condicions que calen per a emetre el carnet d?artesà o artesana i de l?atorgament del diploma de mestre/a artesà/ana alimentari/ària (lletra a); estudiar i proposar els reglaments per a l?establiment d?empreses i productes artesanals (lletra b); proposar les condicions que regulen la utilització en l?etiquetatge dels termes artesà, artesana i artesanal pel que fa als productes i les activitats alimentàries (lletra d); proposar les adaptacions de la normativa vigent a les empreses artesanes alimentàries i, finalment, proposar mesures destinades al foment i la protecció de l?artesanat alimentari (lletra f).

En la memòria de valoració s?exposa que el text del projecte normatiu s?ha presentat a la Comissió d?Artesania Alimentària Catalana i s?adjunten l?acta de la reunió de 25 de març de 2019, en què es deixa constància del debat que va tenir lloc sobre les modificacions introduïdes en la nova regulació de l?artesania alimentària, com també l?acta de la reunió d?aquest òrgan col·legiat, de 3 de setembre de 2019, en què es torna a debatre sobre la modificació de la regulació de l?artesania alimentària.

c) Informe de Institut Català de les Dones

L?informe de l?Institut Català de les Dones es va emetre el 28 d?octubre de 2020, d?acord amb el que estableix l?article 3.g) de la Llei 11/1989, de 10 de juliol, de creació de l?Institut, en la redacció donada per la disposició final primera de la Llei 17/2015, de 21 de juliol, d?igualtat efectiva de dones i homes.

Amb esment a la normativa de base sobre igualtat i transversalitat de la perspectiva de gènere, i de la normativa sobre l?ús no sexista ni androcèntric del llenguatge, es fa una anàlisi terminològica del text articulat i recomana la substitució d?un terme androcèntric i de quatre formes dobles abreujades. Des d?un punt de vista material, proposa una modificació tant de l?article 13.1, sobre els requisits per a l?obtenció del distintiu de l?artesania alimentària ?per a incloure-hi el requisit que les condicions de treball en les empreses evitin l?assetjament sexual i que s?arbitrin procediments específics per a prevenir-los?, com de l?article 24.1, sobre el premi a l?artesania alimentària ?perquè s?hi inclogui l?obligació de fomentar la presència de dones en el sector de l?artesania alimentària?. Les observacions formulades consten valorades en la memòria de valoració i acceptades, llevat de la proposada en l?article 13.1, que ha estat rebutjada d?una manera motivada.

d) Informe de la Direcció General de Pressupostos, del Departament d?Economia i Hisenda

De conformitat amb l?article 36.1.h) del Decret 58/2022, de 29 de març, de reestructuració del Departament d?Economia i Hisenda, correspon a la Direcció General de Pressupostos ?Analitzar les propostes d?acords, disposicions i actuacions amb impacte pressupostari dels departaments i entitats del sector públic de la Generalitat de Catalunya?.

Figura en l?expedient tramès l?informe de la directora general de Pressupostos sobre el Projecte de decret de data 10 d?agost de 2020, actualitzat el 4 de maig de 2023, que, d?acord amb el contingut de l?informe d?impacte pressupostari de la memòria d?avaluació, informa favorablement sobre la iniciativa, amb el benentès que, segons consta en l?esmentada memòria, de la nova regulació de l?artesania alimentària a Catalunya no se?n deriva cap canvi que pugui tenir una incidència sobre el pressupost, ja que les noves tasques que pugui suposar l?aplicació del nou decret seran assumides amb els recursos personals i materials del Departament.

e) Informe de l?Autoritat Catalana de la Competència (ACCO)

El 23 de novembre de 2020, el director general de l?ACCO va signar l?informe de regulació del Projecte de decret sobre l?artesania alimentària d?acord amb les funcions de defensa i promoció de la competència que li atribueixen els articles 2.4 i 8.1 la Llei 12/2009, de 12 de febrer, de l?Autoritat Catalana de la Competència.

En l?informe, l?ACCO va considerar que, si bé el Projecte havia de ser valorat positivament en termes de bona regulació econòmica, en la mesura que eliminava la reserva de denominació d?artesà a aquelles persones físiques o jurídiques que comptin amb l?oportuna acreditació, calia modificar-se en determinats aspectes a fi de no introduir restriccions a la competència no justificades que allunyessin dels objectius públics perseguits d?impulsar i fonamentar aquest sector d?activitat.

En concret va indicar que l?accés al sistema d?acreditació voluntària no es podia limitar a la llista d?oficis del repertori d?oficis d?artesania alimentària que figurava a l?annex 2, i que havia de ser accessible a tots els professionals i empreses del sector que responguessin a les característiques de l?activitat d?artesania alimentària. D?altra banda, va recomanar la supressió del requisit relatiu a l?experiència prèvia mínima de tres anys en l?ofici d?artesania alimentària per a obtenir el carnet de persona alimentària, ja que aquest requisit temporal d?exercici de l?activitat no presentava cap relació amb el procés productiu, que era el que s?havia de qualificar d?artesanal. Així mateix, va recomanar revisar el requisit relatiu a la formació exigida per a l?obtenció del carnet esmentat, atès que podia dificultar l?accés a l?acreditació a artesans que, malgrat comptar amb una llarga tradició en l?ofici, no disposessin de la formació definida. I, finalment, va assenyalar que limitar la possibilitat d?obtenir el distintiu d?artesania alimentària a empreses que tinguessin la consideració de PIME no s?ajustava als principis de necessitat i proporcionalitat i era discriminatori, de manera que no es podia excloure l?accés al sistema d?acreditació a les altres tipologies d?empreses.

Les observacions formulades per l?ACCO han estat degudament valorades a la memòria de valoració i majoritàriament tingudes en compte, llevat del requisit temporal de l?experiència, que s?ha mantingut per les raons exposades. Arran de les observacions formulades per l?ACCO, entre d?altres, es va modificar la llista de l?annex 2, amb l?ampliació de les activitats del repertori d?oficis d?artesania alimentària, i es va incloure, en darrer terme, la fórmula oberta ?elaboració d?altres aliments?, de manera que s?inclouen en el repertori totes les activitats alimentàries susceptibles de ser portades a terme d?una manera artesanal. Altrament, es va revistar el redactat del requisit de la formació per tal que, si no es disposés de títol oficial de la formació, també es pogués acreditar mitjançant la superació de cursos de formació en seguretat i qualitat alimentària en matèria dels processos de producció o dels productes relacionats amb l?ofici artesà corresponent. I, finalment, s?ha suprimit les referències al volum de negoci i a la tipologia d?empresa per a accedir a l?acreditació.

f) Informe de l?Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT)

L?expedient incorpora l?informe de l?APDCAT, emès d?acord amb el que preveuen els articles 5.m) i 8.2.f) de la Llei 32/2010, d?1 d?octubre, de l?Autoritat Catalana de Protecció de Dades, que estableix que és funció d?aquest ens emetre informe amb caràcter preceptiu dels projectes de reglament o de disposicions de caràcter general que afectin la protecció de dades de caràcter personal, com és el cas de la norma projectada, en la mesura que la tramitació dels diferents sistemes d?acreditació que es regulen i la inscripció en el Registre Administratiu d?Artesania Alimentària comporta el tractament de dades de caràcter personal.

L?informe de l?APDCAT va formular observacions en relació amb l?estructura del Registre, que preveia l?article 29 de la versió informada, i va proposar modificar-la i incloure o excloure de cada secció les dades segons fossin pertinents. D?altra banda, va formular una nova proposta de redactat de l?anterior article 27, sobre l?accés al registre a fi que es preveiés que el Registre té caràcter públic, amb la sol·licitud prèvia d?accés en els termes establerts per la normativa de transparència, i que es determinés quines de les dades inscrites tenien el caràcter de públic.

Les observacions formulades per l?APDCAT han estat degudament valorades i incorporades en els articles 26 i 29 de la versió sotmesa a dictamen.

g) Informe de la Direcció General d?Administració Digital

Figura incorporat a l?expedient l?informe emès per l?Oficina d?Organització de l?Administració i del Sector Públic de la Direcció General d?Administració Digital i d?Organització, de 15 d?octubre de 2020, de conformitat amb el que en aquell moment preveia l?article 39.b) del Decret 124/2019, de 4 de juny, de reestructuració del Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública, actualment derogat, que li atribuïa ?la funció d?elaborar informes preceptius i vinculants relatius a les disposicions de creació, modificació o supressió d?entitats institucionals de l?Administració de la Generalitat i a les que defineixen les estructures organitzatives dels departaments i dels organismes que en depenen?.

En relació amb les competències per a emetre informe, s?indicava que l?informe es limitava a l?anàlisi i valoració de la regulació en el projecte de la Comissió d?Artesania Alimentària Catalana i va formular observacions relatives a la necessitat d?adscriure aquesta Comissió a un departament o a una unitat directiva i preveure que el departament o òrgan d?adscripció li prestaria suport tècnic i material. També va formular algunes observacions en relació amb la composició de la comissió.

Les observacions formulades han estat valorades en la memòria de valoració i ateses.

h) Informe de la Direcció General d?Administració Digital i d?Organització

Consta en l?expedient l?informe emès, el 20 de novembre de 2020, per la Direcció General d?Administració Digital i d?Organització, de conformitat amb el que preveu l?article 37.1.q) del Decret 124/2019, de 4 de juny, de reestructuració del Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública, actualment derogat, que li atribuïa la funció ?d?informar amb caràcter preceptiu les disposicions de caràcter general i els acords del govern, quan tinguin incidència en el desenvolupament dels processos administratius i de l?administració digital, i dels sistemes de signatura i d?identificació electrònica dels interessats en el procediment, per tal d?assegurar la seva adequació a les directrius corporatives en aquestes matèries?.

L?informe és de caràcter favorable, i conté un seguit de consideracions generals en matèria d?administració digital, específiques en l?àmbit dels processos administratius i en relació amb els serveis digital i el model de dades. D?entre les observacions formulades destaquen les relatives a la necessitat d?avaluar l?àmbit subjectiu d?aplicació dels diferents procediments regulats a la norma, en el sentit de determinar si en tots els casos els destinataris són subjectes obligats a relacionar-se amb l?Administració per mitjans electrònics, i de regular, així mateix, el canal de comunicació establert per a cada col·lectiu. En relació amb el procediment d?atorgament del carnet de persona artesana alimentària, va indicar que, si fos preceptiu realitzar la tramitació per mitjans electrònics, l?emissió del carnet de l?artesania també s?hauria d?efectuar a través de mitjans electrònics. Altrament, va proposar que en la regulació del funcionament de la Comissió d?Artesania Alimentària Catalana es tingués en compte l?ús preferent de mitjans electrònics mitjançant eines de coordinació i gestió. En les consideracions específiques en l?àmbit dels serveis digitals va indicar que, en relació amb els diferents procediments que es regulaven, aquests havien de disposar de plataformes preferentment corporatives de serveis digitals per a la seva tramitació i, finalment, quant a les consideracions específiques relatives al model de dades, va proposar que en la regulació del Registre d?Artesania s?especifiqués que la gestió i desenvolupament de les dades inscrites s?adeqüessin i integressin al model de govern de la dada de l?Administració de la Generalitat de Catalunya.

Les observacions han estat degudament valorades en la memòria de valoració, en què s?indica, en primer terme, que els subjectes als quals van adreçats els procediments que regula la norma són subjectes obligats a relacionar-se digitalment amb l?Administració. Posteriorment valora les observacions, la totalitat de les quals accepta. Arran d?aquestes observacions, s?ha introduït una disposició addicional que preveu que tots els procediments s?han de tramitar íntegrament pel canal electrònic i, en la regulació del funcionament de la Comissió d?Artesania Alimentària (article 34), es preveu l?ús preferent de mitjans electrònics a través d?eines digitals de coordinació i gestió per al desenvolupament de les funcions que té assignades.

i) Informe de l?Institut d?Estadística de Catalunya (IDESCAT)

El director de l?IDESCAT, en data 10 de maig de 2023, va emetre l?informe de recomanacions tècniques sobre el Projecte de decret d?acord amb l?article 10 bis de la Llei 23/1998, de 30 de desembre, d?estadística de Catalunya, afegit per l?article 21 de la Llei 5/2006, de 23 de desembre, del Pla estadístic de Catalunya 2017-2020 i de modificació de la Llei 23/1998, d?estadística de Catalunya, que estableix que aquest Institut pot fer recomanacions de caràcter tècnic en relació amb el projectes de creació o de modificació de registres i arxius administratius que siguin susceptibles d?aprofitament estadístic.

En aquest sentit, en els articles relatius al repertori d?artesania alimentària, sobre dades del registre i accés al registre i gestió, va recomanar aplicar el sistema normalitzat de classificacions i codis vigents que facilitessin l?explotació estadística. Així, va recomanar incloure el codi d?ocupació, en termes de classificació catalana d?ocupacions, i del codi d?activitat econòmica de l?empresa i dels establiments de l?empresa, en termes de classificació catalana d?activitats econòmiques 2008, i utilitzar els codis territorials oficials sobre municipi i comarca. Finalment, va proposar la participació de l?IDESCAT en les subcomissions de caràcter tècnic esmentades en l?article que regula la composició de la Comissió d?Artesania Alimentària, amb la finalitat de valorar les guies d?oficis i altres temes específics tenint en compte el coneixement temàtic i d?expertesa en les classificacions estadístiques d?aplicació.

Les observacions formulades per l?IDESCAT han estat igualment valorades en la memòria d?avaluació i ateses en la totalitat.

j) Informe de l?Oficina de Gestió Empresarial (OGE)

Consta a l?expedient que el Projecte de decret ha estat informat per l?OGE, d?acord amb les funcions que li assigna el Decret 131/2022, de 5 de juliol, del Reglament de la Llei de facilitació de l?activitat econòmica.

Les observacions formulades per l?OGE es van dirigir a incloure en el Projecte de decret les previsions necessàries per a poder gestionar els procediments i tràmits inclosos en el Projecte de decret a través del Canal Empresa, portal electrònic de la finestreta única empresarial, d?acord amb el previst a l?article 12 de la Llei 18/2020. Va proposar algunes modificacions en la redacció dels articles que regulen els procediments d?atorgament del carnet de persona artesana alimentària, d?obtenció del distintiu d?Artesania Alimentària i del diploma de mestratge en artesania alimentària. Així mateix, també va proposar modificacions en el redactat del precepte que regula la vigència i modificació de les dades del carnet de persona artesana alimentària i en la disposició addicional sobre la integració de les dades del Registre d?Artesania Alimentària de Catalunya en el directori d?empreses, establiments i registres. Finalment, va proposar incloure una nova disposició addicional per a preveure que tots els procediments que regula el Decret s?han de tramitar íntegrament pel canal electrònic.

Les observacions de l?OGE consten degudament valorades per la unitat proposant i ateses en la totalitat.

k) Dictamen del Consell de Treball Econòmic i Social (CTESC)

El Ple del CTESC va informar sobre el Projecte de decret en el Dictamen 10/2023, aprovat en la sessió de 10 de juliol, en què formulava una observació de caràcter general i diverses observacions a l?articulat.

En l?observació general va proposar establir en l?articulat determinats indicadors que permetessin determinar si una activitat pot ser considerada com a artesanal i que fos la Comissió d?Artesania Alimentària la que es pronunciés sobre els dubtes interpretatius que es poguessin suscitar. En les observacions a l?articulat, entre d?altres, va proposar algunes modificacions formals de millora del redactat; incloure com un dels objectes de regulació de la norma el control de l?artesania alimentària; concretar millor el concepte d?artesania alimentària i introduir algunes modificacions en la composició de la Comissió d?Artesania Alimentària Catalana per a incloure-hi la representació de les entitats més representatives de l?artesania alimentària de Catalunya i del Consell General de les Cambres Oficials de Comerç, Indústria i Navegació de Catalunya.

Totes les observacions han estat valorades per la unitat promotora i en part ateses, amb la justificació dels motius que, si escau, han portat a no atendre-les.

i) Altres informes

Consta en l?expedient que l?11 de maig de 2023 es va sol·licitar informe al Consell General de les Cambres Oficials de Comerç, Indústria i Navegació de Catalunya a l?empara d?allò previst en l?article 11.b ) de la Llei 14/2002, de 27 de juny, de les Cambres Oficials de Comerç, Indústria i Navegació de Catalunya i del Consell General de Cambres.

En data del 7 de setembre següent aquesta corporació va presentar un escrit en què formulava dues observacions. La primera, en relació amb l?acreditació de la formació exigida per a l?obtenció del carnet de persona artesana, en el sentit que ?una unitat de competència? és una formació molt reduïda i, per tant, per si sola no hauria de ser habilitant. I la segona per a suprimir la previsió en l?article 31.1, apartat sisè, que limitava la participació en la Comissió d?Artesania Alimentària de la persona en representació del Consell General de les Cambres Oficials a un ofici d?artesania alimentària diferent als que ja hi estiguessin representats, segons l?apartat cinquè, que regula la representació de les entitats més representatives de l?artesania alimentària. En aquest segon punt indicava que l?aportació del Consell a la Comissió havia de representar la visió de l?interès general i no considerava adient restringir la participació a un determinat ofici artesanal.

Les dues observacions han estat valorades i ateses pel departament proposant.

V.11. Participació ciutadana i transparència

a) El tràmit de participació de l?article 69.1 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern

D?acord amb el que preveu l?article 69.1 de la Llei 19/2014, ?Les persones tenen el dret a participar, per mitjà de la presentació de propostes i suggeriments, en les iniciatives normatives que promou l?Administració pública. Aquest dret es pot exercir amb relació a les iniciatives normatives en què, per la importància que tenen o per la matèria que regulen, l?Administració pública considera pertinent obrir aquest procés participatiu des de l?inici de la tramitació del procediment administratiu?.

Com ja ha indicat la Comissió Jurídica Assessora en diverses ocasions, entre d?altres, en els dictàmens 241/2016 i 30/2017, correspon a l?Administració determinar en cada cas la pertinència o no d?obrir, des de l?inici del procediment, aquest tràmit de participació ciutadana, mitjançant una valoració que el departament impulsor ha d?incloure a la memòria general.

La Comissió també ha recordat en pronunciaments anteriors, com és el cas dels dictàmens 10/2019 i 27/2019, que, per al supòsit de no dur-se a terme, en la memòria general cal exposar les raons que justifiquen que, en cada cas concret, no s?hagi efectuat el tràmit participatiu assenyalat. I també ha indicat que la justificació de l?omissió d?aquest tràmit sobre la base de la realització d?altres tràmits participatius no resulta suficient per a exceptuar-lo, per manca de congruència amb el que es preveu en l?article 69.1 de la Llei 19/2014 (en el Dictamen 354/2019, entre d?altres).

La necessitat de realitzar aquest tràmit participatiu o, si escau, d?exterioritzar les raons per les quals no s?ha realitzat, motivant correctament aquesta decisió, ha estat posada en relleu també per la jurisprudència. Escau esmentar, en aquest sentit, la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 588/2019, de 28 de juny, de la Sala Contenciosa Administrativa, Secció Segona, que va anul·lar el Decret 73/2017, de 20 de juny, pel qual s?aprova el Reglament de l?impost de les begudes ensucrades envasades; la Sentència 988/2020, de 4 de març, del mateix Tribunal, de la Sala Contenciosa Administrativa, Secció Cinquena, núm. rec. 286/2018, que ha anul·lat el Decret 175/2018, de 21 de juliol, del règim electoral de les cambres oficials de comerç, indústria, serveis i navegació de Catalunya; i, més recentment, la Sentència 3492/2023, de 25 d?octubre, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de la Sala Contenciosa Administrativa, Secció Cinquena, núm. rec. 258/2021, que ha anul·lat l?Ordre EDU/193/2021, de 13 d?octubre, per la qual s?organitzen els ensenyaments de formació professional inicial en la modalitat d?educació no presencial. En aquesta darrera sentència el Tribunal es fa ressò de la doctrina de la Comissió Jurídica Assessora relativa al fet que, si bé el tràmit participatiu previst en l?article 69 de la Llei 19/2014 és un tràmit potestatiu, és necessari que l?Administració instructora incorpori en la memòria general una valoració de les raons que han portat a obrir o no aquest tràmit. El Tribunal recorda que es tracta d?una decisió controlable en via administrativa i que la fonamentació de l?omissió del tràmit s?ha de dur a terme prenent en consideració, com indica el mateix article 69.1 de la Llei 19/2014, la importància del projecte normatiu o la matèria que regula.

En el present cas, segons consta a la memòria general i a l?informe jurídic final, es justifica la no pertinença de dur a terme aquest tràmit participatiu en la constatació que la norma no ha suscitat l?interès de la ciutadania, tenint en compte la manca d?aportacions en el tràmit de consulta pública prèvia i, posteriorment, en el tràmit d?informació pública. Altrament, s?indica que la participació es considera satisfeta amb la participació efectiva del sector directament afectat per la regulació a través dels contactes mantinguts per a poder adequar i solucionar les problemàtiques detectades en els anys de vigència de la normativa de l?artesania alimentària, així com a través de la creació d?un grup de treball específic per a elaborar el projecte de decret integrat per personal del Departament i representants de l?artesania alimentària.

La Comissió Jurídica Assessora considera que la justificació proporcionada a la memòria no s?adequa a les previsions de la Llei de transparència. Com ja s?ha indicat en altres ocasions, la justificació de l?omissió d?aquest tràmit no es pot fonamentar en el fet que ja s?han realitzat altres tràmits participatius o en la constatació de la manca de participació de la ciutadania en els tràmits de consulta i d?informació pública, sinó en el grau d?afectació als interessos generals derivat de la matèria que regula o de la importància relativa de la norma. En aquest sentit, cal que l?Administració valori la importància del Projecte de decret i el seu àmbit material i, en el cas que, atenent aquests criteris, consideri que no és pertinent dur a terme el tràmit participatiu, cal que ho justifiqui adequadament a la memòria. En cas contrari, s?ha de dur a terme el tràmit participatiu previst en l?article 69.1 de la Llei 19/2014.

Aquesta observació es formula amb caràcter essencial.

b) El tràmit d?informació pública

L?article 68.1 de la Llei 26/2010 estableix la possibilitat de sotmetre els projectes de disposicions reglamentàries a informació pública per un termini no inferior a quinze dies, que es pot reduir fins a un mínim de set dies si raons degudament motivades així ho justifiquen.

El Projecte de decret es va sotmetre a informació pública mitjançant un edicte de 26 d?octubre de 2020, publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) núm. 8259, de 30 d?octubre, per un termini de quinze dies hàbils. En l?edicte també es precisava que l?expedient relatiu al Projecte de decret es podia consultar al Tauler electrònic de l?Administració de la Generalitat (tauler.gencat.cat) o bé a la pàgina web del Departament proposant.

A l?expedient no s?especifica quin va ser el resultat d?aquest tràmit, si bé se?n desprèn que no s?hi van formular al·legacions. Així, malgrat que la memòria de valoració es refereix a les ?observacions a la informació pública? del Gremi de Flequers de Barcelona, l?informe jurídic situa aquest escrit en el tràmit d?audiència. Efectivament, l?escrit d?al·legacions d?aquest gremi especifica que presenta l?escrit dins del termini atorgat per al tràmit d?audiència.

c) El tràmit d?audiència

L?article 67.1 de la Llei 26/2010 estableix l?obligatorietat de sotmetre els projectes de disposicions reglamentàries al tràmit d?audiència dels interessats. El termini no pot ser inferior a quinze dies hàbils, malgrat que es pot reduir fins a un mínim de set dies hàbils per raons justificades i degudament motivades (article 67.4 de la Llei 26/2010).

En el cas examinat, el tràmit d?audiència es va atorgar per escrits del secretari general del Departament proposant de data de 22 d?octubre de 2020, tramesos en part a través d?EACAT i en part a través d?E-Notum. El termini atorgat va ser de quinze dies hàbils i el tràmit es va fer efectiu al conjunt d?entitats que consten en l?apartat de la memòria general ?relació motivada de les persones i les entitats a les quals s?ha d?atorgar el tràmit d?audiència?. El conjunt d?entitats a les quals es va atorgar aquest tràmit consten identificades en els antecedents de fet d?aquest Dictamen, entre les quals figuren associacions i federacions empresarials del sector de l?artesania alimentària, diferents gremis de productes alimentaris, organitzacions de consumidors i usuaris, la Unió de Pagesos i la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, PIMEC, alguns sindicats i diferents col·legis oficials.

Com s?ha avançat, durant el tràmit d?audiència va formular-hi al·legacions el Gremi de Flequers de Barcelona, en què manifesta que caldria flexibilitzar el requisit que han de complir les empreses per a accedir al distintiu d?artesania alimentària de tenir els establiments d?elaboració de productes alimentaris (obradors) inscrits en el Registre sanitari i sol·licita que s?afegeix l?aclariment ?quan correspongui?, en la mesura que a parer d?aquesta entitat hi ha alguns sectors d?activitat que actualment no ho requereixen. La memòria de valoració ha valorat aquesta al·legació i l?ha desestimada d?una manera motivada.

En l?informe jurídic es justifica que, malgrat que en la memòria general s?identifica com a entitat interessada el Gremi d?Indústries Làctiques de Catalunya, aquesta entitat es va dissoldre segons un anunci publicat al DOGC el 10 de juliol de 2019, amb efectes de 12 de juny de 2019.

La Comissió considera que l?extens tràmit d?audiència ha permès la participació de la majoria de les entitats i sectors socials i econòmics directament afectats per la regulació. Això no obstant, en la mesura en què la identificació de les persones i les empreses que elaboren i comercialitzen productes alimentaris artesans, mitjançant l?ús de la denominació d?artesà o artesana o mitjançant el segell distintiu d?artesania alimentària, incideix en el dret a la informació dels consumidors, aquest òrgan consultiu considera que caldria haver atorgat audiència també al Consell de Persones Consumidores de Catalunya, atès que l?article 127.9 del Codi de consum de Catalunya, aprovat per la Llei 22/2010, de 20 de juliol, disposa que aquest òrgan ha de ser escoltat preceptivament en tràmit d?audiència en els procediments d?elaboració de les disposicions administratives de caràcter general que afectin directament els drets i interessos de les persones consumidores.

Aquesta observació es formula amb caràcter essencial.

V.12. Obligacions de publicitat activa

La Llei 19/2014, de 29 de desembre, en aplicació del principi de transparència, exigeix que l?Administració faci pública la informació relativa a les decisions i actuacions amb rellevància jurídica, entre les quals s?inclouen els procediments normatius en curs, amb la indicació de l?estat de la tramitació en què es troben, així com les memòries i els documents justificatius de la tramitació dels projectes o avantprojectes normatius i els diversos textos de les disposicions (article 10.c) i d) de la Llei 19/2014). D?aquests preceptes es desprèn que, ja des de l?inici del procediment i al llarg de la tramitació, s?han de fer públics els documents indicats.

Així mateix, de conformitat amb l?article 5 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, la informació subjecta al règim de transparència s?ha de fer pública a través del Portal de la Transparència, instrument bàsic i general de gestió de documents públics per a donar compliment a les obligacions de transparència, i a través de les seus electròniques i llocs web dels subjectes obligats.

En el cas examinat, la documentació del Projecte de decret figura al Portal web ?Govern Obert? com a normativa en tràmit del Departament proposant i es fa constar que el projecte normatiu es troba en fase de sol·licitud de dictamen. S?hi localitza un enllaç a la consulta pública prèvia, les diferents versions de la memòria general, la memòria d?avaluació i de la memòria de valoració de les observacions rebudes, i les diferents versions del text normatiu. En la fase d?audiència i informació pública s?han incorporat els diferents escrits d?al·legacions presentats i, així mateix, s?han incorporat tots els informe preceptius emesos en el decurs de la tramitació. També s?incorpora la versió del text normatiu que s?ha sotmès al dictamen d?aquest òrgan consultiu, vist pel Consell Tècnic en la sessió de 19 de setembre de 2023.

En vista d?això, cal concloure que s?ha satisfet l?obligació de difondre la informació que assenyala la normativa de transparència i que s?ha donat a conèixer a la ciutadania i les administracions el procediment normatiu, el text normatiu, les memòries i altres documents justificatius. En particular, se n?ha donat a conèixer l?estat de tramitació i s?ha informat que s?ha demanat el dictamen d?aquest òrgan consultiu.

Finalment, convé recordar que, d?acord amb l?apartat cinquè de l?article 42 del Decret 8/2021, una vegada aprovat el Projecte de decret sobre el qual ara es dictamina, s?ha de garantir, durant tota la vigència de la norma, el manteniment de la publicació de la documentació i informació publicada durant la seva tramitació. És el que s?ha anomenat empremta normativa.

D?acord amb tot l?anterior, cal concloure que el Projecte de decret conté la documentació preceptiva escaient i s?ha tramitat correctament des de la perspectiva de la legalitat vigent.

VI. El marc normatiu

El contingut del Projecte de decret s?ha d?examinar en vista del marc normatiu vigent de l?artesania alimentària, recollit en la Llei 14/2003, de 13 de juny, de qualitat agroalimentària. Aquesta Llei, d?acord amb el que disposa l?article 1, té per objecte regular els distintius d?origen i qualitat dels productes agroalimentaris; establir normes per a garantir la qualitat i la conformitat dels productes agroalimentaris a la normativa comunitària i a la resta de disposicions que els siguin aplicables, i assegurar la protecció dels drets i els interessos legítims dels productors agraris, dels operadors econòmics, dels professionals del sector agroalimentari i dels consumidors finals; establir les obligacions dels operadors econòmics i dels professionals del sector agroalimentari, i regular la inspecció, el control i el règim sancionador en matèria de qualitat i conformitat agroalimentàries.

En concret, l?artesania alimentària es regula en el títol II de la Llei 14/2003, en els articles 28 a 32. En aquests preceptes es defineixen els conceptes d?artesania alimentària (article 28), artesans alimentaris (article 29), mestres artesans alimentaris (article 30) i empreses artesanes alimentàries (article 31), i es crea la Comissió d?Artesania de Catalunya i s?estableixen els criteris d?organització i les funcions d?aquest òrgan (article 32).

Segons estableix l?article 28.2 d?aquesta Llei, l?objectiu de la distinció d?artesania alimentària és reconèixer i fomentar els valors econòmics, culturals i socials que aquesta activitat significa a Catalunya per a contribuir a la preservació i la conservació de les petites empreses familiars que elaboren productes agroalimentaris.

L?activitat de foment en l?àmbit socioeconòmic és, d?acord amb l?article 45 de l?EAC, un principi rector en l?actuació dels poders públics. Aquest precepte estatutari, en els apartats primer i cinquè, disposa, respectivament, que els poders públics han d?adoptar les mesures necessàries per a promoure el progrés econòmic i el progrés social de Catalunya i dels seus ciutadans, basats en els principis de la solidaritat, la cohesió, el desenvolupament sostenible i la igualtat d?oportunitats; i que la Generalitat ha d?afavorir el desenvolupament de l?activitat empresarial i l?esperit emprenedor tenint en compte la responsabilitat social de l?empresa, la lliure iniciativa i les condicions de competència, i ha de protegir especialment l?economia productiva, l?activitat dels emprenedors autònoms i la de les empreses petites i mitjanes.

El títol II de la Llei 14/2003 va ser objecte de desplegament pel títol 5 i l?annex 2 del Decret 285/2006, de 4 de juliol, pel qual es desplega la Llei 14/2003, que ara es proposa derogar.

La regulació de l?artesania alimentària no desplega, però ha de respectar, el marc jurídic propi de la seguretat i la qualitat dels productes agroalimentaris, que es troba encapçalat per la legislació alimentària de la Unió Europea i que es complementa amb nombroses disposicions específiques en matèria de seguretat i higiene alimentària, en matèria de qualitat alimentària i en matèria d?etiquetatge i envasat de productes alimentaris. En concret, resulten aplicables a tots els productes alimentaris les normes que formen part del denominat paquet d?higiene dels productes alimentaris i les normes relatives a l?etiquetatge dels productes alimentaris.

Aquest marc normatiu es complementa, d?una banda, amb les normes de qualitat obligatòries, que regulen les propietats i característiques dels productes alimentaris, i, d?una altra, amb les normes de qualitat voluntàries, que permeten acreditar que un producte té determinats elements diferencials respecte d?altres de la mateixa espècie, que li aporten un valor afegit, pel seu origen o pel procés d?elaboració, producció o transformació.

Entre les normes de qualitat obligatòries escau destacar que recentment l?Estat ha aprovat normes tècniques de qualitat de determinats productes agroalimentaris que estableixen quan la producció s?ha de considerar artesana. En concret, es tracta del Reial decret 308/2019, de 26 de abril, pel qual s?aprova la norma de qualitat per al pa, i el Reial decret 678/2016, de 16 de desembre, pel qual s?aprova la norma de qualitat de la cervesa i les begudes de malta.

S?observa que, mentre que les normes de qualitat del productes alimentaris estatals que regulen l?artesania alimentària remeten a la legislació aplicable en matèria d?artesania i, en concret, al Reial decret 1520/1982, de 18 de juny, sobre ordenació i regulació de l?artesania, la legislació catalana d?artesania alimentària no inclou cap referència al Decret català 182/2014, de 30 de setembre, sobre l?activitat artesanal, de manera que aquesta norma no forma part del marc jurídic de l?artesania alimentària. De fet, l?article 2.2 del Decret català 182/2014 exclou expressament del seu àmbit d?aplicació l?artesania alimentària.

Tot i que el segell d?artesania alimentària i el carnet de persona artesana alimentària són mencions de qualitat voluntàries, no tenen per objecte, segons s?indica en la memòria del projecte normatiu, la identificació de la qualitat dels productes alimentaris, sinó de la persona i/o de l?empresa que les produeix i les comercialitza. El Projecte de decret no té per objecte regular un segell de qualitat de productes artesanals alimentaris, sinó fomentar i promoure les activitats de les persones i les empreses artesanes alimentàries, inclòs el foment de la venda dels seus productes i crear un distintiu voluntari específic que constitueix una acreditació voluntària per a les empreses que duguin a terme a Catalunya una activitat d?artesania alimentària.

Per tant, tampoc no formen part del marc normatiu en què s?insereix la norma projectada les normes que regulen les denominacions de qualitat agroalimentària.

D?acord amb el que s?ha exposat, i al marge de la legislació alimentària general, com s?indica a la memòria i a l?exposició de motius del Projecte de decret, a la Unió Europea no existeix una regulació específica que cobreixi l?àmbit propi de la norma projectada.

Finalment, escau indicar que el preàmbul de la norma projectada justifica que un dels objectius de la modificació és suprimir determinats aspectes de la regulació vigent que podien limitar l?activitat d?empreses d?artesania alimentària, donant compliment a la Directiva 2006/123/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre, relativa als serveis en el mercat interior, transposada a l?ordenament jurídic espanyol per la Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici. L?objecte d?aquesta Llei és establir les disposicions generals necessàries per a facilitar la llibertat d?establiment dels prestadors i la lliure prestació de serveis, simplificant els procediments i fomentant, alhora, un nivell elevat de qualitat en els serveis, així com evitar la introducció de restriccions al funcionament dels mercats de serveis que, d?acord amb el que estableix aquesta Llei, no resultin justificades o proporcionades.

VII. Observacions sobre el contingut del Projecte de decret

VII.1. Observacions generals

Sens perjudici de les observacions concretes a l?articulat que es formularan posteriorment, aquest òrgan consultiu vol aportar algunes consideracions generals respecte a la norma sotmesa a dictamen, tant de legalitat com de tècnica normativa, d?acord amb el que preveu el ?Manual d?elaboració de les normes de la Generalitat de Catalunya?.

En primer lloc, aquest òrgan consultiu considera que el Projecte de decret objecte de dictamen hauria d?evitar la confusió que es pot derivar de l?ús de la denominació ?artesania alimentària? en el títol de la norma i en la denominació i el logotip que acredita les empreses artesanes alimentàries. Malgrat l?esforç de claredat dut a terme per la unitat impulsora en les memòries, el consumidor podria associar aquesta denominació no només amb les empreses i persones artesanes alimentàries, regulades en el Projecte de decret, sinó també amb els productes resultat d?aquesta elaboració, que no són objecte de regulació en la norma, i que el consumidor pot veure?s induït a pensar que estan elaborats manualment. Així, per tal d?evitar el risc de confusió, es recomana precisar millor els requisits de l?artesania alimentària.

En aquest sentit, escau recordar, d?una banda, que, d?acord amb l?article 16 del Reglament (CE) 178/2002, del Parlament Europeu i del Consell, de 28 de gener, pel qual s?estableixen els principis i requisits generals de la legislació alimentària, l?etiquetatge, la publicitat i la presentació dels aliments, així com la informació que s?ofereix sobre aquests a través de qualsevol mitjà, no pot induir a error als consumidors; i, d?una altra, que, d?acord amb l?article 36.2 del Reglament UE 1169/2011, del Parlament Europeu i del Consell, de 25 d?octubre, sobre la informació alimentària facilitada al consumidor, la informació alimentària proporcionada voluntàriament no ha d?induir a error al consumidor respecte, entre d?altres, de la forma de fabricació dels aliments (que inclou la manera d?elaborar i transformar els productes alimentaris), i no pot ser ambigua ni confusa per als consumidors. En la mateixa línia, l?article 211.3.1 del Codi de consum de Catalunya, aprovat per la Llei 22/2010, de 20 de juliol, disposa que la informació que es faci per qualsevol mitjà o que es transmeti en el marc de l?activitat empresarial, referida a béns o serveis, no ha d?induir a confusió al consumidor.

Com a complement a l?anterior, escau indicar que, d?acord amb l?article 7.1, lletra d), de la Directiva UE 2019/771, del Parlament europeu i del Consell, de 20 de maig, relativa a determinats aspectes dels contractes de compravenda de béns, i l?article 621-20.2, lletra c), del Codi civil de Catalunya, les expectatives del consumidor sempre es relacionen amb la informació que rep del venedor o del fabricant. Si aquesta informació és transparent i no ambigua, el consumidor no pot esperar res més del que la publicitat o l?etiquetat li indiquin.

Doncs bé, el primer que cal tenir en compte és que, amb independència de la definició legal i reglamentària de l?artesania alimentària, l?ús dels termes artesà o artesanal evoca en el consumidor la impressió que el producte en qüestió ha estat elaborat manualment o en un entorn poc mecanitzat. La primera definició d?artesania que ofereix el Diccionari de la llengua catalana de l?Institut d?Estudis Catalans és ?producció d?objectes fets a mà?. En la mateixa línia, defineix artesà com la persona que exerceix un art manual.

La primera norma que va regular a Catalunya l?artesania alimentària, en concret, el Decret 163/1986, de 26 de maig, incloïa, entre les condicions que havien de tenir les empreses artesanals alimentàries: que els seus processos d?elaboració fossin manuals (tot i que s?admetia un cert grau de mecanització en operacions parcials); que la responsabilitat i la direcció del procés de producció artesanal alimentari recaigués en un artesà o mestre artesà, que havia de prendre part directament i personalment en l?execució del treball; i que l?empresa artesanal alimentària es basés en una estructura de tipus familiar.

La substitució d?aquesta norma per la regulació continguda en el títol II de la vigent Llei 14/2003, de 13 de juny, de qualitat agroalimentària, i en el títol V del Decret 285/2006, de 4 de juliol, que la desplega, va suposar la relaxació d?alguns d?aquests criteris, de manera que, si bé la llei segueix indicant que la finalitat de la distinció d?artesania alimentària és la conservació de les petites empreses familiars que elaboren productes agroalimentaris, el Decret 285/2006 no inclou, entre les condicions per a tenir la consideració d?empresa artesanal alimentària, que es tracti d?una empresa familiar. Això no obstant, seguia exigint que els processos d?elaboració fossin principalment manuals i que un artesà o un mestre artesà prengués part directament en l?elaboració del producte alimentari.

En la regulació projectada, aquests criteris s?han relaxat encara més, de manera que ja no hi ha cap referència en la norma al caràcter manual dels processos d?elaboració i, tot i que s?exigeix que la producció sigui dirigida per una persona artesana alimentària, no s?exigeix que aquesta prengui part d?una manera directa en el procés d?elaboració del producte alimentari.

Aquesta relaxació dels criteris que permeten definir una empresa artesana alimentària va acompanyada també d?una desregulació dels criteris per a considerar que un producte és artesà.

En efecte, la regulació general de l?empresa alimentària continguda en el Decret 285/2006, anava complementada, en la regulació que ara es pretén derogar, per les normes de qualitat dels productes agroalimentaris, elaborades a iniciativa de cada ofici o sector, que definien les condicions d?elaboració que podien ser considerades artesanals.

La regulació projectada elimina totes les referències a la qualitat dels productes agroalimentaris i deroga les normes de qualitat voluntàries existents, per centrar-se únicament en l?acreditació de les persones artesanes alimentàries i de les empreses artesanes alimentàries. És a dir, no es regulen les normes de qualitat dels productes de cada ofici o sector i es remet d?una manera ambigua a la normativa sectorial aplicable a cada producte quan correspongui ?en un context en què, com ja s?ha indicat, només dues normes de qualitat d?àmbit estatal regulen la menció d?artesania alimentària?.

En l?extensa documentació incorporada a l?expedient es justifica aquesta opció per motius diversos: es constata la dificultat de trobar uns criteris comuns a tots els productes alimentaris que permetin identificar-los com a artesans ?s?adjunta un estudi exhaustiu en què es justifica que, ni el nivell de mecanització, ni la mida de l?empresa, ni el nombre de treballadors tenen les mateixes dimensions en els diversos oficis d?artesania alimentària inclosos en el repertori?; s?observa que els gremis de bona part dels oficis inclosos en el repertori d?oficis d?artesania alimentària no han demostrat interès o acord suficient per a desenvolupar una norma tècnica del sector ?es recorda que, dels tretze oficis inclosos en l?annex, només set disposen de reglamentació tècnica?; i es palesa que la regulació proposada, encarada a acreditar persones i empreses, no productes, permet evitar el tràmit europeu obligatori de comunicació previst en la Directiva 2015/1535, del Parlament europeu i del Consell, de 9 de setembre, pel qual s?estableix un procediment d?informació en matèria de normes i reglamentacions tècniques.

Així mateix, s?argumenta que la delimitació de l?àmbit material i territorial de la norma projectada permet simplificar els sistemes de control del compliment dels requisits per a obtenir el segell. S?indica, així, que, atès que els segells de qualitat establerts per organismes públics que siguin d?aplicació a productes han de ser accessibles a empreses ubicades a qualsevol dels estats membres de la Unió europea, si l?acreditació de l?artesania alimentària tingués per objecte el producte i no la persona i l?empresa que l?elaboren, seria necessari implantar un sistema de certificació extern mitjançant entitats de control acreditades, la qual cosa suposaria costos de certificació addicionals a les empreses que vulguin obtenir el segell. S?indica que, atès que el sector de l?artesania alimentària a Catalunya està conformat majoritàriament per petites empreses, no es considera oportú afegir càrregues econòmiques per a obtenir el distintiu, i per això s?ha optat per un segell d?empresa i no de producte, que pugui tenir un abast territorial a Catalunya.

La norma projectada, per tant, no contravé la legislació europea en matèria de productes alimentaris, perquè no té per objecte regular una menció de qualitat dels productes, sinó de les persones i les empreses que els elaboren i comercialitzen, però pot donar com a resultat una contravenció de les normes que regulen la informació comercial i la protecció dels consumidors i usuaris, a no ser que, a través de les normes de qualitat voluntàries del productes alimentaris o a través d?una definició més precisa de l?empresa artesana alimentària, s?introdueixin uns criteris que permetin que els productes elaborats i comercialitzats per les empreses artesanes alimentàries s?aproximin en major mesura a les expectatives dels consumidors en relació amb aquesta mena de productes.

A banda d?aquest aspecte, i en segon lloc, aquesta Comissió constata que hi ha diversos aspectes de la regulació projectada, que seran desenvolupats més en concret en comentar l?articulat del Projecte de decret, que no resulten prou clares.

Escau recordar, com indica expressament el ?Manual d?elaboració de les normes de la Generalitat de Catalunya?, que el principi de seguretat jurídica, qualificada com a columna vertebral de la tècnica normativa, ?obliga que la norma persegueixi la claredat normativa, de tal manera que els operadors jurídics i els ciutadans sàpiguen a què atenir-se en relació amb la matèria sobre la qual es regula. Per tant, s?ha d?evitar de provocar situacions confuses objectivament?.

En el Projecte de decret objecte de dictamen, no queda prou clar en l?articulat de la norma la regulació del denominat ?primer nivell de reconeixement? de l?artesania alimentària, que, d?acord amb les memòries i el preàmbul, permet l?ús de les mencions ?artesà alimentari?, ?producte artesanal? o ?similar?, respecte de qualsevol producte, persona o empresa inclosa en la definició d?artesania alimentària, sense que sigui necessari realitzar cap tràmit administratiu addicional, tampoc la inscripció al registre, llevat del requisit, que sí que s?ha de complir, de tenir una persona amb carnet d?artesà alimentari com a responsable del procés. Doncs bé, la confusió esmentada deriva, d?una banda, de la utilització en el reglament de l?expressió epicena ?persona artesana alimentària? en substitució de la forma doble ?artesà o artesana alimentari?, emprada per la Llei de qualitat alimentària; i, d?una altra, de la manca de desenvolupament en l?articulat de la norma del primer nivell de reconeixement de l?artesania alimentària, al qual es refereix el preàmbul de la norma. Contrastant amb el que s?indica en el preàmbul, en l?articulat del Projecte de decret no s?inclou cap previsió sobre aquest primer nivell de reconeixement: la norma no preveu expressament en cap moment en quins casos es pot fer ús o no d?aquestes mencions. D?altra banda, tot i que s?indica que en aquest primer nivell de reconeixement no hi ha cap tipus d?intervenció de l?Administració, el fet que en la definició d?artesania alimentària s?inclogui com a requisit que el procés d?elaboració i transformació del producte estigui controlat per una persona artesana alimentària que disposi del corresponent carnet que acrediti aquesta condició ja suposa una intervenció administrativa. Tenint en compte, a més, que l?acreditació de persona artesana alimentària s?ha d?inscriure en el registre, no queda clar en quina mesura s?ha aconseguit l?objectiu que puguin fer ús de les mencions indicades productes, persones o empreses que no estiguin registrats, atès que la definició d?artesania alimentària preveu la intervenció d?una persona artesana alimentària, amb carnet i, per tant, registrada degudament.

En suma, és clar que el Projecte de decret estableix un sistema d?acreditació de les persones i les empreses artesanes alimentàries ?a les quals es reconeix, respectivament, amb el carnet de persona artesana alimentària i el distintiu d?empresa artesana alimentària? que implica l?establiment d?un règim de control sobre el compliment dels requisits previstos a la norma de les esmentades persones i empreses; però no és clar en quina mesura es permet que empri la denominació d?artesà o artesana alimentari qualsevol producte, persona o empresa inclosa en la definició d?artesania alimentària. En tot cas, si s?interpreta que es pot fer ús lliurement d?aquestes denominacions, sembla que l?Administració no pot garantir que els productes, persones o empreses que les empren compleixin els requisits pertinents, atès que en aquest primer nivell de reconeixement no es preveu cap règim de control, més enllà del control previ previst per a obtenir el carnet de persona artesana alimentària.

Tampoc no existeix control sobre els productes, perquè no és l?objectiu de la norma, de manera que l?Administració no garanteix si aquests són elaborats per una persona artesana alimentària o per una empresa artesana alimentària acreditada.

Això no obstant, el distintiu d?empresa artesana alimentària creat per aquest Projecte de decret diu ?artesania alimentària?. I poden lluir aquest distintiu, en els seus punts de venda, totes les empreses artesanes alimentàries acreditades. Però aquest distintiu no indica que es refereix a l?empresa, de manera que els consumidors probablement entenguin que el que certifica el distintiu és el caràcter artesà dels productes. Expressat en altres termes, no hi ha una correspondència entre la denominació artesania alimentària i l?objecte de la norma, que exclou del seu àmbit la regulació dels productes artesans alimentaris, per referir-se exclusivament a les persones i les empreses artesanes alimentàries.

VII.2. Observacions al títol i al preàmbul

D?acord amb la regla número 95 del ?Manual d?elaboració de les normes de la Generalitat de Catalunya?, ?el títol de la disposició ha d?incloure una indicació de l?objecte o de la matèria de què tracti [?] ja que és el nom de la disposició. Aquest nom té dues funcions: a) Identificar i distingir la disposició de què es tracti; i b) Descriure el contingut essencial de la matèria regulada?. Els requisits que han de tenir la identificació i la descripció contingudes en el nom de la disposició es regulen en la regla número 100 del Manual en els termes següents: ?La identificació i la descripció de la disposició que figurin en el nom han de ser exactes, clares, breus, plenes i exclusives. Per tant, el títol ha de ser únic, precís, exacte, complet, breu, concís i concret, gràfic, expressiu, mnemotècnic i congruent amb el contingut de la disposició.?

El Projecte de decret porta per títol ?artesania alimentària?, però en realitat el seu contingut essencial es redueix a regular el sistema d?acreditació de l?artesania alimentària per a les persones físiques i les empreses alimentàries o, d?una manera encara més precisa, el sistema voluntari d?acreditació de les persones artesanes alimentàries i les empreses artesanes alimentàries, en sentit ampli. No regula, com s?ha indicat, els productes artesans o d?artesania alimentària. Per a evitar equívocs, es recomana modificar el títol de la norma per un altre que sigui més precís.

Pel que fa al preàmbul, d?acord amb les consideracions efectuades per aquesta Comissió en dictàmens anteriors (179/2021 i 19/2022), es recomana incorporar en el primer paràgraf els fonaments estatutaris que emparen la competència de la Generalitat per a dictar la norma projectada, i, en primer lloc, s?ha de fer esment a la competència prevalent (Dictamen 200/2023).

Per tant, cal efectuar les citacions dels preceptes estatutaris que emparen la competència de la Generalitat en els termes esmentats en el fonament en què s?ha analitzat el marc competencial.

En el tercer paràgraf s?assenyala que no hi ha cap normativa a escala europea que defineixi el concepte d?artesania alimentària, sinó que els estats membres o regions ho regulen atenent les especificitats de cada territori.

En el paràgraf quart se cita la normativa catalana en què s?insereix la norma projectada. Es recomana que, en la citació a la Llei 14/2003 i al Decret 285/2006, s?especifiquin els títols i capítols de les dues normes que regulen, en concret, l?artesania alimentària.

Altrament, en els paràgrafs sobre el marc normatiu, i tenint en compte la funció principal de foment de l?activitat d?artesania alimentària de la norma projectada, no seria sobrer fer esment a l?article 45 de l?EAC. Aquesta citació, en tot cas, no es pot efectuar en l?apartat de justificació de la competència de la Generalitat, ja que no forma part del marc competencial, sinó que constitueix un principi rector en l?actuació dels poders públics, que es podria esmentar abans de l?actual paràgraf quart.

Altrament, la Comissió ha assenyalat que el preàmbul ha d?indicar l?objectiu i la finalitat de la disposició normativa (dictàmens 187/2022 i 234/2022). La justificació de l?objectiu i la finalitat de la norma es conté en els apartats cinquè a vuitè del preàmbul.

Ens els paràgrafs cinquè i sisè s?indiquen les raons que expliquen la necessitat d?actualitzar la regulació vigent i el canvi de perspectiva que opera el Projecte de decret en relació amb la regulació anterior.

En el paràgraf setè s?indica que, d?acord amb la jurisprudència recent sobre la regulació de l?artesania alimentària a Catalunya, es proposa flexibilitzar l?ús dels termes artesà alimentari, producte artesanal o similar, i permetre?n l?ús sempre que es compleixi la definició d?artesania alimentària. Sobre aquest aspecte, cal tenir en compte les consideracions efectuades en l?apartat relatiu a les consideracions generals, en termes d?indicar que el Projecte normatiu no regula en l?articulat l?ús dels termes esmentats, i no queda clar en quina mesura es pot fer un ús d?aquests termes sense que la persona artesana alimentària responsable del procés d?elaboració i transformació del producte alimentari estigui registrada degudament. En tot cas, si, tal com s?indica, qualsevol producte, persona o empresa pot fer servir aquestes denominacions, s?elimina el problema que va donar lloc a la sentència ferma de primera instància (Sentència núm. 298/2016, de 15 de novembre, dictada pel Jutjat Contenciós Administratiu número 11 de Barcelona, en el procediment abreujat núm. 313/2015-F, instat per Viuda Pifarré y Cia, SL, contra la Resolució de 9 de juliol de 2015, del secretari general del Departament d?Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de l?Administració de la Generalitat de Catalunya, que desestima el recurs d?alçada interposat contra la Resolució de 10 de novembre de 2014, que va imposar una sanció de multa en matèria de qualitat agroalimentària), dictada en el marc d?un procediment sancionador iniciat per la Generalitat per la utilització del terme de la menció ?artesà? per part d?una empresa alimentària no registrada, l?activitat de la qual no es trobava tampoc inclosa en el repertori d?oficis d?artesania alimentària ?sense que sigui necessari, com fa el Projecte de decret, incloure una activitat genèrica en el repertori d?oficis relativa a l?elaboració d?altres aliments?. En tot cas, malgrat la referència que fa el preàmbul a la jurisprudència, no s?han localitzat sentències ni del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ni del Tribunal Suprem sobre aquesta qüestió. Per l?indicat, es recomana suprimir aquest paràgraf.

En el paràgraf vuitè es vol posar l?accent en el caràcter voluntari de l?acreditació d?empresa artesana alimentària, regulada en el Projecte de decret, en consonància amb la Directiva 2006/123/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre, relativa als serveis en el mercat interior. Es pot afirmar el mateix sense necessitat de fer referència al Decret 182/2014, de 30 de setembre, sobre l?activitat artesana. Es proposa suprimir aquesta referència, en la mesura que aquest Decret exclou explícitament del seu àmbit d?aplicació l?artesania alimentària.

A continuació, es destina el paràgraf desè a descriure l?estructura de la norma i el seu contingut, la qual cosa es valora positivament. Tanmateix, es recomana fer esment d?una manera succinta a la part final de la norma, atès que el preàmbul no diu res sobre les disposicions addicionals, transitòries i finals.

Seguidament, en el paràgraf onzè, es fa una referència als principis de millora de la qualitat normativa i de bona regulació que s?estableixen en l?article 62 de la Llei 19/2014 i en l?article 129 de l?LPAC, respectivament. Tal com han assenyalat, entre d?altres, els dictàmens 224/2019 i 180/2021, ?La justificació de l?adequació de la iniciativa normativa als principis de bona regulació [?], és exigible amb una extensió i intensitat variables en funció del contingut i del caràcter de cada iniciativa normativa?. No es tracta, per tant, de limitar-se a enunciar aquests principis mitjançant una fórmula estereotipada, sinó de justificar, encara que sigui d?una manera succinta, l?adequació a aquests de la disposició que es pretén aprovar. D?acord amb aquesta doctrina, s?observa que el projecte normatiu justifica l?acompliment dels principis de bona regulació que figuren en l?article 129 de l?LPAC i en l?article 62 de la Llei 19/2014. La justificació que s?incorpora dels principis de necessitat i eficàcia, seguretat jurídica, eficiència i transparència es considera adequada.

Es recomana afegir un paràgraf previ a la fórmula promulgatòria, en la qual s?indiqui, amb la formulació pròpia d?altres normes de desplegament reglamentari més precises, que la norma reglamentària s?adopta en exercici de la potestat reglamentària que té el Govern i que té el rang de decret, en ser una norma aprovada pel Govern, tot fent esment als articles 39.1 i 40.2 de la Llei 13/2008, de 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern.

Finalment, quant a la fórmula promulgatòria continguda en el darrer paràgraf del preàmbul, un cop emès el dictamen caldrà substituir la fórmula ?vist/d?acord? per la que sigui adequada, atès que en aquest cas es formulen algunes observacions essencials. De conformitat amb l?article 38.1 del Reglament aprovat pel Decret 69/2006, d?11 d?abril, d?organització i funcionament de la Comissió Jurídica Assessora, ?Les disposicions que es dictin amb posterioritat al dictamen preceptiu de la Comissió Jurídica Assessora han d?expressar que es dicten ?d?acord amb el dictamen? quan s?hi ajustin en els punts essencials o, si escau, que es dicten després d?haver-lo ?vist?, quan aquest dictamen contingui observacions obstatives a la legalitat de l?acte o disposició que no han estat tingudes en compte per l?òrgan que ha de resoldre?.

VII.3. Observacions al text del Projecte de decret

S?inclouen en aquest apartat únicament els articles que mereixen alguna observació o comentari per part de la Comissió Jurídica Assessora.

Capítol 1. Disposicions generals

Article 1. Objecte

Aquest precepte regula l?objecte del Projecte de decret d?una manera poc explicativa, que no n?afavoreix la comprensió. Es recomana suprimir l?enumeració enunciativa que s?incorpora en les diferents lletres i especificar, en un primer apartat, que l?objecte principal de la norma és la regulació de l?acreditació voluntària de l?artesania alimentària per a les persones físiques i les empreses alimentàries ?o, més precisament encara, l?acreditació voluntària de les persones artesanes alimentàries i les empreses artesanes alimentàries?, com a mesura per a reconèixer i fomentar els valors econòmics, culturals i socials d?aquesta activitat.

A continuació, en un altra apartat o en diferents apartats, es podrien incloure la resta d?aspectes objecte de la regulació que s?identifiquen i que es corresponen amb el contingut de la norma.

Això no obstant, en relació amb els aspectes relacionats, en l?article 1 es formulen dues observacions. En primer lloc, planteja dubtes que es pugui considerar com a objecte específic de la norma ?la definició dels conceptes d?artesania alimentària i d?empresa artesana alimentària? que s?identifiquen a la lletra a) de l?article 1, atès que aquests conceptes ja estan definits a la Llei, i, en tot cas, el Projecte de decret desenvolupa algun aspecte d?aquestes definicions. En segon lloc, si s?atén l?observació d?incorporar un apartat primer sobre l?objecte principal de la regulació, resulta innecessari incloure, com a objecte de la norma, les actuals lletres a), b) i f), que ja es podrien considerar integrades en aquest primer apartat. Finalment, es recomana també suprimir la lletra e), que indica que l?objecte de la norma és la regulació de les funcions de la Comissió d?Artesania, atès que aquestes funcions són objecte de regulació a la Llei i, de fet, l?article 33 del Projecte, que regula les funcions de la Comissió, es limita a remetre?s al que estableix l?article 33.2 de la Llei 14/2003, de 13 de juny, de qualitat agroalimentària.

Article 2. Àmbit d?aplicació

Aquest precepte disposa que la norma és aplicable a l?activitat artesanal alimentària que es dugui a terme dins de l?àmbit territorial de Catalunya. En aquest punt, la memòria justificativa posa de manifest que s?ha optat per implantar un distintiu d?artesania alimentària que pugui tenir un abast territorial limitat a Catalunya, ja que el sector està constituït majoritàriament per petites empreses. Es justifica que, atès que la norma no és una norma de qualitat de productes agroalimentaris, sinó que estableix un distintiu de qualitat d?empresa, no seria d?aplicació el principi de lliure circulació de mercaderies del Tractat fundacional de la UE (TFUE), que preveu que els segells de qualitat establerts per organismes que siguin d?aplicació a productes han de ser accessibles a les empreses ubicades a qualsevol dels estats membres de la UE.

La delimitació de l?àmbit d?aplicació de la norma que s?efectua ?a l?activitat artesanal que es dugui a terme dins de l?àmbit territorial de Catalunya? és coherent amb el plantejament de la norma, tot i que resulta innecessari.

Article 4. Artesania alimentària i empresa artesana alimentària

Aquest precepte estableix què s?ha d?entendre per artesania alimentària i per empresa artesana alimentària. Atès que aquestes definicions ja es troben a la llei, s?entén que les definicions s?estableixen als efectes del decret, malgrat que no s?especifica. En concret, les definicions d?artesania alimentària i d?empreses artesanes alimentàries es troben, respectivament, en els articles 28 i 31 de la Llei 14/2003, als quals el reglament s?ha d?adaptar amb fidelitat. En aquest sentit, en el Dictamen 271/2020, la Comissió va assenyalar:

«[...] que el desplegament reglamentari s?ha d?adaptar amb fidelitat al contingut de la llei, que té la funció de complement d?aquesta (Dictamen 279/2010) i que esdevé un desplegament o complement tècnic de la norma legal (Dictamen 300/2010). Com va dir en el Dictamen 317/2006, la seva funció ?[...] és precisament desplegar els preceptes de la Llei, sense anar més enllà de l?àmbit que li correspon. Les normes reglamentàries estan subordinades a la Llei i, per tant, no poden contradir-la, ni apartar-se?n, ni impedir-ne l?aplicació. Al contrari, els pertoca desplegar-la, amb la disposició de normes que aclareixin o detallin les previsions de la Llei i l?establiment de procediments i mecanismes que facilitin l?execució i aplicació dels preceptes legals. Les normes reglamentàries són el complement de la Llei, necessari per raons tècniques o de complexitat. En tot cas, l?única perspectiva acceptable és la realització de les finalitats declarades pel legislador?.»

La definició d?artesania alimentària que incorpora l?article 4.1 del Projecte de decret s?adequa en termes generals a la que estableix l?article 28 de la Llei, però omet alguns aspectes de la definició legal i no aclareix ni desplega les previsions de la llei.

En relació amb les omissions, la definició continguda en el Projecte de decret no fa referència a la necessitat que l?activitat d?elaboració i transformació de productes alimentaris hagi de complir amb els requisits que assenyala la legislació en aquesta matèria, i no inclou tampoc la necessitat de garantir al consumidor que el producte final individualitzat hagi de ser de bona qualitat, mentre que la Llei sí que ho inclou a la definició. Tot i que el Projecte de decret no preveu el seu desplegament per una normativa específica de qualitat dels productes artesans alimentaris, no pot pretendre que aquest desplegament no es produeixi. Atès que l?activitat d?artesania alimentària consisteix, precisament, en l?elaboració i la transformació de productes alimentaris, la definició d?artesania alimentària del Projecte de decret ha d?incloure tots els aspectes previstos en la Llei, i preveure també la bona qualitat dels productes artesans alimentaris, que haurà de quedar garantida en els termes que estableixi la normativa que desplegui aquest aspecte.

En relació amb la manca de desplegament, s?observa que el Projecte de decret no indica quines són ?les característiques diferencials (del procés productiu artesanal) obtingudes gràcies a les petites produccions?.

En el Decret 285/2006, que ara es pretén derogar, com ja s?ha indicat en l?apartat relatiu a les observacions generals, s?establia que els processos de producció havien de ser manuals amb caràcter general. En concret, segons l?article 96.1.b) del Decret 285/2006: ?Els processos d?elaboració seran manuals; no obstant això, serà admissible un cert grau de mecanització en operacions parcials, amb excepció sempre de la selecció de les primeres matèries.? En la regulació actual, no es diu en cap cas que els processos d?elaboració hagin de ser manuals, però si que es desprèn, de la definició legal, quan s?indica que el producte final ha de ser ?individualitzat?, que es tracta d?un ?producte específic? o ?únic? i, en tot cas, no pot ser un ?producte genèric?, un ?producte estandarditzat i realitzat en massa? o ?industrialitzat?. Per això es posa l?accent, en la mateixa definició, en les ?característiques diferencials?. El problema és que, en no haver-hi una regulació tècnica sobre el procés d?elaboració dels productes alimentaris artesanals, ni estar previst que es desenvolupi, atès que la voluntat és precisament que no n?hi hagi ?com s?ha indicat, està previst que la regulació vigent sigui derogada per aquest Projecte de decret?, no queda clar què significa o com es concreten les ?característiques diferencials? del producte. Cal especificar, encara que sigui mínimament, quines són les característiques diferencials a les quals es refereix la norma i respecte de què són diferencials ?per exemple, si és del cas, indicar que es tracta de característiques diferencials respecte dels productes alimentaris industrials?.

S?observa també que la definició continguda en el Projecte de decret substitueix l?expressió legal relativa a les característiques diferencials ?obtingudes gràcies a les petites produccions controlades per la intervenció personal artesana? per l?expressió ?obtingudes gràcies a petites produccions controlades sota la direcció d?una persona artesana alimentària?, de manera que s?elimina l?obligació, inclosa en l?article 96.1.c) del Decret 285/2006, que la persona artesana alimentària hagi de ?prendre part directament i personalment en l?execució del treball?.

D?altra banda, a l?efecte de claredat, en el darrer incís, referit a la ?direcció de la persona alimentària artesana?, es recomana substituir la remissió ?que compleixi el que estableix l?article 29.1 de la Llei 14/2003, de 13 de juny? pel contingut substantiu d?aquest precepte, que preveu que l?artesà o artesana alimentari ?persona artesana alimentària, d?acord amb la terminologia emprada pel Projecte de decret? ha de dur a terme una activitat relacionada en el repertori d?oficis d?artesania alimentària i ha de disposar del carnet corresponent de persona alimentària artesana.

L?article 4.3 del Projecte de decret estableix que ?les activitats d?artesania alimentària han de complir els requisits d?higiene generals per als productes alimentaris (infraestructura i equipaments, procés, productes, informació al consumidor i autocontrols) i els específics per als productes d?origen animal establerts a la normativa aplicable, a més dels requisits específics que estableixi la normativa sectorial aplicable a cada producte quan correspongui?. Es recomana suprimir aquest apartat o ampliar-ne el contingut, atès que les activitats d?artesania alimentària, com s?ha indicat en l?apartat relatiu al marc jurídic, estan subjectes a la legislació alimentària general, a les normes que formen part del denominat paquet d?higiene dels productes alimentaris, a les normes relatives a l?etiquetatge i publicitat dels productes alimentaris, a les normes de qualitat obligatòries i, en cas d?existir, a les normes voluntàries que defineixin el procés d?elaboració i transformació dels productes alimentaris artesanals.

Com a observació formal de tècnica normativa, a fi de millorar la sistemàtica i congruència de la norma, se suggereix que l?actual article 4.3, sobre les activitats d?artesania alimentària, se situï com a apartat segon, i que l?actual apartat 4.2 passi a ser el 4.3. Si s?atén aquesta observació, en l?article 4.2 l?incís ?descrita a l?apartat anterior? s?hauria de substituir per ?descrita als apartats anteriors?.

Article 5. Repertori d?oficis d?artesania alimentària

Aquest article desplega l?article 29.5 de la Llei 14/2003, que estableix que s?ha d?establir per reglament el repertori d?oficis d?artesania alimentària.

L?article 5.1 remet a l?annex 2 del Projecte de decret, que inclou, en concret, deu activitats dins del repertori d?oficis d?artesania alimentària: bacallaneria; carnisseria; elaboració de begudes espirituoses; elaboració de cervesa; elaboració de gelats; elaboració de melmelades; fleca; formatgeria; pastisseria i xurreria. A diferència de la regulació anterior, i per tal d?omplir el buit legal al qual es refereix el preàmbul de la norma, inclou una clàusula oberta, ?11. Elaboració d?altres aliments?, que permet encabir qualsevol altre producte alimentari, i buida de contingut l?obligació legal de regular per reglament un repertori d?oficis d?artesania alimentària. Escau eliminar aquesta clàusula i substituir-la per les activitats d?artesania alimentària que la unitat promotora consideri que cal incloure en el repertori, la qual cosa es pot fer sens perjudici de la possibilitat de modificar la llista per a afegir-hi noves activitats, com es preveu en l?apartat següent.

Aquesta observació es formula amb caràcter essencial.

L?article 5.2 preveu que la llista de l?annex 2 es pugui modificar per resolució de la persona titular del departament competent en matèria d?artesania alimentària. Aquesta previsió no s?ajusta a la Llei, que atorga rang reglamentari al repertori d?oficis. La modificació es podria efectuar per decret o per ordre del conseller o consellera del departament competent en matèria d?artesania alimentària.

Aquesta observació es formula amb caràcter essencial.

L?article 5.3 disposa que ?Per a cadascun dels oficis del Repertori d?oficis d?artesania alimentària, la Comissió d?Artesania Alimentària Catalana ha d?elaborar, amb caràcter informatiu, una guia descriptiva, amb la caracterització bàsica de l?ofici [...]?.

En aquest mateix article no és necessari ni adient fer referència a l?any d?aprovació de la classificació catalana d?ocupacions (2011) per a evitar haver d?actualitzar aquesta referència en cas de substituir-se per una nova classificació.

Capítol 2. Sistema d?acreditació de l?artesania alimentària

Article 7. Carnet de persona artesana alimentària

Aquest precepte estableix que pot sol·licitar aquesta acreditació qualsevol persona física que desenvolupa el seu ofici ?seguint una elaboració artesana?, cosa que planteja novament la indefinició de la norma, en no determinar què s?ha d?entendre per ?elaboració artesana?. Com ja s?ha indicat, escau millorar la definició del concepte d?artesania alimentària que figura en l?article 4.1, en els termes que abans ja s?han esmentat en fer les observacions a l?article 4.1. En comentar aquest article, s?advertia que no es preveia res sobre quines eren les característiques diferencials del procés productiu artesanal obtingudes gràcies a les petites produccions controlades. De fet, no s?assenyala que els processos d?elaboració han de ser manuals, com ho fa el Decret vigent, amb les excepcions que es considerin convenients.

Des d?una punt de vista formal, es recomana dividir aquest article en dos apartats. I en el segon apartat s?inclouria ?Aquesta acreditació s?ha d?incloure en el Registre d?artesania alimentària de Catalunya?.

Com ja s?ha indicat en l?apartat d?observacions generals, la substitució en el Projecte de decret de l?expressió ?artesans alimentaris? o dels termes ?artesà? o ?artesana? alimentaris continguts a la Llei per l?expressió ?persona artesana alimentària? genera confusió. Atès que les persones que disposen del carnet de persona alimentària han d?inscriure aquesta acreditació en el registre i l?activitat d?artesania alimentària s?ha de dur a terme sota la direcció d?una persona artesana alimentària, no queda clar si una persona no registrada pot fer ús o no del terme ?artesà? o ?artesana? alimentari, com sembla que és la finalitat de la norma en el primer nivell de protecció, segons s?indica a les memòries i al preàmbul.

Article 8. Requisits per a l?obtenció del carnet de persona artesana alimentària

El contingut de l?article 8.1 és reiteratiu amb el contingut de l?article 7. Aquest precepte podria establir directament que ?Són requisits per a l?obtenció del carnet d?empresa artesana alimentària els següents:?.

En l?article 8.1.d) caldria indicar amb quins documents s?ha d?acreditar el requisit d?experiència de tres anys.

En l?article 8.1, lletra e), sobre el requisits de titulació de formació professional, certificats de professionalitat i qualificacions professionals o unitats de competència, es recomana valorar la possibilitat d?incorporar en un annex del decret almenys una relació de les titulacions que habilitarien per a entendre acomplert el requisit, sens perjudici que no es tracti d?una relació tancada.

En la lletra f), tenint en compte la densitat del text, també es recomana valorar remetre al mateix annex l?explicació de les característiques dels cursos de formació que habilitarien per a entendre acomplert el requisit i especificar-los més clarament en la mesura que sigui possible, sens perjudici que no es tracti d?una delimitació exhaustiva. Si s?atén aquesta observació, la lletra f) finalitzaria en la tercera línia ?[...] relacionats amb l?ofici artesà que correspongui d?acord amb el que estableix l?annex?.

Les tres darreres línies preveuen que la direcció general competent en matèria d?artesania alimentària pugui demanar ?un informe a la Comissió d?Artesania Alimentària per valorar l?adequació d?aquestes acreditacions i titulacions al carnet sol·licitat?. En relació amb aquesta previsió, el precepte no precisa quin és el caràcter d?aquest informe, és a dir, si és o no vinculant a l?efecte del reconeixement de la formació per a poder atorgar el carnet de persona artesana alimentària. D?altra banda, des d?un punt de vista formal, es recomana incloure aquesta previsió en un nou apartat, que seria el 8.2.

L?article 8.3 estableix que ?Les dades personals facilitades en les sol·licituds de carnets de persona artesana alimentària s?han de tractar d?acord amb la normativa vigent de protecció de dades personals?. El contingut d?aquest apartat és superflu i es recomana suprimir-lo.

Article 9. Procediment d?atorgament del carnet de persona artesana alimentària

En l?article 9.2 la previsió que cal adjuntar la documentació que acrediti el compliment dels requisits establerts en l?article 8.1 en el supòsit que l?Administració no pugui comprovar ni verificar aquesta documentació és inadequada, per indeterminada i poc concisa, perquè les persones interessades no poden conèixer en quin supòsit l?Administració no podrà comprovar ni verificar la documentació. Es proposa modificar la redacció d?aquest incís.

En l?article 9.4 és innecessari per sobrer l?incís ?quant al fons per tal que es compleixin tots els requisits? i es recomana suprimir-lo.

En el mateix article 9.4 es preveu que ?en el cas que es tracti d?una activitat que tingui una guia de l?ofici esmentada en l?article 5.3 del Decret, l?òrgan competent l?ha de prendre com a referència per a la valoració, sense que tingui un caràcter excloent. En cas que es tracti d?una activitat per a la qual no hi hagi la guia descriptiva de l?ofici, la direcció general pot demanar l?informe a l?entitat més representativa d?aquest ofici si n?hi ha o a la Comissió d?Artesania Alimentària de Catalunya?.

Escau recordar que l?article 5.3 estableix que, per a cadascun dels oficis del repertori d?oficis d?artesania, s?ha d?elaborar la guia. Tenint en compte l?actual regulació del repertori d?oficis d?artesania alimentària, es pot concloure que els casos en els quals no hi haurà guia descriptiva seran, com a mínim, aquells relatius a la clàusula oberta que figura a l?annex 2, ?elaboració d?altres aliments?, en relació amb la qual es reiteren les observacions formulades sobre la seva falta d?adequació a l?article 29.2 de la Llei. També es poden donar casos sobre altres oficis del repertori, en relació amb els quals la guia de l?ofici corresponent encara no estigui elaborada. En aquest darrer cas es palesa que res no es preveu a la norma sobre el moment en què aquestes guies han d?estar elaborades i publicades, que hauria de coincidir amb l?entrada en vigor de la norma.

Finalment, aquest òrgan consultiu considera que cal modificar la regulació relativa a la valoració que ha de realitzar la direcció general competent de la memòria explicativa de l?activitat artesanal presentada per la persona sol·licitant. En la regulació proposada s?indica que, a l?efecte de verificar el compliment del requisit de l?article 8.1.a), la guia de l?ofici té un caràcter, segons s?indica, ?de referència? o ?no excloent?, en consonància amb el caràcter merament informatiu de les guies, regulat en l?article 5.3. Aquesta regulació atribueix un grau de discrecionalitat a la direcció general competent per a atorgar el carnet de persona artesana alimentària que no afavoreix la seguretat jurídica i que constitueix un obstacle per a garantir l?objectivitat i la no-arbitrarietat en l?atorgament de l?acreditació, perquè no es garanteix que la valoració es dugui a terme amb criteris objectius uniformes per a tots els sol·licitants.

A l?article 9.6 el caràcter positiu del silenci s?adequa a la norma general de silenci positiu establerta en l?article 24.1 de l?LPAC.

Article 11. Revocació del carnet de persona artesana alimentària

No correspon preveure la revocació del carnet de persona artesana, ja que la revocació és una institució reservada per als actes de gravamen o desfavorables, segons preveu l?article 109 de l?LPAC.

En efecte, com ha recordat recentment la Comissió Jurídica Assessora en el Dictamen 126/2023, «La Comissió Jurídica Assessora, en els dictàmens relatius a altres projectes normatius que regulaven procediments de revocació (dictàmens 18/2021, 135/2021 i 389/2022, entre d?altres), ha assenyalat que ?cal tenir en compte que, d?acord amb l?article 109 de l?LPAC, la revocació només s?admet per a actes de gravamen o desfavorables, que no és el cas?».

En aquest sentit, aquest precepte del Projecte de decret hauria de referir-se d?una manera més precisa a la pèrdua o retirada del carnet de persona artesana alimentària.

En l?article 11.4.b) es fa referència a posar fi a qualsevol forma d?ús d?aquesta acreditació i del distintiu corresponent, però el Projecte de decret no preveu un distintiu específic per al carnet de persona artesana alimentària. Sembla que caldria especificar que s?està fent referència al distintiu d?artesania alimentària, que es regula a l?article 12 i següents.

Secció 2

Distintiu d?artesania alimentària

Article 12. Distintiu d?artesania alimentària

Tal com es raona a bastament en les memòries, el distintiu d?artesania alimentària identifica l?empresa, no la persona artesana alimentària ni el producte alimentari. Per aquest motiu, per tal d?evitar equívocs que puguin donar lloc a confusió o induir a error als consumidors, es recomana que la unitat promotora valori substituir la denominació del distintiu ?d?artesania alimentària? per un distintiu ?d?empresa artesana alimentària?. Si s?atén aquesta recomanació, caldria modificar el títol de la secció, el títol de l?article i revisar la redacció del Projecte de decret en tots els preceptes que empren aquesta denominació, així com el logotip que es descriu en l?annex 1 del Projecte de decret.

Per a millorar la congruència del text i facilitar la comprensió de la norma, en l?article 12.1 s?hauria d?incloure el contingut que ara figura en l?article 13.2: ?A efectes d?aquest distintiu, es considera empresa tota entitat independentment de la seva forma jurídica, que exerceixi una activitat econòmica, incloent-hi les persones que treballen per compte propi, les empreses familiars, les associacions o qualsevol altra entitat.?

Article 13. Requisits per a l?obtenció del distintiu

En la lletra b) de l?article 13.1, el segon punt s?indica que ?No obstant això, serà admissible un cert grau de mecanització en operacions parcials [...] sempre que es tracti d?una línia minoritària d?activitat?. Aquesta previsió s?ha d?integrar en el concepte d?artesania alimentària que figura en l?article 4.1, i millorar aquesta definició en els termes que abans ja s?han esmentat en fer les observacions a l?article 4.1. En comentar aquest article s?advertia que res no es preveia sobre quines eren les característiques diferencials del procés productiu artesanal obtingudes gràcies a les petites produccions controlades. De fet, no s?assenyala que els processos d?elaboració han de ser manuals, com ho fa el Decret vigent, amb les excepcions que es considerin convenients.

En la lletra c), quarta línia, és sobrer per reiteratiu l?incís ?que disposi del carnet de persona artesana corresponent?, atès que ja s?indica en la segona línia.

Es valora molt positivament que la lletra f) prevegi la necessitat de ?complir amb la normativa tècnica sectorial en matèria d?artesania alimentària que correspongui?. Tot i això, escau recordar que el Projecte de decret deroga la normativa tècnica vigent d?àmbit autonòmic.

En la lletra g), en relació amb el requisit de no haver estat sancionat per la comissió d?infraccions greus/i/o molt greus, sembla que és necessari millorar-ne la redacció, que és confusa. Sembla que caldria preveure ?No haver estat sancionat mitjançant resolució ferma per la comissió d?infraccions greus i molt greus en matèria de seguretat i qualitat agroalimentària en els tres darrers anys anteriors a la presentació de la sol·licitud?.

Es recomana revisar la redacció de l?article 13.2 per tal de dotar-lo de major precisió jurídica.

L?article 13.3 estableix que ?Les dades personals facilitades en les sol·licituds de distintius d?artesania alimentària s?han de tractar d?acord amb la normativa vigent de protecció de dades personals?. El contingut d?aquest apartat és superflu i es recomana suprimir-lo.

Article 16. Procediment d?obtenció del distintiu

En l?article 16.4, l?incís ?quant al fons? es pot eliminar per sobrer. En el segon punt d?aquest article, sobre el caràcter referent per a la valoració del compliment dels requisits per part de la direcció general competent i no excloent en el cas que es tracti d?una activitat que tingui una guia de l?ofici, es reiteren les consideracions ja formulades sobre l?article 9.4. Es remarca, així mateix, que la manca de valoració amb criteris objectius uniformes per a tots els sol·licitants podria ser un obstacle per a garantir l?objectivitat i la no-arbitrarietat en l?atorgament dels reconeixements.

Article 19. Revocació del distintiu

Es reiteren les observacions formulades respecte de l?article 11 i es recomana que el precepte es refereixi a la pèrdua o retirada del distintiu.

En la lletra d), d?acord amb el principi de proporcionalitat, cal precisar l?abast de les inexactituds o omissions de les dades de l?article 16.1, que poden portar a la pèrdua o retirada del distintiu.

Capítol 3 Diploma de Mestratge en artesania alimentària i premi a l?artesania alimentària

Article 21. Requisits per a l?obtenció del diploma de Mestratge en artesania alimentària

Es proposa adequar el títol de l?article al contingut de la regulació del precepte. En la mesura que, en primer terme, es regula el diploma i, posteriorment, els requisits, seria millor intitular-lo ?Diploma de Mestratge en artesania alimentària i requisits per a obtenir-lo?.

La Llei 14/2003 regula els mestres artesans en l?article 30 i la regulació d?aquest diploma figura actualment en els articles 93 a 95 del Decret 285/2006, sense que s?incloguin modificacions destacables.

La definició del diploma es troba dispersa en el apartats primer i segon, de manera que es proposa reordenar i unificar en un únic apartat aquesta definició per a evitar reiteracions innecessàries, i destinar el segon apartat a especificar els requisits per a l?obtenció. Si s?atén aquesta proposta, l?apartat segon, sobre els requisits per a l?obtenció, hauria d?incloure el contingut que ara figura en les línies tercera a cinquena de l?actual apartat primer ?Per a poder optar a aquest guardó [...] empresa acreditada amb el distintiu d?artesania alimentària?

L?article 21.3 disposa que ?Les dades personals facilitades en les sol·licituds de diplomes de Mestratge en artesania alimentària s?han de tractar d?acord amb la normativa vigent de protecció de dades personals?. Aquesta regulació és supèrflua i es recomana suprimir-la.

Article 22. Procediment per a l?atorgament de mestratge en artesania alimentària

En l?article 22.1, la previsió que el diploma s?atorgui a proposta de les entitats de representació i de defensa dels interessos professionals de les persones artesanes alimentàries o per les mateixes persones interessades s?adequa al que preveu l?article 94.1 de la Llei 14/2003.

En l?article 22.2, la previsió que la sol·licitud s?ha d?ajustar al model normalitzat s?adequa a l?article 66, apartat 6, de l?LPAC, que estableix que quan l?Administració, en un procediment concret, estableixi expressament models específics de presentació de sol·licituds, aquests seran d?ús obligatori per part de les persones interessades.

En l?article 22.3, caldria concretar, o almenys delimitar, la documentació que s?ha d?aportar per a acreditar els requisits establerts en l?article 21.

En l?article 22.5, és necessari millorar la redacció. És sobrer i es pot suprimir l?incís ?quant al fons per tal que es compleixin tots els requisits?.

En l?article 22.7, la necessitat d?informe previ de la Comissió d?Artesania Alimentària s?ajusta a l?article 30 de la Llei 14/2003. Tanmateix, sembla que caldria especificar, com sembla deduir-se, que l?informe ha de ser favorable a l?obtenció del diploma per part de les persones artesanes que han estat proposades o que ho han sol·licitat.

En l?article 22.8, cal millorar la redacció. No s?acaba d?entendre la frase ?un cop aprovats els noms dels o de les mestres artesans s?han de publicar al DOGC mitjançant una resolució de la persona titular del departament competent en matèria d?artesania alimentària?. Sembla que el que es vol dir és que, amb l?informe favorable de la Comissió d?Artesania Alimentària, la persona titular del departament competent ha de emetre una resolució d?atorgament del diploma de mestratge en artesania alimentària a la persona o persones artesanes proposades o que ho han sol·licitat, que s?ha de notificar a les persones interessades i publicar al DOGC.

En l?article 22.9, es preveu adequadament la inscripció d?ofici al Registre d?artesania alimentària de Catalunya amb la publicació al DOGC.

Article 23. Vigència del diploma de Mestratge en artesania alimentària

Pel que fa a la revocació, es reitera el que s?ha exposat anteriorment, de manera que el precepte hauria de referir-se a la pèrdua o retirada del diploma de Mestratge en artesania alimentària.

D?altra banda, el precepte, en l?apartat segon, determina que és l?incompliment dels requisits establerts en l?article 21 el que pot comportar la revocació de l?atorgament del diploma de mestratge, sens perjudici de les infraccions que puguin ser imputades. Tanmateix, sembla que difícilment es podran deixar de complir els requisits que van motivar l?atorgament que l?article 21 concreta en haver exercit com a artesans alimentaris amb el carnet corresponent durant un període mínim de quinze anys i haver acreditat mèrits de coneixements, creativitat o difusió de l?artesania alimentària. Es recomana que l?Administració ponderi l?adequació d?aquesta previsió. En tot cas, si es manté la possibilitat de pèrdua o retirada del diploma, caldria especificar d?una manera congruent quins serien els motius que en determinarien la pèrdua.

L?article 24.3 disposa que ?Les dades personals facilitades en les sol·licituds d?atorgament dels premis d?artesania alimentària s?han de tractar d?acord amb la normativa vigent de protecció de dades personals?. Com ja s?ha indicat, aquesta regulació és supèrflua i es recomana suprimir-la.

Capítol 4

Registre d?artesania alimentària de Catalunya

Article 26. Estructura

En l?article 26, lletra a), cal modificar la conjunció ?o? per ?i?. És a dir, ha de dir ?i el diploma de Mestratge en artesania alimentària?.

Article 27. Inscripció

En la lletra c), que preveu la inscripció d?ofici al Registre del Premi a l?artesania, caldria especificar que la publicació es refereix a l?atorgament del premi. Així, es recomana la redacció següent: ?quan s?hagi publicat l?atorgament del premi al mitjà establert a les bases reguladores corresponents.?

Article 28. Dades del registre

La dada relativa a la Secció del Registre que figura en l?article 28.1, lletra a), 28.2, lletra a), i 28.3, lletra a), no ha de ser considerada una dada que hagi de constar com a objecte d?inscripció relativa a la persona artesana alimentària, a les empreses artesanes i a les persones que hagin obtingut algun guardó en el premi d?artesania alimentària. Les diferents seccions són dades relatives a l?estructura del registre, que ja es regulen en l?article 25. Es reitera la conveniència de no fer esment en els articles 28.1.c), 28.2.c) i 28.3.c) a l?any d?aprovació de la classificació catalana d?ocupacions. En els articles 28.1.i) i 28.2.k), convindria substituir el terme ?revocació? d?acord amb el que ja s?ha esmentat.

L?article 28.5 preveu que ?Les dades personals objecte d?inscripció al Registre d?artesania alimentària s?han de tractar d?acord amb la normativa vigent de protecció de dades personals?. Com ja s?ha indicat, aquesta regulació és supèrflua i es recomana suprimir-la.

Capítol 5. Comissió d?Artesania Alimentària Catalana

Article 31. Composició

Com a observació formal, en l?article 31.b), que estableix les diferents vocalies de la Comissió, es recomana substituir els números ordinals per guionets, ja que el guió s?utilitza normalment per a encapçalar els elements dintre d?una enumeració.

D?altra banda, per a millorar la sistemàtica de la norma, es recomana traslladar el contingut de l?apartat 31.3, que estableix que la direcció general competent en matèria d?artesania alimentària presta el suport tècnic i material necessari per al desenvolupament de les actuacions de la Comissió, a l?article 30, que en el darrer incís estableix l?adscripció de la Comissió d?Artesania Alimentària Catalana al departament competent en matèria de qualitat agroalimentària, on quedaria millor ubicat, atès que aquesta previsió no té relació amb la composició de la Comissió.

Article 34. Funcionament

En l?article 34, es recomana que es ponderi la possibilitat de preveure que la Comissió pugui establir les seves normes de funcionament. D?acord amb l?article 15.2 de la Llei 40/2015, d?1 d?octubre, de règim jurídic del sector públic, ?Els òrgans col·legiats de les diferents administracions públiques en què participin organitzacions representatives d?interessos socials, així com els compostos per representacions de diferents administracions públiques, tinguin o no participació d?organitzacions representatives d?interessos socials, poden establir o completar les seves pròpies normes de funcionament?.

Finalment, s?observa que en diferents preceptes s?esmenten adreces electròniques i pàgines web: és el cas dels articles 9.1, 10.2, 12.2, 18.2. En relació amb aquesta qüestió, la Comissió en diverses ocasions i més recentment en el Dictamen 242/2023 ha assenyalat que ?Des d?un punt de vista de tècnica normativa, se suggereix evitar la citació de pàgines web, ja que, com ha mantingut aquesta Comissió en reiterades ocasions (dictàmens 13/2020 i 18/2021), la inclusió d?un lloc web en un text normatiu el fa part de la norma i, per tant, la modificació de l?adreça del lloc web requeriria una modificació normativa?.

Disposició addicional primera. Canal electrònic

Aquesta disposició preveu que tots els procediments que regula el Decret s?han de tramitar íntegrament pel canal electrònic en els termes que s?especifica. Aquesta disposició addicional s?ha introduït a proposta de l?informe de la Direcció General d?Administració Digital.

Aquest informe de la Direcció General d?Administració Digital justificava que tots els subjectes als quals van adreçats els procediments regulats en el Projecte de decret, i per tant també les persones físiques empresàries individuals, són subjectes obligats a la relació digital amb l?Administració, d?acord amb l?article 14.3 de l?LPAC i l?article 73 del Decret 76/2020, de 4 d?agost, d?Administració digital. L?article 14.3 de l?LPAC preveu que les administracions puguin establir l?obligació de relacionar-se amb elles a través de mitjans electrònics per a determinats procediments per a certs col·lectius de persones físiques que, per raó de la seva capacitat econòmica, tècnica, dedicació professional o altres motius, quedi acreditat que tenen accés i disponibilitat dels mitjans electrònics necessaris.

En l?àmbit de l?Administració de la Generalitat, la previsió anterior ha estat desplegada pel Decret 76/2020, de 4 d?agost, esmentat, el qual, en l?article 73, estableix que, amb caràcter general, tenen l?obligació de relacionar-se per mitjans electrònics amb l?Administració de la Generalitat els empresaris individuals o autònoms, en el marc de les actuacions que realitzin en la seva condició d?empresari individual o autònom (apartat primer) i que, igualment, tenen l?obligació de relacionar-se per mitjans electrònics amb l?Administració de la Generalitat el col·lectiu de persones físiques en el marc de la seva activitat econòmica o professional d?acord amb el que estableix la disposició final quarta d?aquest Decret (apartat segon). Al seu torn, la disposició final quarta del mateix Decret preveu que, per ordre de la persona titular del departament competent, s?ha d?identificar el col·lectiu de persones físiques en el marc de la seva activitat econòmica i professional, d?acord amb la justificació de la capacitat econòmica o tècnica, dedicació professional o altres motius acreditats que garanteixin l?accés i la disponibilitat dels mitjans electrònics d?aquest col·lectiu.

L?informe de la Direcció General d?Administració Digital assenyalava que el Decret, a l?hora de definir l?objecte del sistema d?acreditació d?artesania alimentària, establia que s?aplicava a les persones físiques mitjançant el carnet de persona artesana i que, alhora, era requisit per a obtenir el carnet de persona artesana alimentària que la persona sol·licitant estigués inscrita en el cens d?empresaris, professionals i retenidors de l?Agència Tributaria per a la realització de l?activitat d?artesania alimentària. Així, concloïa que els subjectes als quals anaven destinats els procediments estaven obligats a la relació digital amb l?Administració. Tot i l?anterior, assenyalava que l?Administració havia d?avaluar d?una manera concreta l?àmbit subjectiu dels procediments que la iniciativa regulava, d?acord amb el canal legalment i reglamentàriament previst per a cada col·lectiu.

En la valoració d?aquesta observació en la memòria valorativa, la unitat proposant indica que accepta la proposta de la Direcció General d?Administració Digital, en el sentit que tots els subjectes als quals van adreçats els procediments són subjectes obligats a relacionar-se per mitjans electrònics, i afegeix que, durant la vigència de l?actual regulació del Decret 285/2006, ?s?ha constatat que les persones que sol·liciten el carnet, el distintiu o el diploma disposen dels mitjans tecnològics necessaris per a poder realitzar la tramitació electrònica d?aquestes sol·licituds?. Es troba a faltar la justificació d?aquest aspecte de la regulació en la memòria d?avaluació de l?impacte. S?observa que, malgrat que en la valoració de la mateixa observació, formulada per l?Àrea de la Millora de la Regulació, la unitat proposant indica que s?ha inclòs en l?apartat 2 C) de la memòria d?avaluació de l?impacte, no sembla que s?hi hagi inclòs.

Disposició transitòria

Es recomana ubicar el segon punt de l?aparat primer, referit a les persones artesanes alimentàries que disposen d?un carnet d?artesà alimentari en format paper, en un altre apartat.

L?Administració ha de ponderar si és necessari mantenir l?obligació que les persones que disposen del carnet d?artesà alimentari hagin de presentar la sol·licitud de substitució i l?acreditació de l?exercici de l?activitat de l?artesania, en la mesura que ja figuren inscrites en el registre, i l?Administració podria expedir d?ofici el carnet digital corresponent, ja que estaria legitimada per a comprovar si es compleixen o no els requisits.

La mateixa observació es formula en relació amb l?apartat tercer de la disposició transitòria, que estableix que les persones alimentàries reconegudes amb anterioritat a l?entrada en vigor, i per tant també inscrites en el Registre, han de presentar una declaració responsable acreditativa que compleixen els requisits esmentats per a mantenir la inscripció al registre i perquè l?Administració els expedeixi l?acreditació corresponent.

Disposició derogatòria

La norma deroga el títol 5 i l?annex 2 del Decret 285/2006, de 4 de juliol, pel qual es desplega la Llei 14/2003, de 13 de juny, de qualitat agroalimentària, diverses ordres i tres resolucions.

D?acord amb les recomanacions efectuades per aquest òrgan consultiu en el Dictamen 298/2019, la fórmula derogatòria ha de ser expressa, clara, nominada i exhaustiva, i ha de donar compliment als principis de seguretat jurídica i de simplificació de l?ordenament jurídic.

La Comissió considera que la fórmula derogatòria de la lletra a) es podria millorar amb la incorporació en la derogació del títol cinquè dels articles concrets afectats per la derogació, que són els articles 88 a 109.

D?altra banda, en les lletres c), d) i e) de la disposició derogatòria, es deroguen tres resolucions dels anys 1988 i 1989 que, malgrat el nom, no es poden considerar actes administratius perquè tenen contingut normatiu. En relació amb aquestes tres lletres, seria més adequat fer esment a l?expressió ?Es deixen sense efecte?.

Disposicions finals

En relació amb la disposició final primera, no hi ha inconvenient per tal que, mitjançant acord de Govern, es pugui modificar el logotip del distintiu d?artesania alimentària que es representa a l?annex 1, si bé cal establir la necessitat de publicar aquest acord de Govern al DOGC i donar-ne publicitat a la pàgina web del departament proposant.

La norma inclou dos annexos.

L?annex 1 conté el logotip del distintiu d?artesania alimentària. És un distintiu d?empresa, no de producte, per a les empreses artesanes alimentàries. L?ús d?aquest distintiu en els punts de venda de productes pot induir a confusió al consumidor, i fer-li creure que fa referència als productes alimentaris i no a l?empresa que els comercialitza. D?acord amb el que s?ha indicat en relació amb l?article 12, es recomana que la unitat promotora valori substituir la denominació del distintiu ?d?artesania alimentària? per un distintiu ?d?empresa artesana alimentària?.

L?annex 2 regula les activitats del repertori d?oficis d?artesania. Per tal de donar compliment a l?obligació legal de regular per reglament les activitats incloses en el repertori d?oficis d?artesania, tal com s?ha indicat en les observacions relatives a l?article 5.1, cal eliminar la referència genèrica inclosa en el punt ?11. Elaboració d?altres aliments?, que permet encabir qualsevol altre producte alimentari, i substituir-la per les activitats d?artesania alimentària que la unitat promotora consideri que cal incloure en el repertori.

Aquesta observació es formula amb caràcter essencial.

CONCLUSIÓ

Un cop valorades les observacions efectuades en aquest Dictamen, i tingudes en compte les formulades amb caràcter essencial, el conseller d?Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural pot sotmetre a l?aprovació del Govern el Projecte de decret sobre l?artesania alimentària.