Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 357/2023 del 23 de noviembre del 2023

Cuestión

Reclamació de responsabilitat patrimonial instada davant d'un ajuntament per la Sra. A pels danys i perjudicis soferts en una caiguda en una avinguda de la localitat en ensopegar amb el cantell d'una vorera en obres

Contestacion

La Comissió Jurídica Assessora, reunida el 23 de novembre de 2023, amb la presidència del Sr. Jaume Vernet i Llobet, actuant com a secretària la Sra. Cristina Figueras i Bosch, amb la participació de les Sres. i els Srs. Esther Arroyo i Amayuelas, Meritxell Barnola Sarri, Lluís Maria Corominas i Díaz, Maria Mercè Darnaculleta i Gardella, Judith Gifreu i Font, Francesc Homs i Molist, Albert Lamarca i Marquès, Marc Marsal i Ferret, Carles Mundó i Blanch, i Montserrat Peretó Garcia, i essent-ne ponent el Sr. Miquel Sàmper i Rodríguez, ha aprovat el Dictamen següent:

ANTECEDENTS DE FET

1. En data 26 de novembre de 2020, la Sra. A va formular una reclamació de responsabilitat patrimonial davant l?Ajuntament pels danys i perjudicis soferts en una caiguda en una avinguda d?aquesta localitat, en data X d?octubre de 2020, en ensopegar amb el cantell d?una vorera en obres. A l?escrit de reclamació adjuntava un informe d?atenció del Servei d?Emergències Mèdiques (SEM), indicava les dades de dues persones testimonis dels fets, i aportava diversa documentació, tot el qual proposava com a prova. Pel que fa a la quantificació de la reclamació, expressava que, com que encara no tenia l?alta mèdica, no podia establir l?abast de les lesions i seqüeles, i, en tot cas, demanava que la companyia d?assegurances de l?Ajuntament fes la valoració pertinent.

2. En data 30 de novembre de 2020, la reclamant va presentar la documentació indicada en l?escrit de reclamació, consistent en documentació mèdica i fotografies de l?indret i de les lesions, així com factures d?assistència mèdica i d?unes ulleres trencades.

3. En data 14 de gener de 2021, la reclamant va presentar de nou un escrit, en el qual exposava que, si bé havia acabat la rehabilitació prescrita, li havien de practicar una intervenció quirúrgica ?i n?aportava la documentació acreditativa?, i que, una vegada realitzada aquesta, així com la rehabilitació corresponent, presentaria una valoració i quantificació de danys i seqüeles. Així, adduïa que renunciava a la valoració per part de l?Ajuntament, que havia demanat anteriorment.

4. Pel Decret d?alcaldia d?11 de febrer de 2021, notificat el mateix dia a la reclamant, es va resoldre incoar el procediment de responsabilitat patrimonial, nomenar instructora i suspendre el termini de resolució del procediment fins a la data en què la interessada pogués determinar l?abast de les seqüeles i concretar la quantificació econòmica de la reclamació.

5. En data 15 de febrer de 2021, mitjançant la corredoria d?assegurances, es va participar la reclamació a la companyia asseguradora de l?Administració, la qual va sol·licitar diversa documentació de l?expedient, que li van facilitar.

6. En data 6 de juny de 2021, la reclamant va presentar una sol·licitud en la qual comunicava que li havien practicat la intervenció quirúrgica el X de maig de 2021, i adjuntava la documentació mèdica corresponent, per tal que s?incorporés com a prova a l?expedient.

7. En data 5 de juliol de 2022, la reclamant va presentar una nova sol·licitud, en què exposava que en data 9 de maig de 2022 va ser intervinguda per segona vegada de les lesions, i aportava l?informe mèdic corresponent. Així mateix, sol·licitava que es realitzés la prova testifical, i aportava les dades dels testimonis, ja indicades en l?escrit de reclamació.

8. En data 31 d?agost de 2022, la instructora va declarar admesa la prova testifical proposada, que seria practicada el X de setembre de 2022 a la seu de l?Ajuntament, i disposava que els testimonis haurien de ser citats per la part reclamant. Aquesta diligència va ser notificada a la reclamant el dia 13 de setembre de 2022.

9. Figuren les actes de la declaració de les dues persones testimonis, de data X de setembre de 2022, i ambdues assenyalen, en les fotografies, el punt on va caure la reclamant; es tracta d?una zona en obres, si bé no recorden si hi havia senyalització.

10. En data 26 de setembre de 2022, la instructora va sol·licitar al cap de Brigada i Via Pública de l?Ajuntament un informe sobre diversos aspectes relacionats amb els fets, entre els quals les característiques de la vorera i del ressalt, i l?existència de pas alternatiu.

11. En data 11 d?octubre de 2022, el cap de Brigada va informar que en el moment de l?incident el tram encara estava en obres i hi faltava la capa de rodament de l?asfalt, fet pel qual presentava un desnivell que podia haver provocat la caiguda.

12. En data 2 de novembre de 2022, la reclamant va presentar una sol·licitud en la qual demanava una còpia de l?expedient.

13. En data 24 de desembre de 2022, la reclamant va presentar una sol·licitud en què demanava la continuació de la tramitació del procediment, i aportava una descripció de la valoració econòmica, en què quantificava l?import total reclamat en 62.913,91 euros. Adjuntava un informe mèdic pericial per tal de fonamentar la valoració efectuada.

14. Figura en l?expedient un informe del tècnic d?Urbanisme de l?Ajuntament, de 24 de febrer de 2023, en les conclusions del qual es fa constar que la reclamant va creuar pel lloc específic reservat per al pas de vianants, en un carrer tallat a la circulació rodada, i amb les proteccions puntuals d?embornals i tanques d?obra que canalitzaven la circulació de vianants. Així mateix, s?indicava que, en una circulació de vianants amb un nivell d?atenció normal, el ressalt de 4,5 cm entre les capes d?asfalt i de rigola no pot suposar mai cap obstacle de consideració.

15. Mitjançant sengles oficis de data 20 de març de 2023, es va obrir el tràmit d?audiència de l?expedient als interessats, en què s?atorgava un termini de deu dies hàbils per a presentar-hi al·legacions. Figuren en l?expedient les notificacions corresponents, el 20 de març de 2023 a l?asseguradora, i el 24 de març de 2023 a la reclamant.

16. En data 24 de març de 2023, la reclamant va sol·licitar una còpia de diversos documents de l?expedient, i, mitjançant una notificació efectuada el 30 de març de 2023, li hi van facilitar l?accés.

17. En data 12 d?abril de 2023, la companyia d?assegurances va sol·licitar la documentació de l?expedient, la qual li van facilitar.

18. En data 14 d?abril de 2023, la reclamant hi va presentar al·legacions, en les quals es ratificava en la reclamació i manifestava disconformitat amb els informes tècnics municipals. Adduïa que, si bé el carrer estava tallat al trànsit rodat, la zona de la vorera estava oberta a l?itinerari de vianants; però aquesta, tot i formar part de l?àmbit general de les obres, no estava degudament senyalitzada. Indicava que la senyalització amb elements que hi havia a la zona tancada al trànsit de vehicles estava a l?altra banda del carrer, i que la fotografia aportada no es corresponia amb el lloc de l?incident, on existia un desnivell de 4,5 cm a la vorera sense senyalitzar.

19. En data 22 de maig de 2023, la companyia asseguradora va presentar un escrit en el qual quantificava els danys per un import de 40.275,60 euros, sobre la base d?un informe mèdic pericial que adjuntava.

20. En data 7 de juliol de 2023, la lletrada instructora del procediment va emetre una proposta de resolució desestimatòria de la reclamació presentada, atès que considerava acreditada l?existència d?elements que permetien apreciar que el lloc de la caiguda era un indret en obres, i, així mateix, que no tenia encara la capa de rodament necessària, fet que obligava els vianants a prestar més atenció. Per tant, es trenca el nexe causal per la conducta de la reclamant, que hauria d?haver evitat passar per aquell punt o bé extremar les mesures d?atenció i cura. Es valora subsidiàriament la reclamació per un import de 47.927,11 euros. Altrament, es proposa remetre l?expedient a la Comissió Jurídica Assessora, per tal que n?emeti el dictamen corresponent. Figura en l?expedient una nota de conformitat del secretari general de la corporació amb el contingut de la proposta de resolució, de 7 de juliol de 2023.

21. Per un ofici de l?alcalde del consistori del mateix 7 de juliol de 2023, es va sol·licitar que s?emetés el dictamen preceptiu de la Comissió Jurídica Assessora.

22. En data 10 de juliol de 2023, l?Ajuntament va trametre la sol·licitud de dictamen de la Comissió Jurídica Assessora al Departament de la Presidència.

23. En data 11 d?octubre de 2023, el tècnic de la Subdirecció General d?Assistència Jurídica i d?Innovació a l?Administració Local del Departament de la Presidència emet informe favorable a trametre la documentació de l?expedient a la Comissió Jurídica Assessora, a l?efecte de l?emissió del dictamen.

24. En data 17 d?octubre de 2023, va tenir entrada en aquesta Comissió Jurídica Assessora la petició de dictamen tramesa pel secretari de Governs Locals i de Relacions amb l?Aran, per delegació, d?acord amb la Resolució PRE/3588/2022, de 7 de novembre, de delegació de competències de la persona titular del Departament de la Presidència (DOGC núm. 8797, de 21 de novembre).

25. En la sessió de 19 d?octubre de 2023, el Ple de la Comissió Jurídica Assessora va admetre a tràmit la sol·licitud de dictamen i en va nomenar ponent.

FONAMENTS JURÍDICS

I. Objecte del Dictamen

Constitueix l?objecte del present Dictamen la reclamació de responsabilitat patrimonial instada davant l?Ajuntament per la Sra. A pels danys i perjudicis soferts en una caiguda en una avinguda de la localitat en ensopegar amb el cantell d?una vorera en obres.

II. Intervenció de la Comissió Jurídica Assessora

La intervenció de la Comissió Jurídica Assessora en aquest expedient resulta preceptiva, atès que la quantitat reclamada és de 62.913,91 euros, i es fa a l?empara del que disposen l?article 86 de la Llei 26/2010, de 3 d?agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, i l?article 8.3.a) de la Llei 5/2005, de 2 de maig, institucional d?aquest òrgan, que determina el caràcter preceptiu del dictamen en els expedients de reclamacions de responsabilitat patrimonial de les administracions públiques la quantia de les quals sigui igual o superior als 50.000 euros mínims preceptius. De conformitat amb l?article 81.2, apartat tercer, de la Llei 39/2015, d?1 d?octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC), el dictamen de l?òrgan consultiu s?ha de pronunciar en aquest tipus de procediments sobre l?existència o no de relació de causalitat entre el funcionament del servei públic i la lesió produïda i, si escau, sobre la valoració del dany causat i la quantia i la manera de la indemnització d?acord amb els criteris establerts en la mateixa Llei.

III. Règim jurídic aplicable a la responsabilitat patrimonial de l?Administració

L?article 106.2 de la Constitució reconeix el dret dels particulars a ser indemnitzats per qualsevol lesió que pateixin en els seus béns i drets, com a conseqüència del funcionament dels serveis públics, llevat dels casos de força major.

El règim jurídic de la responsabilitat patrimonial de l?Administració pública per les lesions sofertes pels particulars en llurs béns i drets, com a conseqüència del funcionament dels serveis públics, es regula en els articles 81 a 87 de la Llei 26/2010; pel que fa als principis de la responsabilitat, en l?article 32 de la Llei 40/2015, d?1 d?octubre, de règim jurídic del sector públic (LRJSP), i, quant a la indemnització i el seu càlcul, en l?article 34 del mateix cos legal, i, pel que fa al procediment, en l?LPAC, en els articles 65, 67, 81, 91 i 92 de la qual es preveuen diverses especialitats dels procediments de responsabilitat patrimonial.

Aquesta normativa estableix quins són els requisits formals d?exercici i d?admissibilitat de l?acció, procedimentals, així com els elements materials necessaris perquè la petició prosperi i els perjudicats tinguin dret a ser indemnitzats. En aquest sentit, s?ha d?haver produït un dany efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat en relació amb una persona o un grup de persones. Cal, a més, que la lesió que es pateix sigui conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics, llevat dels casos de força major o de danys que el particular tingui el deure jurídic de suportar d?acord amb la llei.

Atès que la reclamació s?adreça contra l?Ajuntament, cal tenir en compte que l?article 174 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (TRLMRLC), aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d?abril, estableix que els ens locals responen directament dels danys i perjudicis causats als particulars en llurs béns i drets com a conseqüència del funcionament dels serveis públics, en els termes establerts en la legislació general sobre responsabilitat administrativa.

IV. Consideracions de caràcter formal

IV.1. Legitimació activa

La reclamant està legitimada per a exercir l?acció de responsabilitat patrimonial, ja que és la mateixa persona que va patir la caiguda. Ha aportat una còpia del document identificatiu oportú, que ha permès comprovar-ne la identitat, confrontar-ne la signatura amb la de la reclamació i corroborar la voluntat de reclamar.

Actua en el procediment mitjançant una representant. Aquesta persona és qui presenta a través de mitjans electrònics la reclamació signada per la instant, així com l?escrit d?al·legacions en el tràmit d?audiència, signat per la instant; altrament, durant el procediment, també presenta documentació complementària. Per tant, realitza actes i gestions de mer tràmit, per a la qual cosa la representació es presumeix (article 5.3 de l?LPAC), si bé s?aporta amb l?escrit de reclamació una autorització signada a aquest efecte per la reclamant i la representant.

IV.2. Competència per instruir i resoldre el procediment

La competència per a instruir el procediment correspon a l?Ajuntament, atès que la caiguda va succeir en una via d?aquest municipi i els ajuntaments tenen atribuïdes competències en matèria de pavimentació, conservació i manteniment de les vies públiques urbanes, de conformitat amb els articles 66.3.d) i 67.a) del TRLMRLC, així com l?article 25 de la Llei 7/1985, de 2 d?abril, reguladora de les bases del règim local (LRBRL).

La competència per a resoldre el procediment correspon a l?Alcaldia, d?acord amb l?article 21.1.s) de l?LRBRL i l?article 53.1.u) del TRLMRLC, sens perjudici d?una eventual delegació.

IV.3. Conformació de l?expedient

L?LPAC i la Llei 26/2010 regulen l?expedient administratiu. En particular, l?article 46.1 i 2 de la Llei 26/2010 disposa que l?expedient està integrat pel conjunt de documents corresponents a un procediment administratiu i que aquests han d?estar degudament indexats, numerats i ordenats cronològicament. Així mateix, l?article 70.2 i 3 de l?LPAC disposa que l?expedient administratiu ha de tenir format electrònic i ha d?estar conformat pel conjunt ordenat de documents i actuacions que serveixin d?antecedent i fonament de la resolució administrativa. La normativa reguladora indica que l?expedient ha d?estar foliat mitjançant un índex electrònic autenticat que en garanteixi la integritat (article 51 del Reglament d?actuació i funcionament del sector públic per mitjans electrònics ?RAFME?, aprovat pel Reial decret 203/2021, de 20 de març). D?altra banda, quan s?hagi de remetre l?expedient, s?ha d?enviar complet, foliat, autenticat i acompanyat d?un índex autenticat de tots els documents que contingui (article 70 de l?LPAC). L?expedient es pot remetre directament a través d?un node d?interoperabilitat, de l?adreça electrònica o del localitzador que doni accés a l?expedient electrònic (article 63 del RAFME). Així ho ha recordat aquesta Comissió Jurídica Assessora, entre d?altres, en els recents dictàmens 171/2023 i 194/2023.

La finalitat dels criteris anteriors és proporcionar a l?Administració pública els elements necessaris per a adoptar la seva resolució d?acord amb tots els antecedents i fonaments. També garantir la integritat i immutabilitat de l?expedient i dels documents que el conformen. En darrera instància, els criteris que disposa la legislació persegueixen facilitar la recuperació de l?expedient i, per tant, el seu maneig i lectura.

En el supòsit objecte de dictamen, cal assenyalar que els documents que integren l?expedient estan indexats, numerats i ordenats cronològicament (articles 46.2 de la Llei 26/2010 i 70.2 de l?LPAC), i s?incorpora una diligència del secretari de l?Ajuntament en què fa constar que la còpia de l?expedient administratiu que es tramet és una còpia autèntica de l?original. S?hi inclou, d?altra banda, l?acreditació de les notificacions efectuades (articles 56.2 de la Llei 26/2010 i 41.1.b), segon paràgraf, de l?LPAC).

IV.4. Tramitació del procediment

Pel que fa a la tramitació del procediment, es constata que aquesta s?ha ajustat, en termes generals, a les previsions normatives que resulten d?aplicació, contingudes en la Llei 26/2010 i l?LPAC.

Una vegada rebuda la sol·licitud de la part reclamant, li van comunicar la incoació del procediment i la suspensió del termini de resolució fins que no pogués concretar la quantificació econòmica de la reclamació. No obstant això, no la informaven del termini de resolució del procediment ni del sentit del silenci administratiu, com seria preceptiu d?acord amb els articles 21.4 de l?LPAC i 50.1.a) de la Llei 26/2010.

Altrament, els fets es van posar en coneixement de la companyia asseguradora de l?Administració (article 50.1.a) de la Llei 26/2010).

Més endavant, la reclamant va aportar documentació complementària i va sol·licitar que es practiqués la prova testifical. La instructora va admetre la prova testifical proposada, i van comparèixer a declarar dues persones testimonis dels fets.

A continuació, es va sol·licitar al cap de Brigada i Via Pública que emetés un informe sobre diversos aspectes relacionats amb els fets objecte de reclamació, el qual consta incorporat a l?expedient (article 81.1 de l?LPAC).

Després, la reclamant va presentar la quantificació de la reclamació, i demanava que es continués la tramitació del procediment, si bé s?havien realitzat els tràmits abans esmentats.

Posteriorment, es va incorporar a l?expedient un informe del tècnic d?Urbanisme (article 50.1.c) de la Llei 26/2010), i es va notificar el tràmit de vista i d?audiència de l?expedient als interessats (articles 51.1 de la Llei 26/2010 i 82 de l?LPAC). La reclamant va formular-hi al·legacions i l?asseguradora va presentar un escrit en què quantificava subsidiàriament els danys.

Seguidament, la instructora va emetre una proposta de resolució desestimatòria, per considerar que es trencava el nexe causal necessari entre el resultat lesiu i el funcionament del servei públic. La proposta inclou la valoració subsidiària dels danys reclamats (articles 81.2 i 91.2 de l?LPAC).

L?alcalde va sol·licitar el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, i es va tramitar la petició mitjançant el Departament de la Presidència. Després, la Subdirecció General d?Assistència Jurídica i d?Innovació a l?Administració Local va emetre un informe favorable a la petició, una vegada analitzats els aspectes formals.

Finalment, el secretari de Governs Locals i de Relacions amb l?Aran, per delegació de la persona titular del Departament de la Presidència, va trametre l?expedient i la petició de dictamen a la Comissió Jurídica Assessora.

IV.5. Temporalitat del procediment

El termini màxim per a resoldre expressament i notificar la resolució en els procediments de responsabilitat patrimonial és de sis mesos des de l?inici del procediment (article 21.2 i 91.3 de l?LPAC). En el cas dels procediments iniciats a sol·licitud d?interessat, com és el cas, aquest termini s?ha de comptar des de la data en què la sol·licitud hagi tingut entrada en el registre electrònic de l?Administració o organisme competent per a tramitar-la (article 21.3.b) de l?LPAC).

El termini màxim es pot suspendre quan se sol·licitin informes preceptius a un òrgan de la mateixa Administració, que en tot cas sempre s?ha de notificar a l?interessat; termini que, en cap cas, no pot excedir de tres mesos (article 22.1.d) de l?LPAC). Transcorregut el termini sense que s?hagi dictat i notificat la resolució expressa, es poden entendre produïts els efectes del silenci negatiu; desestimació per silenci que té els únics efectes de permetre als interessats interposar els recursos pertinents (article 24.2 de l?LPAC).

Malgrat els efectes del silenci, l?Administració conserva l?obligació de resoldre expressament i notificar la resolució corresponent (articles 21.1, 24.1, 24.3 de l?LPAC), sense que la resolució expressa posterior al venciment del termini tingui cap vinculació al sentit del silenci (article 24.3.b) de l? LPAC).

En el present cas, la reclamació es va presentar el 26 de novembre de 2020 i la petició de dictamen ha tingut entrada en aquest òrgan consultiu el 17 d?octubre de 2023. Es va donar la circumstància que la instant no podia aportar la quantificació de la reclamació perquè estava pendent de l?alta mèdica. L?Ajuntament va incoar el procediment i li?n va notificar la suspensió, l?11 de febrer de 2021, fins que no pogués concretar la quantificació. Més endavant, a instància de la interessada, es va realitzar la prova testifical, el X de setembre de 2022, si bé encara no s?havia aportat la valoració de la reclamació. Per tant, es va reprendre la tramitació del procediment, i la quantificació es va aportar posteriorment, en data 24 de desembre de 2022. Finalment, es va emetre la proposta de resolució en data 7 de juliol de 2023.

Altrament, cal referir que la petició de dictamen ha tingut entrada en el Departament de la Presidència el 10 de juliol de 2023 i que s?ha tramès a la Comissió Jurídica Assessora el 17 d?octubre de 2023.

Es constata, doncs, que s?ha ultrapassat el termini de sis mesos previst legalment per a resoldre el procediment i notificar-ne la resolució que li ha de posar fi, amb els efectes esmentats.

La Comissió ha indicat en diverses ocasions que les dilacions injustificades en el procediment no s?avenen amb el dret a una bona administració (entre altres, dictàmens 129/2019 i 112/2022). Aquest dret es troba reconegut, entre altres normes, en l?article 30 de l?Estatut d?autonomia de Catalunya i en l?article 22 de la Llei 26/2010, de 3 d?agost, el qual inclou com un dels drets de la ciutadania el dret a obtenir una resolució expressa i la notificació corresponent dins del termini establert legalment.

V. Tempestivitat de la reclamació

De conformitat amb el que preveu l?article 67.1 de l?LPAC, el dret a reclamar prescriu al cap d?un any d?haver-se produït el fet o l?acte que motivi la indemnització, o de manifestar-se?n l?efecte lesiu, i per al supòsit de danys físics o psíquics el dies a quo és el del guariment o el de la determinació de l?abast de les seqüeles.

En el present cas, la caiguda va tenir lloc el X d?octubre de 2020 i la reclamació es va presentar el 26 de novembre de 2020. Per tant, la reclamació és tempestiva.

VI. Consideracions sobre el fons

VI.1. La posició de la part reclamant

La reclamant exposa que el dia X d?octubre de 2020, vora les 11 h, mentre es dirigia amb una altra persona en un centre de gent gran, va ensopegar amb el cantell de la vorera que fa cantonada. Arran de l?ensopegada, va perdre l?equilibri i va caure, de tal manera que va picar amb els genolls i la cara a terra, i es va trencar dos dits de la mà esquerra i un del peu dret.

La caiguda es va produir, una vegada travessat el pas de vianants que hi ha davant d?un centre mèdic, i caminar en direcció al centre del municipi, quan va travessar el carrer, que estava en obres. És una zona on la vorera està adaptada per a les persones amb mobilitat reduïda; però, per la manca d?una capa d?asfalt definitiva del carrer, aquest pas quedava a una altura d?entre 4 i 5 cm de la rasant actual del carrer. Remarca que no li és imputable una manca d?atenció. Era un lloc destinat al trànsit de persones, que feia molt de temps que estava en obres, i, que, per tant, l?Ajuntament hauria d?haver extremat la cura per tal d?evitar irregularitats que posessin en perill la seguretat d?aquestes. Existeix, doncs, una relació de causalitat entre els danys soferts i la manca de conservació de la via per part de l?Ajuntament.

De tot això pot donar fe la persona que l?acompanyava i també una treballadora d?unes oficines ubicades allà, que va sortir a ajudar-la. En un primer moment, la van atendre en el centre mèdic que hi havia davant on va caure, després es va avisar el SEM, que la va traslladar en ambulància a l?hospital. Com a conseqüència de les lesions patides, més tard va ser intervinguda quirúrgicament dues vegades, i pateix seqüeles funcionals i estètiques. Quantifica la reclamació per un import total de 62.913,91 euros i aporta un informe mèdic pericial per tal de fonamentar aquesta valoració.

En el tràmit d?audiència afegeix que la vorera en qüestió, que formava part de l?àmbit general de les obres, estava oberta a l?itinerari de vianants i no estava degudament senyalitzada; en relació amb això, al·lega que la fotografia que s?aporta amb els informes municipals no correspon al lloc de l?incident. En les fotografies de la reclamant es pot apreciar que la senyalització amb elements que hi havia a la zona tancada al trànsit de vehicles era a l?altra banda del carrer.

Abans de les obres aquesta vorera estava adaptada sense desnivell, i el fet de no estar senyalitzat el desnivell existent ?que els informes tècnics municipals confirmen que és de 4,5 cm? va fer que confiés que la vorera es trobava en les mateixes condicions que abans. A més, les tonalitats del color de l?asfalt i de la vorera eren similars i era difícil preveure el desnivell existent i no senyalitzat. Així, va confiar que l?itinerari era el mateix de sempre perquè estava obert al trànsit de vianants, sense cap senyalització, i diu que el desnivell existent era absolutament imprevisible.

VI.2. Els actes d?instrucció

a) La prova testifical

En data X de setembre de 2022, van declarar davant de la instructora dues persones testimonis dels fets, proposades per la reclamant, i consten signades les actes de declaració corresponents:

? La testimoni 1 refereix que la reclamant i ella són veïnes; que quan van passar pel carrer estava tot obert en obres; que, quan va voler avisar la reclamant que anés amb compte, ja la va veure a terra, i que una noia d?unes oficines que hi havia allà va sortir a ajudar-la.

Assenyala en una fotografia el punt on va caure la reclamant, en què estava aixecat el terra en obres, i addueix que creuaven a l?altra vorera i que s?havia de passar per allí per força. Indica que feia dies que l?obra estava abandonada i no recorda si hi havia senyalització, i que no van habitualment per aquell carrer.

? La testimoni 2 no té cap relació amb la reclamant. Treballa a les oficines ubicades a la cantonada on va caure la reclamant. Indica que hi passaven dues dones i que una d?elles, la reclamant, va caure. Un noi la va ajudar, ella hi va arribar després, i la van acompanyar a la clínica que hi ha al davant. Afegeix que el terra estava molt malament a causa de les obres.

Indica en la fotografia la cantonada on va caure la reclamant. Diu que la va veure entrebancar-se i com de seguida va caure i es va fer molt de mal. No recorda si hi havia operaris o màquines treballant a la zona, i diu que portaven temps fent obres. Afegeix que no és la primera persona que hi cau i que hi ha vist diverses ensopegades, sense arribar a caure, com també també caigudes.

b) L?informe del cap de Brigada i Via Pública

En data 11 d?octubre de 2022, el cap de Brigada i Via Pública va emetre un informe, que incorporava un plànol i fotografies, del qual cal destacar el següent:

? L?incident es va produir el X d?octubre de 2020 cap a les 11 h del matí. En aquest horari i en la data indicada, hi ha llum natural suficient per a identificar objectes i persones a la via pública, i no és necessari enllumenat artificial.

? El dia de l?incident no es té constància de cap situació meteorològica excepcional.

? En el moment de l?incident, aquesta zona estava en obres de millora, i, tot i que la vorera estava adaptada al pas de vianants, hi mancava la darrera capa de rodament de l?asfalt i, per això, hi havia el desnivell en qüestió.

? El que potser hi faltava, veient les imatges aportades per la reclamant, és una senyalització correcta per a identificar els riscos en utilitzar aquest tram de vorera i indicar que estava en obres. Tot i així, hi havia elements com ara tanques New Jersey de formigó i tanques metàl·liques que tancaven el carrer per als vehicles.

? A dia d?avui aquesta cantonada està acabada, adaptada per a persones amb mobilitat reduïda i en perfecte estat de conservació.

c) L?informe del tècnic d?Urbanisme

En data 24 de febrer de 2023, el tècnic d?Urbanisme va emetre un informe, que incorpora fotografies, en el qual fa constar el següent:

1. L?indret on es van produir els fets està afectat per unes obres d?urbanització, específicament la calçada del carrer; però no la vorera, que es va mantenir en tot moment en servei i sense afectacions.

Del visionat de les fotografies d?obra que consten en els arxius dels serveis tècnics es comprova que, en la data de l?accident, l?obra estava en les condicions següents:

? La rigola de formigó estava construïda, i la base asfàltica, col·locada, amb un desnivell de 4,5 cm, en espera de col·locar la capa de rodament.

? L?obra estava senyalitzada en tot el perímetre i l?interior amb cartells provisionals de perill i advertiments, penjats a la façana en tanques fixes i mòbils.

? El carrer estava tallat al trànsit rodat amb tanques New Jersey, tanques mòbils i cartells d?advertiment d?obres.

? Els embornals, les arquetes o qualsevol altre element que pot produir un perill a la circulació estaven tapats i senyalitzats amb cons reflectants.

? La vorera estava completament habilitada a la circulació de vianants.

2. S?explica que, quan s?executen obres d?urbanització en zones urbanes consolidades, normalment es deixa oberta la circulació de vianants i vehicles per a poder donar accessibilitat als habitatges o garatges, com en aquest cas específic, amb circuits alternatius provisionals.

En la data de la caiguda, la vorera estava completament acabada amb panots i voral i amb la calçada parcialment pavimentada. Restava executar la capa de rodament, per això hi havia un desnivell de 4,5 cm entre la capa de base asfàltica i la rigola.

En les dades meteorològiques del dia dels fets no es detecten causes adverses com vent, pluja o qualsevol altra condició de mal temps.

3. Es conclou que la denunciant va creuar pel lloc específic reservat al pas de vianants, amb el carrer tallat a la circulació rodada, amb les proteccions puntuals d?embornals i tanques d?obra que canalitzaven la circulació de vianants, i que s?entén que, en una circulació de vianants amb un nivell d?atenció normal, el ressalt de 4,5 cm entre les capes d?asfalt i de rigola no pot suposar mai cap obstacle de consideració.

VI.3. La proposta de resolució

La proposta de resolució desestima la reclamació presentada. Es considera que l?estat generalitzat de la zona on es va produir l?incident, en obres, amb la capa de rodament pendent d?executar, com s?aprecia a simple vista de l?observació de les fotografies aportades amb la reclamació, obligava a extremar les precaucions, i es descarta així la imprevisibilitat del dany.

S?afegeix que, malgrat que la reclamant considera qüestionable l?existència de cartells d?advertiment i de tanques, queda acreditada la presència d?elements que permetien apreciar que es tractava d?un indret en obres en la data de l?incident. Era perfectament visible que el tram on es va produir la caiguda no estava encara amb la capa de rodament necessària, fet que obligava els vianants a prestar més atenció.

Per tant, amb la deguda diligència i una mínima precaució extra, es podia evitar el potencial risc que podia causar la via, i d?aquesta manera esquivar el desnivell i evitar entrebancar-se. D?altra banda, en el moment de la caiguda, hi havia llum natural suficient que permetia apreciar l?estat irregular i en obres de la zona.

Així, la producció de l?incident es va deure exclusivament a la conducta no curosa de la víctima, que determina la ruptura del nexe causal. La instant hauria d?haver evitat passar per aquell punt o bé hauria d?haver extremat les mesures d?atenció i cura.

Es valora subsidiàriament l?import de la reclamació en 47.927,11 euros.

VII. El parer de la Comissió Jurídica Assessora

VII.1. El dany

D?acord amb els articles 81.1 de la Llei 26/2010 i 32.1 de l?LRJSP, els ciutadans tenen el dret a ser indemnitzats per les administracions públiques de Catalunya per tota lesió que pateixin en qualsevol dels seus béns i drets, sempre que sigui conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics, excepte en els casos de força major o de danys que tinguin el deure jurídic de suportar d?acord amb la llei. A més, d?acord amb els articles esmentats, el dany ha de ser efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat en relació amb una persona o un grup de persones.

En l?expedient sotmès a dictamen, s?acredita l?existència d?un dany real, efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat en relació amb la persona de la reclamant, en els termes previstos en l?article 81 de la Llei 26/2010 i en l?article 32 de l?LRJSP. No hi ha dubte que la reclamant ha patit un dany, atès que ha aportat la documentació mèdica que així ho acredita, pel qual va ser intervinguda quirúrgicament i pel qual presenta seqüeles.

La reclamant valora el dany per un import total de 62.913,91 euros, d?acord amb l?informe mèdic pericial que adjunta. L?asseguradora de l?Administració el valora en 40.275,60 euros i s?adjunta també un informe mèdic pericial al respecte. Per la seva banda, la proposta de resolució valora subsidiàriament la reclamació en 47.927,11 euros.

No obstant això, perquè sigui procedent apreciar la responsabilitat patrimonial de l?Administració no és suficient constatar l?existència d?un dany; és necessari, a més, que aquest dany sigui conseqüència del funcionament normal o anormal del servei públic, és a dir, que hi hagi una relació de causalitat entre el dany patit i el funcionament del servei públic; i, així mateix, que la persona perjudicada no tingui el deure de suportar el dany.

VII.2. La relació de causalitat i l?antijuridicitat

Pel que fa al nexe causal, i com a punt de partida, cal assenyalar que és doctrina reiterada d?aquesta Comissió que, quan es tracta de reclamacions de danys derivats de caigudes, per a imputar la responsabilitat a l?Administració és necessari que el risc provocat pel servei públic sobrepassi els estàndards de seguretat exigibles conforme a la consciència social (Dictamen 177/2022), atès que l?Administració no ha de respondre de totes les caigudes a la via pública o en altres espais de la seva competència o gestió.

Igualment, convé tenir present que, com ha assenyalat reiteradament aquesta Comissió, no tots els accidents, pel fet d?haver-se produït en una via pública, han de ser responsabilitat de l?Administració, atès que la responsabilitat objectiva no la converteix en una asseguradora universal de tots els riscos (dictàmens 63/2022 i 154/2022). També és doctrina de la Comissió atendre el principi d?autoconservació i precaució dels particulars, el qual és considerat un principi elemental que obliga a ponderar els riscos de les accions pròpies i a actuar en conseqüència, i a extremar les precaucions en funció de les característiques de la via per on transitin (dictàmens 248/2016, 280/2016 i 156/2019).

Altrament, cal tenir en compte, pel que fa als aspectes probatoris, que la prova dels fets en què es fonamenta la reclamació de responsabilitat patrimonial recau en aquell qui la planteja, que caldrà que acrediti la relació causal, els danys patits i l?avaluació econòmica, per bé que la Comissió ha matisat que, ?[...] atesa la dificultat que pot representar per als ciutadans aportar proves que determinin una realitat absoluta del que va succeir, en aquests casos, s?ha de calibrar, en vista de l?esforç probatori de qui reclama, si els indicis de prova que es mostren són suficients per a un convenciment total de la manera com es van produir els fets, prova que s?ha de valorar en el seu conjunt? (entre molts altres, dictàmens 125/2022 i 171/2022).

Exposada la doctrina de la Comissió en aquest tipus de reclamacions, escau passar a analitzar les circumstàncies que van concórrer en el cas sobre el qual es dictamina.

La instant fonamenta la reclamació en el fet d?haver ensopegat amb el cantell d?una vorera que fa cantonada en un carrer que estava en obres, mentre travessava el carrer, creuant d?una vorera a l?altra. Faltava una capa d?asfalt, de manera que hi havia una altura de 4 a 5 cm per a pujar a la vorera.

Pel que fa a la realitat de la caiguda, es corrobora, per les declaracions de les testimonis i l?informe d?atenció del SEM, que l?incident es va produir en el lloc, el dia i a l?hora al·legats per la interessada. Quant a la dinàmica de la caiguda, també s?acredita, per la prova testifical, que la reclamant va entrebancar-se amb el desnivell.

En les fotografies aportades per la interessada, es pot comprovar que es tracta d?una zona en obres i deteriorada, amb motiu de les quals existia un desnivell que constituïa la vorada o vora de la vorera, ja que estava pendent d?asfaltar.

Es comprova també que, en la banda del carrer on va caure la reclamant, existia una tanca d?obra per a barrar el pas als vehicles, i també un con. Així mateix, s?aprecia l?estat general del carrer en obres i que al terra s?hi estan fent feines d?asfaltatge. Es visualitza la calçada, d?un color una mica més fosc, amb petites pedres i inacabada, i es diferencia clarament l?existència de l?esglaó o vorera i la seva situació, l?aresta i l?ombrejat del desnivell. Cal dir que hi ha una zona del sector circular que conforma la vorera que està al mateix nivell de la calçada, i es distingeix clarament on comença el desnivell.

Així, doncs, cal valorar que el desnivell no generava un risc insuperable, i que, a l?hora de l?incident, hi havia una visibilitat i lluminositat correctes, de manera que aquell s?hauria pogut superar emprant una diligència estàndard a l?hora de caminar (dictàmens 28/2023 i 65/2023).

Pel que fa a l?al·legació relativa al fet que l?obra no estava degudament senyalitzada, cal dir que s?apreciava clarament la zona en obres, i no es considera que hi hagués una situació de risc o de perill. Així mateix, cal assenyalar que l?únic que hauria evitat en aquest cas la caiguda hauria estat barrar totalment el pas als vianants, i impedir-los creuar el carrer en aquest punt, cosa que implicaria inutilitzar aquesta vorera. Sobre això, l?Ajuntament explica que es tractava d?una obra d?urbanització en una zona urbana consolidada i que la vorera es va mantenir en tot moment en servei per a facilitar l?accessibilitat. En aquest sentit, en el Dictamen 43/2014, es va observar que ?no sempre és fàcil o possible tancar, acordonar o senyalitzar, mentre es duen a terme les obres, una zona de pas al públic, i a la vegada permetre que els mateixos residents hi circulin; en aquests supòsits, els vianants en general i els veïns en particular, que forçosament durant un temps han de conviure amb les obres, han d?extremar la prudència, i en supòsits concrets, com poden ser circumstàncies meteorològiques adverses, transitar de nit o baixar de la vorera, han d?aplicar-hi més atenció?.

Així, escau recordar, també, que el grau d?atenció raonable dels vianants quan caminen s?ha d?ajustar al que en cada moment resulta exigible socialment i, si hi havia unes obres de pavimentació en marxa, calia prestar atenció, a l?hora de transitar-hi, a les dificultats inherents que comporten les obres (dictàmens 108/2021 i 288/2021).

Altrament, la instant coneixia l?estat del carrer, ja que ella mateixa afirma que fa molt de temps que estava en obres i que la vorera formava part de l?àmbit general de les obres. D?aquesta manera, hauria d?haver tingut més cura a l?hora de pujar a la vorera, i no haver-se confiat, ja que el fet d?estar en obres intrínsecament comporta que la zona està canviant contínuament. D?altra banda, podia haver optat per caminar per un lloc més allunyat d?aquell en què s?advertia la presència d?obres.

Cal dir que, en altres dictàmens, la Comissió també ha valorat si, de les circumstàncies del cas, es podia inferir que la víctima coneixia l?estat de la via (Dictamen 285/2018), perquè, si aquest és el cas, la víctima hauria d?haver extremat el nivell de diligència.

Altrament, una testimoni refereix que hi havia hagut altres incidents a l?indret, però no consta en el consistori que en aquella zona d?obres s?haguessin produït altres caigudes, incidències o denúncies que permetin corroborar l?existència de perill per als vianants.

En el cas que s?examina, s?estima, doncs, que el trànsit per una zona en obres sempre tendeix a tenir un risc implícit i consubstancial derivat de la més que previsible existència d?alguna irregularitat i, per tant, resulta exigible que el vianant extremi les precaucions per tal d?adequar la marxa a la naturalesa de la via, que, per estar en obres, presenta unes característiques singulars i diferents de les vies ordinàries.

D?acord amb les consideracions anteriors, es conclou que no queda acreditada la relació de causalitat necessària entre l?actuació de l?Administració i el dany produït, i que no es pot apreciar responsabilitat patrimonial de l?Ajuntament.

CONCLUSIÓ

És procedent desestimar la reclamació de responsabilitat patrimonial instada davant d?un ajuntament per la Sra. A pels danys i perjudicis soferts en una caiguda a una avinguda de la localitat en ensopegar amb el cantell d?una vorera en obres.