Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 353/2023 del 23 de noviembre del 2023

Cuestión

Reclamació de responsabilitat patrimonial instada davant el Departament de Territori per la Sra. A pels danys i perjudicis soferts en l'accident de circulació que va patir l'any 2018 en una carretera, i que atribueix a la caiguda d'una roca que va impactar en el vehicle

Contestacion

La Comissió Jurídica Assessora, reunida el 23 de novembre de 2023, amb la presidència del Sr. Jaume Vernet i Llobet, actuant com a secretària la Sra. Cristina Figueras i Bosch, amb la participació de les Sres. i els Srs. Esther Arroyo i Amayuelas, Meritxell Barnola Sarri, Lluís Maria Corominas i Díaz, Judith Gifreu i Font, Francesc Homs i Molist, Albert Lamarca i Marquès, Marc Marsal i Ferret, Carles Mundó i Blanch, Montserrat Peretó Garcia, i Miquel Sàmper i Rodríguez, i essent-ne ponent la Sra. Maria Mercè Darnaculleta i Gardella, ha aprovat el Dictamen següent:

ANTECEDENTS DE FET

1. El 13 de febrer de 2020, la Sra. A va formular una reclamació de responsabilitat patrimonial davant el Departament de Territori, en sol·licitud d?una indemnització de 114.333,72 euros, pels danys i perjudicis soferts en l?accident de circulació que va patir el X de juny de 2018 en una carretera, i que atribueix a la caiguda d?una roca que va impactar en el vehicle. Juntament amb l?escrit, aportava diversa documentació: retalls de premsa de la notícia de l?accident recollida en diversos diaris, documentació mèdica assistencial, comunicats mèdics de baixa i alta d?incapacitat temporal, un informe mèdic pericial emès per un metge especialista en valoració del dany corporal, i diverses factures i justificants de despeses derivades de tractaments mèdics. Altrament, proposava una prova documental consistent en l?informe tècnic actuarial de les despeses de tractament mèdic i en la incorporació de l?atestat corresponent de Mossos d?Esquadra.

2. En data 21 d?octubre de 2020, la lletrada del Servei de Gestió Jurídica de la Direcció General d?Infraestructures de Mobilitat va sol·licitar un informe tècnic al Servei Territorial de Carreteres corresponent, sobre diversos aspectes, d?entre els quals, la classificació de la via, si es va rebre avís de l?accident i quina era la freqüència garantida de pas dels vigilants de la carretera. Així mateix, va sol·licitar que s?adjuntessin els comunicats diaris de vigilància corresponents al dia de l?accident, i a les setmanes anterior i posterior, que s?indiqués si hi havia talussos en el punt quilomètric de l?accident i senyalització i malles protectores, i l?estat de conservació.

3. Mitjançant un escrit de data 22 d?octubre de 2020, notificat a la reclamant el 6 de novembre de 2020, la lletrada del Servei de Gestió Jurídica va comunicar-li la incoació del procediment de responsabilitat patrimonial, el nomenament d?instructora del procediment, el termini màxim per a resoldre i els efectes del silenci. Així mateix, va requerir la reclamant per tal que aportés documentació que hi mancava.

4. En la mateixa data, es va comunicar el sinistre a l?entitat asseguradora de l?Administració de la Generalitat. Així mateix, li van sol·licitar un informe sobre les qüestions que es plantejaven en la reclamació. Figura en l?expedient l?informe pericial aportat per la companyia asseguradora sobre la determinació i valoració del dany patit per la reclamant.

5. També en la mateixa data, la lletrada instructora va sol·licitar un informe a la Subdirecció General d?Explotació Viària sobre l?existència de talussos en el punt quilomètric de l?accident, l?existència i estat de conservació de les malles protectores, i sobre altres mesures de protecció adoptades en els talussos.

6. En data 13 de novembre de 2020, la lletrada instructora va resoldre admetre la prova documental proposada per la part reclamant i li va concedir un termini de trenta dies per a aportar-la. Aquesta resolució es va notificar a la reclamant el 17 de desembre de 2020.

7. En data 9 de febrer de 2021, la reclamant va presentar una còpia de l?atestat dels Mossos d?Esquadra elaborat amb motiu de l?accident, així com documentació de les diligències prèvies judicials practicades, entre la qual figura la interlocutòria de X d?agost de 2018 d?un jutjat de primera instància i instrucció, que disposa el sobreseïment provisional de les actuacions per no aparèixer degudament justificada la perpetració de delicte.

8. En data 8 d?abril de 2021, la lletrada instructora va reiterar la sol·licitud d?informe efectuada al Servei Territorial de Carreteres.

9. El 15 d?abril de 2021, l?enginyera tècnica d?Obres Públiques del Negociat de Conservació de la Xarxa Secundària va informar que la conservació del tram de la carretera estava inclosa en l?àmbit del contracte del qual era adjudicatària una empresa constructora; i que el Parc de Conservació de Carreteres del municipi va rebre una trucada telefònica el dia del sinistre en què es comunicava la necessitat d?atendre un accident, i s?hi va desplaçar l?Equip d?Emergències del Parc. Així mateix, va informar que a les 21 h del dia dels fets una empresa especialista de treballs verticals va finalitzar la protecció del talús, en el qual hi havia un tram amb malla galvanitzada de triple torsió, així com que la malla estava en bon estat de conservació. Altrament, va informar sobre els recorreguts fets pel Servei de Vigilància i Ajuda a la Vialitat tres dies de juny de 2018 i va adjuntar els comunicats corresponents.

10. Per ofici de 13 de maig de 2021, notificat el mateix dia, la lletrada instructora va sol·licitar un informe a l?empresa adjudicatària de la conservació de la via sobre diversos aspectes, d?entre els quals, la classificació de la via, si es va rebre avís de l?accident i quina era la freqüència garantida de pas dels vigilants de la carretera. Així mateix va sol·licitar que s?adjuntessin els comunicats diaris de vigilància corresponents al dia de l?accident, i a les setmanes anterior i posterior, i que s?indiqués si hi havia talussos en el punt quilomètric de l?accident i senyalització d?avís de perill d?esllavissades, i, en cas que hi hagués malla, si aquesta es trobava en bon estat de conservació el dia de l?accident.

11. En data 18 de febrer de 2022, el recurs contenciós administratiu interposat per la reclamant contra la desestimació presumpta de la reclamació de responsabilitat patrimonial va ser comunicat a la Subdirecció General de Gestió Econòmica, Contractació i Règim Interior. I en data 21 de febrer de 2022, a la companyia asseguradora i a l?empresa adjudicatària de la conservació de la via.

12. En data 22 de febrer de 2022, la responsable del Sistema de Gestió d?Actius Geotècnics va emetre un informe, en el qual es concloïa que el bloc no podia haver arribat del talús en desmunt de la carretera, atès que no es trobava cap forat, esquinçada o trencament de la malla de triple torsió que protegeix la cara del talús; i que, per les característiques del bloc, i pels estudis i models de caigudes realitzats, s?interpretava com a origen més probable el camí forestal de la zona superior a la coronació del talús, fora de l?àmbit de conservació de la Direcció General d?Infraestructures de Mobilitat. S?hi adjunten notes tècniques i un document d?anàlisi de trajectòries del despreniment d?un bloc rocós de l?Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

13. En data 7 de març de 2022, la lletrada instructora va sol·licitar a la Subdirecció General d?Explotació Viària un informe sobre les incidències rebudes en el punt quilomètric on va succeir l?accident i que han requerit mobilitzacions dels equips d?ajuda a la vialitat i emergències per a recollir despreniments i/o esllavissades des de l?any 2014 fins al X de juny de 2018.

14. En data 21 d?abril de 2022, la responsable del Sistema de Gestió d?Actius Geotècnics va informar que en el període sol·licitat havien ocorregut tres incidències per despreniments o esllavissades, a uns 165 metres de distància del punt quilomètric on va succeir l?accident, cap de les quals va provocar accidents de trànsit.

15. Mitjançant un ofici de 3 de maig de 2022 es va atorgar a tots els interessats el tràmit d?audiència i vista de l?expedient. Va haver-hi diversos intents infructuosos de notificació a la reclamant. Posteriorment, aquesta va comunicar el seu canvi de domicili, i, finalment, en data 23 de setembre de 2022, li van notificar el tràmit. Altrament, el 4 de maig de 2022 es va notificar a l?empresa adjudicatària de la conservació de la via i a l?entitat asseguradora.

16. Figura l?informe emès l?1 de juliol de 2022 pel cap de la Secció de Conservació del Servei Territorial de Carreteres, a requeriment del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, sobre les actuacions realitzades dins del marc de l?obra d?emergència d?estabilització del talús, al qual s?adjunten fotografies, l?acta de recepció de les obres, el projecte d?obra executada i la resolució de declaració d?emergència de l?obra.

17. Figura l?informe del Sistema de Gestió d?Actius Geotècnics editat en data 4 de juliol de 2022, sobre l?estat del talús en desmunt en la inspecció realitzada el 5 de juliol de 2018.

18. En data 13 de setembre de 2022, l?entitat asseguradora de la Generalitat va presentar al·legacions, en les quals considera que la causa principal de l?accident va ser la caiguda d?una roca que va evitar la malla protectora que estava en correcte estat, i que no es pot determinar la causa exacta del perquè va caure la roca, la qual provenia d?una zona fora de l?àmbit de titularitat de la Generalitat de Catalunya i, per tant, de la conservació, manteniment i explotació de la xarxa de carreteres. Així, conclou que no es dona el requisit del nexe causal amb el funcionament del servei públic. Es valora subsidiàriament la reclamació per un import de 38.296,04 euros.

19. Per ofici de la lletrada instructora de 5 d?octubre de 2022, notificat el 13 d?octubre de 2022, es va enviar a la reclamant l?escrit de l?asseguradora i li van atorgar un nou termini de deu dies per a formular-hi al·legacions.

20. Figura un informe de data 10 de novembre de 2022, emès per la responsable del Sistema de Gestió d?Actius Geotècnics, sobre l?informe pericial aportat per la reclamant en via contenciosa administrativa, que també consta incorporat a l?expedient. En l?informe emès per la responsable es fa constar que, considerant les inspeccions i els informes realitzats, l?origen del bloc és el camí superior al talús de la carretera esmentada, i no es correspon a la cara del talús, on les malles protectores es trobaven en bon estat de conservació.

21. Per ofici de la lletrada instructora de 10 de novembre de 2022, notificat el 18 de novembre de 2022, es va enviar a la reclamant l?informe de la responsable del Sistema de Gestió d?Actius Geotècnics, així com la instrucció de la Direcció General d?Infraestructures de Mobilitat relativa al procediment de gestió d?incidències per despreniments i esllavissades, i li van atorgar un nou termini de deu dies per a formular-hi al·legacions. Així mateix, el 10 de novembre de 2022 es va comunicar un nou tràmit d?audiència a l?asseguradora, i, en data 13 de febrer de 2023, a l?empresa adjudicatària de la conservació de la via.

22. En data 7 de març de 2023, l?empresa va presentar al·legacions, en les quals considera que no existeix responsabilitat de l?empresa ni de l?Administració, atès que el talús en qüestió disposava de malles protectores en bon estat i no es pot determinar la causa exacta per la qual la roca va caure. També addueix que aquella setmana no estava de guàrdia i la vigilància corresponia als treballadors de la Generalitat. Adjunta, entre d?altres documents, comunicats de vigilància i d?actuacions realitzades en dies anteriors i posteriors als fets, així com fotografies de la inspecció realitzada el dia de l?accident.

23. Per ofici de la lletrada instructora de 10 de març de 2023, degudament notificat, es va enviar a la reclamant l?escrit de l?empresa, i li atorgava un nou termini de deu dies per a formular-hi al·legacions. En la mateixa data, es va comunicar un nou tràmit d?audiència a l?entitat asseguradora.

24. En data 31 de març de 2023, la lletrada instructora va emetre una proposta de resolució desestimatòria de la reclamació, atès que es considera que ha quedat acreditat que el bloc no va caure del talús, sinó del camí forestal situat damunt del talús de la carretera, és a dir, fora del domini públic viari i, per tant, fora de l?àmbit d?actuació (vigilància, conservació i manteniment) de l?Administració. En conseqüència, no es dona el requisit del nexe causal amb el funcionament dels serveis públics. Es valora subsidiàriament la reclamació per un import de 38.296,04 euros.

25. El 26 de juliol de 2023, la lletrada de l?Assessoria Jurídica de la Secretaria General del Departament de Territori, amb el vistiplau de l?advocada de la Generalitat, va fer seves les consideracions de la proposta de resolució i va informar desfavorablement sobre la reclamació presentada.

26. El 26 de setembre de 2023, va tenir entrada en aquesta Comissió Jurídica Assessora la petició de dictamen del secretari general del Departament de Territori, per delegació, d?acord amb la Resolució TER/285/2023, de 2 de febrer (DOGC de 7 de febrer de 2023).

27. El 28 de setembre de 2023, el Ple de la Comissió va admetre a tràmit la petició de dictamen i en va designar ponent.

FONAMENTS JURÍDICS

I. Objecte del Dictamen

Constitueix l?objecte d?aquest Dictamen la reclamació de responsabilitat patrimonial instada davant el Departament de Territori per la Sra. A pels danys i perjudicis soferts en l?accident de circulació que va patir l?any 2018 en una carretera, i que atribueix a la caiguda d?una roca que va impactar en el vehicle.

II. Intervenció de la Comissió Jurídica Assessora

La intervenció d?aquesta Comissió en l?expedient és preceptiva a l?empara del que disposen l?article 86.1 de la Llei 26/2010, de 3 d?agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya i l?article 8.3.a) de la Llei 5/2005, de 2 de maig, de la Comissió Jurídica Assessora, ja que la quantia de la reclamació de responsabilitat patrimonial sol·licitada, això és, 114.333,72 euros, ultrapassa el mínim de 50.000 euros fixat legalment.

De conformitat amb l?article 81.2, tercer apartat, de la Llei 39/2015, d?1 d?octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC), el dictamen de l?òrgan consultiu s?ha de pronunciar en aquest tipus de procediments sobre l?existència o no de relació de causalitat entre el funcionament del servei públic i la lesió produïda i, si escau, sobre la valoració del dany causat i la quantia i la manera de la indemnització d?acord amb els criteris establerts en la mateixa Llei.

III. Règim jurídic de la responsabilitat patrimonial de l?Administració

L?article 106.2 de la Constitució reconeix el dret dels particulars a ser indemnitzats per qualsevol lesió que pateixin en els seus béns i drets, com a conseqüència del funcionament dels serveis públics, llevat dels casos de força major.

El règim jurídic de la responsabilitat patrimonial de l?Administració pública per les lesions sofertes pels particulars en llurs béns i drets, com a conseqüència del funcionament dels serveis públics, es regula en els articles 81 a 87 de la Llei 26/2010; pel que fa als principis de la responsabilitat, en l?article 32 de la Llei 40/2015, d?1 d?octubre, de règim jurídic del sector públic (LRJSP), i, quant a la indemnització i el seu càlcul, en l?article 34 del mateix cos legal, i, pel que fa al procediment, en la Llei 39/2015, d?1 d?octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC), en els articles 65, 67, 81, 91 i 92 de la qual es preveuen diverses especialitats del procediment de responsabilitat patrimonial.

Aquesta normativa estableix quins són els requisits formals d?exercici i d?admissibilitat de l?acció, procedimentals, així com els elements materials necessaris perquè la petició prosperi i els perjudicats tinguin dret a ser indemnitzats. En aquest sentit, s?ha d?haver produït un dany efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat en relació amb una persona o un grup de persones. Cal, a més, que la lesió que es pateix sigui conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics, llevat dels casos de força major o de danys que el particular tingui el deure jurídic de suportar d?acord amb la llei.

IV. Consideracions de caràcter formal

IV.1. Legitimació activa

La legitimació activa s?ajusta a la normativa procedimental, ja que és la mateixa persona que va patir el dany qui interposa i signa la reclamació.

En l?expedient no consta acreditada la identitat de la reclamant, la qual cosa caldria esmenar abans de resoldre el procediment, per tal de verificar-ne tant la signatura com la voluntat de reclamar (dictàmens 112/2018, 189/2018 i 227/2018, entre d?altres).

IV.2. Competència per a instruir i resoldre el procediment

La competència per a instruir i resoldre correspon al Departament de Territori, en la mesura que es tracta d?una reclamació vinculada a un accident de circulació que s?ha produït en una carretera de titularitat de la Generalitat de Catalunya.

Pel que fa a l?òrgan competent per a resoldre, d?acord amb el que disposa l?article 12 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d?organització, procediment i règim jurídic de l?Administració de la Generalitat de Catalunya, correspon al conseller de Territori. Aquesta competència ha estat delegada en el secretari general del Departament per l?article 1.6 apartat c), de la Resolució TER/285/2023, de 2 de febrer, de delegació de competències de la persona titular del Departament de Territori en diversos òrgans del Departament.

IV.3. Conformació de l?expedient i tramitació del procediment

L?expedient administratiu ha de tenir format electrònic i ha d?estar conformat pel conjunt ordenat de documents i actuacions que serveixin d?antecedent i fonament de la resolució administrativa (article 70 de l?LPAC). Així mateix, ha d?estar foliat mitjançant un índex electrònic autenticat que en garanteixi la integritat (article 51 del Reglament d?actuació i funcionament del sector públic per mitjans electrònics ?RAFME?, aprovat pel Reial decret 203/2021, de 20 de març). D?altra banda, quan s?hagi de remetre l?expedient, s?ha d?enviar complet, foliat, autenticat i acompanyat d?un índex autenticat de tots els documents que contingui (article 70 de l?LPAC). L?expedient es pot remetre directament o a través d?un node d?interoperabilitat, de l?adreça electrònica o del localitzador que doni accés a l?expedient electrònic (article 63 del RAFME). Així ho ha recordat aquesta Comissió Jurídica Assessora, entre d?altres, en els recents dictàmens 171/2023 i 194/2023.

La finalitat dels criteris anteriors és proporcionar a l?Administració pública els elements necessaris per a adoptar la seva resolució d?acord amb tots els antecedents i fonaments. També garantir la integritat i immutabilitat de l?expedient i dels documents que el conformen. En darrera instància, els criteris que disposa la legislació persegueixen facilitar la recuperació de l?expedient i, per tant, el seu maneig i lectura.

En el supòsit objecte de dictamen, s?han facilitat els diversos fitxers informàtics que contenen la documentació de l?expedient, i s?incorpora un certificat de la lletrada instructora segons el qual els documents que l?integren reprodueixen fidelment la documentació original que consta en els arxius de la Direcció General d?Infraestructures de Mobilitat del Departament de Territori. Cal assenyalar, d?altra banda, que els documents estan numerats i ordenats cronològicament, precedits de l?índex corresponent (articles 46.2 de la Llei 26/2010 i 70.2 de l?LPAC), i que s?hi inclou l?acreditació de les notificacions efectuades (articles 56.2 de la Llei 26/2010 i 41.1.b), segon paràgraf, de l?LPAC).

La tramitació del procediment s?ha ajustat, en termes generals, a les previsions normatives que resulten d?aplicació, contingudes en la Llei 26/2010 i l?LPAC.

Un cop presentada la reclamació, es va comunicar a la reclamant l?inici del procediment i el nomenament d?instructora, i se la va informar del termini per a resoldre?l i del sentit del silenci administratiu (articles 21.4 de l?LPAC i 50.1.a) de la Llei 26/2010).

Els fets també es van posar en coneixement de la companyia asseguradora de l?Administració de la Generalitat (article 50.1.a) de la Llei 26/2010).

Es varen sol·licitar informes al Servei Territorial de Carreteres i a la Subdirecció General d?Explotació Viària, sobre diversos aspectes relacionats amb els fets objecte de reclamació, els quals consten incorporats a l?expedient (article 81.1 de l?LPAC).

Es va obrir un període de pràctica de prova, i es van admetre les proves documentals consistents en l?atestat corresponent de Mossos d?Esquadra i en la documentació de les diligències prèvies judicials practicades, que van ser aportades per la reclamant.

També es va sol·licitar informe a l?empresa contractista adjudicatària del contracte de conservació de la via on es va produir l?accident. Sobre això, cal referir que els serveis de manteniment i conservació de les vies molt sovint s?adjudiquen a empreses concessionàries o contractistes, i que aquestes, de conformitat amb l?article 196 de la Llei 9/2017, de 8 de nombre, de contractes del sector públic, per la qual es transposen a l?ordenament jurídic espanyol les directives del Parlament Europeu i el Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014, poden incórrer en responsabilitat pels danys causats a tercers com a conseqüència de l?execució del contracte.

Un cop conclosa la instrucció, es va notificar el tràmit de vista i d?audiència de l?expedient als interessats (articles 51.1 de la Llei 26/2010 i 82 de l?LPAC). Va formular-hi al·legacions l?entitat asseguradora i es va donar nou tràmit d?audiència a la reclamant.

Es va incorporar a l?expedient un nou informe de la Subdirecció General d?Explotació Viària i es va donar de nou tràmit d?audiència als interessats. Va formular-hi al·legacions l?empresa contractista adjudicatària del contracte de conservació de la via.

En vista de les al·legacions presentades per l?empresa, es va atorgar un nou termini per a formular-hi al·legacions a la reclamant i a l?entitat asseguradora. No hi consten al·legacions presentades.

Posteriorment, la instructora va emetre una proposta de resolució desestimatòria, per considerar que no es donava el requisit del nexe causal amb el funcionament del servei públic. La proposta inclou la valoració subsidiària dels danys reclamats (articles 81.2 i 91.2 de l?LPAC).

L?expedient clou amb l?informe jurídic preceptiu emès per la lletrada i l?advocada en cap de l?Assessoria Jurídica, d?acord amb l?article 4.1.m) de la Llei 7/1996, de 5 de juliol, d?organització dels serveis jurídics de l?Administració de la Generalitat de Catalunya, que conclou que s?ha de desestimar la reclamació.

IV.4. Temporalitat del procediment

El termini màxim per a resoldre expressament i notificar aquesta resolució en els procediments de responsabilitat patrimonial és de sis mesos des que es va iniciar el procediment (article 21.2 de l?LPAC), ultrapassat el qual els interessats poden entendre ?que la resolució és contrària a la indemnització del particular? (article 91.3 de l?LPAC).

Aquest termini s?ha de comptar, en el cas dels procediments iniciats a sol·licitud d?interessat, des de la data en què la sol·licitud hagi tingut entrada en el registre electrònic de l?Administració o organisme competent per a tramitar-la (article 21.3 de l?LPAC).

El termini màxim es pot suspendre quan ?[?] se sol·licitin informes preceptius a un òrgan de la mateixa Administració o d?una de diferent, pel temps que transcorri entre la petició, que s?ha de comunicar als interessats, i la recepció de l?informe, que també se?ls ha de comunicar. Aquest termini de suspensió no pot excedir en cap cas els tres mesos. En cas de no rebre?s l?informe en el termini indicat, el procediment prossegueix? (article 22.1.d) de l?LPAC).

Transcorregut el termini sense que s?hagi dictat i notificat resolució expressa, en els procediments de responsabilitat patrimonial, ?es pot entendre que la resolució és contrària a la indemnització? (article 91.3 de l?LPAC), és a dir, es produeixen els efectes del silenci administratiu negatiu. Aquesta desestimació presumpta ?té els únics efectes de permetre als interessats interposar el recurs administratiu o contenciós administratiu que sigui procedent? (article 24.2 de l?LPAC).

Malgrat la producció del silenci administratiu, l?Administració conserva l?obligació de resoldre expressament i notificar (articles 21.1, 24.1 i 24.3 de l?LPAC). En els casos de desestimació per silenci administratiu, ?[?] la resolució expressa posterior al venciment del termini l?ha d?adoptar l?Administració sense cap vinculació al sentit del silenci? (article 24.3.b) de l?LPAC).

En el present cas, la reclamació de responsabilitat patrimonial es va presentar mitjançant un escrit registrat al Departament de Territori en data 17 de febrer de 2020, i la petició de dictamen ha tingut entrada en aquest òrgan consultiu el 26 de setembre de 2023.

Es constata, doncs, que s?ha ultrapassat el termini de sis mesos previst legalment per a resoldre el procediment i notificar-ne la resolució que li ha de posar fi, amb els efectes esmentats. En aquest sentit, consta en l?expedient que, davant la desestimació per silenci, la reclamant ha interposat el recurs contenciós administratiu corresponent en data 30 de desembre de 2021.

Aquest retard no s?avé amb el dret a una bona administració, reconegut, entre altres normes, en l?article 30 de l?Estatut d?autonomia de Catalunya i en l?article 22 de la Llei 26/2010, el qual inclou com un dels drets de la ciutadania el d?obtenir una resolució expressa i una notificació dins del termini establert legalment (Dictamen 112/2022).

V. Tempestivitat de la reclamació

D?acord amb l?article 67.1 de l?LPAC, el dret a reclamar prescriu al cap d?un any d?haver-se produït el fet o l?acte que motivi la indemnització, o de manifestar-se?n l?efecte lesiu, i per al supòsit de danys físics o psíquics el dies a quo és el del guariment o el de la determinació de l?abast de les seqüeles.

En el present cas, l?accident va tenir lloc el X de juny de 2018 i la reclamació es va presentar per correu postal certificat el 13 de febrer de 2020. No obstant això, cal tenir en compte la documentació mèdica aportada per la reclamant arran de les lesions patides. Hi consten dos comunicats d?incapacitat temporal. Un primer comunicat amb data de baixa el X de juliol de 2018 i data d?alta el X de febrer de 2019, i un segon comunicat de baixa de recaiguda del procés inicial de data X de març de 2019, i data d?alta el X de maig de 2019. A partir d?aquesta darrera data, i d?acord amb l?informe pericial que aporta la reclamant, es determina el guariment amb diverses seqüeles. Per tant, la reclamació és tempestiva, ja que es va presentar abans d?esgotar-se l?any des de la darrera alta mèdica.

VI. Consideracions sobre el fons de la qüestió

VI.1. Descripció de l?accident

La descripció de l?accident de la reclamant resulta del full de comunicació al jutjat de l?accident mortal de trànsit del conductor que circulava en el primer vehicle afectat per l?impacte, realitzada per Mossos d?Esquadra, que figura en l?expedient:

?Roca caiguda d?un talús, ubicat al marge dret de la via, que s?introdueix, a través del vidre davanter, dins l?habitacle d?un vehicle turisme [...], impactant contra el seu conductor. Seguidament, aquesta roca surt projectada per la finestra lateral esquerra d?aquest vehicle [...] i s?introdueix de nou, a través del vidre davanter, a l?interior d?un altre vehicle turisme [...] ?que es trobava avançant al primer? impactant contra la usuària davantera dreta.?

L?accident va ocórrer el dia X de juny de 2018 a la carretera esmentada, quan els vehicles circulaven en sentit ascendent, en el punt quilomètric X (si bé els informes tècnics i la proposta de resolució concreten que va ser en el PK Y), a les 13,52 h. La roca tenia un pes de 24,650 kg, i tenia un diàmetre major de 30 cm, un diàmetre menor de 20 cm i un gruix de 20 cm (mida similar a una pilota de futbol).

Com a conseqüència de l?accident, va resultar mort el conductor del primer vehicle, i lesionada greument l?ocupant del segon vehicle, la qual ha presentat la reclamació.

VI.2. La posició de la part reclamant

La reclamant, de X anys en el moment dels fets, exposa que circulava en el seu vehicle per la carretera esmentada, juntament amb un familiar, que el conduïa, quan va patir l?accident anteriorment descrit.

La instant va ser traslladada a l?hospital, donada la gravetat de les lesions, consistents en diverses fractures facials, i amb risc de pèrdua d?un ull, i va ser intervinguda urgentment per a la seva reconstrucció facial mitjançant la col·locació de diverses plaques d?osteosíntesi. Va restar hospitalitzada fins al X de juliol de 2018, i ha estat en situació d?incapacitat laboral transitòria des del X de juliol fins al X de febrer de 2019, i des del X de març de 2019, per recaiguda, fins al X de maig de 2019. S?ha guarit de les lesions amb diverses seqüeles que requereixen tractament crònic.

Sol·licita una indemnització per un import de 114.333,72 euros, tenint en compte la seva edat, la naturalesa de les lesions, la seva situació prèvia, la necessitat d?assistència hospitalària, el perllongat període impeditiu laboral i la naturalesa i l?abast de les seqüeles. La reclamant aporta un informe mèdic pericial, emès per un especialista en valoració del dany corporal, per tal de fonamentar la quantificació de la indemnització.

Considera que es donen els requisits per a estimar la responsabilitat del Departament de Territori atès que, com a titular de la via, és el responsable del seu manteniment i vigilància, singularment en aquells trams en què, com és el cas, existeixen diverses zones de perill en les quals s?han produït reiteradament episodis d?esllavissaments amb danys materials i personals. I, tot i que el Departament era coneixedor d?aquesta perillositat, no va adoptar les mesures corresponents per a evitar el risc. En el moment de l?accident és cert que existia una malla metàl·lica sobre el talús, però aquesta malla no arribava a tota l?alçada d?aquell. No existia cap element que impedís que qualsevol material, com ara una roca, provinent des d?un punt més elevat d?on s?ancorava l?inici de la malla, pogués passar per sobre i caure a la via, com així va succeir. Considera, així, que la caiguda de la roca a la calçada va venir propiciada per la manca de previsió i diligència de l?Administració, obligada a tenir cura del talús fins al límit de la seva alçada, adoptant les mesures de protecció pertinents per a evitar despreniments, els quals constitueixen fets previsibles i susceptibles d?evitar. Addueix que el mes de maig del mateix any s?havia produït una esllavissada en el punt quilomètric Z de la mateixa via, i que el mes de juliol del 2014, ja se n?havia produït una altra.

Així mateix, addueix que no es dona força major, atès que posteriorment el Departament va decidir una actuació en la zona consistent a reforçar i estendre la malla existent fins al punt més elevat del talús, i disposar d?unes proteccions per sobre fins i tot del límit més alt del talús, per a evitar més caigudes de roques.

VI.3. Els actes d?instrucció

VI.3.1. Les diligències policials

La reclamant aporta l?atestat dels Mossos d?Esquadra com a prova documental, al qual s?adjunten fotografies i un croquis de l?accident. D?entre les consideracions que s?hi inclouen, cal destacar les següents:

a) Ha estat impossible localitzar el punt exacte des d?on es va desprendre la roca. El terreny del talús on succeeixen els fets presenta una façana força vertical amb una alçada mitjana d?aproximadament uns 15-20 metres fins a la capçalera on s?estableix l?ancoratge d?una malla metàl·lica de protecció d?esllavissades del tipus ?malla penjada?, que no presenta forats visibles (únicament s?observa un forat ubicat a una alçada molt baixa i es descarta que aquesta sigui la via d?entrada de la roca a la calçada). A partir d?aquest punt, el terreny també presenta una topografia ascendent, però més suavitzada. Les roques observades en la paret del talús no presenten restes de molsa. Únicament presenten restes de molsa les localitzades a la part superior del talús. No tota la zona dels fets es troba protegida per la malla. Existeix una zona d?una amplada de 45,70 metres, on manca l?esmentada protecció. Aquesta zona se situa entre els punts quilomètrics H i X. En aquest sentit, i atenent les localitzacions de les restes observades, es considera que la caiguda de la roca s?ubica dins la zona mallada i sempre abans d?arribar a la zona desprotegida.

b) Segons la inspecció visual realitzada el dia 1 de juliol (els Mossos van accedir a peu, a través d?una pista forestal, fins a la zona alta del talús), un cop s?arriba a la zona on presumiblement se situaria l?origen de la roca, s?observa que, des de la pista forestal fins al punt on es troba l?ancoratge superior de la malla de protecció del talús, hi ha una zona de terreny, en pendent, amb vegetació arbustiva i arbòria molt densa i pràcticament impenetrable, amb algun punt de menor densitat on sí que es pot arribar a peu de malla. En aquest punt de menor densitat s?observa l?ancoratge de la malla al terra amb varetes corbades tipus REA i no s?hi localitza cap forat per on hagi pogut precipitar-se la roca. Tot i això, en una cota de nivell superior a aquest ancoratge de la malla al terra, s?observen diferents rocs de morfologia, estructura, forma i dimensions similars a la roca caiguda. Aquestes roques es troben ben aposentades al terra, però en l?hipotètic cas que, per algun motiu, es desplacessin pendent avall, i no trobessin vegetació suficient per a aturar la seva inèrcia, rodolarien pel terreny passant per sobre de la malla de protecció fins a precipitar-se a la calçada. D?altra banda, a la zona propera a aquest punt, s?observen diferents zones on el substrat vegetal del sòl presenta marques de gratades d?animals salvatges i també petjades que probablement són de porc senglar.

c) Com a causa directa i principal de l?accident es refereix la caiguda d?una roca sobre uns vehicles que circulen per la calçada, la qual prové del talús protegit per una malla metàl·lica, on no s?observa cap forat compatible de ser l?origen de l?entrada de la roca a la via. Per aquest motiu es considera que aquest origen se situa a una alçada superior on s?inicia la protecció de la malla i que la roca rodola per sobre de la malla evitant així l?efecte d?aquest element protector. Cal esmentar que el tram on succeeix el fet es troba senyalitzat verticalment per un senyal del tipus P-26 (perill per esllavissades), però aquesta circumstància per si sola, malgrat informar els conductors de l?hipotètic perill, no elimina el risc del succés.

d) No es pot determinar la causa exacta del perquè cau la roca. Tot i així, es consideren diferents opcions, amb un major o menor grau de possibilitat, que són:

Opció 1. La roca cau per l?acció de l?aigua de pluja caiguda en dies anteriors. Es considera que l?existència de pluviometria caiguda sobre la zona en els dies previs pot afavorir la inestabilitat del terreny sobre el qual reposava la roca. Aquest fet, afegit al pendent de la zona, podria provocar que la roca rodolés pendent avall en el moment que la força exercida per la seva massa superés la resistència del terreny que la subjectava. Es considera aquesta causa com a possible.

Opció 2. La roca cau per alguna acció sobre ella d?algun animal salvatge del tipus porc senglar. Es considera aquesta causa com a possible, atès que hi ha empremtes d?animals ungulats (probablement porcs senglars) observades a la zona, i pot ser que gratant descalcin alguna roca, però, degut a l?hora en què succeeixen els fets, és poc probable que es tracti d?un porc senglar, atès que en aquesta hora aquests animals acostumen a estar amagats.

Opció 3. La roca cau per acció directa d?alguna persona. És una acció que es presenta com a possibilitat, però no es disposa de cap indici que la fonamenti. A més, és de difícil execució per la densa vegetació que existeix a la zona alta del talús. Per tant, es considera aquesta causa com a improbable, però no impossible.

VI.3.2. L?informe de l?enginyera tècnica d?Obres Públiques del Negociat de Conservació de la Xarxa Secundària, de 15 d?abril de 2021

D?aquest informe, cal destacar el següent:

a) La conservació del tram objecte d?informe en la data de la incidència es trobava inclosa en l?àmbit del contracte de ?Conservació d?obra civil senyalització vertical i barrera de seguretat als trams de carretera adscrits a l?àmbit [?]?, del qual era adjudicatària una empresa constructora.

b) El Parc de Conservació de Carreteres del municipi va rebre una comunicació telefònica a les 14.40 hores del dia X de juny de 2018 des del Centre de Control Viari de la Generalitat de Catalunya en què s?informava de la necessitat d?atendre un accident a la carretera, en el punt quilomètric assenyalat anteriorment. Arran d?aquesta comunicació es va activar l?Equip d?emergències del Parc de Conservació de Carreteres i un equip d?emergència l?empresa constructora per tal d?atendre la incidència.

c) Els recorreguts fets pel servei de vigilància i ajuda a la vialitat estan ressenyats en els comunicats de vigilància i ajuda a la vialitat que s?adjunten, i van tenir lloc els dies X de juny (de 6,30 h a 7,36 h), X de juny (de 6,18 h a 7,20 h) i X de juny de 2018 (de 6,15 h a 7,23 h), en tots dos sentits de circulació.

d) En el talús hi havia un tram amb malla galvanitzada de triple torsió que es trobava en bon estat de conservació; un voral de 0,90 metres; una cuneta de formigó d?1,40 metres, i senyalització vertical d?avís de perill d?esllavissades al PK Z, marge esquerre.

VI.3.3. L?informe de la responsable del sistema de gestió d?actius geotècnics, de 22 de febrer de 2022

En aquest informe, s?hi exposa que:

a) L?equip de guàrdia va arribar a les 15:00 h al lloc dels fets i es va comprovar que no era un despreniment. Era una pedra que havia caigut del vessant superior al talús impactant contra un vehicle que circulava per la carretera en sentit ascendent.

b) A la zona dels fets es va desplaçar un equip especialista en treballs verticals per a verificar que no hi haguessin més pedres perilloses per caure i identificar des d?on havia caigut la pedra. Aquest equip va fer el sanejament d?algunes pedres que es veien més perilloses. Però aquestes estaven retingudes per la malla. No es va trobar cap lloc per on hagués caigut la pedra, des de la cara del talús, travessant la malla de triple torsió. En el talús hi havia un tram amb malla galvanitzada de triple torsió, ben instal·lada i en bon estat de conservació. En el tram superior de la vessant, fora del domini públic, no hi havia cap tipus de protecció.

c) Al lloc del succés es va desplaçar un geòleg de l?Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), que va donar la conformitat per a poder restablir el trànsit a la carretera. A data 1 de juliol de 2018, es va realitzar la inspecció bàsica segons el Sistema de Gestió d?Actius Geotècnics per un tècnic especialista de la Direcció General d?Infraestructures de Mobilitat (DGIM). Durant la inspecció no s?aconsegueix detectar la zona de sortida del bloc que va provocar l?accident a la cara del talús.

d) Atesa la importància de la incidència i segons la Instrucció DGIM/3/2018, sobre la gestió d?incidències per despreniments i esllavissades, es reclama la presència de l?inspector de vessant, i realitza una inspecció de la zona. L?informe resultant (nota tècnica de 10 de juliol de 2018, que s?adjunta) conclou que no s?ha pogut determinar el punt de sortida del bloc ni el factor desencadenant de la seva caiguda; i que la malla de triple torsió existent actua amb la subjecció de blocs ja esllavissats, per a evitar que arribin a la carretera.

e) Així mateix, en data 11 de juliol de 2018, en una comissaria dels Mossos d?Esquadra es va inspeccionar el bloc i es va concloure (nota tècnica de 13 de juliol de 2018, que s?adjunta) que es tracta d?un bloc arrodonit, que ha patit erosió, el que fa pensar que segurament respon a un còdol de riu, de les terrasses al·luvials del Llobregat, de l?Holocè; que aquest bloc, segons les coloracions i restes de molsa i líquens, ha estat en posició horitzontal durant molt de temps i a l?ombra; i que s?han trobat blocs semblants al camí superior de la coronació del desmunt, el camí de servei de la línia d?alta tensió, de titularitat privada, segons dades del Cadastre.

f) Atès que es considera que el bloc que ha provocat l?accident prové d?una zona fora de l?àmbit de titularitat de la Generalitat i per tant de la conservació, manteniment i explotació de la xarxa de carreteres, se sol·licita a l?ICGC, com a ens expert en riscos geològics, l?estudi i l?avaluació del talús i vessant objecte d?informe, que dona lloc al document d?anàlisi de trajectòries de març de 2019, que s?adjunta. Planteja tres possibles casos o hipòtesis:

Cas 1: Un bloc sortit de la zona superior del talús arribaria a la calçada amb una probabilitat molt alta, sempre que no hi hagués malla de protecció. Atès que aquesta sí que existeix, ben instal·lada i en bon estat de conservació, es descarta aquesta hipòtesi.

Cas 2: Un cop reproduïdes les trajectòries hipotètiques, fent caure un bloc des de la vessant superior del talús, es conclou que la probabilitat d?arribada d?un bloc a la calçada és molt baixa.

Cas 3: Aquesta hipòtesi considera que el bloc provingui de la part alta d?aquest vessant proper, corresponent al camí forestal. Des d?aquí, només seria possible que el bloc rodolés fins a l?escarpament del talús amb una empenta inicial considerable, ja fos per causes antròpiques o per moviment de fauna salvatge. La probabilitat d?arribada d?un bloc, amb aquest origen i circumstàncies, es considera amb una probabilitat baixa.

Així, conclou que la sortida del bloc no és possible des de la cara talús de la carretera; i que els orígens de sortida més probables són fora de l?àmbit de conservació de la carretera i per tant de l?actuació de la DGIM.

g) Un cop fetes les inspeccions del tram de la carretera, es decideix reforçar les mesures d?estabilització instal·lades amb l?Obra d?emergència ?Estabilització del talús a la [carretera], PK [?]?, executada entre setembre i octubre del mateix any. El reforç d?aquestes mesures respon a la necessitat de minvar l?alarma social que es va generar en aquelles dates i generar un clima de confiança amb el territori.

h) Finalment, la responsable exposa les conclusions de l?informe. Després de les diferents inspeccions visuals dels equips de conservació, els inspectors de la DGIM, l?inspector de vessant i el tècnics especialistes de l?ICGC, es constata que el bloc no pot haver arribat del talús en desmunt de la carretera, atès que no es troba cap forat, esquinçada o trencament de la malla de triple torsió que protegeix la cara del talús; i que, per les característiques del bloc, els estudis i models de caigudes realitzats, s?interpreta com a origen més probable el camí forestal de la zona superior a la coronació del talús, fora de l?àmbit de conservació de la DGIM.

VI.3.4. L?informe complementari de la responsable del sistema de gestió d?Actius Geotècnics, de data 21 d?abril de 2022

En aquest informe es fa constar que, en relació amb els antecedents de les incidències per despreniments i esllavissades, cal esmentar que aquestes han estat tres, des del X de gener de 2014 fins al X de juny de 2018, sense incloure la de l?accident mortal de juny de 2018, i són les següents: el X de setembre de 2014, consistent en pedres a la via per causa de despreniments; el X de setembre de 2016, consistent en una pedra per causa de despreniment; i el X de gener de 2018, consistent en pedres a la via per causa d?esllavissades. Cap de les incidències varen provocar accidents de trànsit ni danys a tercers.

La incidència del X de juny de 2018 es va produir al PK Y, a uns 165 metres de distància de les incidències esmentades. La diferència de més de 100 metres entre les ubicacions entre incidències fa que, pel que fa a les condicions geològiques, geomètriques i geotècniques dels talussos, la causa no pugui ser correlacionable.

Pel que fa al possible coneixement, detecció, avaluació i actuació de l?esdeveniment que va produir l?accident mortal de juny de 2018 per part de la DGIM, es refereix que els antecedents per incidències d?esllavissades i despreniments a la zona no indicaven en cap cas la possibilitat d?arribada a la calçada de la carretera de material provinent de la vessant; que el fenomen de caiguda de bloc i impacte contra un vehicle en moviment en aquest tram, i segons els estudis dels especialistes, és d?1 entre 100.000; i que l?origen del bloc es trobava fora de l?àmbit de conservació de la carretera, i per tant d?inspecció i actuació.

VI.3.5. Informe del cap del Servei Territorial de Carreteres de data 1 de juliol de 2022

Aquest informe va ser requerit en via contenciosa administrativa i es va emetre en relació amb les actuacions realitzades en l?obra d?emergència: ?Obra d?emergència d?estabilització dels talús de la [carretera] PK [?].? A l?informe s?adjunta el detall de les actuacions que es van realitzar en l?àmbit de l?obra esmentada, on es pot veure que es va instal·lar una malla amb solució de capçalera elevada per a recollir blocs provinents del camí. S?hi adjunten el detall i les fotografies de les actuacions executades, l?acta de recepció de les obres i projecte d?obra executada, així com la proposta i la resolució d?aprovació de l?obra d?emergència.

VI.3.6. Les consideracions de la responsable del Sistema de Gestió d?Actius Geotècnics, de data 10 de novembre de 2022

Aquestes consideracions es realitzen en relació amb l?informe pericial, consistent en un estudi geològic i geotècnic d?estabilitat del talús, aportat per la reclamant en via contenciosa administrativa.

Les conclusions de l?estudi pericial de part indicaven que el talús objecte d?estudi és inestable; se situa en un massís rocós classificat com de ?classe dolenta?, d?acord amb les classificacions geomecàniques; presenta una susceptibilitat i perillositat alta; s?hi donen i s?hi han donat processos geològics actius, principalment despreniments amb caiguda de blocs de roca que afecten la carretera, per la qual cosa hi ha risc geològic, i no es pot considerar la caiguda d?un bloc de roca com un fet inusual en aquest zona, tot el contrari, la dinàmica geològica actual és la de processos d?inestabilitat de vessant. El risc queda reduït per la presència d?una xarxa de malla protectora, però la seva discontinuïtat vertical i horitzontal no és suficient per a evitar els citats processos de despreniment, en no haver-hi elements de contenció ni drenatges en la zona de capçalera del talús. Les condicions d?inestabilitat, processos actius, classe de massís rocós, susceptibilitat i perillositat alta es podien haver determinat prèviament, per la qual cosa s?haurien d?haver adoptat mesures, en fase de manteniment i condicionament de la via, per a millorar l?estabilitat del talús, disminuir la perillositat i reduir el risc.

Les consideracions que s?efectuen respecte d?aquest informe pericial són les següents:

a) La DGIM sempre ha considerat en aquest sinistre, tenint en compte totes les inspeccions, informes i diagnosis realitzades fins a la data, que l?origen del bloc és el camí superior al talús de la carretera És a dir, fora del domini públic viari i per tant, fora de l?àmbit d?actuació de l?Administració. L?informe pericial de part en tot moment fa referència (estudis, descripcions, inspeccions, etc...) al talús en desmunt de la carretera, element des d?on ja s?ha descartat que sigui l?origen del bloc.

b) L?informe pericial esmenta l?absència de malles protectores a la zona (PK H): cal dir que a la secció de l?accident (Y) existien malles de triple torsió en bon estat de conservació i ben instal·lades, sense estrips o forats que indiquessin que la sortida del bloc procedís de la cara del talús (documentat per tècnics DGIM, consultors externs, ICGC i Mossos d?Esquadra). La possibilitat que un bloc sortís de la cara del talús en desmunt de trams amb malla, per a impactar contra els vehicles segons les trajectòries estudiades, és físicament impossible.

c) En l?informe pericial, la determinació de la zona del talús com un risc natural, amb una susceptibilitat i perillositat alta no està desenvolupada ni argumentada. La metodologia emprada no és la més adequada. Aquesta avaluació del risc geològic de la zona va ser estudiada en detall per l?ICGC i es va considerar com a molt baixa.

d) Pel que fa a l?origen de la sortida del bloc, cal dir que els Mossos d?Esquadra no van detectar la zona de sortida i que les zones d?origen detectades a l?informe pericial de part no poden correspondre a les de l?accident, perquè són molt allunyades a les de la zona determinada com a secció on es va produir, i els blocs (estudiats per MMEE, geòlegs, etc...) no corresponen a les unitats litològiques descrites, ni a les marques de molsa, ni a les marques d?ubicació en posició vertical, exposades a l?informe. En relació amb les seves unitats litològiques descrites afirma que coincideixen amb les del talús. Els informes i dades dels especialistes de la DGIM corroboren que el bloc no correspon a la cara del talús.

e) Altrament, no es posa en dubte que les malles es trobaven en bon estat de conservació i que l?origen del bloc pugui ser del camí superior. Així mateix, sobre el desencadenant de la caiguda del bloc, provinent del camí superior, els Mossos esmenten la pluja (consta que el dia X de juny hi havia activat segons l?INUNCAT), l?activitat d?animals salvatges, l?acció humana, etc., i en l?informe es reafirma aquest argument i es reforça amb d?altres causes, com el moviment sísmic, pas de vehicles, pas de persones, etc.

VI.4. Les al·legacions de la companyia asseguradora

La companyia asseguradora de l?Administració considera que, atenent els informes pericials i l?atestat dels Mossos d?Esquadra que consten en l?expedient, no es dona el requisit del nexe causal amb el funcionament dels serveis públics, ja que no s?ha acreditat cap element de l?àmbit de titularitat de la Generalitat, i, per tant, de conservació, manteniment i explotació de la xarxa de carreteres, que pogués ser la causa d?un despreniment de la roca que va provocar l?accident.

Considera, en definitiva, que tots aquells elements de titularitat i responsabilitat de manteniment de la Generalitat han estat degudament analitzats i se n?ha confirmat el seu estat correcte.

Com a valoració subsidiària de la reclamació, es quantifica una indemnització per import de 38.296,04 euros.

VI.5. Les al·legacions de l?empresa encarregada de la conservació de la via

En les al·legacions presentades per l?empresa, aquesta exposa que el dia de l?accident no es trobava de guàrdia, ja que aquella setmana corresponia als treballadors de la Generalitat. Després de tenir coneixement de l?accident, els treballadors de l?empresa es van desplaçar al lloc dels fets, i es va confeccionar un informe que conclou que des del PK J fins al PK Z de la carretera, en el marge dret, existeixen talussos de diferents alçades. En el PK H existia un senyal d?advertència de perill de despreniments en sentit ascendent, i en el PK Z en sentit descendent; i en el punt exacte de l?accident, en el PK X, hi havia un talús amb una malla de triple torsió.

Altrament, i sobre la base de l?informe de la responsable del sistema de gestió d?actius geotècnics, conforme al qual les malles estaven en correcte estat, i sobre la base de l?atestat dels Mossos, conforme al qual no es pot determinar la causa exacta per la qual va caure la roca, es considera acreditat que no existeix cap tipus de responsabilitat de l?Administració ni de l?empresa contractada.

VI.6. La proposta de resolució

La proposta és desestimatòria de la reclamació presentada, sobre la base de les consideracions següents:

a) De conformitat amb les diligències instruïdes pels Mossos d?Esquadra i la resta d?inspeccions, informes i diagnosis que es van realitzar arran de l?accident, ha quedat acreditat que el bloc no va caure del talús, sinó del camí forestal situat damunt d?aquest. És a dir, fora del domini públic viari i per tant, fora de l?àmbit d?actuació (vigilància, conservació i manteniment) de l?Administració.

b) Tot i les inspeccions i anàlisis realitzats, no s?ha identificat la causa o mecanisme de l?accident que fa possible que el bloc de pedra o còdol provinent del camí forestal caigués des d?aquest fins a la carretera. La manca d?identificació de la causa trenca la relació de causalitat i situa la mecànica de l?accident en un fet imprevisible i inevitable o, com a mínim, d?etiologia desconeguda i, en conseqüència, no es pot imputar a l?Administració no haver donat compliment al deure de conservació i manteniment de la via.

c) No es tenia constància de cap accident o incident previ que tingués el seu origen en el material (còdols) existent en el camí forestal. Les incidències de les quals es tenien constància corresponen a despreniments de pedres provinents dels talussos, però no dels camins superiors. Per tant, no es tenia coneixement que algun element del camí forestal suposés un risc imminent per a la via. En cas contrari, l?Administració hauria adoptat les mesures pertinents per a garantir la seguretat viària, tal com va fer pel que fa al talús, que disposava de la corresponent malla protectora, berma i senyalització. Ultra això, les incidències prèvies per despreniments de pedres provinents dels talussos de les quals es tenia coneixement, que eren únicament tres, i no havien causat cap accident, per la seva ubicació, tampoc no es poden correlacionar amb la de l?accident. D?altra banda, la reclamant refereix una incidència produïda el mes de maig de 2018. Aquesta incidència té lloc en el PK Z, per tant, a més d?1 quilòmetre del lloc del sinistre. També addueix una incidència del mes de juliol de 2014, i no s?especifica el punt quilomètric on va ocórrer, però en tot cas, aquesta incidència, tal com consta en el recull de premsa aportat, no va produir afectacions a la via, atès que els despreniments van ser retinguts pels sistemes de contenció instal·lats per l?Administració.

d) Ha quedat acreditat el compliment per part de l?Administració dels estàndards de vigilància, conservació i manteniment de la via, així com de les mesures adients per tal d?evitar-hi la caiguda de pedres. La carretera on va ocórrer l?accident es troba en bon estat de conservació, i la inspeccionen diàriament els equips de vigilància i ajuda a la vialitat. Altrament, en el punt del sinistre, el talús es troba protegit per una malla de triple torsió, que el dia de l?accident es trobava en correcte estat de conservació i manteniment, sense que en les inspeccions realitzades s?hi detectés cap forat per on hagués pogut sortir la pedra. D?altra banda, la DGIM disposa d?una instrucció específica on s?estableix el procediment de gestió d?incidències per despreniments o esllavissades, dins del Sistema de Gestió de Talussos per a la xarxa de carreteres de titularitat de la Generalitat de Catalunya. Consta també a l?expedient que, dos dies abans del sinistre, la Generalitat havia activat el pla INUNCAT, a causa de les fortes pluges caigudes a la zona els dies anteriors.

e) Pel que fa a l?obra d?emergència executada amb posterioritat a l?accident, tot i que es va tractar d?un fet absolutament imprevisible i que no s?havia produït amb anterioritat, atès que la pedra no va provenir del talús ni de cap element de la carretera, es va considerar que, com a administradors d?aquesta i coneixedors de la nova amenaça envers la seguretat viària, calia realitzar una actuació per a evitar la repetició accidents d?aquesta naturalesa, per tal de protegir la carretera del material provinent de fora de l?àmbit de conservació de la carretera, tot i tractar-se d?un espai que no és competència de la Generalitat. Per tant, com es pot veure en el detall de l?obra aportat a l?expedient, les úniques actuacions que es van dur a terme en el talús ubicat al lloc dels fets van ser les necessàries per a la instal·lació d?una capçalera elevada per a la recollida de blocs provinents del camí, tot i tractar-se d?un espai que no és competència de l?Administració. També es va considerar adient instal·lar malla de protecció en altres punts de la carretera on no n?hi havia, amb efectes preventius.

f) Les conclusions de l?informe pericial aportat per la reclamant no desvirtuen les circumstàncies de l?accident exposades i acreditades en l?expedient, d?acord amb les consideracions efectuades per part de la responsable del Sistema de Gestió d?Actius Geotècnics.

En conseqüència, cal considerar la inexistència de nexe causal entre el resultat lesiu produït i l?actuació de l?Administració en el manteniment del servei públic de carreteres.

Subsidiàriament, es quantifica la indemnització per un import de 38.296,04 euros, d?acord amb la valoració aportada per l?entitat asseguradora.

VII. El parer de la Comissió Jurídica Assessora

VII.1. El dany

En l?expedient sotmès a dictamen, s?acredita l?existència d?un dany real, efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat en relació amb la persona de la reclamant, en els termes previstos en l?article 81 de la Llei 26/2010 i en l?article 32.2 de l?LRJSP. No hi ha dubte que la reclamant ha patit un dany, atès que ha aportat la documentació mèdica que així ho acredita, pel qual va ser hospitalitzada i intervinguda quirúrgicament i pel qual presenta seqüeles. Així mateix, va causar baixa mèdica per incapacitat temporal durant un llarg període de temps.

No obstant això, perquè sigui procedent apreciar la responsabilitat patrimonial de l?Administració no és suficient constatar l?existència d?un dany. És necessari, a més, que aquest dany sigui conseqüència del funcionament normal o anormal del servei públic, és a dir, que hi hagi una relació de causalitat entre el dany patit i el funcionament del servei públic; i, així mateix, que la persona perjudicada no tingui el deure de suportar el dany.

VII.2. La relació de causalitat i l?antijuridicitat

De la descripció dels fets objecte de dictamen i, en concret, de la dinàmica de l?accident, es pot concloure que la reclamant va patir un dany com a conseqüència de la caiguda d?una roca que, després d?impactar amb un altre vehicle, es va introduir per la finestra esquerra del vehicle en el qual es trobava ella, quan estava avançant el primer vehicle. No s?ha al·legat que la conducció fos imprudent i s?ha provat que no es va infringir cap norma del codi de circulació.

Atès que l?accident va tenir lloc en una carretera de titularitat de la Generalitat escau tenir en compte el marc normatiu que regula les condicions de prestació del servei públic en el qual s?enquadra el supòsit objecte de dictamen.

D?acord amb l?article 57.1 del Reial decret legislatiu 6/2015, de 30 d?octubre, pel qual s?aprova el text refós de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària, ?Correspon al titular de la via la responsabilitat de mantenir-la en les millors condicions possibles de seguretat per a la circulació, i d?instal·lar-hi i conservar-hi els senyals i les marques viàries adequades?.

Per la seva banda, l?article 31.1 del Decret legislatiu 2/2009, de 25 d?agost, pel qual s?aprova el text refós de la Llei de carreteres, disposa que:

?L?explotació de la carretera comprèn les operacions de conservació i manteniment, i les actuacions dirigides a la defensa de la via i a millorar-ne l?ús, incloses les actuacions referents a senyalització, ordenació d?accessos i ús de les zones de domini públic, de servitud i d?afectació, i també les adreçades a assegurar la integració de la via en el seu entorn i, especialment, el compliment de les mesures correctores establertes.?

Finalment, l?article 45.3 del Decret 293/2003, de 18 de novembre, pel qual s?aprova el Reglament general de carreteres, assenyala que:

?Les operacions de conservació i manteniment inclouen totes les actuacions necessàries per a la preservació, en el millor estat possible, del patrimoni viari. També s?inclouen les actuacions encaminades a facilitar la seva utilització en correctes condicions de seguretat, fluïdesa i comoditat.?

Es pot afirmar, doncs, que la Generalitat, com a titular de la via on va succeir l?accident, és la responsable del seu manteniment i conservació en les millors mesures de seguretat possible.

Aquesta obligació és particularment exigible en trams de carretera en què s?hagin produït d?una manera reiterada accidents causats per esllavissades o despreniments, com s?indicava en el Dictamen 8/1988:

?[?] la zona on es produïren els fets té unes característiques de perillositat que es concreten en una certa reiteració d?incidències semblants. Això comporta que el funcionament del servei públic exigeixi unes accions que, si no es donen, poden esdevenir omissions generatives de responsabilitat patrimonial de l?Administració [...].?

En termes semblants, en el Dictamen 203/2005 es posava de manifest que:

?[?] D?acord amb la doctrina d?aquest òrgan, recollida entre d?altres en els dictàmens 239/2002, 478/2002, 431/2003 i 480/2003, l?obligació de la conservació i el manteniment de les carreteres comporta, d?una manera inherent, el deure d?adoptar les mesures preventives adequades en cada cas per evitar la presència d?objectes que, eventualment, puguin dificultar el trànsit i posar en perill la seguretat de les persones, com ara els despreniments de pedres sobre la calçada [i que], en aquest darrer supòsit, els serveis públics han d?extremar les mesures de seguretat i han d?anar més enllà de les que es duen a terme d?una manera quotidiana o diària [...].?

En el Dictamen 334/2004 palesava que no constava en l?expedient que, amb caràcter preventiu, l?Administració interessada hagués adoptat amb la deguda diligència les mesures de seguretat adients, i per tal de donar compliment al deure que li pertoca de conservar i mantenir les carreteres en bon estat per a la circulació. En el Dictamen 204/2005 concloïa que es podia considerar suficientment provada l?existència d?un incompliment de l?Administració titular del servei de mantenir les vies en condicions de seguretat per al trànsit i de minimitzar els riscos, ja que no va adoptar cap mesura preventiva per a evitar els despreniments, ni tampoc consta l?existència de cap senyalització de perill de despreniments.

I en el Dictamen 208/2007 assenyalava que:

?No hi ha cap dubte raonable sobre el nexe causal parcial entre l?obligació de la Diputació [?] de mantenir la carretera en condicions adequades de seguretat per a la circulació de vehicles i els danys materials ocasionats al vehicle del reclamant que, en incomplir les dites obligacions, és responsable d?aquests danys.?

En vista d?aquests dictàmens, la Comissió Jurídica Assessora ha considerat que les administracions titulars de les vies de comunicació estan obligades a garantir la seguretat de les persones que les utilitzen, i són responsables dels danys materials i personals que es produeixin com a conseqüència de despreniments i esllavissades, si no han adoptat les mesures necessàries per a garantir-ne la seguretat.

Això no obstant, en el cas objecte del present Dictamen ha quedat acreditat que l?Administració titular de la carretera va adoptar les mesures pertinents per tal d?evitar els despreniments i les esllavissades, atès que va instal·lar una malla metàl·lica de protecció del talús, que es trobava en bon estat de conservació.

De les diligències i informes que figuren en l?expedient, queda acreditat que el terreny del talús on succeeixen els fets presenta una façana força vertical amb una alçada mitjana d?aproximadament uns 15-20 metres fins a la capçalera, on s?estableix l?ancoratge d?una malla metàl·lica de protecció d?esllavissades ben instal·lada i en bon estat de conservació.

Els diversos informes inclosos a l?expedient conclouen que, tot i que no s?ha pogut determinat el punt exacte de sortida del bloc ni el factor determinant de la caiguda, atesa la velocitat i la força de la caiguda, la roca causant del dany no provenia del talús. Altrament, que els Mossos d?Esquadra van observar en una cota de nivell superior a l?ancoratge de la malla, diferents rocs de morfologia, estructura, forma i dimensions similars a la roca caiguda, que es trobaven ben aposentats al terra. Fan constar que en l?hipotètic cas que, per algun motiu, es desplacessin pendent avall, i no trobessin vegetació suficient per a aturar la seva inèrcia, rodolarien pel terreny passant per sobre de la malla. Es considera, així, que l?origen del bloc se situa a una alçada superior a on s?inicia la protecció de la malla. Pel que fa al desencadenant de la caiguda del bloc, provinent del camí superior, els Mossos esmenten la pluja o l?activitat d?animals salvatges com a possibles, i l?acció humana com a improbable, però no impossible.

Per la seva banda, els informes tècnics que consten en l?expedient també consideren que el roc no pot provenir del vessant del talús, atesa l?existència de la malla de protecció en bon estat, i que prové de la part alta del vessant proper, superior al talús, corresponent al camí forestal, fora de l?àmbit de conservació de la carretera i de l?actuació de l?Administració i de l?empresa contractista. I, segons l?ICGC, des d?allà només resulta possible que el bloc rodoli amb una empenta inicial considerable per causes antròpiques o per moviment de fauna salvatge.

Cal assenyalar també que no hi havia antecedents d?esllavissades a la zona que indiquessin la possibilitat d?arribada a la calçada de la carretera de material provinent de la vessant. Es fa constar que el fenomen de caiguda de bloc i impacte contra un vehicle en moviment en aquest tram, i segons els estudis dels especialistes, és d?1 entre 100.000. Altrament, l?avaluació del risc geològic de la zona va ser estudiada en detall per l?ICGC i es va considerar com a molt baix.

D?altra banda, pel que fa a la vigilància de la carretera, s?acrediten els recorreguts fets pel servei de vigilància i ajuda a la vialitat mitjançant els comunicats corresponents, els dies 27, 28 i X de juny de 2018, en tots dos sentits de circulació, per tant, els dies anteriors a l?accident. Altrament, el tram disposava de senyalització de perill d?esllavissades, la qual cosa no exclou l?adopció de mesures de prevenció a aquest efecte, com era el cas.

Per tant, l?Administració va dur a terme totes les actuacions necessàries per a preservar la carretera, d?acord amb les previsions d?esllavissaments, adequades a la morfologia del terreny.

Pel que fa a l?obra d?emergència executada amb posterioritat a l?accident, s?evidencia que, com a conseqüència de l?accident, tot i considerar-se de fora de l?àmbit de conservació de la carretera i ser desconeguda la causa de l?accident, es va instal·lar una mesura especial consistent en una capçalera elevada a l?ancoratge de la malla protectora per a la recollida de blocs provinents del camí. Cal tenir en compte, sobre aquesta qüestió, que la Comissió té assentada la doctrina següent:

?El fet que l?Administració, en ocasió d?un accident i amb posterioritat a aquest, introdueixi més o noves mesures de seguretat no vol dir que això comporti necessàriament el reconeixement que les senyalitzacions o mesures preexistents a l?accident fossin insuficients, ja que, si això fos exacte, voldria dir que aquella conseqüència sempre seria possible, tota vegada que, qualsevol activitat o qualsevol lloc és generador d?alguna mena de risc. Aquesta interpretació ens portaria a un advertiment in crescendo que no seria conseqüència dels riscos objectius sinó de la irresponsabilitat dels usuaris? (dictàmens 189/2021 i 190/2021, entre molts altres).

Així, es posa de manifest en l?expedient que les conclusions de l?informe pericial aportat per la reclamant en via contenciosa administrativa decauen davant les circumstàncies de l?accident exposades i acreditades.

Per tant, cal considerar que l?Administració va adoptar les mesures preventives per a garantir la seguretat en cas de despreniments; en aquest sentit, existien malles de protecció d?una alçada considerable fins a la zona de bosc. No hi havia antecedents d?esllavissades que fessin preveure el fenomen que va succeir, aliè a l?actuació de l?Administració. Cal estimar que es va tractar d?un succés imprevist i imprevisible, i no es pot imputar a una manca de previsió o diligència de qui ha de vigilar el manteniment i conservació de la carretera, i tenir cura del talús.

Així, doncs, la reclamació no pot prosperar des de la perspectiva del criteri de causalitat, que exigeix acreditar el nexe causal necessari entre el funcionament del servei públic i els danys produïts, atès que l?Administració va donar compliment al deure de conservació i manteniment de la via, i la dinàmica de l?accident se situa en un fet imprevisible i d?etiologia desconeguda i, en conseqüència, no es donen els requisits per a apreciar la responsabilitat patrimonial de l?Administració.

CONCLUSIÓ

És procedent desestimar la reclamació de responsabilitat patrimonial instada davant el Departament de Territori per la Sra. A pels danys i perjudicis soferts en l?accident de circulació que va patir l?any 2018 en una carretera, i que atribueix a la caiguda d?una roca que va impactar en el vehicle.