Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 353/1997 del 30 de octubre del 1997

Cuestión

Reclamación de indemnización instada por el Sr. A por la rotura de un diente de su hijo en un centro público educativo

Contestacion

ANTECEDENTS DE FET

1. El dia 7 d'abril de 1997, durant l'hora d'esbarjo, un alumne de 8è d'EGB d'un centre públic educatiu, mentre jugava a futbol amb els seus companys, va caure i es va trencar una dent.

Aquests fets han estat corroborats mitjançant informes emesos per la directora del centre i per la professora encarregada de la vigilància de l'activitat.

2. En data 23 de juny de 1997 va tenir entrada a la Delegació Territorial d'Ensenyament un escrit de reclamació del Sr. A, pare del nen accidentat, en el qual sol·licitava una indemnització de 55.000 pessetes per les despeses derivades de l'accident. Acompanyava un informe-pressupost mèdic, un rebut acreditatiu de despeses mèdiques per un import de 10.000 pessetes, una còpia del permís de residència i un passaport.

3. El 16 d'abril de 1997 la Delegació Territorial va trametre a la secretaria general del Departament tota la documentació relativa a la reclamació formulada juntament amb l'informe del delegat territorial.

4. El 30 de juliol de 1997 el Servei de Recursos i Informes Jurídics de la secretaria general del Departament va proposar desestimar la reclamació formulada i, finalment, l'1 de setembre de 1997, va tenir entrada a aquesta Comissió Jurídica Assessora un escrit de petició de dictamen del conseller d'Ensenyament.

FONAMENTS JURÍDICS

I. La petició d'indemnització instada pel reclamant deriva, pel que fa a Catalunya, de l'article 87 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, que recull el principi de responsabilitat patrimonial consagrat en l'article 106.2 de la Constitució espanyola ?en els termes que estableixi la legislació vigent? i que avui es troben recollits en la Llei 30/1992, de 26 de novembre i al Reglament aprovat per Reial decret 429/1993, de 26 de març. D'acord amb la normativa esmentada, articles 139 i següents de l'esmentada Llei, per tal que l'acció de responsabilitat prosperi i el perjudicat tingui dret a ser indemnitzat, cal que s'hagi produït un dany real i efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat en relació amb una persona o grup de persones. A més, és necessari que l'esmentada lesió sigui conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics, en una relació directa, immediata i exclusiva de causa a efecte i sense intervenció estranya que influeixi en el nexe causal, alterant-lo. I, finalment, que no s'hagi esdevingut per causa de força major.

II. De l'anàlisi dels requisits formals de la reclamació objecte d'aquest dictamen es desprèn que el reclamant està legitimat per instar-la atès que, com a pare del nen perjudicat, en deté la representació legal com així ha acreditat documentalment.

Igualment és correcta la legitimació passiva de la Generalitat de Catalunya ja que és la titular del centre on es produïren els fets. A més, la reclamació s'ha interposat dins del termini legalment establert i, si bé s'ha adreçat a la direcció del centre, aquesta circumstància ha esta obviada per l'Administració activa, que ha remès les actuacions a l'òrgan competent.

Des d'un punt de vista procedimental, l'expedient de reclamació s'ha tramitat correctament i s'han observat els tràmits i actuacions que estableix l'Ordre de 16 d'octubre de 1991 que modifica la de 13 de novembre de 1989.

III. La realitat i efectivitat de la lesió dental al·lega da pel reclamant s'acredita suficientment a través dels informes emesos pel centre públic i de l'informe mèdic. Així mateix, es tracta d'un dany individualitzable, ja que consta a l'expedient que qui va patir l'accident va ser el fill de l'instant, i és també susceptible d'ésser valorat econòmicament com es desprèn de la factura que acompanya el reclamant.

IV. A més de l'anteriorment esmentat, per tal que el dany sigui indemnitzable és necessari també que sigui conseqüència del funcionament del servei públic i, en aquest sentit, cal que existeixi el necessari nexe causal entre l'activitat administrativa i el resultat lesiu.

En el supòsit sobre el qual es dictamina l'accident es va produir a les dependències escolars i durant l'hora d'esbarjo. Però, com ja ha manifestat aquesta Comissió en anteriors dictàmens, aquests motius no són suficients per generar responsabilitat administrativa, sinó que cal analitzar si el funcionament del servei públic ha estat o no la causa de la lesió patida en una relació directa, immediata i exclusiva. Dels informes tramesos es desprèn que la lesió dental es va produir mentre el menor estava jugant a pilota amb altres companys, va caure i com a conseqüència de la caiguda es va trencar una dent.

Ara bé, de l'expedient no es desprèn que l'Administració hagués provocat algun tipus de risc que fes perillar la integritat dels menors o que hagués incorregut en negligència o descurança en la seva custòdia. A més, en aquest supòsit queda molt clar que l'activitat d'esbarjo estava degudament vigilada per una professora del centre i, per tant, no es pot atribuir l'incident a una presumpta manca de vigilància.

Examinant la documentació tramesa s'arriba a la conclusió que la causa de la lesió patrimonial soferta per l'alumne no va ser el funcionament del servei educatiu durant l'hora d'esbarjo, sinó una actuació de la mateixa víctima que, segons es dedueix de l'expedient, va caure d'una forma totalment accidental. No ha existit, per tant, el necessari vincle causal entre l'actuació administrativa i el resultat lesiu, motiu pel qual no és procedent obligar a l'Administració a indemnitzar-lo.

CONCLUSIÓ

És procedent desestimar la reclamació d'indemnització instada pel Sr. A pel trencament d'una dent del seu fill en un centre públic educatiu.

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga