Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 338/2023 del 09 de noviembre del 2023

Cuestión

Reclamació de responsabilitat patrimonial instada davant un ajuntament per la Sra. A pels danys i perjudicis soferts en una caiguda en un carrer, i que atribueix a l'existència d'uns panots aixecats

Contestacion

La Comissió Jurídica Assessora, reunida el 9 de novembre de 2023, amb la presidència del Sr. Jaume Vernet i Llobet, actuant com a secretària la Sra. Cristina Figueras i Bosch, amb la participació de les Sres. i els Srs. Esther Arroyo i Amayuelas, Meritxell Barnola Sarri, Agustí Cerrillo i Martínez, Lluís Maria Corominas i Díaz, Judith Gifreu i Font, Francesc Homs i Molist, Albert Lamarca i Marquès, Marc Marsal i Ferret, Carles Mundó i Blanch, i Montserrat Peretó Garcia, i essent-ne ponent el Sr. Miquel Sàmper i Rodríguez, ha aprovat el Dictamen següent:

ANTECEDENTS DE FET

1. El 27 de desembre de 2021, la Sra. B, com a mandatària verbal i en nom d?una familiar, la Sra. A, va formular una reclamació de responsabilitat patrimonial davant un ajuntament pels danys i perjudicis soferts per la familiar en una caiguda en un carrer, i que atribueix a l?existència d?uns panots aixecats. Adjuntava documentació mèdica i un comunicat intern de la Policia Local sobre els fets, al qual s?annexaven fotografies, si bé no quantificava l?import objecte de reclamació.

2. Per un ofici notificat a la instant en data 10 de gener de 2022, li van comunicar la recepció de la sol·licitud, l?inici del procediment, el termini màxim per a resoldre?l i els efectes de la manca de resolució expressa.

3. En data 25 d?abril de 2022, la instant va presentar un escrit en el qual demanava conèixer en quin estat es trobava el procediment iniciat. Així mateix, en data 13 de maig de 2022 va presentar una instància en què adjuntava nous informes mèdics.

4. En data 17 d?octubre de 2022, l?accidentada va presentar un escrit en el qual es ratificava en la reclamació presentada per la familiar, i demanava que els perits mèdics de l?asseguradora de l?Administració la visitessin per tal de valorar el dany objecte de reclamació. Així mateix, mitjançant un nou escrit presentat el 24 de novembre de 2022, es reiterava en la sol·licitud efectuada en l?escrit anterior.

5. En data 22 de desembre de 2022, la lletrada instructora va determinar que era procedent instruir l?expedient corresponent i obrir un període de pràctica probatòria per un termini de 30 dies; que s?admetia tota la prova documental aportada per la reclamant, i que es desestimava la petició efectuada, atès que l?asseguradora valoraria sobre la base de la documentació mèdica aportada. Altrament, requeria a la reclamant, entre d?altres, la quantificació de la indemnització, la indicació del lloc de la caiguda i la declaració com a testimoni de la persona que l?acompanyava. Així mateix, determinava sol·licitar un informe sobre els fets a la Policia Local i als serveis municipals de manteniment. Aquesta diligència es va comunicar a la reclamant per un correu electrònic del mateix dia 22 de desembre de 2022.

6. En data 30 de desembre de 2022, la reclamant va presentar un escrit mitjançant el qual ratificava i reiterava tots els escrits i les peticions efectuats anteriorment, adjuntava una nova documentació mèdica, indicava el lloc de la caiguda, aportava acreditació de la identitat, així com la declaració escrita del testimoni.

7. Mitjançant un correu electrònic de data 1 de gener de 2023, la Policia Local va aportar un informe sobre els fets, en el qual s?indica que dos agents van observar una dona que havia caigut, i s?hi adjunten fotografies dels panots aixecats.

8. En data 19 de gener de 2023, l?arquitecte tècnic dels serveis municipals de l?Àrea de Política Territorial va emetre un informe segons el qual el lloc de la caiguda és la zona d?entrada i sortida d?un gual, on la vorera té 4 metres d?amplada, i la llargada del qual és de 18,5 metres, i no hi ha cap desnivell superior a 1,5 cm. Així mateix, s?hi indicava que el manteniment del gual en bon estat era responsabilitat del seu titular.

9. Per un informe tècnic de data 20 de gener de 2023, el tècnic d?Espai Públic va informar sobre les dades de la titularitat del gual esmentat.

10. Mitjançant un correu electrònic de 23 de gener de 2023, es va comunicar a la reclamant el tràmit de vista i audiència de l?expedient, i li va atorgar un termini de deu dies per a formular-hi al·legacions.

11. En data 2 de febrer de 2023, la reclamant va presentar-hi al·legacions, en les quals reiterava les manifestacions efectuades anteriorment i quantificava la indemnització per un import de 445.357,91 euros.

12. Per un correu electrònic de 9 de febrer de 2023, es va participar la reclamació a la companyia asseguradora de l?Administració, mitjançant la corredoria d?assegurances.

13. En data 13 de febrer de 2023, la lletrada instructora va donar trasllat de la documentació de l?expedient a l?empresa titular del gual, i li va atorgar un termini de deu dies hàbils per a presentar-hi al·legacions.

14. En data 1 de març de 2023, va presentar al·legacions l?empresa a la qual l?empresa titular del gual havia cedit la gestió de l?estació de servei, en què sol·licitava que la tinguessin per personada en el procediment i li donessin trasllat de l?expedient.

15. Mitjançant una diligència d?ordenació de 6 de març de 2023, la lletrada instructora va admetre l?escrit presentat per l?empresa i li va enviar una còpia de l?expedient i li va concedir un termini de deu dies per a formular-hi al·legacions.

16. En data 20 de març de 2023, l?empresa que gestionava l?estació de servei ubicada al gual va presentar-hi al·legacions, en les quals manifestava que es tractava d?un petit desperfecte en els panots perfectament superable si es prestava atenció en caminar, i que el responsable últim del manteniment de l?espai públic per on transiten les persones davant del gual és l?Administració municipal. Així mateix, es considerava desproporcionada la indemnització sol·licitada.

17. Per sengles correus electrònics de 23 de març de 2023, la lletrada instructora va donar trasllat de l?escrit presentat per l?empresa a la reclamant i a la companyia d?assegurances de l?Administració.

18. Mitjançant un escrit de 4 d?abril de 2023, la companyia asseguradora de l?Administració hi va formular al·legacions, en què considerava, sobre la base de l?informe de l?arquitecte tècnic que constava en l?expedient, que s?havia de desestimar la reclamació per manca de nexe causal entre el funcionament de l?Administració i les lesions sofertes per la reclamant. Així mateix, després de la visita mèdica efectuada a la reclamant, en un escrit de 27 d?abril de 2023 quantificava subsidiàriament la reclamació per un import de 122.503,74 euros.

19. Per un correu electrònic de data 5 de maig de 2023, es va donar trasllat a la reclamant de les al·legacions presentades per la companyia asseguradora.

20. Mitjançant un escrit de data 5 de maig de 2023, la reclamant reiterava les al·legacions anteriorment efectuades i es ratificava en la indemnització sol·licitada.

21. En data 22 de maig de 2023, la lletrada instructora va formular una proposta de resolució desestimatòria de la reclamació presentada, per manca de relació de causalitat entre els danys irrogats i el funcionament dels serveis públics municipals. Altrament, s?assumia la quantificació realitzada per l?asseguradora, i es valorava subsidiàriament la reclamació per un import de 122.503,74 euros.

22. Per un ofici de l?alcaldessa de 24 de maig de 2023, es va sol·licitar l?emissió del dictamen preceptiu de la Comissió Jurídica Assessora, i, per una providència de l?alcaldessa de la mateixa data, es va suspendre el termini de resolució del procediment fins que no s?emetés el dictamen, la qual cosa es va comunicar a la reclamant mitjançant un correu electrònic de 25 de maig de 2023.

23. El 8 de juny de 2023, va tenir entrada en el Departament de la Presidència la petició de l?Ajuntament de dictamen de la Comissió Jurídica Assessora.

24. El 29 de setembre de 2023, el tècnic de la Subdirecció General d?Assistència Jurídica i d?Innovació a l?Administració Local, amb el vistiplau del subdirector general, va emetre un informe favorable a trametre l?expedient a la Comissió Jurídica Assessora, una vegada analitzats els aspectes formals.

25. En data 4 d?octubre de 2023, va tenir entrada en aquesta Comissió Jurídica Assessora la petició de dictamen tramesa pel secretari de Governs Locals i de Relacions amb l?Aran, per delegació, d?acord amb la Resolució PRE/3588/2022, de 7 de novembre, de delegació de competències de la persona titular del Departament de la Presidència (DOGC núm. 8797, de 21 de novembre). A la petició s?adjuntava la documentació de l?expedient.

26. En la sessió de 5 d?octubre de 2023, el Ple de la Comissió Jurídica Assessora va admetre a tràmit la petició de dictamen i en va nomenar ponent.

FONAMENTS JURÍDICS

I. Objecte del Dictamen i intervenció de la Comissió Jurídica Assessora

Constitueix l?objecte del present Dictamen la reclamació de responsabilitat patrimonial instada davant un ajuntament per la Sra. A pels danys i perjudicis soferts en una caiguda en un carrer, i que atribueix a l?existència d?uns panots aixecats.

La intervenció de la Comissió Jurídica Assessora en aquest expedient resulta preceptiva, atès que la quantitat reclamada és de 445.357,91 euros, i es fa a l?empara del que disposen l?article 86 de la Llei 26/2010, de 3 d?agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, i l?article 8.3.a) de la Llei 5/2005, de 2 de maig, institucional d?aquest òrgan, que determina el caràcter preceptiu del dictamen en els expedients de reclamacions administratives de responsabilitat patrimonial la quantia de les quals sigui igual o superior als 50.000 euros mínims preceptius.

II. Règim jurídic aplicable a la responsabilitat patrimonial de l?Administració

L?article 174 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (TRLMRLC), aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d?abril, estableix que els ens locals responen directament dels danys i perjudicis causats als particulars en llurs béns i drets com a conseqüència del funcionament dels serveis públics, en els termes establerts en la legislació general sobre responsabilitat administrativa.

L?article 106.2 de la Constitució reconeix el dret dels particulars a ser indemnitzats per qualsevol lesió que pateixin en els seus béns i drets, com a conseqüència del funcionament dels serveis públics, llevat dels casos de força major. El règim jurídic de la responsabilitat patrimonial de l?Administració pública es regula en els articles 81 a 87 de la Llei 26/2010; pel que fa als principis de la responsabilitat, en l?article 32 de la Llei 40/2015, d?1 d?octubre, de règim jurídic del sector públic (LRJSP), i, quant a la indemnització i el seu càlcul, en l?article 34 del mateix cos legal, i, pel que fa al procediment, en la Llei 39/2015, d?1 d?octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC), en els articles 65, 67, 81, 91 i 92 de la qual es preveuen diverses especialitats del procediment de responsabilitat patrimonial.

Aquesta normativa estableix quins són els requisits formals d?exercici i d?admissibilitat de l?acció, procedimentals, així com els elements materials necessaris perquè la petició prosperi i els perjudicats tinguin dret a ser indemnitzats. En aquest sentit, s?ha d?haver produït un dany efectiu, avaluable econòmicament, individualitzat en relació amb una persona o un grup de persones, i que la persona perjudicada no tingui el deure jurídic de suportar. Cal, a més, que la lesió que es pateix s?insereixi i connecti causalment amb el funcionament dels serveis públics, i que no hi hagi intervingut cap causa de força major.

III. Consideracions de caràcter formal

III.1. Legitimació activa

La reclamació va ser presentada el dia 27 de desembre de 2021 per una familiar de la persona que va patir la caiguda. És la familiar qui signa la reclamació i, segons afirma, actua com a mandatària verbal en nom de l?accidentada. Per tant, no en queda acreditada la representació.

Posteriorment, en data 17 d?octubre de 2022, l?accidentada va presentar un escrit signat en el qual ratificava expressament la reclamació interposada per la familiar. L?Administració instructora li va requerir que aportés la documentació que n?acredités la identitat, cosa de la qual queda constància en l?expedient mitjançant la incorporació de la còpia del DNI de l?accidentada; així mateix, es va aportar una còpia del DNI de la familiar.

Amb aquest escrit i la presentació del DNI es pot donar per acreditada la voluntat de reclamar de la perjudicada, i es pot donar per bo l?escrit de reclamació presentat inicialment per la familiar. Així mateix, els escrits d?al·legacions presentats posteriorment a aquell escrit consten tots signats per la perjudicada.

III.2. Competència per a instruir i resoldre el procediment

La competència per a instruir el procediment correspon a l?Ajuntament, atès que la caiguda va succeir en una via d?aquest municipi i els ajuntaments tenen atribuïdes competències en matèria de pavimentació, conservació i manteniment de les vies públiques urbanes, de conformitat amb els articles 66.3.d) i 67.a) del TRLMRLC, així com l?article 25 de la Llei 7/1985, de 2 d?abril, reguladora de les bases del règim local (LRBRL).

La competència per a resoldre el procediment correspon a l?Alcaldia, d?acord amb l?article 21.1.s) de l?LRBRL i l?article 53.1.u) del TRLMRLC, sens perjudici d?una eventual delegació.

En el cas que s?examina, l?òrgan instructor considera que existeix una manca de legitimació passiva de l?Ajuntament, perquè la responsabilitat del manteniment del lloc de la caiguda recau en el titular de la llicència del gual d?acord amb les ordenances municipals.

III.3. Conformació de l?expedient

L?expedient administratiu ha de tenir format electrònic i ha d?estar conformat pel conjunt ordenat de documents i actuacions que serveixin d?antecedent i fonament de la resolució administrativa (article 70 de l?LPAC). Així mateix, ha d?estar foliat mitjançant un índex electrònic autenticat que en garanteixi la integritat (article 51 del Reglament d?actuació i funcionament del sector públic per mitjans electrònics ?RAFME?, aprovat pel Reial decret 203/2021, de 20 de març). D?altra banda, quan l?expedient s?hagi de remetre, s?enviarà complet, foliat, autenticat i acompanyat d?un índex autenticat de tots els documents que contingui (article 70 de l?LPAC). L?expedient es pot remetre directament o a través d?un node d?interoperabilitat, de l?adreça electrònica o del localitzador que doni accés a l?expedient electrònic (article 63 del RAFME). Així ho ha recordat aquesta Comissió Jurídica Assessora, entre d?altres en els recents dictàmens 171/2023 i 194/2023.

La finalitat dels criteris anteriors és proporcionar a l?Administració pública els elements necessaris per a adoptar la seva resolució d?acord amb tots els antecedents i fonaments. També garantir la integritat i immutabilitat de l?expedient i dels documents que el conformen. En darrera instància, els criteris que disposa la legislació persegueixen facilitar la recuperació de l?expedient i, per tant, el seu maneig i lectura.

En el supòsit objecte de dictamen, cal assenyalar que els documents que l?integren estan indexats, numerats i ordenats cronològicament (articles 46.2 de la Llei 26/2010 i 70.2 de l?LPAC), i s?incorpora una diligència de la secretària general de l?Ajuntament en què fa constar que els documents que conformen l?expedient són una còpia fidel de l?expedient original. No obstant això, cal assenyalar que els documents de sol·licitud de dictamen a la Comissió, proposta de resolució i providència de suspensió per la petició del dictamen no consten incorporats en l?índex tramès ni en la diligència esmentada.

S?hi inclou, d?altra banda, l?acreditació de les notificacions efectuades (articles 56.2 de la Llei 26/2010 i 41.1.b), segon paràgraf, de l?LPAC). Convé observar que diverses notificacions a la reclamant s?han tramès a través del correu electrònic, que no és un mitjà de notificació previst per la normativa (articles 43.1 i 41.6 de l?LPAC), si bé han estat rebudes per la interessada, la qual ha presentat escrits d?al·legacions en els diversos tràmits.

III.4. Tramitació del procediment

Pel que fa a la tramitació del procediment, es constata que aquesta s?ha ajustat, en termes generals, a les previsions normatives que resulten d?aplicació, contingudes en la Llei 26/2010 i l?LPAC.

Una vegada rebuda la sol·licitud de la part reclamant, li van comunicar l?inici del procediment, el termini de resolució i el sentit del silenci administratiu (articles 21.4 de l?LPAC i 50.1.a) de la Llei 26/2010).

Més endavant, la instant va presentar uns nous escrits en els quals ratificava i reiterava la reclamació patrimonial i aportava una nova documentació relativa als danys. També sol·licitava que la visitessin els metges de l?asseguradora de l?Ajuntament, per tal que s?efectués una valoració de danys.

A continuació, es va obrir un període de prova per un termini de trenta dies, es va admetre la prova documental aportada per la reclamant i li van requerir la quantificació de la indemnització, la concreció del lloc de la caiguda i la declaració testifical de la persona que l?acompanyava. No es va admetre que els perits de l?assegurança visitessin la reclamant, atès que la valoració de danys la feien sobre la base de la documentació mèdica aportada. La reclamant va atendre el requeriment, si bé no va quantificar la indemnització.

Es van incorporar a l?expedient els informes de la Policia Local i dels serveis municipals de manteniment de l?Àrea de Política Territorial (article 81.1 de l?LPAC).

Posteriorment, es va donar tràmit d?audiència als interessats (articles 82.2 de l?LPAC i 50.1.d) de la Llei 26/2010). La part reclamant va formular-hi al·legacions i va quantificar la indemnització. Així mateix, van formular-hi al·legacions l?empresa que gestionava l?estació de servei ubicada al gual on va tenir lloc la caiguda, i la companyia asseguradora de l?Administració.

A continuació, la instructora va emetre una proposta de resolució desestimatòria de la reclamació (article 50.1.g) de la Llei 26/2010), i l?alcaldessa va resoldre sol·licitar el dictamen a la Comissió i suspendre el procediment per aquest motiu (article 22.1.d) de l?LPAC). Es va trametre la petició de dictamen mitjançant el Departament de la Presidència.

La Subdirecció General d?Assistència Jurídica i d?Innovació a l?Administració Local, del Departament de la Presidència, va emetre un informe favorable a la petició de dictamen a la Comissió. Finalment, el secretari de Governs Locals i de Relacions amb l?Aran, per delegació de la persona titular del Departament de la Presidència, va trametre l?expedient i la petició de dictamen a la Comissió Jurídica Assessora.

III.5. Temporalitat del procediment

El termini màxim per a resoldre expressament i notificar la resolució en els procediments de responsabilitat patrimonial és de sis mesos des que es va iniciar el procediment (articles 21.2 i 93.3 de l?LPAC).

En el cas que s?examina, en què s?està davant un procediment iniciat a sol·licitud de la persona interessada, el termini es computa des de la data en què la sol·licitud ha tingut entrada al registre electrònic de l?Administració o organisme competent per a tramitar-la (article 21.3 de l?LPAC).

Atès que la reclamació va tenir entrada en l?Ajuntament el 27 de desembre de 2021 i que la petició de dictamen amb tramesa de l?expedient ha tingut entrada en aquest òrgan consultiu el 4 d?octubre de 2023, es comprova que s?ha superat amb escreix el termini de resolució i notificació assenyalat. L?Ajuntament addueix que això ha estat degut a l?acumulació de tasques.

En aquests supòsits, els reclamants poden entendre que la resolució és contrària a la indemnització del particular (article 91.3 de l?LPAC). La desestimació per silenci administratiu té els únics efectes de permetre als interessats interposar el recurs administratiu o contenciós administratiu que sigui procedent (article 24.2 de l?LPAC). Tot i això, l?Administració conserva l?obligació de resoldre expressament i notificar (articles 21.1, 24.1 i 24.3 de l?LPAC). En els casos de desestimació per silenci administratiu, la resolució expressa posterior al venciment del termini l?ha d?adoptar l?Administració sense cap vinculació al sentit del silenci (article 24.3.b) de l?LPAC).

La Comissió ha indicat en diverses ocasions que les dilacions injustificades en el procediment no s?avenen amb el dret a una bona administració (dictàmens 129/2019 i 259/2021). Aquest dret es reconeix, entre altres normes, en l?article 30 de l?Estatut d?autonomia de Catalunya i en l?article 22 de la Llei 26/2010, el qual inclou com un dels drets de la ciutadania el dret a obtenir una resolució expressa i la notificació corresponent dins del termini establert legalment. En aquest sentit, s?ha de destacar la Sentència 1853/2019, de 18 de desembre, de la Sala Contenciosa Administrativa, Secció Segona, del Tribunal Suprem, en què reitera la seva doctrina per a assenyalar que ?del derecho a una buena Administración pública derivan una serie de derechos de los ciudadanos con plasmación efectiva. No se trata, por tanto, de una mera fórmula vacía de contenido, sino que se impone a las Administraciones públicas de suerte que a dichos derechos sigue un correlativo elenco de deberes a estas exigibles, entre los que se encuentran, desde luego, el derecho a la tutela administrativa efectiva y, en lo que ahora interesa, sobre todo, a una resolución administrativa en plazo razonable? (fonament de dret novè).

IV. Tempestivitat de la reclamació

D?acord amb l?article 67.1 de l?LPAC, el dret a reclamar prescriu al cap d?un any d?haver-se produït el fet o l?acte que motivi la indemnització, o de manifestar-se?n l?efecte lesiu, i per al supòsit de danys físics o psíquics el dies a quo és el del guariment o el de la determinació de l?abast de les seqüeles.

En el present cas, la caiguda va tenir lloc el X d?octubre de 2021 i la reclamació la va presentar el 27 de desembre de 2021 la familiar de l?accidentada, i aquesta la va ratificar posteriorment. Per tant, la reclamació és tempestiva perquè es va presentar abans d?esgotar-se l?any.

V. Consideracions sobre el fons

V.1. La posició de la part reclamant

La reclamant, de X anys en el moment dels fets, exposa que, el dia X d?octubre de 2021 cap a les 13.10 h, mentre caminava acompanyada d?una altra persona per un carrer del municipi, va ensopegar amb uns panots de la vorera que sobresortien en estar aixecats, va caure i va patir lesions greus. Va ser assistida per la persona que l?acompanyava i per d?altres testimonis, que van avisar l?ambulància, i va ser traslladada a un centre hospitalari. També es va avisar la Policia Local, que va redactar un comunicat intern, i va constatar el mal estat de la vorera i va fer fotografies.

S?al·lega que el mal estat de la vorera en aquell tram ha fet que altres ciutadans hagin ensopegat. Així mateix, s?indica que no existia cap senyalització de la irregularitat.

Per tant, la causa de l?accident és el mal estat i la manca de manteniment de la vorera en aquell punt, cosa que suposa un funcionament anormal de l?Ajuntament. S?addueix que és responsabilitat de l?Administració per tractar-se de la via pública, encara que es tracti d?un gual d?entrada i sortida d?un servei de rentatge de cotxes, que no l?eximeix de vetllar per la seguretat dels vianants en aquell punt; en tot cas, és possible que existeixi concurrència de responsabilitats de l?Ajuntament i dels explotadors del gual.

L?accidentada va ser hospitalitzada fins al dia X de desembre de 2021, data en què va ser derivada a un centre sociosanitari, on roman ingressada. Va ser diagnosticada de traumatisme cranial i pateix seqüeles.

Sol·licita una indemnització per un import de 445.357,91 euros, i addueix que ha estat quantificada per una pèrita, metgessa especialista en valoració del dany corporal, utilitzant el sistema de valoració dels danys i perjudicis causats a les persones en accidents de circulació, i adjunta un extracte de l?aplicació informàtica corresponent.

V.2. Els actes d?instrucció

a) La declaració testifical

La reclamant aporta la declaració escrita d?una persona testimoni dels fets, a requeriment de la instructora. La testimoni exposa que el dia X d?octubre de 2021, aproximadament a les 13 h, acompanyava la reclamant i que, degut a l?existència d?uns panots de la vorera en mal estat de conservació que sobresortien, la reclamant va ensopegar i va patir la caiguda. Afegeix que el mal estat de la vorera no estava senyalitzat. Manifesta que va assistir l?accidentada, juntament amb d?altres testimonis que treballaven en un centre mèdic existent a la zona.

b) L?informe de la Policia Local

El sotsinspector en cap de la Policia Local refereix la informació que consta en la base de dades sobre els fets que van ocórrer el dia X d?octubre de 2021 a les 13.10 h. S?hi recull que dos agents van observar una dona de X anys que havia caigut a terra, que es va desplaçar al lloc una ambulància que va assistir la dona, i que la patrulla va realitzar el reportatge fotogràfic que s?adjunta, dels panots aixecats que presumiblement van causar la caiguda.

c) Els informes tècnics

Figura en l?expedient un informe emès per l?arquitecte tècnic dels serveis municipals de l?Àrea de Política Territorial, en el qual es fa constar que es tracta de la zona d?entrada i sortida del gual d?un servei de rentatge de cotxes. Així mateix, indica que en aquest lloc la vorera té 4,00 metres d?amplada i la llargada del gual és de 18,5 metres, i en la vorera no hi ha cap desnivell superior a 1,5 cm. Altrament, s?indica que, segons l?ordenança municipal relativa a la via pública, el manteniment del gual en bon estat d?ús és responsabilitat del titular d?aquest. S?hi annexen fotografies de la vorera i del gual.

Hi consta, d?altra banda, un informe emès pel tècnic d?espai públic, que indica les dades de la titularitat del gual.

V.3. Les al·legacions de l?empresa

Presenta al·legacions l?empresa que gestiona i explota en qualitat d?arrendatària l?estació de servei ?ubicada a la vorera on va caure la reclamant?, i que abona l?import de les taxes corresponents al gual existent.

L?empresa addueix que en aquest cas es compleix el que estableix el Codi d?accessibilitat de Catalunya, donat que la diferència entre panots no és de més de 2 cm i el pas lliure és de més de 0,90 cm d?ample. Així mateix, indica que el desperfecte no constitueix un obstacle insalvable o imprevisible, i que no és suficient per a atribuir responsabilitat a l?Administració o a qualsevol altre subjecte. D?acord amb l?informe tècnic, i com es pot apreciar en les fotografies, el petit desperfecte és fàcilment superable si es presta l?atenció exigible en caminar, i més tenint en compte que els fets van succeir a plena llum del dia.

També apunta que el responsable últim del manteniment i conservació de l?espai públic per on transiten les persones és l?Administració pública municipal. Altrament, indica que la indemnització reclamada és excessiva i totalment desproporcionada.

V.4. Les al·legacions de l?entitat asseguradora

L?entitat asseguradora de l?Ajuntament considera que aquest no n?hauria d?assumir la responsabilitat, sobre la base de l?informe tècnic que consta en l?expedient i tenint en compte que, d?acord amb les ordenances municipals, el manteniment del gual és responsabilitat del titular d?aquest. En conseqüència, es considera que s?ha de desestimar la reclamació per manca de nexe causal entre el funcionament de l?Administració i les lesions sofertes per la reclamant. Es valora subsidiàriament la indemnització per un import de 122.503,74 euros.

V.5. La proposta de resolució

La proposta de resolució és desestimatòria de la reclamació. Es considera que l?obligació de mantenir el lloc és del titular del gual, segons l?ordenança municipal. S?addueix també que, en tot cas, els petits desperfectes de la calçada, de menys d?1,5 cm entre panots, no es poden considerar insalvables d?acord amb els criteris de la diligència mitjana exigible a tothom a l?hora de caminar. A més, la vorera té una amplada de 4 m, suficient per a passar per un costat del petit desnivell. Així, l?indret és considerat com a accessible pel Codi d?accessibilitat de Catalunya. Altrament, no en tenen constància de cap altra reclamació per caigudes en aquest carrer.

Per això, es considera que hi ha una manca de nexe de causalitat directe i exclusiu entre les lesions sofertes i el funcionament dels serveis públics, i que no hi concorren els requisits de la responsabilitat patrimonial.

Com a valoració subsidiària de danys, s?assumeix la valoració efectuada per la companyia asseguradora, per un import de 122.503,74 euros.

VI. El parer de la Comissió Jurídica Assessora

VI.1. El dany

En l?expedient sotmès a dictamen, s?acredita l?existència d?un dany real, efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat en relació amb la persona de la reclamant, en els termes previstos en l?article 81 de la Llei 26/2010 i en l?article 32.2 de l?LRJSP. No hi ha dubte que la reclamant ha patit un dany, atès que ha aportat la documentació mèdica que així ho acredita, i pel qual presenta seqüeles.

No obstant això, perquè sigui procedent apreciar la responsabilitat patrimonial de l?Administració no és suficient constatar l?existència d?un dany, és necessari, a més, que aquest dany sigui conseqüència del funcionament normal o anormal del servei públic, és a dir, que hi hagi una relació de causalitat entre el dany patit i el funcionament del servei públic; així mateix, que la persona perjudicada no tingui el deure de suportar el dany.

VI.2. La relació de causalitat i l?antijuridicitat

Amb caràcter previ i com a punt de partida, cal assenyalar que és doctrina reiterada d?aquesta Comissió que, quan es tracta de reclamacions de danys derivats de caigudes, per a imputar la responsabilitat a l?Administració, és necessari que el risc provocat pel servei públic sobrepassi els estàndards de seguretat exigibles conforme a la consciència social, atès que l?Administració no ha de respondre de totes les caigudes a la via pública o a altres espais de la seva competència o gestió (entre altres dictàmens 177/2022 i 251/2022).

El motiu d?aquesta doctrina rau en el fet que l?Administració no ha de respondre de totes les caigudes a la via pública, ja que no es pot pretendre que totes les voreres i calçades estiguin en un estat de conservació perfecte i rasants (sentències 758/2005, de 21 d?octubre; 1054/2006, de 5 de gener, i 149/2007, de 22 de febrer, de la Sala Civil, Secció Primera, del Tribunal Suprem; i Sentència 527/2008, de 7 de juliol, de la Sala Contenciosa Administrativa, Secció Quarta, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya). En la mateixa línia, en el Dictamen 321/2019 s?ha sintetitzat la doctrina de la Comissió en els termes següents: ?[...] la Comissió ha posat de manifest en els seus dictàmens (178/2016, 90/2018 i 298/2018, entre d?altres) l?obligació general de les persones vianants i usuàries de les vies públiques de transitar-hi amb una mínima diligència i atenció i, per a poder imputar la responsabilitat dels fets a l?Administració, la necessitat que la irregularitat sigui de tal entitat que provoqui un risc que sobrepassi els estàndards de seguretat exigibles conforme a la consciència social (dictàmens 140/2017, 78/2018, 101/2018, 283/2018, 13/2019, 101/2019 i 201/2019, entre molts altres).?

També cal tenir en compte, pel que fa als aspectes probatoris, que la prova dels fets en què es fonamenta la reclamació de responsabilitat patrimonial recau en aquell qui la planteja, que caldrà que acrediti la relació causal, els danys patits i l?avaluació econòmica, per bé que la Comissió ha matisat que, ?[...] atesa la dificultat que pot representar per als ciutadans aportar proves que determinin una realitat absoluta del que va succeir, en aquests casos, s?ha de calibrar, en vista de l?esforç probatori de qui reclama, si els indicis de prova que es mostren són suficients per a un convenciment total de la manera com es van produir els fets, prova que s?ha de valorar en el seu conjunt? (entre molts altres, dictàmens 125/2022 i 171/2022).

I, així mateix, pel que fa a la prova testifical, ha afegit el mateix òrgan consultiu que ?[?] és un mitjà que s?ha de ponderar juntament amb els altres mitjans probatoris? (dictàmens 332/2021 i 265/2022, entre altres).

Exposada la doctrina de la Comissió en aquest tipus de reclamacions, escau analitzar les circumstàncies que van concórrer en el cas sobre el qual es dictamina.

La instant fonamenta la reclamació en el fet d?haver ensopegat amb uns panots de la vorera que sobresortien en estar aixecats, i responsabilitza l?Ajuntament de la caiguda, per ser responsable del manteniment de la via pública, que en aquell punt presentava un mal estat de conservació.

Quant a la realitat de la caiguda, i d?acord amb la informació que consta en l?expedient, es constata que la caiguda es va produir el dia, a l?hora i al lloc al·legats per la interessada. En concret, l?informe i les fotografies de la Policia Local, així com la declaració de la testimoni, ho corroboren.

Pel que fa a la dinàmica de la caiguda, la instant al·lega que va ensopegar amb els panots que sobresortien. La testimoni, que l?acompanyava, manifesta que, degut a l?existència d?uns panots de la vorera en mal estat de conservació que sobresortien, la reclamant va ensopegar. No obstant això, a banda d?aquesta afirmació de la reclamant i de la testimoni, no hi consta cap altre detall de les circumstàncies de la caiguda i la instant no ha aportat cap explicació ni cap dada o prova al respecte. Cal apuntar que els agents de la Policia Local van observar la dona ja caiguda a terra.

L?activitat probatòria desplegada no ha estat suficient per tal que aquesta Comissió arribi al convenciment que la caiguda es va produir pel motiu al·legat.

Tot i la manca d?acreditació de les circumstàncies de la caiguda, cal fer referència al desperfecte en qüestió.

L?informe de l?arquitecte tècnic assenyala que en aquest lloc la vorera té 4,00 m d?amplada i que no hi ha cap desnivell superior a 1,5 cm, i s?hi annexen fotografies. S?addueix, doncs, en la proposta de resolució, així com en les al·legacions de l?empresa que explota l?estació de servei ubicada al lloc dels fets, que es compleix la normativa aplicable. Es tracta del punt 7.3.3 de l?annex 7 del Decret 135/1995, de 24 de març, de desplegament de la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l?accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques, i d?aprovació del Codi d?accessibilitat. Aquest punt estableix:

?7.3.3 Petits desnivells sobtats

S?admetran petites diferències de nivell entre dos elements del paviment d?un itinerari de vianants, sempre que no sigui possible resoldre l?acord mitjançant un element continu.

El desnivell no serà superior a 2 cm i s?arrodonirà o bé s?aixamfranarà el cantell a un màxim de 45º.?

Cal dir que, en vista de les fotografies que consten en l?expedient, es constata que es tracta d?un petit desnivell que no sobrepassa els 2 cm, com també s?observa que la vorera és ampla, de manera que hi havia espai suficient per a passar per un altre punt i deixar de banda la irregularitat; d?altra banda, s?aprecia que aquesta no suposava per si mateixa un perill que necessités senyalització.

En tot cas, a l?hora de l?incident hi havia lluminositat i visibilitat suficient per a caminar i per a apreciar el petit desperfecte, que no era d?entitat suficient per a generar-li un risc insuperable que no s?hagués pogut evitar emprant una ?diligència estàndard a l?hora de caminar, per tal d?esquivar-lo? (Dictamen 65/2023).

Addicionalment, no hi ha constància que en aquella zona s?haguessin produït altres caigudes o incidències o denúncies que permetin corroborar l?existència de perill per als vianants en aquest indret.

D?altra banda, cal referir, com s?esmenta en la proposta de resolució, que un dels motius per a desestimar la reclamació és el fet de considerar que la responsabilitat del manteniment del lloc de la caiguda, una vorera que és la zona d?entrada i sortida del gual d?un servei de rentatge de cotxes, recau en el titular del gual, d?acord amb l?ordenança municipal relativa a la via pública. També al·leguen aquest aspecte l?asseguradora de l?Administració i l?empresa que explota el servei ubicat en aquell lloc i que paga les taxes del gual. Així mateix ho considera l?arquitecte tècnic en l?informe emès, en què fa constar que la llargada del gual és de 18,5 metres.

Sobre aquest motiu de desestimació de la reclamació de responsabilitat patrimonial, la Comissió Jurídica Assessora ja s?hi ha pronunciat anteriorment. En el Dictamen 382/2021, en què l?ens local qüestionava la seva legitimació passiva, s?indica que ?[...] l?article 24.5 del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, estableix que en els casos d?ús privatiu o aprofitament especial del domini públic (com és el cas dels guals) que porti aparellada la destrucció o deteriorament del domini públic local (com és el cas de les voreres) el beneficiari d?aquest (això és, el titular del gual) està obligat a reintegrar el cost total de les despeses respectives de reconstrucció o reparació. És a dir, l?Administració pot procedir a la reparació i posterior repercussió de les despeses als titulars dels guals. L?Ajuntament és el titular de la via pública i, per tant, l?Administració té el deure general de manteniment d?aquesta, incloent-hi també les funcions d?inspecció i la possibilitat de repetir el cost de la reparació al titular del gual un cop duta a terme.?

La doctrina del Dictamen 382/2021 parteix de la que emana del Dictamen 360/2021, i ha estat consolidada en posteriors dictàmens més recents, com són els dictàmens 286/2023 i 324/2023. En conseqüència, la Comissió considera que no es pot admetre com a motiu de desestimació de la reclamació de responsabilitat patrimonial la manca de legitimació passiva de l?Ajuntament.

Tanmateix, però, no es pot constatar l?existència d?un nexe causal entre l?actuació de l?Administració, en relació amb el seu deure de manteniment de la via pública, i el dany produït, motiu pel qual no s?aprecia la responsabilitat patrimonial (dictàmens 28/2023, 148/2023 i 150/2023).

CONCLUSIÓ

És procedent desestimar la reclamació de responsabilitat patrimonial instada davant un ajuntament per la Sra. A pels danys i perjudicis soferts en una caiguda en un carrer, i que atribueix a l?existència d?uns panots aixecats.