Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 337/2023 del 09 de noviembre del 2023

Cuestión

Reclamació de responsabilitat patrimonial instada davant un ajuntament per la Sra. A pels danys i perjudicis soferts en una caiguda en una avinguda, i que atribueix a l'estat deficient de la via pública

Contestacion

La Comissió Jurídica Assessora, reunida el 9 de novembre de 2023, amb la presidència del Sr. Jaume Vernet i Llobet, actuant com a secretària la Sra. Cristina Figueras i Bosch, amb la participació de les Sres. i els Srs. Esther Arroyo i Amayuelas, Meritxell Barnola Sarri, Agustí Cerrillo i Martínez, Lluís Maria Corominas i Díaz, Judith Gifreu i Font, Francesc Homs i Molist, Albert Lamarca i Marquès, Marc Marsal i Ferret, Carles Mundó i Blanch, i Montserrat Peretó Garcia, i essent-ne ponent el Sr. Miquel Sàmper i Rodríguez, ha aprovat el Dictamen següent:

ANTECEDENTS DE FET

1. El 22 d?octubre de 2020, la Sra. A va formular davant un ajuntament una reclamació de responsabilitat patrimonial pels danys i perjudicis soferts en una caiguda en una avinguda, ocorreguda el X d?octubre de 2019, i que atribueix a l?estat deficient de la via pública. Sol·licitava que li abonessin uns diners pels danys causats i pels futurs fins que no es recuperés totalment, tot i que no va quantificar l?import de la reclamació. Juntament amb l?escrit aportava diversa documentació mèdica. També sol·licitava una prova consistent a demanar informes sobre la conservació i reparació del punt de la caiguda, i sobre d?altres caigudes a l?indret.

2. El 13 de novembre de 2020, es va requerir la reclamant per tal que esmenés la sol·licitud i aportés l?avaluació econòmica, així com mitjans de prova dels danys patits, per a la qual cosa li van atorgar un termini de deu dies.

3. El 23 de novembre de 2020, l?arquitecte tècnic de l?Ajuntament va emetre un informe en el qual exposava que en la zona en qüestió s?havien executat unes obres d?asfaltatge durant el mes de juny de 2020, i que, anteriorment a l?execució d?aquestes actuacions, existia un ressalt entre el pas de vianants i la vorera d?aproximadament 2 cm. Aportava fotografies de l?estat actual i una imatge de Google Maps del ressalt preexistent.

4. El 7 de desembre de 2020, en resposta al requeriment efectuat, la reclamant va comunicar que no era possible avaluar els danys, donat que estava pendent de l?alta mèdica i de valoració mèdica. Pel que fa a mitjans de prova, aportava un informe pericial sobre la situació de la vorera on es va produir la caiguda.

5. El 13 de juliol de 2021, la Junta de Govern Local va acordar declarar que la reclamant havia desistit del procediment, per no haver esmenat la sol·licitud de reclamació de responsabilitat patrimonial, i la va informar que podria interposar una nova reclamació en el moment en què estigués en disposició d?avaluar els danys. Aquest acord es va notificar a la reclamant el 27 de setembre de 2021.

6. El 21 de juny de 2022, la instant va presentar un nou escrit en el qual reiterava la reclamació patrimonial anterior i avaluava els danys per un import total de 53.063,28 euros. Adduïa que a aquest import s?hauria d?afegir el lucre cessant, per la diferència amb el que hauria cobrat si hagués estat treballant. Adjuntava un comunicat mèdic d?alta de la incapacitat temporal.

7. L?1 de juliol de 2022, es va realitzar un nou requeriment a la reclamant, per tal que quantifiqués el lucre cessant, que es va publicar al BOE, donat l?intent previ de notificació infructuós, si bé va rebre la notificació en mà el 13 de setembre de 2022. 8. El 19 de setembre de 2022, la instant va comunicar que el lucre cessant no es quantificava perquè no es reclamava cap lucre cessant, i que els danys estaven correctament avaluats en l?escrit presentat anteriorment.

9. Pel Decret de l?alcaldessa de 5 d?octubre de 2022, es va resoldre admetre a tràmit la reclamació, designar la persona instructora del procediment i disposar l?obertura del període de prova per un termini de vint dies hàbils; així mateix, es va comunicar a la reclamant el termini de resolució del procediment i el sentit del silenci administratiu. Aquest decret es va notificar a la instant el 8 de novembre de 2022.

10. El 23 de desembre de 2022, el sergent de Seguretat Ciutadana va informar que, un cop consultat el programa policial en la data dels fets, no constava cap trucada o servei policial realitzat en el lloc, així com cap notificació o avís dels fets per part de la instant. Així mateix, indicava que tampoc no constava en el programa policial cap comunicació per caiguda, danys o anomalia en el pas de vianants en qüestió.

11. Per una provisió de l?instructor de 24 de febrer de 2023, es va disposar que se sol·licités un nou informe al tècnic competent del Servei municipal corresponent, sobre l?informe pericial aportat per la reclamant i sobre les qüestions formulades per la instant en sol·licitud de prova. Així mateix, es disposava requerir la reclamant per tal que aportés les dades identificadores i de contacte del testimoni que proposava. La interessada va aportar les dades sol·licitades.

12. El 8 de març de 2023, l?arquitecte tècnic va emetre un informe, en el qual es ratificava en l?informe efectuat anteriorment, i posava de manifest que amb l?actuació de millora del pas de vianants no constava que s?hagués produït cap altre accident per caiguda, ni amb anterioritat ni amb posterioritat.

13. El 17 de març de 2023, l?instructor va disposar citar el testimoni proposat a comparèixer per a dur a terme la declaració testifical corresponent, i aquest va sol·licitar un canvi de dia en no ser-li possible assistir en la data proposada. Per provisió de l?instructor de 28 de març de 2023, es va disposar admetre la petició de canvi de data.

14. El X de març de 2023, va tenir lloc la declaració testifical corresponent, i el testimoni va manifestar que no va veure com queia la reclamant, que va veure com travessava i de cop i volta la va veure a terra, però no tenia la vista focalitzada cap a ella. Així mateix, indicava que desconeix quina va ser la causa determinant de la caiguda.

15. Per un ofici de 31 de març de 2023, degudament notificat, es va donar audiència a la companyia asseguradora del consistori mitjançant la corredoria d?assegurances, per a la qual cosa es va atorgar un termini de deu dies.

16. Per un ofici de 12 d?abril de 2023, la companyia asseguradora va informar que s?hauria de desestimar la reclamació, atès que, segons l?informe tècnic, existia un ressalt entre el pas de vianants i la vorera d?aproximadament 2 cm, i, d?acord amb la normativa, s?admeten petites diferències de nivell entre dos elements del paviment d?un itinerari de vianants sempre que no siguin superiors a 2 cm. D?altra banda, s?indicava que el servei mèdic de l?asseguradora havia valorat les lesions per un import màxim de 35.918,84 euros.

17. Per un ofici de l?instructor de 24 d?abril de 2023, degudament notificat, es va atorgar el tràmit d?audiència a la reclamant per un termini de deu dies hàbils.

18. El 8 de maig de 2023, la reclamant va presentar-hi al·legacions, en les quals reiterava les manifestacions efectuades anteriorment i manifestava disconformitat amb l?informe tècnic que constava en l?expedient, i adduïa que la mesura del desnivell es basava en una fotografia i que en l?informe pericial aportat sí que es va mesurar el desnivell.

19. El 23 de maig de 2023, l?instructor va emetre una proposta de resolució desestimatòria de la reclamació presentada, atès que considerava que la caiguda va tenir lloc al costat d?un pas de vianants on el dia dels fets hi havia un ressalt aparentment no superior a 2 cm entre la reixa d?aigües i la vorera, per la qual cosa l?estat de la vorera complia amb la normativa vigent en el seu moment, que admetia desnivells inferiors a 2 cm. A més, indicava que el desnivell era visible i no provocava un risc que no s?hagués pogut evitar amb una mínima atenció, i el fet es va produir gairebé davant del domicili de la reclamant, i, per tant, era una zona de pas habitual en els seus recorreguts diaris. Altrament, el testimoni no va veure com queia la instant. Per consegüent, no es desprèn l?existència de nexe causal entre els danys i el funcionament del servei públic. Es valora subsidiàriament l?import de la indemnització en 35.918,84 euros.

20. El 23 de maig de 2023, l?alcaldessa va resoldre formular una proposta de resolució desestimatòria de la reclamació presentada, sol·licitar el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora i suspendre el termini per a resoldre fins que no es disposés del dictamen esmentat. Aquesta resolució es va notificar a l?asseguradora el 23 de maig de 2023, i a la reclamant, el 24 de maig de 2023.

21. El 25 de maig de 2023, va tenir entrada la petició de dictamen de la Comissió Jurídica Assessora al Departament de la Presidència.

22. El 18 de setembre de 2023, el tècnic de la Subdirecció General d?Assistència Jurídica i d?Innovació a l?Administració Local, amb el vistiplau del subdirector general, va emetre un informe favorable a trametre l?expedient a la Comissió, una vegada analitzats els aspectes formals.

23. El 18 de setembre de 2023, va entrar a la Comissió Jurídica Assessora la petició de dictamen tramesa pel secretari de Governs Locals i de Relacions amb l?Aran, per delegació, d?acord amb la Resolució PRE/3588/2022, de 7 de novembre, de delegació de competències de la persona titular del Departament de la Presidència (DOGC núm. 8797, de 21 de novembre). A la petició s?adjuntava la documentació de l?expedient.

24. En la sessió de 21 de setembre de 2023, el Ple de la Comissió Jurídica Assessora va admetre a tràmit la petició de dictamen i en va nomenar ponent.

FONAMENTS JURÍDICS

I. Objecte del Dictamen i intervenció de la Comissió Jurídica Assessora

Constitueix l?objecte d?aquest Dictamen la reclamació de responsabilitat patrimonial instada davant un ajuntament per la Sra. A pels danys i perjudicis soferts en una caiguda en una avinguda del municipi, i que atribueix a l?estat deficient de la via pública.

La intervenció de la Comissió Jurídica Assessora en aquest expedient resulta preceptiva, atès que la quantitat reclamada és de 53.063,28 euros, i es fa a l?empara del que disposen l?article 86 de la Llei 26/2010, de 3 d?agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, i l?article 8.3.a) de la Llei 5/2005, de 2 de maig, institucional d?aquest òrgan, que determina el caràcter preceptiu del dictamen en els expedients de reclamacions administratives de responsabilitat patrimonial la quantia de les quals sigui igual o superior als 50.000 euros mínims preceptius.

II. Règim jurídic aplicable a la responsabilitat patrimonial de l?Administració

L?article 106.2 de la Constitució reconeix el dret dels particulars a ser indemnitzats per qualsevol lesió que pateixin en els seus béns i drets, com a conseqüència del funcionament dels serveis públics, llevat dels casos de força major.

El règim jurídic de la responsabilitat patrimonial de l?Administració pública es regula en els articles 81 a 87 de la Llei 26/2010; pel que fa als principis de la responsabilitat, en l?article 32 de la Llei 40/2015, d?1 d?octubre, de règim jurídic del sector públic (LRJSP), i, quant a la indemnització i el seu càlcul, en l?article 34 del mateix cos legal, i, pel que fa al procediment, en la Llei 39/2015, d?1 d?octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC), en els articles 65, 67, 81, 91 i 92 de la qual es preveuen diverses especialitats del procediment de responsabilitat patrimonial.

Aquesta normativa estableix quins són els requisits formals d?exercici i d?admissibilitat de l?acció, procedimentals, així com els elements materials necessaris perquè la petició prosperi i els perjudicats tinguin dret a ser indemnitzats. En aquest sentit, s?ha d?haver produït un dany efectiu, avaluable econòmicament, individualitzat en relació amb una persona o un grup de persones, i que la persona perjudicada no tingui el deure jurídic de suportar. Cal, a més, que la lesió que es pateix s?insereixi i connecti causalment amb el funcionament dels serveis públics, i que no hi hagi intervingut cap causa de força major.

III. Consideracions de caràcter formal

III.1. Legitimació activa

La legitimació activa s?ajusta a la normativa procedimental, ja que és la mateixa persona accidentada qui interposa i signa la reclamació.

En l?expedient no consta acreditada la identitat de la reclamant, per a la qual cosa, abans de resoldre el procediment, caldrà esmenar aquesta mancança per tal de verificar-ne tant la signatura com la voluntat de reclamar (dictàmens 112/2018, 189/2018 i 227/2018, entre d?altres).

III.2. Competència per a instruir i resoldre el procediment

La competència per a instruir el procediment correspon a l?Ajuntament, atès que la caiguda va succeir en una via d?aquest municipi i els ajuntaments tenen atribuïdes competències en matèria de pavimentació, conservació i manteniment de les vies públiques urbanes, de conformitat amb els articles 66.3.d) i 67.a) del TRLMRLC, així com l?article 25 de la Llei 7/1985, de 2 d?abril, reguladora de les bases del règim local (LRBRL).

La competència per a resoldre el procediment correspon a l?Alcaldia, d?acord amb l?article 21.1.s) de l?LRBRL i l?article 53.1.u) del TRLMRLC, sens perjudici d?una eventual delegació.

III.3. Conformació de l?expedient

L?expedient administratiu ha de tenir format electrònic i ha d?estar conformat pel conjunt ordenat de documents i actuacions que serveixin d?antecedent i fonament de la resolució administrativa (article 70 de l?LPAC). Així mateix, ha d?estar foliat mitjançant un índex electrònic autenticat que en garanteixi la integritat (article 51 del Reglament d?actuació i funcionament del sector públic per mitjans electrònics ?RAFME?, aprovat pel Reial decret 203/2021, de 20 de març). D?altra banda, quan l?expedient s?hagi de remetre, s?haurà d?enviar complet, foliat, autenticat i acompanyat d?un índex autenticat de tots els documents que contingui (article 70 de l?LPAC). L?expedient es pot remetre directament o a través d?un node d?interoperabilitat, de l?adreça electrònica o del localitzador que doni accés a l?expedient electrònic (article 63 del RAFME). Així ho ha recordat aquesta Comissió Jurídica Assessora, entre d?altres en els recents dictàmens 171/2023 i 194/2023.

La finalitat dels criteris anteriors és proporcionar a l?Administració pública els elements necessaris per a adoptar la resolució d?acord amb tots els antecedents i fonaments, i també garantir la integritat i immutabilitat de l?expedient i dels documents que el conformen. En darrera instància, els criteris que disposa la legislació persegueixen facilitar la recuperació de l?expedient i, per tant, el seu maneig i lectura.

En el supòsit objecte de dictamen, cal assenyalar que els documents que l?integren estan indexats, numerats i ordenats cronològicament (articles 46.2 de la Llei 26/2010 i 70.2 de l?LPAC), i s?incorpora una diligència del secretari accidental de l?Ajuntament en què fa constar que els documents tramesos són una còpia exacta dels originals. S?hi inclou, així mateix, l?acreditació de les notificacions efectuades (articles 56.2 de la Llei 26/2010 i 41.1.b), segon paràgraf, de l?LPAC).

III.4. Tramitació del procediment

Pel que fa a la tramitació del procediment, es constata que aquesta s?ha ajustat, en termes generals, a les previsions normatives que resulten d?aplicació, contingudes en la Llei 26/2010 i l?LPAC.

Una vegada rebuda la sol·licitud de la reclamant, li van atorgar un termini de deu dies hàbils per tal que l?esmenés i aportés l?avaluació econòmica de la reclamació, així com mitjans de prova. La reclamant va aportar un informe pericial i va comunicar que no era possible avaluar els danys.

Es va incorporar a l?expedient un informe tècnic sobre l?indret on van succeir els fets emès per l?arquitecte tècnic de l?Ajuntament.

A continuació, es va considerar que la reclamant havia desistit del procediment i la van informar que podria interposar una nova reclamació en el moment en què pogués avaluar els danys.

Més endavant, la instant va presentar un nou escrit, en el qual reiterava la reclamació patrimonial i avaluava els danys, però no el lucre cessant que adduïa. L?Ajuntament va fer-li un nou requeriment per aquesta qüestió i la reclamant va comunicar que no reclamava cap lucre cessant.

Per decret d?alcaldia, es va admetre a tràmit la reclamació i es va obrir un període de prova per un termini de vint dies; així mateix, es va comunicar a la reclamant el termini de resolució del procediment i el sentit del silenci administratiu (articles 21.4 de l?LPAC i 50.1.a) de la Llei 26/2010).

Es va incorporar a l?expedient un informe del sergent de Seguretat Ciutadana, així com un nou informe de l?arquitecte tècnic (article 81.1 de l?LPAC). Altrament, es va practicar una prova testifical al testimoni proposat per la reclamant.

Posteriorment, es va donar tràmit d?audiència als interessats (articles 82.2 de l?LPAC i 50.1.d) de la Llei 26/2010). La companyia asseguradora de l?Administració va formular-hi al·legacions i també va presentar una valoració subsidiària del dany. Així mateix, la part reclamant va formular-hi al·legacions.

A continuació, l?instructor va emetre una proposta de resolució desestimatòria de la reclamació (article 50.1.g) de la Llei 26/2010), i l?alcaldessa va resoldre sol·licitar el dictamen a la Comissió i suspendre el procediment per aquest motiu (article 22.1.d) de l?LPAC). Es va trametre la petició de dictamen a la Comissió mitjançant el Departament de la Presidència.

La Subdirecció General d?Assistència Jurídica i d?Innovació a l?Administració Local, del Departament de la Presidència, va emetre un informe favorable a la petició de dictamen a la Comissió. Finalment, el secretari de Governs Locals i de Relacions amb l?Aran, per delegació de la persona titular del Departament de la Presidència, va trametre l?expedient i la petició de dictamen a la Comissió Jurídica Assessora.

III.5. Temporalitat del procediment

El termini màxim per a resoldre expressament els procediments de responsabilitat patrimonial i notificar-ne la resolució és de sis mesos (segons el que preveu l?article 91.3 de l?LPAC), a comptar des que la sol·licitud va tenir entrada en el registre de l?òrgan competent per a tramitar-la (article 21.3.b) de l?LPAC), en els casos de procediments iniciats per l?interessat, com resulta en aquest supòsit, sens perjudici de la possibilitat de suspensió en els casos previstos legalment (article 22.1.d) de l?LPAC), com en el cas de la sol·licitud de dictamen de la Comissió Jurídica Assessora.

Transcorregut aquest termini sense que s?hagi dictat i notificat la resolució, es pot entendre desestimada la sol·licitud d?indemnització (article 91.3 de l?LPAC). La desestimació per silenci administratiu té els únics efectes de permetre als interessats interposar el recurs administratiu o contenciós administratiu que sigui procedent (article 24.2 de l?LPAC). Amb tot, l?Administració conserva l?obligació de resoldre expressament i notificar (articles 21.1, 24.1 i 24.3 de l?LPAC). En els casos de desestimació per silenci administratiu, la resolució expressa posterior al venciment del termini l?ha d?adoptar l?Administració sense cap vinculació al sentit del silenci (article 24.3.b) de l?LPAC).

En el cas que s?examina, la reclamació es va presentar inicialment el 22 d?octubre de 2020, i l?Ajuntament, mitjançant l?Acord de 13 de juliol de 2021 de la Junta de Govern Local, va declarar que considerava que la reclamant havia desistit del procediment, i va comunicar a la interessada que podria interposar una nova reclamació en el moment en què estigués en disposició d?avaluar els danys. Posteriorment, un cop la reclamant va poder avaluar-los, va presentar una nova reclamació, amb la quantificació de la indemnització, concretament el 21 de juny de 2022, i l?Ajuntament va admetre a tràmit la reclamació pel Decret d?alcaldia de 5 d?octubre de 2022.

Per tant, es va donar la circumstància que la instant no podia aportar la quantificació de la reclamació per estar pendent de l?alta mèdica i de l?avaluació mèdica. L?Ajuntament la va informar degudament i, quan la interessada va presentar el nou l?escrit amb els elements requerits, va admetre a tràmit la reclamació. Així, el procediment es va incoar el 5 d?octubre de 2022 i la proposta s?ha dictat el 23 de maig de 2023, i en aquesta mateixa data l?alcaldessa va suspendre el termini de resolució del procediment per a trametre la petició de dictamen a la Comissió Jurídica Assessora.

Tal com ha recordat aquesta Comissió en dictàmens precedents, en aquest procediment ha existit una dilació que no s?avé amb el dret a una bona administració reconegut, entre altres normes, en l?article 30 de l?Estatut d?autonomia de Catalunya i en l?article 22 de la Llei 26/2010, el qual inclou com un dels drets de la ciutadania el d?obtenir una resolució expressa i una notificació dins del termini legal establert (entre molts altres, Dictamen 112/2022).

IV. Tempestivitat de la reclamació

De conformitat amb el que preveu l?article 67.1 de l?LPAC, el dret a reclamar prescriu al cap d?un any d?haver-se produït el fet o l?acte que motivi la indemnització, o de manifestar-se?n l?efecte lesiu, i per al supòsit de danys físics o psíquics el dies a quo és el del guariment o el de la determinació de l?abast de les seqüeles.

En el cas que s?examina, cal entendre que la reclamació és tempestiva. La caiguda va succeir el X d?octubre de 2019, i es va presentar un primer escrit de reclamació el 22 d?octubre de 2020, si bé cal tenir en compte que, en el cas de danys físics, el termini d?un any es computa des de la data de curació o determinació de l?abast de les seqüeles. En aquest cas, la reclamant va obtenir l?alta mèdica el X d?octubre de 2020, però va continuar fent rehabilitació per a recuperar mobilitat i força, com acrediten els informes de X de juny de 2021 i de X d?abril de 2022, ambdós del mateix centre hospitalari, que figuren en l?expedient. Aquesta evolució de la mobilitat i de la força situa l?estabilització de les seqüeles en el darrer informe que adjunta la reclamant i que és el de X d?abril de 2022. Per tant, quan es va presentar la nova reclamació en la qual es quantificava la indemnització, el 21 de juny de 2022, el dret a reclamar no havia prescrit.

V. Consideracions sobre el fons

V.1. La posició de la part reclamant

La reclamant, de X anys en el moment dels fets, exposa que, el X d?octubre de 2019, cap a les 20.30 h, es disposava a travessar el pas de vianants situat a l?altura del número X d?una avinguda del municipi esmentat, quan, degut al desnivell existent entre la vorera i el voral de la vorera, que estava en mal estat, i el pas de vianants, i degut a la mala il·luminació, va ensopegar i va caure, arran de la qual cosa es va colpejar l?espatlla esquerra contra el terra.

En el moment de la caiguda hi havia un vehicle aturat al pas de vianants esperant que ella travessés, i el conductor la va auxiliar i la va dur a l?hospital, ja que no podia esperar cap ambulància degut al dolor que patia. A l?hospital, després de realitzar-li diverses proves, van decidir operar-la amb caràcter urgent l?endemà, per fractura-luxació posterior de l?espatlla esquerra. A continuació, va estar dos mesos i mig amb un cabestrell ortopèdic, i posteriorment va iniciar rehabilitació, que continua realitzant. A més, els metges li han indicat que no podrà recuperar al 100 % la mobilitat.

Ha estat de baixa per incapacitat temporal, des del X d?octubre de 2019 fins al X d?octubre de 2020 ?aporta el comunicat mèdic de l?alta de la incapacitat temporal corresponent?.

Considera que els danys han estat causats pel mal estat en què es trobava la via pública, la qual presentava defectes que posteriorment han estat reparats.

Aporta un informe pericial per tal d?acreditar el mal estat de la via. D?altra banda, proposa un testimoni que pot corroborar la caiguda.

Pel que fa a la quantificació de la indemnització, sol·licita un import total de 53.063,28 euros, en concepte de dies de curació, intervenció quirúrgica, seqüeles i pèrdua de qualitat de vida.

En el tràmit d?audiència, reitera les al·legacions efectuades i addueix disconformitat amb l?informe tècnic que consta en l?expedient, atès que s?hi fa constar que el desnivell existent abans de les obres de reparació era d?aproximadament 2 cm, la qual cosa no s?ha pogut constatar perquè les obres ja estaven fetes, i es basa en una fotografia extreta de Google Maps. Afirma que en la fotografia aportada s?observa que el desnivell és superior a 2,5 cm i, per tant, incompleix la normativa, que estableix que el desnivell no pot ser superior a 2 cm. Així mateix, al·lega que en l?informe pericial aportat sí que s?ha mesurat el desnivell existent. Altrament, addueix que el fet d?haver-se realitzat posteriorment obres d?adequació de la calçada i dels desnivells indica que no es complia la normativa.

V.2. L?informe pericial

La reclamant aporta un informe pericial emès el mes de febrer de 2020, al qual s?adjunten plànols i un reportatge fotogràfic.

En l?informe s?exposa que el X d?octubre de 2019 la interessada va anar a llençar les escombraries als contenidors propers al seu domicili i que, degut al mal estat de les voreres i a la poca il·luminació de la zona, es va entrebancar i va caure.

S?afirma que, en el trajecte des del domicili fins al punt on hi ha els contenidors, hi ha força anomalies a la calçada que poden ser objecte de caigudes, d?entre les quals, una poca il·luminació a la zona, atès que només hi ha un fanal, i un desnivell de més de 2,5 cm des del pas de vianants elevat fins a la vorera pavimentada, on la vorera queda més alta.

S?indica que la caiguda va tenir lloc en aquest punt esmentat, en el recorregut de tornada de la reclamant. S?assenyala que la instant en tot moment va utilitzar l?itinerari adaptat, però aquest itinerari presenta molts desperfectes que fan que incompleixi tota la normativa vigent d?accessibilitat.

V.3. Els informes del servei

L?informe tècnic emès el 23 de novembre de 2020 per l?arquitecte tècnic de l?Ajuntament exposa que, en l?avinguda on van succeir els fets, s?han executat unes obres d?asfaltatge durant el mes de juny de 2020, on s?ha actuat en el pas de vianants en qüestió i en d?altres passos de vianants. S?ha adaptat l?accés de vehicles i el pas de vianants a la normativa actual, i el pendent d?entrada i sortida de la plataforma per part dels vehicles, i s?ha enrasat la plataforma d?asfalt dels vianants a la vorada existent. Aquestes obres estaven previstes en el projecte d?asfaltatges de 2020. Anteriorment a l?execució d?aquestes obres, existia un ressalt entre la reixa d?aigües i la vorera d?aproximadament 2 cm, cosa que no s?ha pogut contrastar físicament, ja que en el moment d?emetre l?informe s?havien realitzat prèviament les actuacions. S?aporten fotografies de l?estat actual i la imatge de Google Maps del ressalt preexistent.

El 8 de març de 2023, l?arquitecte tècnic va emetre un altre informe ?un cop vist l?informe pericial aportat per la reclamant?, en el qual es reitera en l?informe anterior, i fa constar que en el lloc assenyalat de la caiguda l?estat de la vorera complia amb la normativa vigent en el seu moment, com és el Decret 135/1995, de 24 de març, d?aprovació del Codi d?accessibilitat de Catalunya, en què, en el punt ?7.3.3 petits desnivells?, s?admeten desnivells inferiors a 2 cm amb els cantells arrodonits, cosa que s?aprecia en la imatge del pas de vianants previ a les actuacions, aportada amb el primer informe. Així mateix, fa constar que, amb aquesta actuació de millora del pas de vianants, no consta que s?hagi produït cap altre accident per caiguda, ni amb anterioritat ni amb posterioritat. Finalment, addueix que l?Ajuntament és conscient que hi ha moltes actuacions a la via pública que s?han d?adaptar a la normativa vigent i està treballant en la millora de l?accessibilitat a tot el municipi.

Altrament, figura en l?expedient l?informe emès el 23 de desembre de 2022 pel sergent de Seguretat Ciutadana, en el qual fa constar que, un cop consultat el programa policial en data X d?octubre de 2019, no figura cap trucada o servei policial realitzat en l?avinguda on van succeir els fets, així com cap notificació o avís dels fets per part de la interessada. Així mateix, indica que tampoc no consta en el programa policial cap comunicació per caiguda, danys o anomalia en el pas de vianants en qüestió.

V.4. La prova testifical

El X de març de 2023, va tenir lloc la compareixença del testimoni proposat per la reclamant, que circulava amb el seu vehicle pel lloc dels fets, el qual va declarar que ?no va veure com queia, va veure com travessava i de cop i volta la va veure a terra, però no tenia focalitzada la vista cap a ella, no l?estava mirant a ella directament?. Explica que llavors va sortir del vehicle i la va auxiliar, i va decidir portar-la a l?hospital. Altrament, a la pregunta sobre si va poder veure quina va ser la causa determinant de la caiguda, respon:

?[?] que ni idea, era fosc, el pas de vianants estava il·luminat però en aquell moment ni ella sabia per què havia caigut. Ni ella ni jo. El testimoni manifesta que devia caure com un sac. Va caure al límit del pas de vianants, no sé dir-te exactament el punt.?

V.5. La posició de la companyia asseguradora

El 12 d?abril de 2023, la companyia asseguradora de l?Administració ha presentat un escrit segons el qual considera que l?Ajuntament hauria de desestimar la reclamació, atès que, segons l?informe tècnic, existia un ressalt entre el pas de vianants i la vorera d?aproximadament 2 cm, i, d?acord amb l?annex 7 del Codi d?accessibilitat de Catalunya, s?especifica que s?admeten petites diferències de nivell entre dos elements del paviment d?un itinerari de vianants, sempre que no siguin superiors a 2 cm.

D?altra banda, addueix que, analitzades les fotografies adjuntes, l?amplada de la vorera és gran i hi havia bona visibilitat, i, per tant, es compleix la normativa citada, que indica que un itinerari de vianants es considera adaptat quan disposa d?una amplada lliure mínima de 0,90 metres. També assenyala que la caiguda es produeix gairebé davant del domicili de la reclamant i, per tant, és una zona de pas habitual en els seus recorreguts diaris.

Altrament, s?indica que el servei mèdic de la companyia ha valorat les lesions per un import màxim de 35.918,84 euros.

V.6. La proposta de resolució

La proposta de resolució és desestimatòria de la reclamació presentada. Es considera que es tracta d?un cas en què resulta aplicable la doctrina de la Comissió i la jurisprudència pel que fa a l?existència de desnivells mínims en la vorera, segons la qual, perquè el dany sigui antijurídic i existeixi un nexe causal, és necessari que el risc provocat pel servei públic sobrepassi els estàndards de seguretat exigibles d?acord amb la consciència social, de manera que un petit desnivell, visible i en una vorera ampla, que el faci fàcilment evitable, no pot ser objecte de responsabilitat patrimonial.

En el supòsit en qüestió, la caiguda va tenir lloc al costat d?un pas de vianants on el dia del fet causant hi havia un ressalt inferior a 2 cm entre la reixa d?aigües i la vorera, per la qual cosa l?estat de la vorera complia amb la normativa vigent, és a dir, el Decret 135/1995, de 24 de març, d?aprovació del Codi d?accessibilitat de Catalunya. Així es fa constar en els dos informes de l?arquitecte tècnic municipal, que tenen presumpció de veracitat, d?acord amb l?article 77.5 de l?LPAC. A més, el desnivell era visible i no provocava un risc que no s?hagués pogut evitar amb una mínima atenció, i més tenint en compte que la caiguda es va produir gairebé al davant del domicili de la reclamant i, per tant, és una zona de pas habitual en els seus recorreguts diaris. Pel que fa a la prova testifical, s?assenyala que el testimoni afirma que no va veure com queia la reclamant i que el pas de vianants estava il·luminat.

Altrament, en la proposta de resolució es valora subsidiàriament la reclamació per un import de 35.918,84 euros, d?acord amb la valoració efectuada per la companyia asseguradora.

VI. El parer de la Comissió Jurídica Assessora

VI.1. El dany

En l?expedient sotmès a dictamen, s?acredita l?existència d?un dany real, efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat en relació amb la persona de la reclamant, en els termes previstos en l?article 81 de la Llei 26/2010 i en l?article 32.2 de l?LRJSP. No hi ha dubte que la reclamant ha patit un dany, atès que ha aportat la documentació mèdica que així ho acredita, en concret una fractura-luxació de l?espatlla esquerra, pel qual va haver-se d?intervenir quirúrgicament i ha requerit rehabilitació posterior, i pel qual presenta seqüeles. Així mateix, va tenir una baixa mèdica per incapacitat temporal durant un any.

No obstant això, perquè sigui procedent apreciar la responsabilitat patrimonial de l?Administració no és suficient constatar l?existència d?un dany, és necessari, a més, que aquest dany sigui conseqüència del funcionament normal o anormal del servei públic, és a dir, que hi hagi una relació de causalitat entre el dany patit i el funcionament del servei públic, i que la persona perjudicada no tingui el deure de suportar-lo.

VI.2. La relació de causalitat i l?antijuridicitat

Amb caràcter previ i com a punt de partida, cal assenyalar que és doctrina reiterada d?aquesta Comissió que, quan es tracta de reclamacions de danys derivats de caigudes, per a imputar la responsabilitat a l?Administració, és necessari que el risc provocat pel servei públic sobrepassi els estàndards de seguretat exigibles conforme a la consciència social, atès que l?Administració no ha de respondre de totes les caigudes a la via pública o a altres espais de la seva competència o gestió (dictàmens 177/2022 i 251/2022), ja que no es pot pretendre que totes les voreres i calçades estiguin en un estat de conservació perfecte i rasants (sentències 758/2005, de 21 d?octubre; 1054/2006, de 5 de gener, i 149/2007, de 22 de febrer, de la Sala Civil, Secció Primera, del Tribunal Suprem; i Sentència 527/2008, de 7 de juliol, de la Sala Contenciosa Administrativa, Secció Quarta, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya). En la mateixa línia, en el Dictamen 321/2019 s?ha sintetitzat la doctrina de la Comissió en els termes següents:

?[...] la Comissió ha posat de manifest en els seus dictàmens (178/2016, 90/2018 i 298/2018, entre d?altres) l?obligació general de les persones vianants i usuàries de les vies públiques de transitar-hi amb una mínima diligència i atenció i, per a poder imputar la responsabilitat dels fets a l?Administració, la necessitat que la irregularitat sigui de tal entitat que provoqui un risc que sobrepassi els estàndards de seguretat exigibles conforme a la consciència social (dictàmens 140/2017, 78/2018, 101/2018, 283/2018, 13/2019, 101/2019 i 201/2019).?

També cal tenir en compte, pel que fa als aspectes probatoris, que la prova dels fets en què es fonamenta la reclamació de responsabilitat patrimonial recau en aquell qui la planteja, que caldrà que acrediti la relació causal, els danys patits i l?avaluació econòmica, per bé que la Comissió ha matisat que:

?[...] atesa la dificultat que pot representar per als ciutadans aportar proves que determinin una realitat absoluta del que va succeir, en aquests casos, s?ha de calibrar, en vista de l?esforç probatori de qui reclama, si els indicis de prova que es mostren són suficients per a un convenciment total de la manera com es van produir els fets, prova que s?ha de valorar en el seu conjunt? (entre molts altres, dictàmens 125/2022 i 171/2022).

I, així mateix, pel que fa a la prova testifical, ha afegit el mateix òrgan consultiu que ?[?] és un mitjà que s?ha de ponderar juntament amb els altres mitjans probatoris? (dictàmens 332/2021 i 265/2022, entre altres).

Pel que fa al fet d?haver reparat posteriorment el desperfecte ?com queda acreditat en l?expedient?, la Comissió també ha assenyalat reiteradament que:

?[?] la reparació posterior del desperfecte no implica el reconeixement automàtic de la responsabilitat patrimonial pel funcionament anormal del servei, sinó que suposa una mesura de prevenció. Quan l?Administració porta a terme una millora de la zona controvertida, no vol dir que comporti necessàriament reconèixer que l?estat del paviment en qüestió fos generador de la responsabilitat atribuïda a l?Administració? (Dictamen 125/2022, entre d?altres).

Exposada la doctrina de la Comissió en aquest tipus de reclamacions, escau analitzar les circumstàncies que van concórrer en el cas sobre el qual es dictamina.

La instant fonamenta la reclamació en el fet d?haver ensopegat quan es disposava a travessar el pas de vianants, degut al desnivell existent entre la vorera i el pas de vianants, i a la mala il·luminació, i responsabilitza l?Ajuntament de la caiguda, pel mal estat en què es trobava la via pública.

Quant a la realitat de la caiguda, i d?acord amb la declaració del testimoni, es constata que aquesta es va produir el dia, a l?hora i al lloc al·legats per la interessada.

Pel que fa a la dinàmica de la caiguda, la instant al·lega que va ensopegar pel mal estat de la vorera. El testimoni declara que no va veure com queia la reclamant, sinó que de cop i volta la va veure a terra, i desconeix quina va ser la causa determinant de la caiguda; així mateix, indica que el pas de vianants estava il·luminat i que la instant va caure al límit del pas, si bé no sap dir-ne exactament el punt.

D?altra banda, l?informe pericial refereix que, degut al mal estat de les voreres i a la poca il·luminació de la zona, la interessada es va entrebancar i va caure.

Així, doncs, a banda de l?afirmació genèrica sobre la caiguda, no hi consta cap altre detall de les circumstàncies en què es va produir. Per tant, no se n?acredita la dinàmica ni s?aporta cap explicació ni cap dada o prova sobre això, i, per tant, no s?ha provat la dinàmica ni les circumstàncies de la caiguda. Per tant, l?activitat probatòria desplegada no ha estat suficient per tal que aquesta Comissió arribi al convenciment que la caiguda es va produir pel motiu al·legat.

Tot i la manca d?acreditació de les circumstàncies de la caiguda, cal fer referència al desperfecte en qüestió.

L?informe pericial assenyala que, on va tenir lloc la caiguda, existia un desnivell superior a 2,5 cm des del pas de vianants elevat fins a la vorera pavimentada, on aquesta queda més alta i s?aporta un reportatge fotogràfic a aquest efecte.

En canvi, en els informes tècnics que hi ha en l?expedient es fa constar i es ratifica que l?estat de la vorera complia amb la normativa, com s?aprecia en la imatge que s?adjunta, si bé no s?ha pogut mesurar in situ, perquè la vorera ja s?havia modificat en la data de l?informe.

Cal dir que, en vista de les fotografies que consten tant en l?informe pericial com en els informes tècnics, es constata que es tracta d?un petit desnivell que no sembla que sobrepassi els 2 cm, com també s?observa que la vorera és ampla. Altrament, la fotografia aportada en l?informe pericial no mostra cap element de referència per fer una aproximació a la mesura que s?al·lega on la vorera queda més alta. També cal tenir en compte que no queda acreditat exactament el punt on va caure la interessada.

En tot cas, també queda provat que els fets van tenir lloc molt a prop del domicili de la reclamant i, per tant, aquesta coneixia a bastament la zona, atès que hi transitava habitualment. Així mateix, si bé els fets van ocórrer cap a les 20.30 h, el pas de vianants estava il·luminat ?com addueix el testimoni, i, en relació amb això, en una de les fotografies de l?informe pericial s?aprecia un element que correspon al peu d?un fanal ubicat en el mateix pas de vianants?. Per tant, hi havia lluminositat i visibilitat suficient per a caminar i per a apreciar el desperfecte, i no era d?entitat suficient per a generar-li un risc insuperable que no s?hagués pogut evitar emprant una ?diligència estàndard a l?hora de caminar, per tal d?esquivar-lo? (Dictamen 65/2023).

Addicionalment, no consta en l?expedient que en aquella zona s?haguessin produït altres caigudes o incidències o denúncies que permetin corroborar l?existència de perill per als vianants en aquest indret.

Per tot el que s?ha exposat, no es pot constatar l?existència d?un nexe causal entre l?actuació de l?Administració, en relació amb el seu deure de manteniment de la via pública, i el dany produït, motiu pel qual no s?aprecia la responsabilitat patrimonial (dictàmens 28/2023, 148/2023 i 150/2023).

CONCLUSIÓ

És procedent desestimar la reclamació de responsabilitat patrimonial instada davant un ajuntament per la Sra. A pels danys i perjudicis soferts en una caiguda en una avinguda, i que atribueix a l?estat deficient de la via pública.