Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 335/2023 del 02 de noviembre del 2023

Cuestión

Procediment de responsabilitat patrimonial iniciat d'ofici pel Departament de Territori pels danys i perjudicis patits pel Sr. A com a conseqüència d'un accident esdevingut en una estació d'esquí

Contestacion

La Comissió Jurídica Assessora, reunida el 2 de novembre de 2023, amb la presidència del Sr. Jaume Vernet i Llobet, actuant com a secretària la Sra. Cristina Figueras i Bosch, amb la participació de les Sres. i els Srs. Esther Arroyo i Amayuelas, Meritxell Barnola Sarri, Agustí Cerrillo i Martínez, Lluís Maria Corominas i Díaz, Mercè Corretja i Torrens, Maria Mercè Darnaculleta i Gardella, Francesc Homs i Molist, Marc Marsal i Ferret, Carles Mundó i Blanch, Montserrat Peretó Garcia, Joan Ridao i Martín, i Miquel Sàmper i Rodríguez, i essent-ne ponent el Sr. Albert Lamarca i Marquès, ha aprovat el Dictamen següent:

ANTECEDENTS DE FET

1. El 27 de juny de 2019, l?advocat de la Sra. B va adreçar un burofax a una estació d?esquí, en el qual sol·licitava l?esclariment dels fets i l?assumpció de responsabilitats en relació amb l?accident patit pel Sr. A, familiar de la seva representada, que es trobava en situació de coma profund; accident arran del qual un jutjat de primera instància i instrucció instruïa les diligències prèvies X/2018, que es trobaven en tramitació.

2. En vista de la recepció del burofax, per una resolució de juliol de 2019, en la qual es palesava que la representació adduïda per l?advocat no constava acreditada, el president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) va resoldre declarar incoat d?ofici l?expedient de responsabilitat patrimonial, instat per l?advocat de la Sra. B, en nom d?aquesta última, i suspendre?n la tramitació fins que no finalitzessin les diligències judicials que se seguien per aquests fets.

3. El X de juliol de 2019, l?advocat de la part interessada va lliurar una còpia de l?escriptura notarial de poder per a plets.

4. El X d?agost de 2019, es va donar trasllat de la resolució d?inici i suspensió del procediment a la companyia asseguradora d?FGC.

5. Mitjançant una diligència d?ordenació de la lletrada de l?Administració de Justícia del Jutjat d?Instrucció, de X de juny de 2021 ?notificada al representant d?FGC?, es va declarar la fermesa de la interlocutòria de sobreseïment i arxivament de les actuacions penals.

6. Per mitjà d?una resolució de X de juliol de 2021, notificada a la part interessada i a la companyia asseguradora, la presidenta d?FGC va aixecar la suspensió del procediment de responsabilitat patrimonial, va sol·licitar informes sobre els aspectes tècnics i d?altres tipus rellevants i va requerir els interessats perquè efectuessin proposició de prova i acreditessin alguns punts, com ara l?estat seqüelar de l?accidentat i la indemnització sol·licitada.

7. El X de juliol de 2021, l?advocat de l?asseguradora va lliurar un escrit, en què demanava que el tinguessin per comparegut i, com a part interessada en el procediment de responsabilitat patrimonial, que li facilitessin una còpia de l?expedient i l?informessin dels tràmits que es duguessin a terme. Consta que li van fer arribar la documentació sol·licitada.

8. En la mateixa data de X de juliol de 2021, l?advocat de la part interessada va presentar un escrit, en què, en essència, imputava els danys derivats de l?accident a FGC per la defectuosa col·locació de les senyalitzacions de pistes, i per la manca de supervisió dels amortidors durant la jornada d?esquí, i els quantificava en 2.780.568,92 euros.

9. El X de novembre de 2021, la instructora va sol·licitar a l?advocat de la interessada que presentés alguns fulls que mancaven en relació amb la documentació aportada.

10. El X de novembre de 2021, el cap de pistes va emetre un informe de resposta a les al·legacions formulades, al qual adjuntava diversa documentació.

11. Per un escrit de X de novembre de 2021, la instructora va sol·licitar a l?Assessoria Jurídica d?FGC que li fes arribar una còpia de les actuacions judicials seguides, en particular, de les declaracions judicials que van prestar els testimonis citats a declarar, això és, el cap de pistes de l?estació d?esquí, el pister de guàrdia el dia dels fets, la dona de l?accidentat i un testimoni dels fets, per tal d?incorporar-les a la instrucció de l?expedient. Hi consta la documentació sol·licitada.

12. El X de setembre de 2022, l?advocat de la interessada va presentar un escrit, en el qual sol·licitava que es donés impuls al procediment, i en aquest sentit, i atès el temps transcorregut, que es dictés una resolució expressa o s?emetés un certificat d?actes presumptes.

13. Per oficis de X de setembre de 2022, es va comunicar als interessats l?obertura del tràmit d?audiència per un termini de quinze dies.

14. En el marc d?aquest tràmit procedimental, el X d?octubre de 2022, i d?acord amb la petició prèvia, es va facilitar a l?advocat de la interessada l?accés a l?expedient administratiu. Posteriorment, va presentar un escrit d?al·legacions, en què reiterava les adduïdes anteriorment, alhora que manifestava que es descartava que l?accidentat esquiés amb velocitat excessiva.

15. El X d?octubre de 2022, l?advocat de la companyia asseguradora va lliurar un escrit d?al·legacions, en el qual mostrava disconformitat amb l?estimació de la reclamació, en considerar que l?accident era atribuïble a la víctima, i no apreciar l?existència de nexe causal.

16. Per mitjà d?un ofici de X de maig de 2023, al qual s?adjuntaven les al·legacions efectuades per la companyia d?assegurances, es va atorgar un nou tràmit d?audiència a la interessada.

17. El X de maig de 2023, l?advocat de la interessada va lliurar un escrit d?al·legacions, en què es ratificava en les adduïdes, i mostrava disconformitat amb la valoració econòmica duta a terme pel perit de l?asseguradora.

18. El X de maig de 2023, la instructora va emetre la proposta de resolució, en la qual proposava desestimar la reclamació, en considerar que FGC no tenia cap responsabilitat en l?accident, i que, per tant, aquest no estava cobert per la pòlissa d?assegurances de responsabilitat civil subscrita.

19. El 15 de setembre de 2023, la lletrada de l?Assessoria Jurídica del Departament de Territori, amb el vistiplau de l?advocada en cap, va informar desfavorablement sobre la responsabilitat patrimonial, atesa la manca de nexe causal entre el funcionament del servei públic i els danys patits.

20. El 26 de setembre de 2023, es va registrar d?entrada a la Comissió Jurídica Assessora la petició de dictamen del secretari general del Departament de Territori, per delegació, d?acord amb la Resolució TER/285/2023, de 2 de febrer (DOGC de 7 de febrer de 2023).

21. En la sessió de 28 de setembre de 2023, el Ple de la Comissió va admetre a tràmit la petició de dictamen i en va nomenar ponent.

FONAMENTS JURÍDICS

I. Objecte del Dictamen

Se sotmet a dictamen d?aquest òrgan consultiu l?expedient de responsabilitat patrimonial incoat d?ofici per l?entitat Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) amb motiu del burofax presentat per l?advocat de la Sra. B, com a tutora del familiar, el Sr. A, en rescabalament dels danys derivats de l?accident que va patir aquest últim en una estació d?esquí, i que atribueixen a la col·locació defectuosa de les senyalitzacions de les pistes i a la manca de supervisió dels amortidors.

En relació amb aquests fets es va seguir un procediment penal davant del Jutjat d?Instrucció esmentat, que va concloure mitjançant una interlocutòria en què es declarava el sobreseïment provisional de les actuacions seguides, en no resultar justificada degudament la comissió d?una infracció penal.

II. Intervenció de la Comissió Jurídica Assessora

La intervenció d?aquesta Comissió en l?expedient és preceptiva a l?empara del que disposen l?article 86 de la Llei 26/2010, de 3 d?agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya i l?article 8.3.a) de la Llei 5/2005, de 2 de maig, de la Comissió Jurídica Assessora, atès que els interessats han quantificat els danys patits en 2.780.568,92 euros, xifra que ultrapassa, amb escreix, el mínim de 50.000 euros fixat legalment.

De conformitat amb l?article 81.2, tercer apartat, de la Llei 39/2015, d?1 d?octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC), el dictamen de l?òrgan consultiu s?ha de pronunciar en aquest tipus de procediments sobre l?existència o no de relació de causalitat entre el funcionament del servei públic i la lesió produïda i, si escau, sobre la valoració del dany causat i la quantia i la manera de la indemnització d?acord amb els criteris establerts en la mateixa Llei.

III. Règim jurídic aplicable a la responsabilitat patrimonial de l?Administració

L?article 106.2 de la Constitució reconeix el dret dels particulars a ser indemnitzats per qualsevol lesió que pateixin en els seus béns i drets, com a conseqüència del funcionament dels serveis públics, llevat dels casos de força major.

El règim jurídic de la responsabilitat patrimonial de l?Administració pública per les lesions sofertes pels particulars en llurs béns i drets, com a conseqüència del funcionament dels serveis públics, es regula en els articles 81 a 87 de la Llei 26/2010; pel que fa als principis de la responsabilitat, en l?article 32 de la Llei 40/2015, d?1 d?octubre, de règim jurídic del sector públic (LRJSP), i, quant a la indemnització i el seu càlcul, en l?article 34 del mateix cos legal, i, pel que fa al procediment, en la Llei 39/2015, d?1 d?octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC), en els articles 65, 67, 81, 91 i 92 de la qual es preveuen diverses especialitats dels procediments de responsabilitat patrimonial.

Aquesta normativa estableix quins són els requisits formals d?exercici i d?admissibilitat de l?acció, procedimentals, així com els elements materials necessaris perquè la petició prosperi i els perjudicats tinguin dret a ser indemnitzats. En aquest sentit, s?ha d?haver produït un dany efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat en relació amb una persona o un grup de persones. Cal, a més, que la lesió que es pateix sigui conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics, llevat dels casos de força major o de danys que el particular tingui el deure jurídic de suportar d?acord amb la llei.

IV. Consideracions formals

IV.1. La iniciació del procediment

L?article 54 de l?LPAC disposa que els procediments es poden iniciar d?ofici o a sol·licitud d?interessat. El procediment de responsabilitat patrimonial sobre el qual es dictamina s?ha iniciat d?ofici mitjançant la Resolució del president d?FGC; qüestió que, certament, constitueix una particularitat del present expedient, ja que, si bé aquesta possibilitat està emparada expressament per l?article 65 de l?LPAC, no és habitual que es produeixi. Malgrat que del burofax presentat per l?advocat de l?esposa tutora de la persona accidentada s?hagués pogut deduir la voluntat de reclamar, cal entendre que l?Administració va considerar que no complia amb els requisits de l?article 67 de l?LPAC, sense que fos procedent l?esmena de l?article 68 de l?LPAC, de manera que va optar per la iniciació d?ofici del procediment, el que s?ha de considerar ajustat a la normativa procedimental.

IV.2. Competència per a iniciar, tramitar i resoldre el procediment de responsabilitat patrimonial

L?entitat FGC és competent per a iniciar i tramitar el procediment, per tal com aquest deriva d?un accident esdevingut en una estació d?esquí de la qual té encomanada la gestió i explotació, d?acord amb el contingut de l?Acord de Govern de 26 de juliol de 2011.

Els Estatuts d?FGC van ser aprovats pel Decret de 5 de setembre de 1979; consten publicats íntegrament com a annex al Decret 287/2001, de 6 de novembre, pel qual s?aprova la modificació de determinats articles dels Estatuts de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i es disposa la publicació del text íntegre dels Estatuts; i han estat objecte de modificació pels decrets 150/2002, de 28 de maig; 415/2004, de 19 d?octubre, i 45/2019, de 25 de febrer. D?acord amb l?article 1 d?aquests Estatuts, FGC és una entitat de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia i independent, que actua en règim d?empresa mercantil i gaudeix d?autonomia en la seva organització, de patrimoni propi i capacitat plena per a l?exercici de les seves finalitats. La seva relació amb el Govern de la Generalitat de Catalunya es produeix a través del Departament de Territori. En conseqüència, FGC és una empresa vinculada a l?actual Departament de Territori (dictàmens 417/2019, 353/2022, 171/2023, 314/2023 i 320/2023).

En tractar-se d?una entitat de dret públic, vinculada o dependent de l?Administració de la Generalitat, FGC té la consideració d?Administració pública, d?acord amb l?article 2.3 de la Llei 40/2015, d?1 d?octubre, de règim jurídic del sector públic (LRJSP), i l?article 2.3 de l?LPAC. Així mateix, de l?article 83.2 de la Llei 26/2010, de 3 d?agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, i de l?article 35 de l?LRJSP, es desprèn que les entitats públiques dependents o vinculades a l?Administració de la Generalitat han d?instruir i resoldre les reclamacions de naturalesa patrimonial derivades de la seva actuació mitjançant el procediment administratiu de responsabilitat patrimonial previst en les mateixes lleis esmentades i en l?LPAC.

Conformement a l?article 83.2 de la Llei 26/2010, de 3 d?agost, els òrgans competents per a iniciar, instruir i resoldre els procediments de responsabilitat dels organismes i les entitats públiques dependents o vinculats a l?Administració de la Generalitat són els que determina la norma reguladora corresponent, i que, a manca d?aquesta previsió, la iniciació i la instrucció corresponen als òrgans que designi en cada cas l?òrgan de direcció de l?organisme o entitat pública, i la resolució correspon a l?òrgan de govern.

Tal com ha palesat aquesta Comissió en dictàmens anteriors, si bé la competència per a resoldre la té atribuïda originàriament el Consell d?Administració d?FGC d?acord amb les funcions que li atorga el Decret 287/2001, de 6 de novembre ?pel qual s?aprova la modificació de determinats articles dels Estatuts de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i es disposa la publicació del text íntegre dels Estatuts?, la Resolució TES/2543/2019, de 2 d?octubre, per la qual es dona publicitat a l?Acord del Consell d?Administració de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, de 26 de setembre de 2019, sobre delegació de competències (DOGC núm. 7979, d?11 d?octubre), preveu en el punt 1.e) la delegació en la persona titular de la presidència del Consell d?Administració d?FGC de la ?resolució, la declaració d?inadmissibilitat, l?arxivament i l?acceptació dels desistiments de les reclamacions d?indemnització per responsabilitat patrimonial i per altres conceptes que es generin en el marc de l?activitat de l?entitat?.

Per tant, la competència per a resoldre l?expedient correspon a la Presidència del Consell d?Administració d?FGC.

IV.3. La persona interessada perjudicada

D?acord amb l?escrit d?al·legacions presentat per la familiar de l?accidentat, un cop notificada la iniciació d?ofici del procediment, com a representant legal d?aquest, la qual, al seu torn, actua representada per un advocat, els danys irrogats s?individualitzen en la persona accidentada, com a gran lesionat, que ha quedat en estat vegetatiu.

Consta en l?expedient una còpia de la sentència d?incapacitació de l?accidentat, que resol nomenar tutora la persona familiar, així com l?acta de possessió del càrrec per part d?aquesta, la qual actua en el procediment com a representant legal, d?acord amb l?article 222-47 del Codi civil de Catalunya. Així mateix, hi figura una còpia del llibre de família, que n?acredita el parentiu, com també una còpia de l?escriptura notarial d?atorgament de poder general per a plets efectuat per la tutora a favor de l?advocat. Certament, com apunta l?informe de l?Assessoria Jurídica, no hi figura el DNI de la persona tutora; tanmateix, com s?indicava en el Dictamen 371/2021, atès que el notari té el deure de comprovar la identitat del poderdant en el moment de concloure el negoci, és innecessari reiterar el mateix tràmit davant de l?Administració.

Per tant, s?observa que s?han respectat les previsions de la normativa procedimental, això és, els articles 4.1.a) i 5.3 de l?LPAC, en relació amb l?article 32.1 de l?LRJSP.

IV.4. Conformació de l?expedient

D?acord amb l?article 46 de la Llei 26/2010, l?expedient administratiu és integrat pel conjunt de documents corresponents a un procediment administratiu, els quals han d?estar degudament indexats, numerats i ordenats cronològicament.

Altrament, l?article 70 de l?LPAC disposa que els expedients han de tenir format electrònic. Segons l?article 51.1 del Reglament d?actuació i funcionament del sector públic per mitjans electrònics, aprovat mitjançant el Reial decret 203/2021, de 30 de març (RAFME): ?1. El foliat dels expedients administratius electrònics s?ha de portar a terme mitjançant un índex electrònic autenticat que garanteixi la integritat de l?expedient i en permeti la recuperació sempre que sigui necessari.?

D?altra banda, el mateix article preveu, en l?apartat tercer, que ?L?índex electrònic autenticat l?ha de signar el titular de l?òrgan que conformi l?expedient per a la seva tramitació o bé es pot segellar electrònicament en el cas d?expedients electrònics que es formin de manera automàtica, a través d?un sistema que en garanteixi la integritat?.

Al seu torn, l?article 65.2 del Decret 76/2020, de 4 d?agost, d?Administració digital, entre d?altres disposicions aplicables, estableix que ?la indexació i foliació de l?expedient es realitza, si s?escau, mitjançant les eines i plataformes corporatives habilitades per aquesta funció?.

En el cas sobre el qual es dictamina, una bona part dels documents que integren l?expedient han estat aportats en paper, de manera que l?expedient no té format electrònic en el sentit de l?origen dels documents, els quals s?aporten escanejats. Amb tot, la documentació que l?integra es troba ordenada cronològicament, numerada, paginada i precedida d?un índex, per bé que aquest no està signat ni autenticat. Tampoc no s?hi incorpora cap certificat d?autenticitat i integritat de l?expedient signat per la instructora.

S?observa, a més, que les comunicacions amb l?advocat representant no s?han produït per mitjans electrònics, amb incompliment de l?obligació de relacionar-se electrònicament amb l?Administració prevista en l?article 14.2, lletra c), de l?LPAC.

IV.5. Tramitació de l?expedient

Pel que fa a la tramitació del procediment, es constata que aquesta s?ha ajustat, en termes generals, a les previsions normatives que resulten d?aplicació, i que es troben contingudes en la Llei 26/2010 i l?LPAC.

Un cop rebut el burofax, el qual es deuria considerar que no reunia els requisits exigits en l?article 67 de l?LPAC per tal que es considerés formulada una reclamació de responsabilitat patrimonial, el president d?FGC va dictar una resolució en la qual resolia ?declarar incoado de oficio el expediente de responsabilidad patrimonial contra Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya [?], instado por el abogado [?], en nombre y representación de [la Sra. B] (pendiente de acreditar dicha representación), [familiar del Sr. A], en relación a las lesiones sufridas por este último, a consecuencia supuestamente de un accidente de esquí en la estación de esquí [?], en fecha [?], cuyos hechos deben aún ser constatados?. Alhora, en la resolució es va acordar suspendre la tramitació fins que no es resolguessin les diligències judicials i ?notificar esta resolución al reclamante, a través de su representación [?]?. En el burofax esmentat, si bé s?indicava que l?accidentat es trobava en situació de coma profund, no s?especificaven la resta de danys i lesions patits, ni la presumpta relació de causalitat entre aquests i el funcionament del servei públic, ni l?avaluació econòmica. Tampoc no anava acompanyat de cap documentació, ni hi efectuava cap proposició de prova. La petició que es formulava feia referència a sol·licitar ?que activen el protocolo o protocolos necesarios para el esclarecimiento de los hechos y la asunción de las responsabilidades que en su momento puedan corresponder?. De conformitat amb l?article 68 de l?LPAC, FGC podia haver requerit els interessats perquè esmenessin la petició, però va considerar que això no era procedent en haver optat per iniciar d?ofici el procediment de responsabilitat patrimonial.

Consta que aquesta resolució d?iniciació d?ofici del procediment es va notificar a la companyia asseguradora i a l?advocat de la representant, i que aquest últim va presentar una còpia de l?escriptura notarial de poder per a plets.

Tal com es deriva dels antecedents, el procediment va romandre suspès fins que, arran que es declarés la fermesa de la interlocutòria de sobreseïment i arxivament de les actuacions, la presidenta d?FGC va dictar una nova resolució en què aixecava la suspensió i acordava sol·licitar un informe sobre els aspectes tècnics i d?altres tipus rellevants, així com requerir l?interessat perquè, de conformitat amb l?article 65 de l?LPAC, en el termini de deu dies, efectués el següent:

?a) Cuantas alegaciones, documentos o información estime convenientes en su derecho, y proponga la prueba que considere pertinente para acreditar la presunta relación de causalidad entre la lesión producida y el funcionamiento de la estación.

b) Acredite las lesiones y la estabilización de éstas, así como cuantifique o concrete el objeto de su reclamación.

c) Acredite al letrado [?], de conformidad con el art. 5 de la Ley 39/2015, de 1 de octubre, la representación de la Sra. B, así como si actúa en nombre de otros familiares.

d) Acredite a la Sra. B la legitimidad para reclamar en nombre de [?].

Dins del termini establert, l?advocat de la representant va lliurar un escrit d?al·legacions, al qual adjuntava diversa documentació, i en què efectuava una proposició de prova.

Val a dir que en el punt tercer de la resolució d?aixecament de la suspensió s?informava sobre el termini màxim de resolució del procediment i el sentit del silenci, tot donant compliment a la previsió continguda en l?article 21.4 de l?LPAC.

La resolució esmentada també es va notificar a la companyia asseguradora d?FGC, com a interessada en el procediment, la qual va comparèixer i va sol·licitar una còpia de la documentació que conformava l?expedient.

Dins dels actes d?instrucció, i de conformitat amb l?article 81.1 de l?LPAC ?el qual determina que s?ha de demanar un informe del servei en el marc del funcionament del qual s?haurien produït els danys objecte de reclamació?, figura en l?expedient l?informe d?accident emès pel cap de pistes de l?estació d?esquí, així com una còpia de la documentació que integra les actuacions judicials seguides.

Conclosa la instrucció, la instructora va comunicar als interessats l?obertura del tràmit d?audiència de l?expedient per un termini de quinze dies, d?acord amb els articles 82.2 de l?LPAC i 50.1.d) i 51 de la Llei 26/2010, i els va facilitar una còpia de la documentació que conformava l?expedient.

Consta que hi van formular al·legacions la representant de l?accidentat i la de la companyia d?assegurances, i que en aquestes últimes s?annexava un informe mèdic pericial emès pel perit de l?asseguradora; en vista del contingut de les quals, la instructora va considerar adient atorgar un nou tràmit d?audiència a la representant de l?accidentat perquè pogués pronunciar-se, si esqueia, sobre aquestes. Consta que aquesta part va lliurar un darrer escrit d?al·legacions.

Amb posterioritat a aquests escrits d?al·legacions, figura en l?expedient la proposta de resolució, en aquest cas desestimatòria, seguida de l?informe de l?Assessoria Jurídica del Departament, que també informa desfavorablement sobre la responsabilitat patrimonial de l?Administració, així com la petició de dictamen a aquest òrgan consultiu.

En definitiva, tot i la singularitat de la iniciació d?ofici del procediment, malgrat l?existència del burofax, cal concloure que l?expedient s?ha instruït acuradament, i que s?ha fet arribar a aquest òrgan consultiu una proposta de resolució, junt amb un informe jurídic, que analitza d?una manera exhaustiva les circumstàncies del cas i emet una proposta motivada.

IV.5. Temporalitat del procediment

L?Administració resta obligada a dictar una resolució expressa i a notificar-la en tots els procediments, amb independència de quina hagi estat la seva forma d?iniciació (article 21.2 de l?LPAC).

En els expedients de responsabilitat patrimonial el termini màxim per a resoldre expressament i notificar la resolució que ha de posar fi al procediment és de sis mesos des que es va iniciar (article 91.3 de l?LPAC).

En els procediments iniciats d?ofici dels quals pogués derivar-se el reconeixement o, si escau, la constitució de drets o altres situacions jurídiques favorables, la manca de resolució expressa i notificació dins del termini assenyalat dona lloc que els interessats que haguessin comparegut puguin entendre desestimades les seves pretensions per silenci administratiu (article 25.1.a) de l?LPAC).

La mateixa solució es preveu respecte dels procediments iniciats a sol·licitud d?interessat, en què exhaurit el termini el silenci té efectes desestimatoris (article 24.1 de l?LPAC).

En particular, i pel que fa als procediments de responsabilitat patrimonial, l?article 91.3 de l?LPAC disposa que, un cop transcorreguts sis mesos des que es va iniciar el procediment sense que s?hagi dictat i notificat una resolució expressa o, si escau, s?hagi formalitzar l?acord, es pot entendre que la resolució és contrària a la indemnització del particular.

En tots els casos, la desestimació per silenci administratiu té els únics efectes de permetre als interessats interposar el recurs administratiu o contenciós administratiu que sigui procedent (article 24.2 de l?LPAC).

Aquest termini s?ha de comptar, en el cas dels procediments iniciats a sol·licitud d?interessat, des de la data en què la sol·licitud hagi tingut entrada en el registre electrònic de l?Administració o organisme competent per a tramitar-la (article 21.3.b) de l?LPAC), i en els procediments iniciats d?ofici, des de la data de l?acord d?iniciació (article 21.3.a) de l?LPAC).

En l?assumpte sobre el qual es dictamina i tal com s?ha posat de manifest en els antecedents, l?expedient es va iniciar per la Resolució de X de juliol de 2019 del president d?FGC, motivada pel burofax presentat prèviament el X de juny de 2019 per l?advocat de l?interessat, i va romandre suspès des d?aquesta data i fins al X de juliol de 2021, en què es va aixecar la suspensió i es va prosseguir amb la tramitació de l?expedient, el qual va tenir entrada en aquest òrgan consultiu el 26 de setembre de 2023.

Per tant, i amb independència de les suspensions que s?hagin pogut produir, és clar que s?ha exhaurit amb escreix el termini de resolució i notificació establert legalment.

Aquesta dilació, com ha apuntat aquesta Comissió en ocasions anteriors, no s?avé amb el principi de bona administració, concretat, en el que aquí interessa, en el dret dels ciutadans a obtenir una resolució expressa dins del termini establert (article 22.1.d) de la Llei 26/2010), alhora que incideix negativament sobre les garanties que han de presidir la relació entre l?Administració i l?administrat (dictàmens 149/2020, 210/2021 i 114/2022, entre d?altres).

Tal com s?ha dit, en aquest cas l?interessat pot entendre que la resolució és contrària a la indemnització, la qual cosa li permet interposar el recurs administratiu o contenciós administratiu que sigui procedent. No obstant això, l?Administració conserva l?obligació de dictar i notificar la resolució expressa (articles 21.1 i 25.1 de l?LPAC), sense cap vinculació al sentit negatiu del silenci (articles 21.1 i 24.3 de l?LPAC).

V. Tempestivitat de la reclamació

Conformement amb l?article 67.1 de l?LPAC, el dret a reclamar prescriu a l?any d?haver-se produït el fet o l?acte que motivi la indemnització, o de manifestar-se?n l?efecte lesiu, i per al supòsit de danys físics o psíquics el dies a quo és el del guariment o el de la determinació de l?abast de les seqüeles.

D?acord amb l?article 65.1 de l?LPAC, quan les administracions públiques decideixin iniciar d?ofici un procediment de responsabilitat patrimonial és necessari que no hagi prescrit el dret a reclamar de l?interessat a què es refereix l?article 67 abans citat.

En el present expedient, atesa la data de l?accident que origina la reclamació i que el procediment de responsabilitat es va iniciar el 24 de juliol de 2019, amb motiu del burofax presentat pels interessats uns dies abans, cal concloure, sense haver d?entrar a examinar ni els efectes interruptius que sobre el termini de prescripció ha tingut el procés penal seguit per aquests fets, ni tampoc la data d?estabilització de les seqüeles, que la iniciació del procediment s?ha produït dins del termini d?un any que preveu l?article 65.1 de l?LPAC.

VI. Consideracions sobre el fons

VI.1. La posició de l?accidentat

L?advocat de l?interessat manifesta que l?accident es va esdevenir en una pista de l?estació d?esquí esmentada que és de dificultat baixa, i que l?accidentat era un esquiador expert, que en el moment del sinistre portava casc.

Pel que fa a la dinàmica de l?accident, relata que el damnificat es trobava esquiant amb dos familiars, i que minuts abans de l?accident tots tres van parar, i que el damnificat i un familiar menor van iniciar la baixada mentre l?altra familiar s?aturava per a cordar-se les botes d?esquí. En arribar al lloc del sinistre, aquesta familiar, que no va veure l?accident ?porque hacía un poco de curva?, segons va declarar en seu judicial, va trobar l?accidentat a terra, just al costat d?un ?poste de señalización.? En aquest sentit, afirma que l?accident es va produir ?cuando [l?accidentat] cayó al suelo, impactando contra un poste instalado en la propia pista?, i que el pister de guàrdia, davant del Jutjat d?Instrucció, va declarar que ?cuando llegó se encontró una persona boca abajo junto con un poste de protección, deduciendo el testigo que había impactado contra el poste?; així mateix, que ?la pista donde ocurrió el accidente es una pista verde muy fácil y que está cerca de una cinta de debutantes, que es donde aprenden los niños. Que el accidentado llevaba casco [i] [?] tuvo la mala suerte de impactar contra la valla de soporte y no contra la red?.

Seguidament, indica que l?accidentat va romandre bocaterrosa, sense respiració, fins que van arribar els serveis de rescat de les pistes i van poder reanimar-lo. A continuació, el van traslladar, primer, a l?Hospital D, on, d?acord amb l?informe, va ingressar amb el diagnòstic de politraumatisme i traumatisme de tòrax, i es va fer constar que, ?segons testimonis, va presentar xoc frontal contra un pal?; posteriorment, va estar ingressat a l?Hospital E i al Servei de Neurorehabilitació de l?Hospital F. En l?expedient s?indica que en l?actualitat està ingressat en una residència.

En vista del que s?ha exposat, conclou que l?accident ?es, sin duda, un choque contra un poste. Cuestión que viene a coincidir con el lugar donde ocurrió el siniestro, en el mismo lugar, existían postes delimitadores de pista, junto con una valla que se une de poste a poste?.

Així mateix, posa de manifest que, d?acord amb l?article 4.3 del Reglament de funcionament intern de les pistes d?esquí espanyoles integrades en ATUDEM, d?obligat compliment: ?Las balizas se situarán en la línea de descenso al menos en uno de los lados de pista, delimitando su límite externo, quedando siempre en el margen exterior de la misma. Y siempre se sitúan pues fuera de la pista.?

I que, en el cas present, ?la pista, en el lugar del accidente, se encuentra balizada por una red, aunque no por la parte exterior de la pista, sino en la propia pista de esquí?.

En relació amb els pals o balises que marquen els límits de les pistes, assenyala que aquests es trobaven recoberts amb un ?sistema de amortiguación? que té uns ?elementos de sujeción, mediante cuerdas elásticas en forma de eses? i que ?lo cierto es que, cabe pensar, que esas sujeciones pudieran haberse abierto. Y que el poste contra el que [?] se golpeó estuviese al descubierto, y ello lo decimos porque los elementos de amortiguación y sujeción deben ser revisados, según el Reglamento ATUDEM, antes de abrir pistas y durante la propia jornada? (article 4, apartats 3, 5 i 8, sobre la senyalització i el manteniment, i article 5.4), i en aquest cas el cap de Pistes i el cap de pisters van declarar davant el jutjat ?Que todos los días antes de abrir las pistas realizan una inspección y se aseguran de que existan todos los elementos de seguridad?, i el primer també va manifestar ?que antes de abrir las pistas realizan una inspección ocular y mantenimiento?.

D?acord amb això, sosté que el dia de l?accident es va fer una inspecció ocular de ?los elementos de balizaje, señalización y amortiguación antes de abrir las pistas, pero no durante la jornada de esquí?, i que cal tenir present que l?accident va tenir lloc en unes dates en què van passar centenars d?esquiadors per les pistes; que gairebé havia transcorregut la totalitat de la jornada d?esquí, tenint en compte l?hora en què va succeir, ?y que el elemento de amortiguación se movió, golpeando a [l?accidentat], directamente con la pica de madera?.

En aquest sentit, ressalta que en aquest cas hi ha dues qüestions fonamentals: primera, ?los postes se encuentran instalados dentro de la pista de esquí y no en su parte exterior? i, segona, ?los elementos de sujeción se revisan al principio de la jornada de esquí, pero nunca durante la misma. Solo así puede explicarse las lesiones tan importantes que presentaba [?]?.

Tot seguit, i després de donar compte de l?estat seqüelar de l?accidentat, d?acord amb l?informe mèdic de valoració del dany corporal que adjunta ?en què, en l?apartat del criteri etiològic qualitatiu, s?indica que ?se cumple nexo causal. El traumatismo sufrido en la cabeza con un poste es causa indiscutible de las lesiones sufridas??, manifesta, pel que ara interessa destacar, que ?existe un evidente nexo causal, exclusivo e inmediato entre la causa o motivo de las lesiones, por la defectuosa colocación de las señalizaciones de pistas, así como la falta de supervisión de las amortiguaciones durante la jornada de esquí, haciendo que las mismas se movieran y el golpe [?] fuera contra el poste directamente, y consecuentemente provocándole los daños que presenta y reclamamos?.

En el marc del primer tràmit d?audiència, lliura un escrit, al qual adjunta el Reglament d?ATUDEM, en què reitera les al·legacions adduïdes anteriorment.

Així, afirma que, en les primeres declaracions i com recull l?informe policial, es va fer constar que l?accident va tenir lloc en impactar l?esquiador contra ?un poste de madera? i que ?las balizas de seguridad, aun cuando tuvieran instalado el colchón amortiguador, éste se abriera?. Altrament, assenyala que, a diferència d?altres pistes, en què ?los postes se hallan delimitando el desarrollo de la pista?, en el cas de la pista on va tenir lloc l?accident, ?tras el poste recubierto de colchón amortiguador, continúa la pista de esquí?.

Així mateix, i atesa la declaració de la persona familiar en seu judicial ?en què va manifestar que, minuts abans que ocorreguessin els fets, l?accidentat, que esquiava juntament amb ella i un altre familiar menor, es va aturar?, descarta que l?accidentat esquiés amb excés de velocitat.

Finalment, remarca que els treballadors de l?estació van declarar en el Jutjat que ?la verificación de los elementos se hace antes de abrir las pistas, no durante la jornada?.

En l?escrit relatiu al segon tràmit d?audiència, manifesta que no s?ha desvirtuat la prova en què es fonamenta la reclamació; recalca la importància de la immediatesa de les primeres declaracions, en què es va fer constar que l?accidentat es va colpejar amb un ?poste de madera?; qüestiona la rellevància que s?atorga a les declaracions efectuades pel familiar menor en el moment de l?accident, segons les quals esquiaven ?de pressa?, ja que es tractava d?un menor, i palesa la incongruència que, d?una banda, en l?informe de l?estació es digui que el lloc de l?accident és una zona poc perillosa i que les senyalitzacions i proteccions eren les habituals per a aquests espais, i d?una altra, que el pister de guàrdia declari que ?al lugar del accidente se puede llegar, si no se frena, a una gran velocidad?. Per acabar, es mostra disconforme amb la valoració econòmica efectuada per l?asseguradora.

En suport de les seves manifestacions, aporta els mitjans de prova següents:

? Acta de possessió del càrrec de tutora i acceptació del càrrec, al qual s?adjunta una còpia del llibre de família.

? Sentència del Jutjat de Primera Instància per la qual es declara la incapacitació de l?accidentat i s?acorda la tutela.

? DNI de l?accidentat.

? Declaracions de la reclamant davant el Jutjat d?Instrucció.

? Informe de l?accident, efectuat pel cap de pistes, en què figura una fotografia en color del lloc de l?accident.

? Informe de l?accident emès pels Mossos d?Esquadra.

? Declaracions en seu judicial del cap de pistes i del pister de guàrdia.

? Informe mèdic de l?Hospital D.

? Informe mèdic de l?Hospital E.

? Informe mèdic de l?Hospital F.

? Informe mèdic pericial de valoració del dany corporal.

? Informe de valoració econòmica de les lesions i seqüeles.

? Diverses fotografies relatives al lloc on va tenir l?accident, i elements de senyalització i amortidors.

Altrament, sol·licita que s?incorpori a l?expedient una còpia de les diligències prèvies X/2018 del Jutjat d?Instrucció.

VI.2. Els actes d?instrucció practicats

En el si de la tramitació del procediment, s?ha sol·licitat i incorporat a l?expedient la documentació que s?especifica tot seguit:

a) Informe del cap de pistes de l?estació d?esquí

El cap de pistes de l?estació d?esquí va emetre un informe en què analitzava i rebatia les al·legacions efectuades per l?advocat de l?interessat.

Així, i pel que fa a l?afirmació que l?accidentat ?cayó al suelo, impactando contra un poste instalado en la propia pista?, addueix que ?el suposat impacte va ser contra un element de seguretat, de delimitació de la pista, i de protecció. La delimitació de la pista ve determinada per una xarxa de polietilè trenat, malla de 10 x 10 i trenat de 5 mm, amb una corda perimetral. La xarxa és una protecció dinàmica per a evitar un fort impacte, i està subjecta amb un suport cada 5 metres, recobert per un matalàs, per tant, no és un pal de fusta directament, sinó que està recobert per aquest matalàs?.

Així mateix, palesa que ?a Espanya no hi ha una regulació al respecte i que aquests matalassos es troben homologats per la legislació francesa i són els que tenen major absorció d?impacte. Aquests tipus de protecció s?instal·la al límit de la pista, i en cap cas es troben instal·lats en la mateixa pista. En aquest cas, estaven instal·lats al límit de la pista [?]?, la qual té una amplada de 35 metres.

En relació amb les declaracions efectuades en seu judicial, matisa que el pister de guàrdia va afegir en la seva declaració ?[?] que a la pista donde ocurrió el accidente acceden una pista negra, dos rojas y una verde. Que para llegar al lugar del accidente se puede llegar, si no se frena, a una gran velocidad?.

Pel que fa a la ubicació de la balisa delimitadora, nega que es trobés en la mateixa pista, i assenyala que es podria ?assimilar les balises delimitadores a les biondes de la carretera. Estan al límit de la zona esquiable per diferenciar la zona de fora pista, no es poden instal·lar aquest tipus de senyalització al mig de la pista, i en aquest cas, tal com es pot veure en la fotografia, no ho estaven?.

Respecte de la possibilitat que els amortidors de la balisa s?haguessin pogut obrir i que l?accidentat colpegés contra un ?poste [?] al descubierto?, manifesta que ?això no és cert. Les balises estaven ben instal·lades, i les amortiguacions estaven ben subjectes, quan va tenir lloc l?accident?, i que així ho va declarar en seu judicial ell mateix i el pister de guàrdia.

En darrer lloc, i quant a la supervisió de les pistes, reitera que no és cert que les balises i la xarxa poguessin estar mal instal·lades, i que, «sobre la verificació del recorregut, l?estació té un protocol inicial en el qual l?equip de pisters (5 persones) revisa els elements de protecció i senyalització de tota l?estació, abans d?obrir [l?estació]. Durant la jornada de treball hi ha un pister de guàrdia a cota 2.440 m, i els 4 restants van fent patrullatge per totes les pistes, recorrent tota l?estació, per controlar que els elements de seguretat i senyalització continuen correctament. Que respecte a aquest tema, també haig de dir que, en la meva declaració en el Jutjat, em van preguntar només sobre la revisió a l?inici de la jornada, i per això, vaig explicar que abans d?obrir es fa una revisió ocular i de manteniment. Que si per la nit ha ocorregut algun incident, els maquinistes avisen, i abans d?obrir es repara i que aquell dia no hi havia hagut cap incidència, com tampoc es va haver de reparar res després de l?accident. Ningú no em va preguntar sobre el que es fa després, durant la jornada, per tant, el que es diu [?] que ?el día del accidente se hizo una inspección ocular de los elementos de balizaje, señalización y amortiguación antes de abrir, pero no durante la jornada? no és cert».

Per acabar indica que hi ha dos tipus d?elements de senyalització: fixos i mòbils. «Els fixos sempre estan al mateix lloc però els mòbils depenen de les inclemències meteorològiques [?]. D?altra banda, si es tracta d? un element fix i es tracta d?una temporada on no hi ha neu l?esquiador no podrà arribar a l?element fix perquè no hi pot anar esquiant. Segurament, el que la [reclamant] es refereix quan diu que un any després quan hi va anar hi havia un cercle al costat del ?poste? en el qual no hi havia neu no es tractava que s?hagués fet cap canvi en la seguretat, sinó simplement que la quantitat de neu que hi havia un any després no era la mateixa que el dia de l?accident, i probablement hi hauria menys neu i al costat del ?poste? que delimita el final de pista i es veia el terra», i reitera que ?l?element de protecció (matalàs i xarxa) estaven correctament instal·lats en el moment del sinistre i s?adequava a les condicions meteorològiques del dia?.

Adjunta a l?informe la documentació tramesa al Jutjat d?Instrucció, conformada per: a) les condicions particulars de l?assegurança de responsabilitat civil de l?estació d?esquí; b) el Protocol d?actuació per a accidentats a les pistes de l?estació d?esquí indicada; c) l?informe de seguiment del Reglament d?ATUDEM; d) l?informe (comunicat) sobre l?accident (remuntador i pista); e) l?informe sobre abalisament, senyalització i protecció, al qual s?adjunta un informe de l?empresa subministradora de les proteccions de polietilè, que incorpora un certificat del laboratori francès encarregat de l?estudi del material; f) un mapa de les pistes, amb indicació del punt on va tenir lloc el sinistre.

b) Còpia de les actuacions judicials del procediment de diligències preliminars X/2018, seguit davant el Jutjat d?Instrucció

A proposta de la reclamant, s?incorpora la documentació referida, i en particular les declaracions judicials que van prestar els testimonis que van ser citats a declarar, això és, el cap de pistes de l?estació d?esquí, el pister de guàrdia el dia dels fets, la familiar de l?accidentat i un testimoni dels fets, que va declarar per videoconferència.

Entre aquesta documentació, i en relació amb l?assegurança de responsabilitat civil, l?advocada de FGC va comunicar a títol informatiu que l?accidentat tenia forfet de temporada i assegurança d?accidents d?esquí d?una associació esportiva. Així mateix, hi figura la Resolució de l?Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) per la qual es reconeix a l?accidentat una pensió d?incapacitat permanent, en el grau de gran invalidesa.

Finalment, hi consten la interlocutòria de 2019, per la qual s?estima el recurs de reforma contra la interlocutòria de 2018, de sobreseïment provisional de les actuacions, i la interlocutòria de sobreseïment provisional de 2021, que posa fi al procediment penal.

VI.3. La posició de la companyia asseguradora

La companyia d?assegurances, en vista del contingut dels informes i les declaracions efectuades en seu judicial, imputa la producció de l?accident al mateix esquiador accidentat, ?que anava esquiant molt junt amb [el familiar menor], fins que se?ls van creuar els esquís. No s?ha acreditat de cap manera ni tampoc existeix la pretesa relació de causalitat i, en definitiva, el dany patit [per l?accidentat] no és responsabilitat ni de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya ni, consegüentment, de la meva representada, constant acreditada, a més a més, la correcta senyalització de la pista?, per la qual cosa sol·licita que es dicti una resolució desestimatòria.

Altrament, i d?una manera subsidiària, al·lega l?excepció de pluspetició indemnitzatòria, i fixa una eventual indemnització en 709.198.68 euros, d?acord amb la valoració efectuada en l?informe mèdic pericial que adjunta, i adverteix que per a fixar una indemnització s?ha de tenir en compte la participació de la mateixa víctima, que ha estat determinant en la producció del sinistre, la qual cosa comporta la minoració de la indemnització.

VI.4. La proposta de resolució i l?informe de l?Assessoria Jurídica

La instructora emet una proposta de resolució desestimatòria de la responsabilitat patrimonial de l?Administració, en la qual contrasta d?una manera molt detallada els arguments de les al·legacions adduïdes per l?interessat per a fonamentar les pretensions indemnitzatòries. La proposta està redactada en llengua castellana.

En primer terme, i pel que fa a les causes de l?accident, remet a les proves documentals i testificals que consten en l?expedient, i efectua un contrast entre el que afirma l?interessat i el que resulta de les declaracions dels treballadors de l?estació i dels testimonis.

Així, i quant a la informació facilitada pels Mossos d?Esquadra, indica que en l?informe que aquest cos policial va adreçar al Jutjat es diu que ?[?] tuvieron conocimiento del accidente a las 19.30 h del día que ocurrió, cuando este se había producido [passat el migdia], no habiendo podido localizar ningún testigo en sus gestiones posteriores, y habiendo podido únicamente averiguar que posiblemente [l?accidentat] impactó contra un cierre de madera, protegido por una espuma para amortiguar golpes [?]?, i que aquest punt no havia estat recollit per l?interessat, que només va destacar ?lo que por parte de Mossos se escribe a modo general, en el folio anterior [?] la sergent [?], cap de Comissaria [?], va tenir coneixement d?un accident ocorregut a les pistes d?esquí [?] un esquiador va impactar contra una tanca de fusta amb resultat de lesions greus [?]?.

De manera que, segons la instructora, ?los propios Mossos relatan que el cierre de madera estaba protegido por una espuma para amortiguar golpes [?] y aportan a posteriori el informe del accidente firmado por el jefe de Explotación de la estación, [?], así como el comunicado de [l?accidentat].

De este primer informe aportado por la estación, se relata que una vez recibido el aviso de accidente [?] se avisa al servicio de pistas y al pistero de guardia [?] quien llega al lugar del accidente y se encuentra al accidentado al lado de una red de protección, inconsciente, con pulso radial y sin respiración, describiendo a continuación las actuaciones médicas y de primeros auxilios realizados al accidentado, hasta ser trasladado finalmente al Hospital [?] en helicóptero. Es la testifical en sede judicial del propio [pister de guàrdia] [?], quien aclara que fue la primera persona que llegó al lugar del accidente, y que, cuando llegó, observó que se encontraban todos los elementos de seguridad y control, y que la red se encontraba sujetada por unos postes que, a su vez, se encontraban protegidos por las colchonetas. Reitera así que cuando llegó las protecciones seguían bien puestas. Versión que es confirmada por el jefe de explotación y jefe de pistas [?], quien también en sede judicial declaró haber llegado un minuto o minuto y medio más tarde que el [pister de guàrdia], y haber visto que en el lugar donde se produjo el accidente se encontraban todas las medidas de seguridad y control, como la red rodeada por postes, con una distancia de 5 o 6 metros y protegidos por un colchón cilíndrico. Añade, además, que estos tipos de protecciones se instalan en el límite de la pista, y en ningún caso se encuentran instalados en la propia pista, pista que, por otro lado, tiene una anchura de 35 m. Se puede constatar en la foto que aparece en el primer informe aportado por la estación del lugar del accidente [?], y entregado a Mossos d?Esquadra. Añade, además, que en el lugar se encuentran los postes y la red de protección, puesto que hay un desnivel de 7 u 8 metros?.

D?acord amb això, la instructora sosté que la suposició feta per l?interessat que es van poder obrir les subjeccions del matalàs amortidor i que l?esquiador es va colpejar contra un ?poste? que es trobava ?al descubierto? queda desvirtuada, per tal com els responsables de l?estació que van atendre l?accidentat van confirmar en seu judicial que les proteccions estaven ben posades i subjectes quan van arribar al lloc dels fets. A més, i també d?acord amb les declaracions judicials, per a la instructora és clar que durant la jornada d?esquí els responsables de l?estació també van comprovar el bon estat de les pistes i de les proteccions i balises. Com expliquen aquests responsables en seu judicial, durant la jornada d?esquí hi ha cinc pisters que van recorrent l?estació.

Pel que fa a la resta de circumstàncies en relació amb el lloc de l?accident, s?indica que, de «conformidad con el informe aportado por la estación ?Informe sobre abalisament, senyalització i protecció? [?], si bien el lugar del accidente es una pista verde, a este punto de la estación se accede desde pistas rojas o negras, pistas para esquiadores expertos, que se encuentran debidamente señalizadas, así como su cruce, tal como se acredita en el plano de la estación aportado [?].

Según manifestó el [pister de guàrdia] en sede judicial [?], para llegar al lugar del accidente, se puede llegar, si no se frena, a una gran velocidad, extremo este sobre el que coincide con el testimonio del [cap de pistes], que en sede judicial declaró que [?], si provienes de una pista roja o negra, a gran velocidad, cuando accedes a la pista verde (lugar del accidente) puedes mantenerla o reducirla a voluntad. Sobre este extremo, nos encontramos, por un lado, el relato de la reclamante que describe al accidentado como un esquiador experto, que esquiaba [amb un familiar menor] que disponía además de forfait de temporada y que en el momento del accidente portaba casco, y que sitúa el accidente en una pista de dificultad baja, añadiendo en sus últimas alegaciones en el trámite de audiencia [?] que se descarta completamente la velocidad excesiva del accidentado, todo y que reconoce no haber presenciado el accidente. Por otro lado, de la información facilitada por el propio personal de la estación, coincide con que el lugar del accidente era un lugar de dificultad baja, pista verde, pero sin embargo, añaden, al que se puede acceder a gran velocidad si se proviene de las pistas precedentes negras o rojas. La reclamante manifestó en sede judicial no recordar de la pista de la cual provenían antes del accidente.

Así pues, dado que ninguno de ellos lo presenció, resulta destacable el testimonio del Sr. [?], esquiador que se encontraba en el lugar del accidente, y cuyos datos fueron recabados en el momento del suceso como testigo, que declaró en sede judicial (por videoconferencia [?] / audio) y manifestó que, cuando llegó al lugar del accidente, preguntó a un testigo que se encontraba allí la causa del mismo, explicándole este que [l?accidentat i el familiar menor] estaban jugando y se salieron de la pista, recordando perfectamente el término ?jugando?. Recordaba que [l?accidentat] se encontraba justo en una pilona que limita la pista y que el [menor] estaba fuera de la pista, habiendo superado la malla de protección que limita esta. El propio [testimoni] manifestó, en sede judicial, haber ayudado al [menor] a salir de allí»; i destaca que la versió del testimoni coincideix amb el que va recollir el primer informe del Mossos d?Esquadra, ?en el que se deja constancia que según un testigo [?], que facilitó sus datos a estos efectos, una tercera persona le explicó que el accidentado esquiaba junto [al menor], muy juntos, y que en un momento determinado sus esquís se cruzaron [?] y este picó contra la protección de la red, añadiendo que el [menor] dijo (en el momento del accidente) que esquiaban muy rápido.

Un dato que vendría a corroborar esta versión es el hecho de que el [menor] [?] también se accidentó en el mismo accidente, y salió despedido hacia el mismo lugar [?], traspasando incluso la red de balizamiento, pero sin colisionar con el poste de madera que la sujeta, protegido con colchoneta. Esto también fue ratificado por el mismo testigo [?], quien en sede judicial manifestó incluso haber ayudado a levantar del suelo al [menor] [?], que había quedado cerca [del familiar damnificat], pero más allá de la red. Este hecho vendría a corroborar lo que el testigo [?] mantuvo en sede judicial, que [?] iban jugando y esquiando rápido, cuando sus esquís se cruzaron y ambos salieron despedidos, en contra de lo que manifiesta la reclamante.?

En vista d?aquests fets i de la gravetat de les lesions, la instructora apunta que ?hacen concluir que con toda probabilidad [?] la velocidad a la que esquiaba [l?accidentat] cuando tuvo la caída debía ser elevada [?]? i és que ?resulta lógico pensar que, constatado que las protecciones de colchoneta estaban debidamente colocadas, y llevando el accidentado casco, si este hubiera ido a poca velocidad, y no se hubieran cruzado los esquís con los [del menor], una caída como la que tuvo hubiera podido tener consecuencias muy distintas. En cualquier caso, eso es algo que hubiera tenido que analizarse a través de una pericial técnica, y la reclamante únicamente aporta una pericial médica, que analiza las lesiones como consecuencia del accidente, pero no las causas del accidente?.

Pel que fa a les manifestacions adduïdes en seu judicial per la reclamant, que, quan va tornar al lloc del sinistre un any després, aquest s?havia modificat, atès que ?en la actualidad hay un círculo al lado del palo en el que no hay nieve, como si pusieran más seguridad en las pistas para que nadie pudiera impactar contra el poste?, oposa les consideracions efectuades en l?informe del cap de pistes, en què s?indica que, ?con toda probabilidad, lo que la reclamante se refiere cuando dice que un año después había un círculo al lado del poste en el cual no había nieve no se trataba de que se hubiera hecho ningún cambio en la seguridad, sino simplemente que la cantidad de nieve que había un año después no era la misma que el día del accidente, y probablemente habría menos nieve y al lado del poste que delimita el final de pista se veía la tierra?.

En darrer lloc, i respecte de l?al·legació que les balises estan instal·lades dins de la pista d?esquí i no en la seva part exterior, indica que, ?en las fotografías, se aprecia claramente que están en el límite de la pista, de la que ya se ha dicho que tiene 35 m de anchura, de acuerdo con el artículo 4.3 del Reglamento de Atudem, que indica que las balizas se sitúan en la línea de descenso al menos en uno de los lados de la pista, delimitando su límite externo.?

Seguidament, analitza el compliment per part de l?estació d?esquí del Reglament d?ATUDEM sobre els dispositius amortidors (article 4.5), i indica que l?informe sobre abalisament assenyala que es tracta de ?colchonetas de protección tubulares, la funda de los cuales es de PVC naranja. El relleno de las colchonetas es de polietileno reticulado con una densidad de 30 kg/m3, según consta en el documento adjunto del producto. Las protecciones tubulares del lugar del accidente son de tipo 1, según la norma francesa NF S 52-105, consideradas como las mejores?, alhora que es fa ressò de les previsions recollides en la normativa respecte de com s?ha de dur a terme la pràctica de l?esquí (apartat 2 de l?annex), això és, ?de manera controlada, adaptando su velocidad y manera de esquiar a su habilidad personal y a las condiciones generales del terreno, nieve y climatología?, i fa referència a les consideracions contingudes en la Sentència de 6 de novembre de 2001 de l?Audiència Provincial d?Osca (rec. 480/2000), ?sobre la imposibilidad de exigir a los titulares de las estaciones de esquí una protección total y absoluta de los peligros que se puedan encontrar los esquiadores?.

També considera, sobre el compliment de l?obligació de la supervisió de les pistes (article 4.8), que en aquest cas va ser l?adequada, i l?assumpció dels riscos per part de les persones que practiquen esquí, d?acord amb el Reglament citat (art. 2.5 i 2.6); pràctica que comporta un risc inherent respecte del qual s?ha pronunciat la jurisprudència (Sentència de 4 de novembre de 2003 de l?Audiència Provincial de Barcelona, rec. 118/2003; Sentència de 15 de febrer de 2007 del Tribunal Suprem, rec 254/2004, i sentències de 18 de febrer de 2002, rec. 125/2001, i, més recentment, de 30 de març de 2020 de l?Audiència Provincial d?Osca).

A continuació, examina l?eventual nexe causal i indica que ?la causa del accidente debe tener una relación directa e inmediata con el daño sufrido, lo que se disipa en el momento en el que interviene la conducta del particular rompiendo el nexo de causalidad. Sobre esta ruptura, que exime de responsabilidad a FGC, se ha pronunciado, entre otras, la Audiencia Provincial de Granada en la Sentencia de 6 de marzo de 2002 (rec. 879/2001)?.

Pel que fa al cas concret, posa de manifest que l?interessat atribueix la responsabilitat de l?accident a FGC, «cuando, en realidad, el origen del accidente es la caída [de l?accidentat] y esta caída no es atribuible a la Administración, sino que, tal como se ha expuesto con anterioridad, la causa de la caída, según refieren los testigos (Sr. C, un tercero con el que este habló y [el cap de pistes]), era que se cruzaron los esquís con [el menor], y que ambos iban esquiando muy rápido e iban jugando, saliendo ambos despedidos y perdiendo el control [?]. Como consecuencia de lo anterior [?] debe considerarse que el cruce de esquís [?] mientras estaban ?jugando? que produjo la caída y que ambos salieran despedidos rompe el nexo de causalidad, lo que exime a FGC de las responsabilidades que se puedan derivar, ya que el origen de esta caída en ningún caso puede ser atribuido a FGC.»

Així mateix, afirma que ?FGC tampoco pudo influir ni menos aún evitar el impacto contra el poste de madera protegido correctamente con la colchoneta, de señalización del límite de pista, al salir despedido en su caída, protección que, por otro lado, ha quedado acreditado que seguía correctamente colocada inmediatamente después del accidente?, i que ?[?] el hecho de que la conducta utilizada por FGC no haya contribuido en la producción de los daños es del todo relevante con el fin de excluir la posibilidad de apreciar la concurrencia de culpas?.

D?acord amb els arguments exposats, conclou que no es donen els requisits que han de concórrer acumulativament perquè neixi el dret a indemnització, per la qual cosa proposa desestimar la responsabilitat patrimonial.

Al seu torn, l?Assessoria Jurídica del Departament emet un informe en què, un cop constada la concurrència dels requisits formals i l?existència d?un dany, analitza els aspectes de fons.

En primer terme, assenyala que, si bé l?existència de l?accident no és qüestionada, s?observen discrepàncies entre les parts quant a la dinàmica d?aquest. Així, de l?anàlisi de les declaracions prestades, indica que no s?ha acreditat com es va produir l?accident, ni tampoc consta cap informe tècnic pericial que n?analitzi les circumstàncies i les conseqüències (a títol d?exemple, a quina velocitat probable esquiava l?accidentat en relació amb l?impacte produït i quin era el desnivell de la pista, etc.). En qualsevol cas, apunta que el que no és controvertit és que els danys al·legats deriven de l?accident esmentat.

En relació amb la relació causal, examina els dos factors adduïts per l?interessat: l?abalisament de la pista i la revisió de les mesures de protecció existents. I un cop valorades les declaracions efectuades en seu judicial, els informes i les fotografies, arriba a la conclusió que la pista estava correctament abalisada i senyalitzada, sense que s?hagi pogut provar l?existència de cap dèficit o deficiència que hagués pogut causar o agreujar les lesions derivades de la caiguda. En particular, indica que no ha quedat acreditada ?la falta de supervisión de las amortiguaciones durante la jornada de esquí, haciendo que las mismas se movieran y el golpe [de l?accidentat] fuera contra el poste directamente, y consecuentemente provocándole los daños que presenta y reclamamos?. Al contrari, s?ha constatat que les mesures de protecció estaven ben col·locades en el moment en què va ocórrer l?accident.

Altrament, afirma que tampoc no ha quedat acreditat que les balises delimitadores de la pista estiguessin situades en la mateixa pista, sinó que estaven correctament ubicades a l?exterior, tal com consta gràficament.

Consegüentment, assenyala que no ha quedat acreditat que les conseqüències lesives derivin d?un mal funcionament de l?estació d?esquí, sinó que malauradament aquestes lesions deriven de la conducta ?possiblement inevitable en una caiguda d?esquí? del lesionat, sense entrar a valorar, per manca d?elements probatoris i tal com ja s?ha referit anteriorment, si l?accidentat esquiava de pressa, o anava jugant amb el fill, o ambdós esquiaven massa junts. En aquest sentit, i deixant de banda la causa de l?accident, cal tenir en compte que la pràctica de l?esquí implica un risc de patir accidents, i aquest risc és assumit voluntàriament pels esquiadors en accedir a les pistes d?esquí. Pel que fa al risc, es fa ressò del contingut del Reglament d?ATUDEM, en què s?indica que l?esquiador esquia sota la seva responsabilitat; de diversos dictàmens d?aquest òrgan consultiu, on es reconeix que l?esquí és una activitat que per la seva pròpia naturalesa és generadora de risc, i de resolucions judicials que s?han pronunciat en aquest mateixa línia.

Sobre la base d?aquestes consideracions, i d?acord també amb les al·legacions efectuades per l?asseguradora, manifesta conformitat amb la proposta de resolució de desestimar la responsabilitat patrimonial, per manca de nexe causal entre el funcionament del servei públic de l?estació d?esquí i els danys reclamats.

Per acabar, efectua uns apunts en relació amb la quantia econòmica sol·licitada i assenyala que fa seves les consideracions que es contenen en l?escrit d?al·legacions de la companyia asseguradora, que recull la valoració efectuada pel seu perit.

VII. El parer de la Comissió Jurídica Assessora

VII.1. El dany

D?acord amb els articles 81.1 de la Llei 26/2010 i 32.1 de l?LRJSP, els ciutadans tenen el dret a ser indemnitzats per les administracions públiques de Catalunya per tota lesió que pateixin en qualsevol dels seus béns i drets, sempre que sigui conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics, excepte en els casos de força major o de danys que tinguin el deure jurídic de suportar d?acord amb la llei. A més, d?acord amb els articles esmentats, el dany ha de ser efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat en relació amb una persona o un grup de persones.

En el cas sobre el qual es dictamina, resta acreditat que, com a conseqüència de l?accident en la pràctica esportiva de l?esquí, l?accidentat va presentar un traumatisme cranioencefàlic greu, encefalopatia hipòxica, estat vegetatiu (vigília sense resposta). De resultes d?aquestes lesions, li resten com a seqüeles greus un estat vegetatiu permanent i una tetraparèsia.

En rescabalament d?aquests danys, se sol·licita una indemnització de 2.780.568,92 euros.

Al seu torn, l?advocat de la companyia asseguradora, de conformitat amb la valoració efectuada pel seu perit ?que és assumida per l?Administració?, valora els danys produïts per al cas d?una eventual estimació en la xifra de 709.198,68 euros. En definitiva, es constata que l?interessat ha patit uns danys dels quals es pot predicar que són reals, efectius, avaluables econòmicament i individualitzats. No obstant això, malgrat l?acreditació de l?existència d?un dany patit pel reclamant, perquè sigui procedent la responsabilitat de l?Administració, és necessari que existeixi una relació de causalitat entre el funcionament del servei públic i el dany al·legat.

VII.2. La relació de causalitat i l?antijuridicitat del dany

Aquesta Comissió ha tingut l?oportunitat de pronunciar-se en relació amb diversos procediments de responsabilitat patrimonial derivats d?accidents esdevinguts en pistes d?esquí, com és el cas del present procediment, entre d?altres, i més recentment, en els dictàmens 471/2019, 64/2020, 353/2022, 123/2023, 171/2023 i 314/2023.

En aquests dictàmens es recorda que l?esquí és un esport de risc, que implica l?assumpció d?aquest i de les possibles conseqüències lesives per part de qui el practica, el qual es desenvolupa en un medi natural en què és impossible evitar els riscos que genera la pràctica d?aquest esport. Certament, les estacions han d?evitar incrementar el risc que per si mateix suposa la pràctica de l?esquí, però no poden impedir les caigudes dels esquiadors i els efectes lesius que aquestes poden provocar.

Així ho recull el Reglament d?ATUDEM, en l?apartat 2, en les definicions d?esquiador, com la persona que practica aquest esport ?[?] bajo su responsabilidad asumiendo los riesgos inherentes del esquí, debiendo, en su práctica, respetar las normas que regulan dicha actividad, las reglas de conducta FIS, el reglamento de ATUDEM, las normas particulares de cada estación, las instrucciones de su personal acreditado, y cualquier otra que le sea de aplicación?; i de risc inherent, en el qual s?indica que ?La práctica del esquí dentro de una estación entraña ciertos riesgos que debe asumir el esquiador que libremente accede a ella. De este modo se entenderán como riesgos inherentes al esquí: [?]

? Impactos contra objetos o construcciones no naturales tales como pilonas, señales, postes, paravientos, vallas, pancartas, cerramientos, hidrantes, cañones de nieve, puentes, canalizaciones y otras estructuras artificiales y sus componentes, cuya instalación por la estación en el interior de las pistas o sus proximidades resulta consustancial para la preparación y acondicionamiento de las mismas. [?]

? Las caídas de los esquiadores y las colisiones con otros esquiadores?.

També s?hi recull, en la definició d?assumpció de responsabilitat per part de l?esquiador, que ?[?] quien se adentra en una estación de esquí asume que tiene el conocimiento, la habilidad necesaria y el material necesario y en condiciones óptimas, para llevar a cabo la práctica del esquí, así como para embarcar, realizar el trayecto y desembarcar de forma segura de sus remontes mecánicos?.

En el cas objecte de dictamen, la reclamació de responsabilitat patrimonial de l?Administració es fonamenta en la consideració que existeix una relació de causalitat entre el funcionament del servei públic i els danys patits per l?esquiador accidentat a conseqüència d?un caiguda esquiant. S?afirma que aquests danys es van produir per l?impacte amb un pal de seguretat o balisa que aguantava una xarxa de delimitació i protecció de la pista, i que impedia la caiguda dels esquiadors per un barranc. Segons l?interessat, aquest pal no era al marge de la pista sinó dins d?aquesta, i la protecció habitual incorporada deuria estar desenganxada, a banda que els responsables de l?estació no havien controlat durant el dia d?esquí que estava en bon estat i ben protegida.

D?acord amb el que resulta de l?expedient, el reclamant era un esquiador experimentat ??expert?, en paraules del seu advocat?, i disposava de forfet de temporada (2018-2019) i d?assegurança d?accidents d?una associació esportiva. El dia de l?accident, va acudir a les pistes d?esquí amb familiars. Passat el migdia, estava esquiant en companyia d?aquests, quan en un moment determinat es van aturar i l?interessat i un menor van continuar esquiant, mentre l?altra familiar es cordava les botes. Tot seguit, van patir un accident en el qual es van veure implicats tots dos. L?accident va tenir lloc passat amb escreix el migdia en una pista que està classificada com a verda, i, per tant, de dificultat baixa. La pista indicada té una amplada de 35 metres, i es troba abalisada per una xarxa de polietilè trenat subjectada cada 5 metres per un pal, recobert d?un matalàs, atès que delimita la pista d?un barranc amb un desnivell de 7 o 8 metres. A la pista on va tenir lloc l?accident conflueixen una pista negra, dues de vermelles i una de verda, i aquesta pista és la que dona accés a la zona de serveis i al remuntador principal. No s?ha localitzat cap testimoni que presenciés l?accident, però consta el testimoni d?un esquiador que es va aturar a auxiliar les víctimes i que va conversar amb un altre esquiador testimoni directe dels fets. A conseqüència de l?accident, el menor, que va resultar il·lès, va ultrapassar la xarxa de protecció i va anar a parar fora de la pista, i va ser ajudat a sortir d?aquest indret per l?esquiador que va prestar declaració en seu judicial. Pel que fa a l?interessat, tot indica que va impactar contra el pal de subjecció de la xarxa, com a conseqüència d?una caiguda fruit de la pèrdua de control dels esquís, i va presentar les greus lesions recollides en els paràgrafs precedents; encara que no hi ha constància que l?accident succeís així, i podria haver esdevingut d?una altra manera. En el moment de l?accident, l?accidentat portava posat el cas. Les condicions de la neu eren de neu pols i dura, i les condicions meteorològiques de temps serè.

Quant a la dinàmica de l?accident, no hi ha dades suficients per a determinar com es va produir, com tampoc no hi figura cap dictamen pericial que abordi aquesta qüestió. Segons la declaració efectuada en seu judicial pel testimoni, l?esquiador que va presenciar l?accident li va referir que l?accidentat i el menor anaven jugant. D?acord amb el relat dut a terme per aquest mateix testimoni al personal de l?estació el dia dels fets, i que es recull en l?informe de l?accident, l?esquiador que va presenciar el sinistre li va manifestar que esquiaven molt junts, i que els esquís se?ls van entrecreuar, circumstància que va provocar que perdessin el control i caiguessin. També s?esmenta en l?informe que el menor va referir que esquiaven de pressa.

Amb independència de com es van esdevenir els fets desafortunats que van donar lloc a la caiguda i a les gravíssimes conseqüències de l?accident, el cert és que, al contrari del que sosté l?interessat, el pal de subjecció i abalisament de la pista, contra el qual tot indica que va impactar l?accidentat, no es trobava a l?interior d?aquesta, sinó al marge exterior, com donen fe els informes i els testimonis, i acrediten les fotografies que consten en l?expedient, ja que la pista no continua per darrere del pal de subjecció, sinó que hi ha una xarxa que protecció que la delimita, en haver-hi un desnivell d?uns 7 o 8 metres provocat per un barranc. Tampoc no ha quedat acreditat que l?accidentat pogués impactar directament contra la superfície del pal, que s?hauria quedat al descobert, en deslligar-se el matalàs. El personal de l?estació ha afirmat i reiterat que es van dur a terme les verificacions reglamentàries, abans i durant la jornada, i que les proteccions estaven ben col·locades i que no hi havia cap anomalia en el moment de l?accident. Addicionalment, cal tenir en compte que els amortidors situats en els elements de protecció de les pistes tenen la funció d?amortir o reduir els efectes danyosos o de lesions de possibles impactes dels esquiadors, però no poden impedir-los del tot, ni de bon tros. La utilització d?aquests elements de protecció impedeixen, en un cas com el present, que els esquiadors caiguin per barrancs en sortir de les pistes. Però en cas de produir-s?hi un impacte directe per part d?un esquiador igualment aquest impacte pot provocar greus conseqüències danyoses en funció de com s?hagi produït.

En aquest sentit, cal referir el que es va afirmar en la Sentència de 6 de març de 2002 de l?Audiència Provincial de Granada, Secció Tercera, sobre la possibilitat de produir-se accidents de greus conseqüències malgrat la presència dels elements de protecció que hi ha a les pistes d?esquí: «[?] el poste contra el que colisionó estaba convenientemente protegido. Si no hubiese sido así las heridas que se habrían producido en cara, cabeza, torso, zona con las que en la demanda se dice se golpeó, hubieran sido sin duda muy importantes. Está claro también que el actor descendía a velocidad notablemente inadecuada para las características de la pista hasta el punto que, pese a la pericia que por su relación con este deporte se le supone, perdió el control precipitándose contra la ?pilona? con tal violencia que sólo ello posibilita que se originara, por la rotación con efecto ?látigo? que se produjo, unas lesiones de las características como las sufridas. Esto también puesto de manifiesto por el testigo [?] que presenció el accidente. Por lo tanto no ha sido defecto alguno de señalización, balizamiento o protección de postes u obstáculos la causa originaria de tan graves secuelas. Todo lo expuesto posibilita concluir que dicha causa ha sido la gran velocidad con pérdida de control y la inercia producida, lo que es imputable plenamente al propio [accidentat], con más razón si cabe, por la experiencia que acreditaba? (fonament de dret tercer).

Tal com indicava la Comissió Jurídica Assessora en el Dictamen 353/2022, de 27 d?octubre, que, al seu torn, es feia ressò d?un dictamen anterior, el Dictamen 38/2010, els danys que es puguin produir en el decurs de la pràctica de l?esquí s?han de considerar com un fet probable, i ?l?Administració només n?és responsable si les previsions adoptades no han estat les adequades per a la realització d?aquella activitat o si s?han introduït modalitats o actuacions que hagin incrementat el risc [?]?.

En el cas analitzat, no es detecta cap actuació ni omissió en relació amb les mesures de seguretat adoptades per l?estació d?esquí que hagués propiciat l?accident o incrementat els danys derivats d?aquest. És més, ha quedat acreditat al llarg del procediment que els retrets de seguretat fets a l?Administració per part de l?interessat, que fonamentarien l?existència d?una relació de causalitat entre el dany patit i la prestació del servei públic, no han quedat acreditats, ans tot el contrari. Els pals o balises de delimitació de la pista, que sostenien una xarxa de protecció, estaven situats al marge d?aquesta, per delimitar-la d?un barranc i impedir-hi la caiguda; estaven protegits amb amortidors ben col·locats, i van ser objecte de comprovació i supervisió durant tota la jornada d?esquí.

L?interessat era un esquiador experimentat, el qual estava esquiant per una pista d?escassa dificultat amb la família. Per motius que es desconeixen, però probablement tots associats a la pràctica esportiva de l?esquí, va perdre el control dels esquís i malauradament va patir un accident de greus conseqüències. Aquest tipus d?accidents poden esdevenir-se, i són propis del risc inherent a la pràctica de l?esquí, que és assumit per qui el practica, sense que en aquest cas es puguin imputar causalment els danys patits al funcionament del servei públic prestat per l?estació d?esquí.

Aquesta és la doctrina aplicable al cas, que reiteradament ha formulat aquesta Comissió Jurídica Assessora en supòsits similars, i que també s?identifica en la jurisprudència. En aquests termes, escau referir-se al que ha manifestat el Tribunal Superior de Justícia d?Astúries, Sala Contenciosa Administrativa, Secció Primera, en la Sentència 420/2021, de 13 maig, [ECLI:ES:TSJAS:2021:1593], recaiguda en relació amb un supòsit de responsabilitat patrimonial, amb citació de la jurisprudència precedent, i en què, pel que ara interessa destacar, s?assenyalava: «Cabe citar, por el análisis que contiene, la STSJ de Castilla y León, Sala de Valladolid, de 22 de enero de 2010 (recurso 483/2009), que en relación con un accidente de esquí, razona: ?en relación con la práctica del deporte del esquí, en nuestra sentencia de 28 de septiembre de 2007, en relación con un accidente en la misma estación de esquí, dijimos ?aunque es evidente que la estación está obligada a garantizar la seguridad tanto en las pistas como en los enlaces entre ellas mediante las oportunas labores de preparación, balizamiento y señalización a fin de permitir la práctica del esquí y de conseguir minimizar los riesgos de la montaña que el usuario no haya podido prever, sin embargo, no se puede establecer una correlación simplista entre gravedad de consecuencias con carencia de medidas de seguridad y protección.

Es incuestionable y por todos conocido que el deporte del esquí es una actividad que por sí misma entraña elevados riesgos que conoce y debe asumir ?doctrina de la asunción del riesgo por el perjudicado? quien de forma voluntaria y libre decide practicarlo, siendo consciente, sin duda alguna, que puede sufrir daños corporales, aun con una normal disposición de todos los elementos naturales o artificiales que están situados en las zonas de su ejercicio. El esquí es un deporte que se realiza en montaña abierta, en este caso de gran altitud, con todo lo que ello comporta, condiciones climatológicas cambiantes que tienen la natural incidencia en el estado de la nieve a la vez que las características orográficas de cada zona imponen un determinado grado añadido de dificultad. Todo ello debe ser valorado por el usuario para adecuar su forma de esquiar a dichas circunstancias, de forma que siempre sea dueño de sus actos y pueda controlar en todos los sentidos su descenso.»

Per tot el que s?ha exposat, aquesta Comissió conclou que no resta acreditada l?existència de la relació de causalitat entre el dany patit per l?interessat i el funcionament del servei públic i, en conseqüència, cal desestimar la responsabilitat patrimonial de l?Administració.

CONCLUSIÓ

És procedent desestimar el procediment de responsabilitat patrimonial iniciat d?ofici pel Departament de Territori pels danys i perjudicis patits pel Sr. A com a conseqüència d?un accident esdevingut en una estació d?esquí.