Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 334/1997 del 22 de octubre del 1997

Cuestión

Proyecto de Decreto Legislativo por el que se aprueba la refundición en un texto único de los preceptos de determinados textos legales vigentes en Cataluña en materia de función pública

Contestacion

ANTECEDENTS DE FET

Es dedueixen del Dictamen.

FONAMENTS JURÍDICS

I. El Govern de la Generalitat té competència i està habilitat per dictar el decret legislatiu pel qual s?aprova la refosa en un text únic de la Llei 17/1985 de 23 de juliol de la funció pública de l?Administració de la Generalitat i de la Llei 9/1994 de 29 de juny de reforma de la legislació relativa a la funció pública de la Generalitat de Catalunya i també de les modificacions introduïdes per l?article 11 de la Llei 11/1995 de modificació parcial de la Llei 15/1990 d?ordenació sanitària de Catalunya i per la disposició addicional trenta-quatrena de la Llei 19/1996 de 27 de desembre de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a 1997 així com per regularitzar aclarir i harmonitzar els esmentats textos legals i recollir les modificacions que la normativa bàsica estatal ha introduït als articles 31 71.2 lletres a) i b) i 85.4 tercer paràgraf de la Llei 17/1985 de 23 de juliol de la Funció Pública de l?Administració de la Generalitat modificada per la Llei 9/1994 mitjançant l?article segon de la Llei 4/1995 de 23 de març de regulació del permís parental i per maternitat i els articles 89.2 103.1 i 104 de la Llei 13/1996 de 30 de desembre de mesures fiscals administratives i de l?ordre social.

La competència li ve donada per l?article 33 de l?Estatut d?autonomia de Catalunya on es preveu la potestat del Parlament de Catalunya per delegar en el Consell Executiu o Govern la potestat legislativa en termes idèntics a aquells que per al supòsit de delegació de les Corts Generals al Govern estableixen els articles 82 83 i 84 de la Constitució.

L?habilitació legal prové de la mateixa Llei 8/1997 de 23 de juny per la qual s?autoritza la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública. No pertoca en aquest moment a aquesta Comissió Jurídica Assessora pronunciar-se sobre la regularitat de l?esmentada delegació legislativa ja que aquesta qüestió ja ha estat objecte d?anàlisi en el Dictamen 234/96 en el qual s?informà favorablement sobre la possibilitat d?efectuar una delegació legislativa al Govern de la Generalitat per a la refosa de textos legals en matèria de funció pública.

II. Des del punt de vista formal cal tenir en compte que els textos refosos són amb independència del rang o força de Llei que tenen les seves disposicions una norma que emana del Govern i per tant el procediment ha de ser el mateix que s?estableix per a les disposicions de caràcter general de rang reglamentari que es regula als articles 61 a 66 de la Llei 13/1989 de 14 de desembre d?organització procediment i règim jurídic de l?Administració de la Generalitat de Catalunya. Cal constatar doncs que el Projecte de decret legislatiu sobre el qual dictaminem conté tots els informes i documentació que exigeix l?article 63 de la Llei 13/1989. Cal destacar especialment la utilitat de la Memòria on es detallen l?origen de tots i cadascun dels articles del Projecte de decret legislatiu lamentablement una posterior reorganització de l?estructura de l?esmentat projecte amb esmicolament de nombrosos articles inclosa torna a dificultar la tasca d?anàlisi de l?origen dels preceptes.

III. Des del punt de vista substantiu molt poques innovacions s?han introduït en la dicció literal dels textos refosos de manera que no es pot considerar que s?hagi ultrapassat la delegació legislativa atorgada pel Parlament de Catalunya sens perjudici que en alguns casos calgui una anàlisi més minuciosa del text al qual procedirem tot seguit.

El primer article del Projecte de decret legislatiu objecte de la nostra anàlisi és el 25.2 ja que es tracta d?una repetició del segon paràgraf de l?article 18.4 de la Llei 30/1984 de 2 d?agost de mesures per la reforma de la Funció Pública en la seva redacció donada per l?article 103 de la Llei 13/1996 de 30 de desembre de mesures fiscals administratives i de l?ordre social. El precepte copiat en aquesta norma amb rang de llei ordinària té la consideració de bàsic i per tant s?ha produït un mal ús de la tècnica legislativa que no es pot justificar per la voluntat d?adaptar la normativa autonòmica a les bases estatals.

La situació abans esmentada es reprodueix també en l?article 86.2.b del Projecte de decret legislatiu que és repetició del redactat donat a l?article 29.4 de la Llei 30/1984 de 2 d?agost de mesures per a la reforma de la funció pública (en la seva redacció de la Llei 3/1989 de 3 de març) per la Llei 4/1995 de 23 de març de regulació del permís parental i per maternitat. Es tracta de nou d?una mala tècnica legislativa en reproduir en una Llei ordinària un precepte considerat bàsic.

Es pot dir el mateix de l?article 97.4 tercer paràgraf que recull quasi literalment el contingut de l?article 30.3 paràgraf tercer de la Llei 30/1984 de 2 d?agost de mesures per a la reforma de la funció pública en la seva redacció donada per la Llei 13/1996 de 30 de desembre de mesures fiscals administratives i de l?ordre social. També ens trobem davant doncs d?una mala tècnica legislativa en tractar-se d?una repetició en una llei ordinària del contingut exacte d?un precepte bàsic.

Aquesta Comissió creu el seu deure advertir de les greus conseqüències que es deriven de la inclusió de normes del legislador estatal en un text refós de la Generalitat. L?elaboració de textos refosos inclou sovint la possibilitat de regularitzar aclarir i harmonitzar els textos que han d?ésser refosos. És obvi que això només es pot fer respecte a aquells textos sobre els que hi ha una disponibilitat derivada de la titularitat de la competència. Realitzar aquesta manipulació sobre textos de competència estatal suposa incórrer en inconstitucionalitat. És per això que els textos refosos no s?han de fer de ?textos legals vigents a Catalunya? sinó de ?textos legals competència de la Generalitat?. La inclusió de normes estatals en textos refosos de la Generalitat pot portar a una altra greu conseqüència: la de crear una aparença d?habilitació a la potestat reglamentària de la Generalitat. Aquesta habilitació no pot existir si es tracta d?una competència exclusiva de l?Estat. La inclusió de la norma estatal en el text refós no altera la distribució constitucional de les competències; i per tant l?exercici de la suposada habilitació reglamentària pot resultar inconstitucional. Certament en el text que examinem no es donen aquests problemes. No es produeix cap manipulació de la norma bàsica estatal i el seu propi caràcter de bàsica implica la competència de la Generalitat pel seu desplegament legal i reglamentari. Tanmateix sembla oportú advertir dels perills de la inclusió de normes de competència estatal en textos refosos de la Generalitat.

La disposició addicional segona disposa que ?Els contractes que la Generalitat formalitzi per a l?execució de treballs específics i concrets no habituals se subjectaran a la legislació de contractes de l?Estat sens perjudici de l?aplicació si s?escau de la normativa civil o mercantil?. Doncs bé donada l?aprovació de la Llei 13/1995 de 18 de maig de contractes de les administracions públiques l?esment que es fa a la ?legislació de contractes de l?Estat? hauria de ser substituït per l?expressió ?la legislació de contractes de les Administracions Públiques? o bé per ?les bases dictades per l?Estat en matèria de contractació pública?.

En la disposició addicional onzena s?imposa una data límit perquè la Generalitat aprovi i faci pública la relació i classificació de tots els llocs de treball de l?Administració de la Generalitat. Ara bé aquesta data límit ha estat més que traspassada (31 de desembre de 1986) i la classificació ja ha estat realitzada de manera que aquest precepte hauria d?ésser eliminat en haver perdut la seva funció ja que en cap cas tampoc habilita la Generalitat per dictar cap altra norma reglamentària.

Pel que fa a la disposició addicional dotzena es produeix la mateixa situació que en relació amb la precedent es fixa un termini d?un any per complir una obligació per part de la Generalitat de Catalunya (cal recordar que aquesta disposició addicional ja prové del redactat de la disposició addicional catorzena de la Llei 17/1985 de 23 de juliol) termini que ha més que transcorregut havent estat realitzada la puntual previsió del precepte de manera que la disposició addicional ja ha perdut la seva utilitat i hauria de ser eliminada del text normatiu.

Una situació similar és la que ens trobem amb la disposició transitòria setena en el seu punt dos que disposa que ?El primer concurs-oposició a què es refereix l?apartat 1 haurà d?ésser convocat abans no haurà passat un any de l?entrada en vigor d?aquesta Llei?. Tenint en consideració que aquest apartat de la disposició transitòria setena ja prové de la mateixa disposició transitòria de la Llei 17/1985 de 23 de juliol i que el precepte ja ha estat acomplert no té cap sentit mantenir-lo al text legal.

Per últim en la disposició final segona el termini de dos anys a què fa referència s?ha de comptar des de l?entrada en vigor de la Llei 9/1994 de 29 de juny. Es pot entendre però si aquesta és la voluntat del Govern que la refosa que preveu es realitza amb aquest Decret legislatiu. Si fos així el precepte hauria de suprimir-se.

CONCLUSIÓ

Es pot elevar al Govern per a la seva aprovació el Projecte de decret legislatiu pel qual s?aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública una vegada considerades les observacions formulades que en cap cas tenen el caràcter d?essencials.

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga