Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 331/2023 del 02 de noviembre del 2023

Cuestión

Reclamació de responsabilitat patrimonial instada davant la Diputació de Tarragona per la Sra. A pels danys i perjudicis patits en una caiguda soferta l'any 2020 mentre circulava amb bicicleta per una carretera, i que atribueix a la col·lisió amb unes pedres que es trobaven a la via

Contestacion

La Comissió Jurídica Assessora, reunida el 2 de novembre de 2023, amb la presidència del Sr. Jaume Vernet i Llobet, actuant com a secretària la Sra. Cristina Figueras i Bosch, amb la participació de les Sres. i els Srs. Esther Arroyo i Amayuelas, Meritxell Barnola Sarri, Agustí Cerrillo i Martínez, Lluís Maria Corominas i Díaz, Mercè Corretja i Torrens, Maria Mercè Darnaculleta i Gardella, Francesc Homs i Molist, Albert Lamarca i Marquès, Marc Marsal i Ferret, Carles Mundó i Blanch, Montserrat Peretó Garcia, i Joan Ridao i Martín, i essent-ne ponent el Sr. Miquel Sàmper i Rodríguez, ha aprovat el Dictamen següent:

ANTECEDENTS DE FET

1. El 4 de novembre de 2021, va tenir entrada al Registre de la Diputació de Tarragona la reclamació de responsabilitat patrimonial formulada per la Sra. A, en sol·licitud d?una indemnització econòmica de 51.768,94 euros, pels danys i perjudicis patits en una caiguda soferta l?any 2020 mentre circulava en bicicleta per una carretera, i que atribueix a la col·lisió amb unes pedres que es trobaven a la via. Juntament amb l?escrit de reclamació, adjuntava diversa documentació, entre la qual, el comunicat d?accident de trànsit dels Mossos d?Esquadra, l?informe d?atenció del Servei d?Emergències Mèdiques (SEM), els comunicats mèdics de baixa i alta d?incapacitat temporal, i diversos documents mèdics i factures.

2. Per oficis de 17 de novembre i 3 de desembre de 2021, degudament notificats, es va requerir a la reclamant per tal que esmenés les deficiències detectades en l?escrit de reclamació, la qual va atendre els requeriments efectuats.

3. Per Decret de Presidència de la Diputació de 23 de desembre de 2021, es va resoldre admetre a tràmit la reclamació, nomenar instructora de l?expedient, i comunicar a la reclamant la data d?inici del procediment ?el 4 de novembre de 2021?, el termini de resolució i els efectes del silenci, així com requerir a la instant que proposés la pràctica de les proves que considerés necessàries. Aquest Decret es va notificar a la reclamant en data 3 de gener de 2022.

4. En data 4 de gener de 2022, es va participar la reclamació a la companyia asseguradora de la Diputació.

5. Per ofici de la instructora de 12 de gener de 2022, es va sol·licitar informe en relació amb els fets objecte de reclamació al Servei d?Assistència al Territori de la Diputació.

6. En data 16 de febrer de 2022, el cap de l?Àrea del Servei d?Assistència al Territori va informar que no es tenia coneixement de la incidència, ni es tenia coneixement de cap altre accident similar en la carretera, i comunicava quin era el protocol d?actuació per a activar el servei de manteniment de carreteres en cas d?incidència. Així mateix, s?indicava la senyalització de la carretera, i s?adjuntaven fotografies i un croquis del tram de la via on van ocórrer els fets.

7. Per ofici de la instructora de data 18 de febrer de 2022, es va sol·licitar al Servei Meteorològic de Catalunya les dades de precipitacions a la zona el dia dels fets i els immediatament anteriors, i si aquestes es poden considerar de caràcter extraordinari.

8. En data 9 de maig de 2022, el Servei Meteorològic de Catalunya va informar que la precipitació d?aquell dia es podia catalogar com a poc abundant i minsa, i d?intensitat feble, i que no es podia considerar de caràcter extraordinari.

9. Per ofici de la instructora de 8 de juny de 2022, es va sol·licitar als Mossos d?Esquadra que aportessin còpia en color de les fotografies incorporades en el comunicat d?accident de trànsit corresponent, atès que en la còpia aportada per la reclamant les fotografies incorporades estaven en blanc i negre. Consta incorporat a l?expedient el reportatge fotogràfic sol·licitat.

10. Per ofici de la instructora de la mateixa data, es va sol·licitar un informe complementari al Servei d?Assistència al Territori de la Diputació.

11. Per ofici de la instructora de 4 de juliol de 2022, es va citar un testimoni dels fets per tal de comparèixer per a la pràctica de prova testifical, la qual va tenir lloc el dia X de juliol de 2022.

12. En data 5 de setembre de 2022, el cap de l?Àrea del Servei d?Assistència al Territori va informar que en el tram de via només s?havia efectuat una actuació de neteja de calçada l?any 2020, per treure restes de despreniments després d?un episodi de precipitació; que durant l?any 2020 s?havien realitzat diverses actuacions de neteja de la cuneta en el tram, tant de terres i restes vegetals com de terres i petits despreniments; que és una de les carreteres freqüentades per ciclistes, i que no consta cap avís de l?existència de cap obstacle el dia de l?accident.

13. En data 19 de setembre de 2022, la instructora va sol·licitar al Servei d?Assistència al Territori la realització d?un reportatge en vídeo on es pogués observar el recorregut des de la sortida del revolt justament anterior al punt de l?accident, el qual consta incorporat a l?expedient.

14. En data 13 de desembre de 2022, la part reclamant va sol·licitar que s?acordés impulsar i continuar amb la tramitació de l?expedient de responsabilitat patrimonial, atès que portava més d?un any en curs.

15. En data 22 de febrer de 2023, la companyia asseguradora de la Diputació va trametre l?informe de valoració dels danys, que quantifica les lesions temporals per un import total d?11.302,72 euros, i les seqüeles per un import de 40.781,86 euros.

16. El 7 de març de 2023, la instructora va sol·licitar al Servei d?Assistència al Territori si durant el període 2011-2021 constava que s?hagués produït algun despreniment a la carretera, en el punt en qüestió.

17. El 10 de març de 2023, el cap de l?Àrea del Servei d?Assistència al Territori va informar que, segons constava a la base de dades d?accidents, des del 2011 no s?havia produït cap accident en aquell tram per col·lisions amb objectes o obstacles sense sortida prèvia de la via.

18. Per provisió de la instructora de data 10 de març de 2023, es va obrir el tràmit d?audiència de l?expedient per un termini de deu dies hàbils a fi que els interessats hi efectuessin al·legacions. Aquesta provisió, amb la tramesa de la documentació de l?expedient, es va notificar a la companyia asseguradora en data 10 de març de 2023, i a la reclamant en data 13 de març de 2023.

19. En data 27 de març de 2023, la reclamant va formular-hi al·legacions, en les quals es ratificava en l?escrit de reclamació inicialment presentat, i adduïa que el comunicat dels Mossos d?Esquadra posa de manifest que la causa de l?accident és la presència de pedres a la via.

20. En data 31 de maig de 2023, la instructora de l?expedient va emetre la proposta de resolució desestimatòria de la reclamació presentada, en la qual considerava que quedava acreditat que la Diputació realitza un control continu de l?estat de les seves carreteres d?acord amb els estàndards de conservació i manteniment normalment exigibles i, així mateix, que les pedres a la calçada eren visibles per qualsevol usuari que circulés atent i a una velocitat adequada. Conclou, així, que la conducta de la perjudicada va intervenir en la producció del resultat lesiu i produeix el trencament del nexe causal amb el servei públic; consegüentment, no es pot atribuir la responsabilitat patrimonial a la Diputació. Altrament, valora subsidiàriament l?import de la indemnització en 40.781,86 euros, d?acord amb la valoració de seqüeles proposada per la companyia asseguradora.

21. Per Decret de la Presidència de la Diputació de 7 de juny de 2023, es va resoldre sol·licitar el dictamen preceptiu a la Comissió Jurídica Assessora i suspendre el termini de resolució del procediment fins que aquest òrgan consultiu no n?emetés el dictamen corresponent. Aquest Decret es va notificar a la reclamant el 8 de juny de 2023, i a la companyia asseguradora el 9 de juny de 2023.

22. En data 9 de juny de 2023, el vicesecretari de la Diputació va emetre un informe proposta de tramesa de l?expedient, degudament indexat, foliat i autenticat, a la Comissió Jurídica Assessora mitjançant la plataforma EACAT.

23. El 20 de juny de 2023, va tenir entrada al Departament de Presidència, mitjançant la plataforma EACAT, la sol·licitud de la Diputació de dictamen a la Comissió Jurídica Assessora.

24. L?11 d?agost de 2023, la responsable de Patrimoni de les Entitats Locals amb el vistiplau del subdirector general d?Assistència Jurídica i d?Innovació a l?Administració Local, va informar favorablement sobre la tramesa de l?expedient a la Comissió Jurídica Assessora, una vegada analitzats els aspectes formals.

25. El 29 d?agost de 2023, va entrar a la Comissió Jurídica Assessora la petició de dictamen tramesa pel secretari de Governs Locals i de Relacions amb l?Aran, per delegació, d?acord amb la Resolució PRE/3588/2022, de 7 de novembre, de delegació de competències de la persona titular del Departament de la Presidència (DOGC núm. 8797, de 21 de novembre).

26. En la sessió de 7 de setembre de 2023, el Ple de la Comissió va admetre a tràmit la petició i en va designar ponent.

27. En la sessió de 19 d?octubre de 2023, el Ple de la Comissió Jurídica Assessora va acordar ampliar en un mes el termini per a emetre el dictamen sol·licitat, i el president, per un ofici del mateix dia, ho va notificar al secretari de Governs Locals i de Relacions amb l?Aran.

FONAMENTS JURÍDICS

I. Objecte del Dictamen i intervenció de la Comissió Jurídica Assessora

Constitueix l?objecte d?aquest Dictamen la reclamació de responsabilitat patrimonial formulada davant la Diputació de Tarragona per la Sra. A pels danys i perjudicis patits en una caiguda soferta l?any 2020 mentre circulava amb bicicleta per una carretera, i que atribueix a la col·lisió amb unes pedres que es trobaven a la via.

La intervenció d?aquesta Comissió en l?expedient és preceptiva, a l?empara del que disposen l?article 86 de la Llei 26/2010, de 3 d?agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, i l?article 8.3.a) de la Llei 5/2005, de 2 de maig, de la Comissió Jurídica Assessora, ja que la quantia de la reclamació de responsabilitat patrimonial sol·licitada, això és, 51.768,94 euros, ultrapassa el mínim de 50.000 euros fixat legalment.

II. Règim jurídic aplicable

L?article 106.2 de la Constitució reconeix el dret dels particulars a ser indemnitzats per qualsevol lesió que pateixin en els seus béns i drets, com a conseqüència del funcionament dels serveis públics, excepte en els casos de força major.

El marc legislatiu regulador de la institució de la responsabilitat patrimonial de l?Administració, en l?àmbit normatiu estatal, està recollit en els articles 32 i 34 de la Llei 40/2015, d?1 d?octubre, de règim jurídic del sector públic (LRJSP), que regulen els principis de la responsabilitat i la indemnització i el seu càlcul, respectivament; i en els articles 65, 67, 81, 91 i 92 de la Llei 39/2015, d?1 d?octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC), els quals preveuen diverses especialitats del procediment de responsabilitat patrimonial. Aquesta és la normativa aplicable al cas que s?examina, tant pel que fa als aspectes procedimentals com als substantius o materials, atesa la data dels fets pels quals s?interposa la reclamació de responsabilitat patrimonial i atesa la data de la reclamació, totes dues posteriors a l?entrada en vigor de la normativa referenciada.

Dins de la normativa catalana, la regulació comuna de la responsabilitat patrimonial per a totes les administracions públiques es conté en la Llei 26/2010. En concret, en l?article 81 es determinen els requisits o pressupòsits materials que necessàriament han de concórrer perquè pugui prosperar l?acció de responsabilitat: a) Que existeixi un dany efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat en relació amb una persona o un grup de persones; b) Que la lesió sigui conseqüència del funcionament normal o anormal del servei públic; c) Que no hi hagi intervingut força major, i d) Que el dany sigui antijurídic, en el sentit que qui el pateixi no tingui el deure jurídic de suportar-lo.

En l?àmbit local, cal esmentar igualment l?article 174 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (TRLMRLC), aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d?abril, de conformitat amb el qual els ens locals responen directament dels danys i perjudicis causats als particulars en llurs béns i drets com a conseqüència del funcionament dels serveis públics, en els termes previstos per la legislació general sobre responsabilitat administrativa.

Finalment, quant a la normativa sectorial aplicable al cas, cal esmentar el Decret legislatiu 2/2009, de 25 d?agost, pel qual s?aprova el text refós de la Llei de carreteres, i el Reial decret legislatiu 6/2015, de 30 d?octubre, pel qual s?aprova el text refós de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària.

III. Consideracions formals

III.1. Legitimació activa

Els procediments de responsabilitat patrimonial es poden iniciar d?ofici o a sol·licitud d?interessat. En el cas sobre el qual es dictamina, el procediment s?ha iniciat a sol·licitud de la persona interessada.

La legitimació de la reclamant s?ajusta a la normativa procedimental, atès que és la mateixa persona accidentada. A més, consta en l?expedient una còpia del DNI, que permet confrontar la signatura i verificar-ne la identitat en el procediment administratiu, així com la voluntat de reclamar (articles 9.1 i 10.1 de l?LPAC).

La reclamant ha actuat en el procediment mitjançant un lletrat, el domicili del qual designa a l?efecte de rebre-hi les notificacions. La representació ha quedat degudament acreditada en l?expedient, de conformitat amb l?article 5 de l?LPAC, mitjançant el poder per a plets corresponent.

III.2. Competència per a tramitar i resoldre el procediment

La Diputació de Tarragona és l?Administració competent per a conèixer de la reclamació, atès que és la titular de la via on va tenir lloc l?accident i, per tant, la competent en matèria de conservació i manteniment de la carretera d?acord amb el text refós de la Llei de carreteres, aprovat pel Decret legislatiu 2/2009, de 25 d?agost.

L?adopció de la resolució és competència de la Junta de Govern de la Diputació d?acord amb el Decret de la Presidència núm. 2019-0003370, de 14 d?agost de 2019, de delegació de competències de la Presidència a favor de la Junta de Govern, publicat al BOPT de 26 d?agost de 2019.

III.3. Conformació de l?expedient

L?expedient administratiu ha de tenir format electrònic i ha d?estar conformat pel conjunt ordenat de documents i actuacions que serveixin d?antecedent i fonament de la resolució administrativa (article 70 de l?LPAC). Així mateix, ha d?estar foliat mitjançant un índex electrònic autenticat que en garanteixi la integritat (article 51 del Reglament d?actuació i funcionament del sector públic per mitjans electrònics ?RAFME?, aprovat pel Reial decret 203/2021, de 20 de març). D?altra banda, quan s?hagi de remetre l?expedient, s?ha d?enviar complet, foliat, autenticat i acompanyat d?un índex autenticat de tots els documents que contingui (article 70 de l?LPAC). L?expedient es pot remetre directament a través d?un node d?interoperabilitat, de l?adreça electrònica o del localitzador que doni accés a l?expedient electrònic (article 63 del RAFME). Així ho ha recordat aquesta Comissió Jurídica Assessora, entre d?altres en els recents dictàmens 194/2023 i 262/2023.

La finalitat dels criteris anteriors és proporcionar a l?Administració pública els elements necessaris per a adoptar la seva resolució d?acord amb tots els antecedents i fonaments. També garantir la integritat i immutabilitat de l?expedient i dels documents que el conformen. En darrera instància, els criteris que disposa la legislació persegueixen facilitar la recuperació de l?expedient i, per tant, el seu maneig i lectura.

Tot i que els criteris esmentats es recullen a l?Esquema Nacional d?Interoperabilitat i es desenvolupen a la Norma tècnica d?interoperabilitat d?expedient electrònic aprovada per la Resolució de 19 de juliol de 2011, sovint no es fa amb la precisió o el detall necessaris per a guiar suficientment el disseny i la implementació de les aplicacions que utilitzen les administracions públiques per a gestionar els expedients administratius i, en darrera instància, per a assolir adequadament les finalitats atribuïdes a l?expedient administratiu. D?altra banda, tampoc no es pot desconèixer que, tot i els anys que fa des que es va adoptar la regulació vigent de l?expedient electrònic, per diversos motius aquesta s?ha anat aplicant a les administracions públiques gradualment i en ocasions d?una manera fragmentària i incompleta.

En aquest cas, l?expedient té format electrònic, està complet, ordenat cronològicament i foliat mitjançant un índex electrònic autenticat. Els documents estan autenticats i signats pels òrgans competents. L?índex, també signat electrònicament, incorpora la data de la seva generació, numera els documents i els identifica mitjançant el número de document, la descripció, així com el tràmit al qual corresponen, i fa la corresponent referència a les pàgines. S?hi incorporen els enllaços individuals dels documents de l?expedient. S?hi inclou una certificació per a fer constar que la documentació tramesa correspon fidelment a l?expedient original.

L?expedient no presenta foliació o paginació correlativa. No obstant això, cal recordar que la Comissió Jurídica Assessora, en el Dictamen 194/2023, va manifestar:

?En efecte, aquest òrgan consultiu ha recordat la importància del requisit legal de la foliació o paginació dels expedients, en diverses ocasions. Tot i així, cal indicar que, d?acord amb el mateix article 70.3 de l?LPAC i l?article 51.2 del RAFME, un mateix document electrònic pot formar part de diferents expedients administratius i l?article 63 del RAFME preveu que la remissió electrònica de l?expedient administratiu es pot fer mitjançant la posada a disposició, si es garanteix el compliment de la normativa d?interoperabilitat i la integritat de l?accés al llarg del temps que determini la corresponent política de gestió de documents electrònics.

Per tant, es pot acceptar una remissió electrònica de l?expedient mitjançant posada a disposició i que la paginació correlativa de tot l?expedient electrònic quedi substituïda per un índex electrònic, autenticat per l?òrgan competent, que respecti els requisits de l?índex ja destacats per aquesta Comissió en dictàmens anteriors (tals com l?ordenació cronològica dels documents, la numeració i descripció clara dels documents i la identificació de la data d?emissió i, si escau, de qui el subscriu), si permet una recuperació directa de l?expedient, es compleix la normativa d?interoperabilitat i queda garantida la integritat de l?accés durant el temps necessari per a aprovar el dictamen.?

Per tant, la conformació de l?expedient per a la tramesa a l?òrgan consultiu compleix amb les exigències previstes normativament, atès que es garanteix la seva completesa i autenticació, així com es facilita la consulta dels documents mitjançant l?índex electrònic incorporat.

Finalment, s?ha d?indicar que s?inclouen a l?expedient les acreditacions de totes les notificacions efectuades, d?acord amb el que es disposa en els articles 56.2 de la Llei 26/2010 i 41.1.b), segon paràgraf, de l?LPAC.

III.4. Tramitació del procediment

Pel que fa a la tramitació del procediment, es constata que s?ha ajustat, en termes generals, a les previsions normatives que resulten d?aplicació, contingudes en la Llei 26/2010 i l?LPAC.

Un cop presentada la reclamació, es va requerir a la reclamant per tal que esmenés les deficiències detectades en l?escrit de reclamació, i la instant va atendre els requeriments efectuats.

Tot seguit, es va admetre a tràmit la reclamació i es va comunicar a la instant la data d?inici del procediment, i se la va informar del termini per a resoldre?l i del sentit del silenci administratiu (articles 21.4 de l?LPAC i 50.1.a) de la Llei 26/2010).

Així mateix, els fets es van posar en coneixement de la companyia asseguradora de la Diputació (article 50.1.a) de la Llei 26/2010).

Es va sol·licitar al Servei d?Assistència al Territori que emetés un informe sobre els fets objecte de la reclamació patrimonial, el qual consta incorporat a l?expedient (article 81.1 de l?LPAC).

També es va demanar informe al Servei Meteorològic de Catalunya. Així mateix, es va practicar prova testifical, a proposta de la instructora, i va comparèixer a declarar un testimoni dels fets. Posteriorment, es van incorporar a l?expedient informes complementaris del Servei d?Assistència al Territori així com un reportatge en vídeo realitzat per aquest Servei sobre el tram de l?accident.

Un cop conclosa la instrucció, es va notificar el tràmit de vista i d?audiència de l?expedient als interessats (articles 51.1 de la Llei 26/2010 i 82 de l?LPAC). La reclamant va formular-hi al·legacions.

Posteriorment, la instructora va emetre una proposta de resolució desestimatòria, per considerar que es trencava el nexe causal necessari entre el resultat lesiu i el funcionament del servei públic. La proposta inclou la valoració subsidiària dels danys reclamats (articles 81.2 i 91.2 de l?LPAC).

Per Decret de la Presidència de la Diputació es va resoldre sol·licitar el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora i suspendre el termini per a resoldre el procediment (article 22.1.d) de l?LPAC), si bé la suspensió no podia tenir cap efecte perquè ja s?havia exhaurit el termini màxim de resolució del procediment.

Es va tramitar la petició de dictamen de la Comissió mitjançant el Departament de la Presidència, i la Subdirecció General d?Assistència Jurídica i d?Innovació a l?Administració Local va emetre un informe favorable a la petició, una vegada analitzats els aspectes formals.

Finalment, el secretari de Governs Locals i de Relacions amb l?Aran, per delegació de la persona titular del Departament de la Presidència, va trametre l?expedient i la petició de dictamen a la Comissió Jurídica Assessora.

III.5. Temporalitat del procediment

El termini màxim per a resoldre expressament i notificar la resolució en els procediments de responsabilitat patrimonial és de sis mesos, des que s?inicia el procediment (articles 21.2 i 91.3 de l?LPAC). El termini s?ha de comptar, en el cas dels procediments iniciats a sol·licitud de l?interessat, com és el cas, des de la data en què la sol·licitud hagi tingut entrada al registre electrònic de l?Administració o organisme competent per a tramitar-lo (article 21.3.b) de l?LPAC).

El termini màxim es pot suspendre quan ?[?] se sol·licitin informes preceptius a un òrgan de la mateixa Administració o d?una de diferent, pel temps que transcorri entre la petició, que s?ha de comunicar als interessats, i la recepció de l?informe, que també se?ls ha de comunicar. Aquest termini de suspensió no pot excedir en cap cas els tres mesos. En cas de no rebre?s l?informe en el termini indicat, el procediment prossegueix? (article 22.1.d) de l?LPAC).

Transcorregut el termini sense que s?hagi dictat i notificat resolució expressa, en els procediments de responsabilitat patrimonial, ?es pot entendre que la resolució és contrària a la indemnització? (article 91.3 de l?LPAC), és a dir, es produeixen els efectes del silenci administratiu negatiu. Aquesta desestimació presumpta ?té els únics efectes de permetre als interessats interposar el recurs administratiu o contenciós administratiu que sigui procedent? (article 24.2 de l?LPAC).

Malgrat la producció del silenci administratiu, l?Administració conserva l?obligació de resoldre expressament i notificar (articles 21.1, 24.1 i 24.3 de l?LPAC). En els casos de desestimació per silenci administratiu ?[?] la resolució expressa posterior al venciment del termini l?ha d?adoptar l?Administració sense cap vinculació al sentit del silenci? (article 24.3.b) de l?LPAC).

En el present cas, la reclamació de responsabilitat patrimonial es va presentar mitjançant un escrit registrat a la Diputació en data 4 de novembre de 2021, i la petició de dictamen ha tingut entrada en aquest òrgan consultiu el 29 d?agost de 2023.

Es constata, doncs, que s?ha ultrapassat el termini de sis mesos previst legalment per a resoldre el procediment i notificar-ne la resolució que li ha de posar fi, amb els efectes esmentats.

Aquest retard no s?avé amb el dret a una bona administració, reconegut, entre altres normes, en l?article 30 de l?Estatut d?autonomia de Catalunya i en l?article 22 de la Llei 26/2010, el qual inclou com un dels drets de la ciutadania el d?obtenir una resolució expressa i una notificació dins del termini establert legalment (Dictamen 112/2022).

IV. Tempestivitat de la reclamació

D?acord amb l?article 67.1 de l?LPAC, el dret a reclamar prescriu al cap d?un any d?haver-se produït el fet o l?acte que motivi la indemnització, o de manifestar-se?n l?efecte lesiu, i per al supòsit de danys físics o psíquics el dies a quo és el del guariment o el de la determinació de l?abast de les seqüeles.

En el present cas, l?accident va tenir lloc el X de novembre de 2020 i la reclamació es va presentar el 4 de novembre de 2021. Per tant, la reclamació és tempestiva perquè es va presentar abans d?esgotar-se el termini d?un any.

V. Consideracions sobre el fons

V.1. La posició de la part reclamant

La reclamant, de X anys en el moment dels fets, manifesta que el X de novembre de 2020, aproximadament a les 10,30 h, circulava amb bicicleta per la carretera X, quan en el punt quilomètric 12,7, va col·lidir amb una pedra de grans dimensions que estava a la calçada, juntament amb d?altres restes de pedres. La col·lisió li va ocasionar la caiguda, que li ha provocat greus lesions i seqüeles.

Una persona que circulava amb el seu vehicle darrere d?ella va observar la caiguda. Altrament, els Mossos d?Esquadra van fer atestat de l?accident, i aporta el comunicat d?accident de trànsit corresponent, amb fotografies i croquis adjunt. També va ser assistida pel SEM ?n?aporta l?informe d?atenció?, que la va traslladar a l?hospital, on va quedar ingressada fins al dia X de novembre. Va ser tractada per fractura nasal, laceració de nas i recol·locació de peces dentals. Va estar de baixa mèdica des del X de novembre de 2020 fins al X de febrer de 2021. Com a conseqüència de les greus ferides patides, encara està rebent tractament mèdic.

Considera que la presència de pedres a la calçada de la carretera és la causa directa dels danys ocasionats i que la Diputació n?és responsable per incomplir el deure de conservació de la via. Addueix, en aquest sentit, el comunicat dels Mossos, en el qual es fa constar que, com a causa principal de l?accident, ?es considera el mal estat de la via per la presència de pedres provocada pels despreniments?.

Sol·licita una indemnització de 51.768,94 euros, en concepte d?hospitalització, baixa mèdica, tractaments i seqüeles. Al·lega que aquesta valoració pot patir variacions, atès que les afectacions que pateix encara no estan consolidades.

En les al·legacions presentades en el tràmit d?audiència, la part reclamant es ratifica en l?escrit de reclamació inicialment presentat. Altrament, addueix que el manteniment de la via no va ser suficient per a evitar la caiguda de pedres, i que, com posen de manifest els Mossos, el terreny humit per les pluges va facilitar les caigudes de pedres al ferm de la carretera, algunes de la dimensió d?una pilota de tennis, com va ser el cas. També manifesta disconformitat amb els informes del servei, que no refereixen la possibilitat de despreniments.

V.2. Els actes d?instrucció

a) Els informes del Servei d?Assistència al Territori (SAT)

? Informe del cap de l?Àrea del Servei d?Assistència al Territori (SAT), de 16 de febrer de 2022

L?informe inclou fotografies i un croquis adjunt, i s?hi indica la senyalització de la carretera en la zona esmentada (amb antelació al punt de l?accident existeix un senyal de perill per la proximitat d?una successió de corbes). S?hi fa constar que no es tenia coneixement de la incidència i que no es té coneixement de cap altre accident similar en tota la carretera durant l?any 2020.

Aporta els comunicats del vigilant durant els mesos d?octubre, novembre i desembre de 2020 (en la data anterior a l?accident, el 3 de novembre, es fa constar el ferm en mal estat a partir del PK 8, i degradació i disgregació per afectació de vegetació i gram als marges dret i esquerre).

Indica quin és el protocol d?actuació per a activar el servei de manteniment de carreteres de la Diputació per a procedir a la neteja de les vies en cas d?incidència, que transcriu: ?Els vigilants de carreteres tenen encomanada la vigilància de l?estat global de les carreteres, és a dir, que no tan sols controlen l?estat de les herbes, ferm i cunetes sinó de qualsevol element que pot afectar la seguretat de la carretera. De manera que si detecten la presència de qualsevol element sobre la calçada el retiren d?immediat o, si no ho poden assumir, emeten un comunicat urgent perquè hi actuïn les brigades de la Diputació o l?empresa contractada per a tal fi o, fins i tot, en el cas que l?actuació sigui de perill imminent, ho comunica via mòbil per a realitzar l?actuació corresponent de forma immediata. També és possible activar el servei mitjançant la comunicació de la incidència directament al SAT mitjançant qualsevol medi telefònic o telemàtic per part de qualsevol ciutadà, Mossos o cossos de seguretat.?

D?altra banda, indica que la intensitat mitjana diària del tram de carretera és de 262 vh/dia.

? Informe del SAT, de 5 de setembre de 2022

En l?informe s?indica que la calçada en el punt de l?accident té una amplada de 4,8 m amb un carril per sentit de 2,40 m i la

distància des de la sortida del revolt justament anterior al punt de l?accident en sentit descendent de circulació fins al punt de la col·lisió amb la pedra és de 70 m i la visibilitat de la carretera 105 m.

L?any 2020 només es va efectuar una actuació de neteja de calçada per treure restes de despreniments en aquest tram de carretera, després d?un episodi de precipitació abundant, al PK 12,670, segons comunicat de 22 d?abril de 2020.

D?altra banda, durant l?any 2020 s?han realitzat diverses actuacions de neteja de cuneta en aquest tram de carretera, ja sigui neteges de terres i restes vegetals, que solen ser originades per arrossegaments, o neteges de terres i petits despreniments.

Consten les actuacions següents: PK 12,640, comunicat de 20 de febrer de 2020; PK 11 a 13, comunicat de 18 d?agost de 2020; PK 12,650, comunicat de 15 de gener de 2020; PK 11,400 a 12,690, comunicat de 6 de juliol de 2020; PK 9 a 15, comunicat de 28 d?agost de 2020; PK 12,500, comunicat de 15 d?agost de 2020; i PK 11 a 12,700, comunicat de 6 d?octubre de 2020.

L?informe indica que no hi ha malles protectores per a evitar despreniments ni senyalització per a advertir del risc de despreniments en cap punt de la carretera, la qual és una de les carreteres de la xarxa local freqüentades pels ciclistes.

No consta cap avís de l?existència de cap obstacle a la carretera a prop del lloc de l?accident a la data de l?accident.

? Reportatge en vídeo del tram de la carretera, tramès pel SAT en data 22 de setembre de 2022

S?hi pot visualitzar el recorregut de 70 metres existent des de la sortida del revolt justament anterior al punt de l?accident en sentit descendent de circulació (PK 12,7). La velocitat del vehicle des d?on es realitza la filmació és de 25 km/h.

? Informe del SAT, de 10 de març de 2023

Es va demanar al SAT si durant el període 2011-2021 constava que s?hagués produït algun tipus de despreniment a la carretera, més concretament al PK 12,7, que hagués ocasionat algun tipus de sinistre. I, mitjançant aquest darrer informe el SAT va respondre que, segons consta a la base de dades d?accidents, des del 2011 no hi ha hagut cap accident en aquell tram per col·lisions amb objectes o obstacles sense sortida prèvia de la via.

b) L?informe del Servei Meteorològic de Catalunya

Figura en l?expedient l?informe del Servei Meteorològic de Catalunya, de data 9 de maig de 2022, en el qual es fa constar que a al Manual d?estil del Servei Meteorològic de Catalunya s?han establert categories per acumulació de precipitació diària i per intensitat de precipitació semihorària.

En aquest sentit, segon el Manual esmentat, el total de precipitació acumulada en 24 hores a l?estació automàtica més propera a la zona de l?accident els dies X i X de novembre de 2020 es pot catalogar com a ?poc abundant? (quantitats superiors a 5 mm i de fins a 20 mm en 24 hores) i el dia X de novembre com a ?minsa? (quantitats de fins a 5 mm en 24 hores) i, per a tots ells, la intensitat com a ?feble? (quantitats inferiors a 3 mm en 30 minuts).

- Les quantitats registrades entre el dia X i el X de novembre de 2020 són inferiors al percentil 50 (P50), amb la qual cosa no es poden considerar de caràcter extraordinari.

c) La prova testifical

En data X de juliol de 2022 es va practicar prova testifical a un testimoni dels fets, proposat per la instructora, el qual va declarar que no coneixia la reclamant; que anava darrere d?ella amb moto, a una distància de 60-70 metres, i que la ciclista baixava per la carretera i en sec va fer un tomb de campana, com si hagués frenat amb la roda de davant i diu que la ciclista circulava pel centre del carril dret.

Sobre el moment de la caiguda, diu que va veure que la bicicleta s?aixecava de darrere, feia un tomb de campana i que la ciclista va caure de cara a terra.

A més, diu que no sap quantes pedres hi havia ??hi havia vàries pedretes i alguna de grosseta, de dimensions similars a una pilota de tennis, eren de color claret?? i que les pedres estaven al centre del carril (ho marca en la foto que se li mostra).

Explica que la ciclista devia baixar a 30-35 km/h; que feia sol i era un dia clar; que de baixada no hi havia altres ciclistes circulant per la carretera, tot i que sí n?hi havia d?altres que pujaven en sentit contrari; que en el moment de l?accident no hi havia altres vehicles circulant per la carretera, i que no va retirar les pedres per tal que els Mossos veiessin el que havia passat.

V.3. La proposta de resolució

La proposta de resolució és desestimatòria de la reclamació presentada.

Considera, d?una banda, que la Diputació de Tarragona acompleix amb els deures de conservació i manteniment de la carretera, en la mesura de les possibilitats i els recursos disponibles, d?acord amb els estàndards normalment exigibles. Així ho proven els comunicats del servei de vigilància de carreteres i els diversos comunicats d?actuacions de neteja de la calçada i de les cunetes que refereix el SAT. Únicament consta la realització d?una actuació de neteja de calçada el dia 22 d?abril de 2020 en el PK 12,67, arran d?un episodi de precipitació abundant. La resta d?actuacions han consistit en la neteja de cunetes per a la retirada de terres i restes vegetals originades per arrossegaments i petits despreniments. En conseqüència, no consta que el tram de la via on va succeir l?accident sigui un punt on es produeixen freqüentment despreniments que afectin la calçada, com ho demostra el fet que al llarg d?11 anys (del 2011 al 2021) no consta cap sinistre per la presència d?obstacles a la calçada. A més, la Diputació no va rebre cap avís per a procedir a la neteja de la calçada i no es va produir cap sinistre anterior.

D?altra banda, considera que la ciclista circulava per un tram descendent d?una carretera de muntanya amb revolts, fet que l?obligava a circular amb major precaució i a adaptar la velocitat a les circumstàncies de la via, d?acord amb l?article 45 del Reial decret 1428/2003, de 21 de novembre, pel qual s?aprova el Reglament general de circulació. Cal tenir en compte que disposava d?una distància suficient, 70 metres, per a poder adequar la seva velocitat i efectuar la corresponent maniobra per a evitar col·lidir amb les pedres. A més, les pedres eren de color clar i contrastaven amb el paviment fosc, i podien ser visibles per qualsevol usuari que circulés atent i a una velocitat adequada. Altrament, la pedra era de grans dimensions, l?accident va succeir de dia i amb bona il·luminació, i la calçada era seca i neta de substàncies lliscants. D?aquesta manera, possiblement una distracció de la ciclista va comportar que no advertís amb l?anticipació necessària la presència de pedres a la calçada.

En definitiva, conclou que la conducta de la perjudicada ha intervingut en la producció del resultat lesiu i produeix el trencament del nexe causal amb el servei públic, i, consegüentment, no es pot atribuir responsabilitat patrimonial a la Diputació.

Valora subsidiàriament la indemnització per un import total de 40.781,86 euros.

VI. El parer de la Comissió Jurídica Assessora

VI.1. El dany

En l?expedient sotmès a dictamen, s?acredita l?existència d?un dany real, efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat en relació amb la reclamant, en els termes previstos en l?article 81 de la Llei 26/2010 i en l?article 32.2 de l?LRJSP, atès que s?ha aportat informació mèdica suficient que acredita tant l?existència del dany com l?abast de les seqüeles.

No obstant això, perquè sigui procedent apreciar la responsabilitat patrimonial de l?Administració no és suficient constatar l?existència d?un dany, és necessari, a més, que aquest dany sigui conseqüència del funcionament normal o anormal del servei públic, és a dir, que hi hagi una relació de causalitat entre el dany patit i el funcionament del servei públic; així mateix, que la persona perjudicada no tingui el deure de suportar el dany.

VI.2. La relació de causalitat i l?antijuridicitat

En relació amb les reclamacions derivades d?accidents a la via pública o carreteres, aquesta Comissió ha assenyalat, entre d?altres en el Dictamen 111/2020, que ?[...] no tots els accidents, pel fet d?haver-se produït en una via pública, han de ser responsabilitat de l?Administració pública, ja que la responsabilitat objectiva no la converteix en una asseguradora universal de tots els riscos (dictàmens 175/2012, 421/2012, 290/2013, 76/2015 i 140/2017), i, en conseqüència, ha negat que es tracti d?una responsabilitat de vinculació merament locativa que reconduiria la institució de la responsabilitat patrimonial a un fenomen mecanicista (Dictamen 211/2018)?.

Així mateix, cal assenyalar que és doctrina reiterada d?aquesta Comissió que, quan es tracta de reclamacions de danys derivats de caigudes, per a imputar la responsabilitat a l?Administració, és necessari que el risc provocat pel servei públic sobrepassi els estàndards de seguretat exigibles conforme a la consciència social, atès que l?Administració no ha de respondre de totes les caigudes a la via pública o a altres espais de la seva competència o gestió (dictàmens 177/2022, 251/2022 i 148/2023, entre altres).

Altrament, cal tenir present, pel que fa als aspectes probatoris, que la prova dels fets en què es fonamenta la reclamació de responsabilitat patrimonial recau en aquell qui la planteja, que cal que acrediti la relació causal, els danys patits i l?avaluació econòmica, per bé que la Comissió ha matisat que, ?[...] atesa la dificultat que pot representar per als ciutadans aportar proves que determinin una realitat absoluta del que va succeir, en aquests casos, s?ha de calibrar, en vista de l?esforç probatori de qui reclama, si els indicis de prova que es mostren són suficients per a un convenciment total de la manera com es van produir els fets, prova que s?ha de valorar en el seu conjunt? (entre molts altres, dictàmens 171/2022, 251/2022 i 148/2023).

Igualment, s?ha de tenir present la doctrina de la Comissió respecte al principi d?autoconservació i precaució dels conductors, considerat un principi elemental que obliga a ponderar els riscos de les accions pròpies i a actuar en conseqüència, a extremar les precaucions en la conducció atenent les característiques de la via per la qual se circula i a ponderar l?experiència i la perícia del mateix reclamant (dictàmens 236/2015, 222/2019, 171/2020 i 143/2022).

Exposada la doctrina de la Comissió en aquest tipus de reclamacions, escau analitzar les circumstàncies que van concórrer en el cas sobre el qual es dictamina.

En el present cas, queda acreditada la realitat de la caiguda a l?indret i en la data i hora assenyalats en l?escrit de reclamació. Així resulta del comunicat d?accident de trànsit dels Mossos d?Esquadra ?els quals van acudir al lloc després dels fets? emès a les 11.00.38 h, i de l?informe d?atenció del SEM, activat a les 11:01:00 h, que figuren en l?expedient.

Pel que fa a la dinàmica de l?accident, consta l?afirmació de la mateixa reclamant, segons la qual va col·lidir amb una pedra de grans dimensions que estava a la calçada, juntament amb d?altres restes de pedres. I hi consta la manifestació del testimoni, segons el qual la ciclista baixava per la carretera a uns 30-35 km/h, la bicicleta es va aixecar pel darrere i en sec va fer un tomb de campana, com si hagués frenat amb la roda de davant, i la ciclista va caure de cara a terra. Addueix que hi havia diverses ?pedretes? i alguna de ?grosseta?, de dimensions similars a una pilota de tennis, i eren de color clar.

En el comunicat dels Mossos, es fa constar la possible evolució de l?accident ?sobre la base de la manifestació del testimoni?:

?La ciclista circula [?] per un tram amb pendent descendent en el sentit de la marxa del ciclista.

Que donades les pluges dels últims dies i que el terreny pròxim a la carretera es troba humit, en diversos trams de la via es pot comprovar l?existència de diversos despreniments, amb més o menys afectació a la via i concretament a l?alçada del punt quilomètric 12,7 el despreniment provoca que alguna pedra es quedi al mig del carril.

En arribar la conductora en aquest punt, es veu sorpresa per la presència de la pedra al mig del carril pel qual circula.

La conductora de la bicicleta intenta realitzar maniobra evasiva de frenada, però no pot evitar el xoc contra la pedra, la qual provoca un bloqueig de la roda davantera de la bicicleta que, donada la inèrcia que porta la bicicleta, provoca que la roda posterior s?aixequi i la conductora surti projectada cap endavant, caient al terra de manera sobtada i virulenta.?

Altrament els Mossos fan constar que es tracta d?una ?carretera de muntanya amb revolts, sense voral, amb circulació escassa, accident esdevingut de dia, amb bona il·luminació i sense enlluernament solar, amb el terra sec i net de substàncies lliscants a la via principal, però amb pedres al mig de la via?.

Per tant, queda acreditada la dinàmica de l?accident, i no es discuteix la presència de pedres a la calçada, amb les quals va col·lidir la ciclista.

No obstant això, cal tenir en compte que era un tram descendent d?una carretera de muntanya amb revolts i que la ciclista circulava a 30-35 km/h. Altrament, la distància des de la sortida del revolt anterior al punt de l?accident és de 70 metres i la visibilitat de 105 metres, i es pot comprovar amb el vídeo aportat que és una distància suficient per a advertir la presència de la pedra, de color clar i de la mida d?una pilota de tenis, i de grans dimensions segons la instant. A més, era de dia, hi havia lluminositat suficient i la calçada estava seca.

En relació amb això, no es poden obviar els deures que recauen sobre els usuaris de les vies. En aquest sentit, de conformitat amb els articles 10.2 i 21 del Reial decret legislatiu 6/2015, de 30 d?octubre, pel qual s?aprova el text refós de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària, el conductor del vehicle resta obligat a utilitzar-lo amb la diligència, la precaució i l?atenció necessàries per a evitar tot dany, propi o aliè, així com a respectar els límits de velocitat establerts i a tenir en compte, a més, les seves pròpies condicions físiques i psíquiques; les característiques i l?estat de la via, del vehicle i de la seva càrrega; les condicions meteorològiques, ambientals i de circulació i, en general, totes les circumstàncies que concorrin en cada moment, a fi d?adequar la velocitat del seu vehicle a aquelles, de manera que sempre el pugui aturar dins dels límits del seu camp de visió i davant qualsevol obstacle que es pugui presentar. Aquesta previsió també s?inclou en l?article 45 del Reial decret 1428/2003, de 21 de novembre, pel qual s?aprova el Reglament general de circulació. Aquesta normativa resulta aplicable a les bicicletes, atesa la seva condició de vehicles (Dictamen 171/2020).

Sobre això, també cal tenir present el principi d?autoconservació i precaució dels conductors, ja esmentat anteriorment, que obliga a ponderar riscos i a extremar les precaucions en la conducció atenent les característiques de la via per la qual se circula (Dictamen 281/2022).

Cal afirmar, doncs, en vista de les circumstàncies esmentades, que amb les proves aportades per la interessada no es pot establir una certesa envers el fet que adeqüés la conducció a les característiques i l?estat de la via. Una distància des de la sortida del revolt fins al lloc on eren les pedres de 70 metres (vint metres més que una piscina olímpica, per exemple), i una visió de 105 metres (més de dues piscines olímpiques), és una distància que permet afirmar amb total seguretat que una atenció adequada a les circumstàncies de la via hauria pogut evitar la caiguda. Així, possiblement és una distracció de la mateixa ciclista el que va comportar que no advertís la presència de pedres a la calçada i, per tant, ha intervingut en la producció del resultat lesiu, i s?ha produït el trencament del nexe causal amb el funcionament del servei públic.

Tot i amb això, cal referir altres consideracions.

Cal assenyalar que la Diputació acredita el compliment de les seves obligacions respecte del deure de conservació i manteniment de la via, establert al Decret legislatiu 2/2009, de 25 d?agost, pel qual s?aprova el text refós de la Llei de carreteres. En el protocol d?atenció en cas d?incidències es posa de manifest que els vigilants de carreteres tenen encomanada la vigilància de l?estat global de les carreteres, i que si detecten qualsevol element sobre la calçada el retiren d?immediat o, si no ho poden assumir, es comunica a les brigades de la Diputació o l?empresa contractada per a tal fi.

Així mateix, consten diversos comunicats d?actuacions de neteja a la carretera realitzades l?any 2020. D?entre aquests, només consta una neteja de calçada en aquest tram de carretera, per treure restes de despreniments; la resta de neteges de terres, restes vegetals i petits despreniments han estat a la cuneta. En el vídeo es pot observar el voral en el tram de l?accident, que permet el dipòsit d?aquests elements. Per tant, com s?addueix en la proposta de resolució, no consta que el tram en qüestió sigui un punt on es produeixin freqüentment despreniments que afectin la calçada. De fet, en el període 2011-2021 no consta cap sinistre per la presència d?obstacles a la calçada, tot i que la via és molt freqüentada per ciclistes.

Altrament, no es va tenir coneixement de la incidència ni consta cap avís de l?existència de cap obstacle a la carretera en la data de l?accident, i la precipitació d?aquells dies va ser poc abundant i minsa, per tant, de poca entitat com per a preveure despreniments.

En relació amb això, cal portar a col·lació el Dictamen 36/2023, en què la Comissió recorda: «En relació amb aquest aspecte, la Comissió Jurídica Assessora ha tingut oportunitat de manifestar-se en reiterades ocasions sobre l?abast de les obligacions de l?Administració en relació amb el manteniment de les vies. En particular, i pel que fa als accidents de circulació per causa de l?existència de taques d?oli, terra, graveta o altres elements a la carretera, aquest òrgan consultiu ha mantingut que, ?si bé l?Administració titular de la via pública té l?obligació de mantenir-la en les millors condicions de seguretat per a la circulació, en aquesta tipologia d?accidents, [?] no es pot exigir a l?Administració un deure de vigilància tan extens que excedeixi del que sigui raonable, ni tampoc un deure de vigilància permanent i constant dels carrers per tal de detectar d?una manera immediata tots els elements o substàncies que poden ser perilloses? (dictàmens 84/2020, 109/2021 i 332/2021).»

D?altra banda, la instant al·lega que el manteniment no va ser suficient per a evitar la caiguda de pedres. Cal dir que en el vídeo es pot apreciar que es tracta d?una carretera en bon estat, que discorre entremig d?un terreny forestal natural, sense talussos artificials. Per tant, i a diferència del que sí que es podria pretendre per exemple en una paret vertical amb alt risc de despreniments, no es pot pretendre que s?hagi de col·locar una malla protectora al bosc. En aquest sentit, l?informe del servei fa constar que no hi ha malles protectores per evitar despreniments en cap punt de la carretera.

Per tant, d?acord amb el que s?ha exposat, no es pot constatar l?existència d?un nexe causal entre l?actuació de l?Administració en relació amb el seu deure de manteniment de la carretera i el dany produït, motiu pel qual no s?aprecia la responsabilitat patrimonial i és procedent desestimar la reclamació.

CONCLUSIÓ

És procedent desestimar la reclamació de responsabilitat patrimonial instada davant la Diputació de Tarragona per la Sra. A pels danys i perjudicis patits en una caiguda soferta l?any 2020 mentre circulava amb bicicleta per una carretera, i que atribueix a la col·lisió amb unes pedres que es trobaven a la via.