Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 330/1997 del 22 de octubre del 1997

Cuestión

Reclamación de indemnización instada por la Sra. A por los perjuicios derivados de una resolución del consejero de Sanidad y Seguridad Social por la que se convocan plazas de comadrona

Contestacion

ANTECEDENTS DE FET

1. Per resolució del conseller de Sanitat i Seguretat Social, de data 10 d'octubre de 1991, es van convocar proves selectives per cobrir places vacants de llevadora titular en l'àmbit de la Generalitat de Catalunya.

2. En aquesta convocatòria va prendre-hi part la Sra. A i, per resolució de 1992, fou nomenada funcionària llevadora titular i amb destinació definitiva en una localitat.

3. Contra la resolució de nomenament esmentada, la Sra. A va interposar un recurs de reposició. Segons sembla, el recurs es fonamentava en el fet que, entre els llocs vacants objecte de la convocatòria i que s'adjudicaren als aspirants que havien superat el procés selectiu, no s'hi inclogué el de llevadora d'una altra localitat, que estava vacant i interessava a la recurrent.

4. L'esmentat recurs fou desestimat per resolució del conseller de Sanitat, de data 16 de juny de 1992 i, contra aquest, la interessada va interposar un recurs contenciós administratiu que fou estimat per una sentència de 4 d'octubre de 1995, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Aquesta sentència, que anul·lava la resolució impugnada, ordenava que s'efectués una nova adjudicació dels llocs de llevadora convocats que inclogués el corresponent a la localitat referida, omès anteriorment.

5. Mitjançant resolució del Conseller de Sanitat i Seguretat social de 8 de febrer de 1996 s'ordenà el compliment de la sentència esmentada i, el 15 d'abril de 1996, s'adjudicà a la Sra. A el lloc de llevadora objecte del recurs.

6. EL 25 d'octubre de 1996 la Sra. A va formular una reclamació davant l'Institut Català de la Salut, en sol·licitud d'una indemnització de 3.210.249 pessetes més els interessos legals corresponents, pels danys i perjudicis derivats de la negligent actuació administrativa que donà lloc a que se li adjudiqués un lloc que no desitjava i que hagués d'esperar mes de tres anys fins que definitivament pogué prendre possessió del lloc citat.

7. A petició del Servei Jurídic, el 10 de gener de 1997, el subdirector general d'Administració i Personal del Departament de Sanitat i Seguretat Social informà sobre les al·legacions en que la reclamant fonamentava la seva pretensió.

8. El 19 de març de 1997 s'atorgà a la reclamant tràmit de vista i audiència en l'expedient. Durant aquest termini la reclamant va comparèixer en l'expedient i sol·licità còpia d'un document.

9. El 4 d'abril, el conseller de Sanitat i Seguretat Social va resoldre ampliar el termini de tramitació de l'expedient i el 30 de juny el servei jurídic de la Secretaria General del Departament va proposar desestimar la reclamació formulada.

Finalment el 7 de juliol d'enguany tingué entrada a la Comissió Jurídica Assessora la corresponent petició de Dictamen del Conseller de Sanitat i Seguretat Social.

10. El 21 de juliol de 1997, el president de la Comissió Jurídica Assessora va sol·licitar al conseller de Sanitat i Seguretat Social que es completés l'expedient, amb suspensió del termini per dictaminar.

11. El 30 de juliol de 1997 va tenir entrada a la Comissió Jurídica Assessora escrit del conseller de Sanitat i Seguretat Social, pel qual es trametia la documentació sol·licitada.

FONAMENTS JURÍDICS

I. Sobre la procedència de la indemnització que reclama la Sra. A per responsabilitat patrimonial de la Generalitat de Catalunya, hem de recordar que segons els articles 139, 141 i 142 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (LRJAP), la responsabilitat patrimonial neix de la producció d'una lesió en qualsevol bé o dret del particular com a conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics. En tot cas, el dany ha de ser efectiu, avaluable econòmicament, individualitzat i que el particular no tingui el deure jurídic de suportar d'acord amb la llei, sense que l'anul·lació d'un acte administratiu doni per ella mateixa dret a indemnització si no concorre la producció d'un dany d'aquelles característiques.

II. En el nostre cas, ens trobem davant d'una actuació anormal de l'Administració, en haver-se declarat judicialment la il·legalitat de la provisió inicial de llocs de treball de llevadores. A partir d'aquí, els informes i la proposta de resolució que s'han incorporat al procediment neguen la procedència d'indemnització tot dient que no s'ha produït cap dany o perjudici sobre un dret efectiu o sobre un interès legítim de la reclamant, sinó que aquesta només hi tenia una ?expectativa?, perquè quan el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va ordenar la inclusió de la plaça de llevadora a la localitat referida a la provisió de llocs pels aspirants aprovats, no li va reconèixer directament a la reclamant el seu dret a ocupar la plaça. Entenem, però, que el plantejament ha de ser un altre.

III. En primer lloc, és clar que la reclamant, la Sra. A, tenia dret (o al menys interès legítim: als efectes que aquí ens interessen no cal distingir aquestes dues posicions jurídiques, sinó només distingir-les del que la proposta de resolució anomena ?expectativa?) a la inclusió del lloc de treball referit a la convocatòria oberta. El Tribunal Superior de Justícia va reconèixer que aquest dret era protegit per la llei i que aquella convocatòria hauria d'haver contingut el que demanava la Sra. A: s'havia d'haver ofert la provisió del lloc de treball omès i per tant, la resolució del procediment de provisió hauria d'haver inclòs l'adjudicació de la plaça. És cert que el Tribunal no digué també que aquella convocatòria que s'hauria d'haver celebrat (i resolt) abans, hauria d'haver-se decidit en favor de la Sra. A, però no és menys cert que la sentència judicial vingué a reconèixer que hi havia un dret a una adjudicació de la plaça, el beneficiari de la qual seria l'actual reclamant en la mida que no hi hagués millors candidates. És aquest un plantejament semblant al que trobem a la sentència de 20 de juny de 1984 del Tribunal Suprem, Sala 5a (RJ 1984/3722), on davant l'adjudicació d'una plaça de professor que va ser anul·lada prèviament per haver-se deixat vacants altres places que interessaven més al recurrent, a l'hora de resoldre sobre si procedia indemnitzar al recurrent, la Sala va raonar que ?la sentencia reconocía una situación jurídica individualizada, tal la de destino en plaza del Colegio Comarcal de Luintra (Orense), pero no inmediata, sino supeditada a que no existieran otros Maestros con derecho preferente a la plaza, hasta que, en cumplimiento del fallo la Administración educativa no determinó si la recurrente Sra. C. podía hacer efectivo el derecho declarado de forma genérica en la citada sentencia, hasta dicho momento propio de la fase de ejecución, no cabe hablar de acto lícito anulado y productor de lesión originadora de responsabilidad administrativa, pues sólo entonces se concretó la viabilidad jurídica del destino docente en la indicada localidad de Luintra (Orense) y con ello de una eventual indemnización por daños?.

IV. La pèrdua de la diferència entre les retribucions que hagués de percebre a la plaça inicialment atorgada i la que finalment se li va adjudicar, així com el diferent cost que hagi suposat el desplegament d'un i altre lloc de treball per la reclamant poden ser efectes gravosos de l'actuació administrativa irregular. És clar que aquests efectes gravosos haurien de ser suportats per la reclamant si no se li hagués reconegut el seu dret a ocupar la plaça no convocada, però finalment sí que se li ha reconegut: no només s'ha inclòs el lloc de treball referit a la llista de places ofertes, sinó que aquesta plaça li ha estat reconeguda a la Sra. A precisament. Que aquest reconeixement no es fes des del primer moment, sinó que calgués la repetició de la convocatòria i del procediment de provisió (tot i que per ser més exactes, el que després es va fer va ser oferir exclusivament la plaça de la localitat a les llevadores que havien concorregut inicialment amb la Sra. A, i no repetir l'oferta de totes les places) ja sabem que va ser degut a una irregularitat de l'Administració i precisament el dany patit per la reclamant. Però també sabem que el lloc de treball controvertit que s'hauria d'haver adjudicat a la resolució de la primera convocatòria, va ser efectivament adjudicat a la Sra. A.

V. Llegim als informes administratius que no se sap què hauria passat si s'hagués ofert la plaça de la localitat des del principi, que s'hi podrien haver presentat candidats amb millor dret que la Sra. A. I efectivament, no es pot tenir la certesa que les coses no haguessin passat d'una altra manera. Però això és inevitable. Quan no es convoca la cobertura d'un lloc de treball que legalment havia de proveir-se, s'ha de reconèixer que es produeixen efectes perjudicials, i no només de frustració d'expectatives irrellevants: perjudica a aquell qui hauria guanyat la plaça si s'hagués ofert, amb uns efectes que en el nostre cas es concreten en una disminució de retribucions i el canvi de residència, que són els perjudicis que la reclamant addueix aquí per la diferència de destins. És obvi que per identificar aquest perjudicat, en el nostre cas no s'ha tingut més remei que esperar fins després de la sentència judicial declarant la il·legalitat comesa, i a la subsegüent convocatòria de la plaça preterida. No hi havia cap altra manera de saber-ho, perquè no és possible tornar enrere en el temps i canviar el passat per saber com haurien estat les coses si ja des d'un principi s'hagués ofert el lloc de treball referit. Així, doncs, només després, quan es faci correctament la convocatòria i s'adjudiqui aquesta, es veurà la persona perjudicada pel retard.

De fet, l'argument dels informes també es podria fer servir a l'inrevés: quan s'ha adjudicat la plaça que s'hauria d'haver adjudicat abans, la seva beneficiària ha estat l'actual reclamant, i res ens diu que si des d'un bon principi s'hagués fet correctament la convocatòria, el resultat no hagués estat el mateix. En realitat, a la vista de les circumstàncies hi ha raons per creure que aquest últim resultat hauria estat idèntic si s'haguessin fet bé les coses des d'un bon principi: les llevadores que van superar el primer procés selectiu (algunes de les quals podien tenir més mèrits) també van tenir després l'oportunitat de demanar la plaça de la localitat referida, i no ho van fer. I quan finalment es va oferir la plaça, resulta que la Sra. A tenia dret a ocupar-la. Que en abstracte hi hagués altres llevadores amb més mèrits és irrellevant, des del moment que no van presentar-hi la seva candidatura i per tant, no eren competència per la Sra. A.

VI. No és gaire diferent el nostre cas del que ha resolt la sentència de 4 de juny de 1996 de l'Audiència Nacional, Sala Contenciosa Administrativa, Secció 8a, (RJCA 1996/808), també en un supòsit de manca d'inclusió d'una plaça vacant en un procediment de provisió de llocs de treball, en el qual es recurrent va resultar adjudicatari d'una plaça diferent: ?que las plazas correspondientes a los Institutos de Cartagena y Molina de Segura quedaron vacantes es un hecho reconocido por la propia Administración, que informa en este sentido en escrito del Jefe del Servicio de Profesorado de Formación Profesional de 14 de marzo de 1991, obrante en el expediente administrativo. Asimismo, el resultado de la prueba practicada a instancias de la Sala pone de manifiesto que no hubo aspirantes que, acaso con mejor derecho, impugnaran el resultado de la convocatoria por lo que cabe concluir que, no obstante la parquedad del expediente, resulta evidente que la plaza de Cartagena, en primer lugar, y la de Molina de Segura, en segundo, debieron serle asignadas por este orden al recurrente, porque ni consta fehacientemente la existencia de otros peticionarios con mejor derecho al reclamante ni aun en este caso se acredita que hicieran uso de los medios de impugnación que la ley les concede, lo que determina el decaimiento de su eventual derecho y el triunfo del ejercido por el actor. [...] Pide el recurrente en su demanda ser resarcido de los perjuicios causados por la Administración, toda vez, que la no adjudicación de la plaza de Cartagena, donde tenía fijada su residencia familiar, o la de Molina de Segura, más próxima que la localidad de Lorca, le ha generado incomodidades, gastos y perjuicios derivados del desplazamiento forzoso de su domicilio habitual, petición que debe ser atendida, pues conforme resulta de lo actuado, se ha producido un anormal funcionamiento de la Administración generador de perjuicios?.

VII. Podem dir, doncs, que si d'una banda ara està clar que el lloc de treball ha estat adjudicat a l'actual reclamant, i d'altra reconeixem que l'adjudicació s'hauria d'haver fet abans, el retard en arribar a aquesta adjudicació que al final s'ha demostrat que li corresponia, és clar que equival a dir que hi ha hagut una demora en atribuir-li un lloc de treball, amb tots els seus efectes, que s'hauria d'haver atribuït abans. Si aquesta demora produeix perjudicis, és clar que seran imputables a l'actuació administrativa.

VIII. Vist que els fets analitzats són susceptibles de produir un dany indemnitzable, la següent fase és la de la seva determinació i avaluació econòmica. En aquest punt, la proposta de resolució ha qüestionat els imports presentats per la reclamant: la cap del servei jurídic indica que les diferències de retribucions que s'haurien percebut si des del principi s'hagués guanyat la plaça de la localitat referida no han estat correctament calculades. Aquesta és una qüestió que s'ha de resoldre a partir de la pràctica de les diligències i les proves adients. Sobre aquest tema, val a dir que, en principi correspon a l'interessat no només acreditar l'existència dels danys sinó també llur valor. Ara bé, en el nostre cas, l'Administració és la part que es troba en millor situació d'aportar les proves sobre la diferència real de retribucions, ja que disposa tant de les dades sobre les retribucions que s'haurien meritat al municipi indicat com les que es guanyaven a l'altre, que fonamentalment depenen, segons s'hi apunta, del nombre de beneficiaris assignats a cada plaça. Doncs bé: aquesta més gran disponibilitat de les dades definitives per valorar el perjudici posa a l'Administració en posició de fonamentar quines siguin aquestes veritables diferències, o bé passar per l'estimació que en faci el particular, al menys mentre aquesta última no s'apreciï manifestament temerària.

IX. Les coses, en canvi, es plantegen d'una manera diferent pel que respecta al perjudici consistent en les despeses d'allotjament que invoca la reclamant. Aquest suposat perjudici ha de ser provat d'una manera suficient per la interessada, acreditant per exemple, que el lloguer que declara haver pagat es correspon amb la realitat i també que aquest lloguer era un cost que no hauria d'haver afrontat d'una manera similar si hagués obtingut la plaça referida, ja que si també en aquest cas hagués tingut una despesa equivalent, resultaria clar que el seu pagament no seria imputable a l'actuació administrativa, sinó que consistiria en la manera de cobrir una necessitat natural que s'hauria donat d'igual manera qualsevol que hagués estat l'actuació administrativa.

CONCLUSIÓ

És procedent estimar la reclamació d'indemnització instada per la Sra. A, en la mesura que 1. No acrediti l'Administració que les diferències entre la retribució que hauria rebut com a llevadora titular a la localitat referida mentre ocupava el lloc de treball a l'altra i el que percebia en aquest últim són inferiors al que la reclamant declara, i 2. S'acrediti la despesa d'allotjament a la localitat de destinació i es pugui concloure que la reclamant no hauria sofert aquesta despesa si en lloc de la plaça de llevadora en aquesta localitat, li hagués estat assignada inicialment la plaça de l'altra localitat.

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga