Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 325/1997 del 13 de octubre del 1997

Cuestión

Reclamación de indemnización instada por la Sra. A por los daños causados en su vehículo por un parque de bomberos

Contestacion

ANTECEDENTS DE FET

1. Segons es fa constar a l'informe emès per la Direcció General de Prevenció i Extinció d'Incendis i de Salvaments de Catalunya, el dia 15 de maig de 1997, en un parc de bombers, mentre treballaven amb una desbrossadora per netejar una parcel·la del parc, una pedra va sortir disparada trencant un vidre del vehicle de la Sra. A, que circulava pel cantó del parc. Posteriorment, el 23 de maig de 1997 es va comunicar el sinistre a la corredoria de la companyia d'assegurances de la Generalitat.

2. El 30 de juny de 1997 la Sra. A va formular reclamació administrativa davant el Departament de Governació en la qual sol·licitava ser indemnitzada pels danys causats en el seu vehicle, que quantificava en 11.629 pessetes segons acreditava amb la factura emesa per un taller de reparació.

3. El 17 de juliol de 1997 es va atorgar a la reclamant tràmit de vista i audiència de l'expedient.

4. El 17 de juliol de 1997 la Direcció General de Prevenció i Extinció d'Incendis i de Salvaments de Catalunya va proposar estimar la reclamació formulada per entendre provada l'existència del dany, valorada en la quantia de 11.629 pessetes. El 14 d'agost, el servei jurídic del Departament va emetre en idèntics termes un informe favorable a la reclamació instada per la Sra. A tot proposant que fos indemnitzada en la quantia sol·licitada.

5. El 12 de setembre de 1997 va tenir entrada a aquesta Comissió Jurídica Assessora un escrit de petició de dictamen del conseller de Governació.

FONAMENTS JURÍDICS

I. L'informe de l'Assessoria Jurídica i la proposta de resolució de la Direcció General de Prevenció i Extinció d'Incendis i de Salvaments de Catalunya que clouen l'expedient remès pel Departament de Governació a aquesta Comissió Jurídica Assessora, per a dictamen, de conformitat amb el que disposa l'article 3.2.a) del Decret legislatiu 1/1981 de 25 de març de refosa de les lleis que la regulen, es manifesten favorables a estimar la reclamació d'indemnització per responsabilitat patrimonial de l'Administració, formulada per la reclamant, sobre la base dels danys causats al seu vehicle pel parc de bombers referit.

Això no obstant, és procedent que aquest dictamen d'aquest alt òrgan consultiu del Govern de la Generalitat, es pronunciï concretament sobre l'existència de relació de causalitat entre el funcionament del servei públic i la lesió produïda i sobre la valoració del dany causat i la quantia i mode de la indemnització, tal i com estableix l'article 12.2 del Reial decret 429/1993 de 26 de març que aprova el Reglament dels procediments de les Administracions Públiques en matèria de responsabilitat patrimonial que desenvolupa la regulació material dels articles 139 i següents de la Llei estatal 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, a la qual remet l'article 87 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre reguladora de l'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat que formalitza així el mandat de l'article 106.2 de la Constitució.

II. En el cas examinat es donen efectivament la totalitat dels pressupòsits legalment exigits per la responsabilitat patrimonial de l'Administració. És indubtable que la reclamant, ha sofert un dany, que té els caràcters d'efectiu, avaluable econòmicament, individualitzable, i que constitueix una lesió que no té el deure jurídic de suportar.

Aquest dany, d'altra banda, és imputable a l'Administració de la Generalitat de Catalunya ja que es produí a conseqüència, en una relació de causalitat directa, immediata i exclusiva, del funcionament del servei públic de prevenció i extinció d'incendis i de salvament de persones, que comprèn no solament l'activitat directament destinada a complir la seva finalitat sinó també les activitats indirectes, com en aquest cas la neteja de la brossa existent a la parcel·la del parc, moment en què es produí la projecció de la pedra que va trencar el vidre del vehicle de la reclamant.

III. Pel que fa a la quantia de la indemnització, cal atribuir plena eficàcia a la factura acompanyada per la reclamant i que consta a l'expedient, tal i com reconeixen els esmentats informe jurídic i proposta de resolució.

D'altra banda cal significar la necessitat que es dugui a terme les actuacions precises per part de l'Administració activa en ordre al rescabalament de l'esmentada quantitat per part de la companyia d'assegurances que, segons l'expedient, cobria el risc del sinistre produït.

CONCLUSIÓ

És procedent estimar íntegrament la reclamació d'indemnització instada per la Sra. A pels danys causats al seu vehicle per un parc de bombers.

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga