Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 315/1997 del 02 de octubre del 1997

Cuestión

Reclamación de indemnización instada por la Sra. A por el hurto sufrido por su hijo en un centro público educativo

Contestacion

ANTECEDENTS DE FET

1. El dia 2 d'octubre de 1996, a les 13.30 hores del migdia, durant l'hora d'esbarjo del menjador, uns desconeguts van entrar al pati d'un centre públic educatiu i es van emportar la cartera d'un alumne, que contenia un llibre de text, una carpeta amb separadors i una samarreta. Segons ha informat la direcció del centre, mitjançant informe emès el 4 d'octubre de 1996, els desconeguts van ser vistos mentre fugien per la muntanya i més tard es van trobar els llibres de text llençats a la brossa.

2. Mitjançant escrit de data 4 d'octubre de 1996, la Sra. A, mare de l'alumne, va sol·licitar el rescabalament de les despeses derivades d'aquell furt, que avaluava en 8.550 pessetes; quantitat que desglossava de la manera següent: 6.500 pessetes per la cartera escolar, 1.350 pessetes per la carpeta amb separadors i 700 pessetes per la samarreta. Acompanyava a l'escrit fotocòpia del llibre de família i fotocòpia del seu DNI.

3. A l'expedient tramès s'acompanya també l'informe emès per l'Inspector d'Ensenyament de la Delegació Territorial, que ratifica la versió dels fets donada per la direcció del centre, l'informe de la delegada territorial i l'escrit de comunicació de sinistre a la companyia d'assegurances.

4. El 24 de juliol de 1997, el Servei de Recursos i Informes Jurídics va proposar desestimar la reclamació formulada i, finalment, l'1 de setembre, va tenir entrada a aquesta Comissió Jurídica Assessora un escrit de petició de dictamen del conseller d'Ensenyament.

FONAMENTS JURÍDICS

I. L'Administració de la Generalitat, segons l'article 87.1 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, respon patrimonialment dels danys i perjudicis que sofreixin els particulars per causa del funcionament dels serveis públics, segons els termes establerts en la legislació vigent.

Aquesta és la manera com es recull en l'ordenament català la institució de la responsabilitat administrativa, el fonament constitucional de la qual el trobem a l'article 106.1 de la Constitució espanyola, i desenvolupat actualment a la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú i pel seu Reglament.

 

D'acord amb la normativa esmentada, articles 139 i següents d'aquesta Llei, per tal que l'acció de responsabilitat prosperi i el perjudicat tingui dret a ser indemnitzat, cal que s'hagi produït un dany real i efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat en relació amb una persona o grup de persones. A més, és necessari que l'esmentada lesió sigui conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics, en una relació directa, immediata i exclusiva de causa a efecte i sense intervenció estranya que influeixi en el nexe causal, alterant-lo. I, finalment, que no s'hagi esdevingut per causa de força major.

II. De l'anàlisi dels requisits formals d'aquesta reclamació d'indemnització es desprèn que aquesta ha estat instada dins del termini legalment establert.

Així mateix, s'ha acreditat suficientment que la reclamant està legitimada activament per instar un acte d'aquesta naturalesa atès que com a mare del nen perjudicat ostenta la representació legal d'aquest.

Igualment és correcta la legitimació passiva de la Generalitat com a titular del centre on tingueren lloc els fets que han motivat la present reclamació, i també es vol assenyalar que si bé la petició d'indemnització s'ha adreçat al director del centre, l'Administració activa ha corregit aquest defecte trametent-la a l'òrgan competent per conèixer-la i resoldre-la.

Finalment, i des d'un punt de vista procedimental, l'expedient ha estat correctament tramitat i instruït d'acord amb el que estableix la Llei 30/1992 i especialment l'Ordre de 13 de novembre de 1989 modificada per la de 16 d'octubre de 1991.

III. La sostracció patida per l'alumne constitueix un supòsit de dany real i efectiu, la producció del qual ha quedat suficientment acreditada a l'expedient ja que la realitat dels fets ocorreguts ha estat corroborada per la direcció del centre i per l'inspector d'Ensenyament en els seus respectius informes. Falta però l'acreditació documental del valor dels béns sostrets, ja que no és suficient la valoració econòmica estimativa feta per la mare del nen a l'escrit de reclamació. No obstant això, l'esmentat defecte no té més transcendència en el supòsit dictaminat perquè, com veurem seguidament, la reclamació no pot prosperar.

Per determinar si la lesió patrimonial, la indemnització de la qual es reclama va ser conseqüència del funcionament del servei educatiu, cal examinar en quin context es produí la sostracció.

De l'expedient es desprèn que l'única relació entre la sostracció i el funcionament del servei educatiu és que aquella va tenir lloc a les dependències del centre i durant l'horari lectiu. Però aquestes circumstàncies són insuficients per responsabilitzar l'Administració del dany produït. Segons doctrina d'aquesta Comissió Jurídica Assessora, si bé el servei d'ensenyament comporta implícitament l'exercici de tasques de vigilància del centre, aquesta no és la seva funció primordial sinó només en tant permeti que el servei es presti en condicions normals de seguretat pels seus usuaris. Per aquest motiu no es podrà entendre que, genèricament, aquella vigilància abasta les pertinences personals dels alumnes, i caldrà ponderar si concorren altres factors que puguin donar lloc a la indemnització sol·licitada.

No obstant això, a part de les circumstàncies abans exposades, no consta a l'expedient cap altra dada que permeti afirmar que el dany va ser conseqüència del funcionament del servei públic educatiu. El que sí que ha quedat suficientment acreditat a l'expedient ?a través dels informes emesos per la direcció del centre i l'inspector d'Ensenyament? és que els autors de la sostracció no van ser ni alumnes del centre ni persones integrades en la seva organització, sinó terceres persones desconegudes i alienes a l'escola.

D'acord amb el que s'acaba d'exposar és obligat concloure que no es pot responsabilitzar l'Administració educativa del furt sofert per l'alumne atès que no s'ha acreditat en cap moment la concurrència del necessari nexe causal entre el funcionament del servei educatiu i el dany produït.

CONCLUSIÓ

És procedent desestimar la reclamació d'indemnització instada per la Sra. A pel furt patit pel seu fill en un centre públic educatiu.

 

 

 

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga