Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 312/1997 del 02 de octubre del 1997

Cuestión

Reclamación de indemnización instada por la Sra. A por la rotura de dos dientes de su hijo un centro público educativo

Contestacion

ANTECEDENTS DE FET

1. Al voltant de les 13.30 hores del dia 27 de novembre de 1996 un alumne d'un centre públic educatiu va caure a terra mentre jugava a la pista de l'escola i es va trencar els dos incisius centrals superiors.

2. El 29 de novembre, la directora del centre informà sobre les circumstàncies que envoltaren l'incident i el comunicà a la companyia asseguradora, que rebutjà fer-se'n càrrec.

3. La mare de l'alumne accidentat va reclamar, davant la Delegació Territorial del Departament d'Ensenyament, una indemnització per les despeses que els comportaria l'accident.

4. El 14 de gener d'enguany, la inspectora del Departament d'Ensenyament va informar sobre l'incident i l'11 del mes següent ho va fer la delegada territorial. A continuació, es trameté tota la documentació relativa al cas a la Secretaria General del Departament.

5. Finalment, el 9 de juliol, el Servei de Recursos i Informes Jurídics va proposar desestimar la reclamació formulada i el dia 29 del mateix mes va tenir entrada a la Comissió Jurídica Assessora la petició de dictamen formulada pel secretari general d'Ensenyament, en delegació del conseller.

FONAMENTS JURÍDICS

I. L'Administració de la Generalitat, segons l'article 87.1 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, respon patrimonialment dels danys i perjudicis que sofreixin els particulars per causa del funcionament dels serveis públics, segons els termes establerts en la legislació vigent.

Aquesta és la manera com recull l'ordenament català la institució de la responsabilitat administrativa. El seu fonament constitucional es troba a l'article 106.1 de la Constitució espanyola i es desplega en la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú i al seu Reglament, aprovat pel Reial decret 429/1993, de 26 de març.

L'esmentada normativa estableix quins són els paràmetres d'exercici i d'admissibilitat de l'acció (requisits formals), així com els elements materials necessaris perquè la petició prosperi i el perjudicat tingui dret a ser indemnitzat.

Aquests darrers es concreten als articles 139 i següents de la LRJPAC en els termes següents: ha d'haver-se produït un dany de caire real i efectiu, que es pugui avaluar econòmicament i que es trobi individualitzat en relació amb una persona o grup de persones. Alhora, la lesió en qüestió ha de ser antijurídica i produïda com a conseqüència del funcionament dels serveis públics. La relació causal ha de ser directa, immediata i exclusiva, i en ella no s'hi pot interferir cap causa estranya que l'alteri. Finalment, es precís també que no s'hagi esdevingut per causa de força major.

II. Des d'un punt de vista formal, es pot entendre que l'expedient sotmès a consulta s'ha tramitat correctament, tot i que no s'ha emès l'informe del responsable de la vigilància dels nens a què fa referència l'Ordre de 13 de novembre de 1989 (modificada per la de 16 d'octubre de 1991) per la qual s'aproven els tràmits i les gestions a realitzar pels centres docents públics de nivell no universitari de Catalunya en casos d'accidents o incidents. Alhora s'ha trobat a faltar l'informe de l'òrgan que, segons la directora, gestionava el servei escolar de menjador (l'Associació de Pares d'Alumnes ?APA? del centre) i l'apartat del pla anual del centre, al·ludit també per la directora, que fa referència a l'organització i gestió d'aquell servei.

La reclamant gaudeix de legitimació activa suficient per instar aquest procediment ja que, com a mare del nen perjudicat, en deté la representació legal.

Quant a la legitimació passiva de la Generalitat, d'entrada podria suscitar algun dubte en tant que, si bé els fets pels quals es reclama es produïren durant l'horari de menjador, aquest servei no és gestionat pel propi centre que presta el servei públic educatiu sinó per l'APA, ens de naturalesa associativa i amb personalitat jurídica diferenciada de la del centre escolar. Ara bé, atès que aquesta qüestió està íntimament lligada, i de fet incideix directament en el fons de l'assumpte, s'estima més oportú no discutir-la ara i tractar-la en aquell capítol.

Finalment es vol indicar que la reclamació es va formular dins el termini legalment establert ja que, malgrat que l'escrit d'interposició no porta data, hores d'ara encara no ha prescrit el termini d'exercici de l'acció.

III. Pertoca ara tractar la qüestió substantiva que es planteja en l'expedient, amb la finalitat d'establir les eventuals responsabilitats i efectuar, si escau, les corresponents imputacions. El cas objecte de dictamen té com a origen unes lesions dentals que patí el fill de la reclamant durant l'hora de menjador escolar i en la pista de l'escola.

Segons la constant doctrina d'aquesta Comissió Jurídica Assessora, i d'acord amb la jurisprudència, la imputació dels danys caldrà efectuar-la d'una manera matisada, prenent en consideració, per a cada cas individualitzat, les concretes circumstàncies que hi intervenen. Per tant, d'acord amb aquest criteri, la titularitat pública del servei no funcionarà sempre com a criteri indiscutible d'atribució de responsabilitats, sinó que el seu valor s'haurà de ponderar en funció de les altres circumstàncies concurrents (per absència o existència) en el cas.

Així, com a criteri negatiu de modulació, sovint s'ha dit que no n'hi ha prou que el dany merament es relacioni amb el servei, sinó que cal un vincle més estret entre ambdues circumstàncies. Concretament, es requereix que la lesió sigui conseqüència de la mateixa dinàmica prestacional del servei públic de què es tracti. La jurisprudència ha anat encara més lluny i, en descriure els trets definidors de la relació causal, ha exigit que aquesta ha de ser directa, immediata i exclusiva, i amb una intensitat tal que l'ha portat a excloure la interferència en el vincle de qualsevol element que pugui resultar-ne aliè.

Si s'apliquen aquests criteris al cas plantejat, es conclou que pertoca declinar la responsabilitat de l'Administració educativa i declarar la improcedència de la indemnització sol·licitada, perquè les lesions dentals no foren conseqüència del funcionament del servei públic educatiu.

Efectivament, d'una banda, perquè no s'ha provat que la lesió hagués estat conseqüència directa del funcionament del servei públic educatiu, doncs no s'ha al·legat (ni tampoc es desprèn de l'expedient) que en la producció del dany hagués intervingut cap causa jurídicament atribuïble a l'Administració educativa, com ara la creació de risc o qualsevol altre d'eficient per a provocar-lo. Ans al contrari, tot sembla indicar que la caiguda del nen fou totalment fortuïta. Però és que, a més, segons s'ha posat de manifest, en aquest cas concorre una especial i qualificada circumstància que fa inviable una reclamació contra l'escola per uns fets succeïts durant l'hora de menjador.

IV. En efecte, segons la directora del centre, el servei de menjador el gestionava l'Associació de Pares d'Alumnes i, d'acord amb l'article 8.3 del Decret 202/1987, de 19 de maig, pel qual es regulen aquestes associacions, són elles les responsables de les accions derivades de la realització de les activitats que assumeixen.

El fet que, segons la directora, els aspectes relatius a l'organització i el funcionament del servei s'haguessin inclòs en el pla anual del centre i que l'APA i la direcció escolar treballessin coordinadament en l'organització del servei, en res fa variar el que s'ha exposat.

D'una banda, perquè, segons reconeix la mateixa directora, l'APA tenia un responsable general del servei de menjador i de l'altra perquè malgrat que l'activitat estigués inclosa en el pla anual, l'ens gestor del servei continua essent l'APA i també qui assumeix la responsabilitat derivada de les activitats que desenvolupen.

Efectivament, cal tenir present que els fets amb motiu dels quals es reclama es produïren essent ja vigent el Decret 160/1996, de 14 de maig, pel qual es regula el servei escolar de menjador als centres docents públics de titularitat del Departament d'Ensenyament.

L'exposició de motius d'aquesta norma reconeix que el servei escolar de menjador era una realitat mancada de regulació, quant al seu funcionament, que cal reglamentar, en tant que es tracta d'una prestació complementària i d'ajut a l'escolarització.

Aquesta norma, conscient de la complexitat que havia de suposar l'adaptació del servei a la nova reglamentació, preveié un període transitori de cinc anys per tal que les escoles s'hi ajustessin i fou en aquest marc en el qual es produí el dany en qüestió.

La inclusió del servei de menjador en el pla anual del centre és una exigència derivada d'aquesta norma i la gestió d'aquell per part de l'APA cal incardinar-la dins del règim transitori esmentat, ja que el decret, en principi, no preveu que la gestió es pugui mediatitzar mitjançant aquell ens associatiu.

Sembla, doncs, que en aquest cas la participació en els fets de l'Administració educativa fou merament instrumental, en el sentit que posà a disposició de l'Associació de Pares d'Alumnes unes instal·lacions destinades a menjador i pati (a l'empara del que preveu el Decret 202/1987 esmentat) i que, per tant, durant aquest període malgrat que els nens romanen dins les instal·lacions escolars, no estan sota la guarda i custòdia del centre, sinó de l'Associació de Pares d'Alumnes que gestiona el servei. D'aquí es deriva que, qualsevol dany esdevingut durant l'horari de menjador merament es relacionarà amb el servei públic educatiu per haver tingut lloc en les seves dependències, però del qual n'haurà de respondre i, per tant, contra qui s'haurà de reclamar és l'Associació de Pares d'Alumnes de l'escola.

CONCLUSIÓ

És procedent desestimar la reclamació d'indemnització instada per la Sra. A pel trencament de dues dents del seu fill en un centre públic educatiu.

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga