Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 31/1995 del 23 de febrero del 1995

Cuestión

Reclamación de indemnización instada por J, SA, en nombre y representación del Sr. A, por los daños sufridos en su vehículo a consecuencia de la caída de un cable telegráfico

Contestacion

ANTECEDENTS

1. El dia 26 de novembre de 1993 va tenir entrada al Departament de Política Territorial i Obres Públiques un escrit del Ministeri d'Obres Públiques, Transports i Medi Ambient juntament amb el qual es donava trasllat de l'expedient relacionat amb una reclamació formulada per J, SA, en nom del Sr. A, pels danys soferts en el vehicle d'aquest a conseqüència de la caiguda d'un cable telegràfic en una carretera el dia 15 d'abril de 1990, atès que l'esmentada carretera era de titularitat de la Generalitat.

El reclamant s'havia adreçat el 18 de març de 1992 (registre d'entrada al Govern Civil el 27 de març) al Ministeri d'Obres Públiques, Transports per demanar la quantitat de 259.221 pessetes, d'acord amb els justificants que adjuntava.

Segons es desprèn de l'expedient, anteriorment, el mes de febrer de 1991, ja s'havia adreçat a la Subdirecció General d'Infraestructura, Serveis Tècnics Provincials, del Ministeri de Transports, Turisme i Comunicacions, reclamació que reiterà en repetits telegrames de 5 de març de 1991 i 6 de gener de 1992 per tal d'interrompre la prescripció fins que l'esmentada Subdirecció li retornà la documentació perquè s'adrecés al Ministeri d'Obres Públiques, Transports.

2. El Servei Territorial de Carreteres, en informe de 12 de gener de 1994, va manifestar que no tenien ni constància ni dades de l'accident i que la línia telegràfica havia estat suprimida actualment en tot el tram de la carretera esmentada.

3. El reclamant, en escrit de 8 de febrer de 1994, comunicà que a conseqüència del sinistre s'obriren unes diligències prèvies i el 27 d'octubre de 1994 acompanyà testimoni de les actuacions seguides en un jutjat i l'atestat de la Guàrdia Civil sobre els fets.

4. En compliment de l'art. 84 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú es va comunicar al reclamant el 7 de novembre de 1994 la concessió d'un termini de 15 dies per tal d'examinar l'expedient i presentar les al·legacions o documents que considerés oportuns.

L'advocat del reclamant, mitjançant escrit de 23 de novembre, reiterà les seves pretensions.

5. El dia 15 de desembre de 1994 el director general de Carreteres va proposar al conseller de Política Territorial i Obres Públiques desestimar la reclamació presentada perquè no havia estat provada la relació causal i el 26 de gener de 1995 va tenir entrada a aquesta Comissió la petició de dictamen.

FONAMENTS JURÍDICS

I. La reclamació d'indemnització interposada pels danys soferts en el vehicle del Sr. A a conseqüència de la caiguda d'un cable telegràfic a la carretera, ha estat sotmesa a dictamen preceptiu d'aquesta Comissió en compliment de l'article 3.2.a) del Decret legislatiu 1/1991 que refon les lleis de la Comissió i que remet a l'article 87.4 de la Llei 13/1989, d'organització, procediment i règim jurídic de la Generalitat de Catalunya el qual recull el principi de responsabilitat objectiva consagrat a l'article 106.2 de la Constitució.

Aquest principi i els requisits que necessàriament s'han de donar perquè es pugui responsabilitzar l'Administració es troben en els articles 139 i seg. de la Llei 30/1992, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú aplicable a Catalunya i al Reglament de procediment en matèria de responsabilitat patrimonial, aprovat pel Reial decret 429/1993, de 26 de març.

Segons aquest últim, el dictamen de la Comissió s'haurà de pronunciar sobre l'existència o no de relació de causalitat entre el funcionament del servei públic i la lesió produïda i en el seu cas sobre la valoració del dany causat i la quantia i modalitats de la indemnització.

A banda d'això, aquesta Comissió ha d'examinar si concorren tant els requisits de forma com els de fons perquè es pugui admetre la responsabilitat de l'Administració, així ha d'examinar el tema de la legitimació i de la prescripció i estimar si s'ha produït un dany antijurídic, efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat, conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics, i l'absència de força major.

II. Abans d'entrar en el tema de fons, és convenient analitzar les qüestions formals que se susciten a l'expedient.

En primer lloc, ens trobem que la reclamació del perjudicat i l'expedient corresponent són tramesos directament al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat per part del Ministeri d'Obres Públiques, Transports i Medi Ambient en considerar que la titularitat de la carretera en què succeí l'accident correspon a la Generalitat.

En relació amb aquesta actuació hem de dir que la defectuosa formulació efectuada davant l'Administració central per l'interessat hauria d'haver estat corregida pel particular a petició d'aquesta, ja que és un requisit essencial que la demanda es presenti davant l'Administració de la qual depèn el servei que ha causat el dany i, per altra part, no es pot reparar d'ofici perquè es tracta d'una administració diferent, per la qual cosa no és aplicable l'article 20.1 de la Llei 30/1992, segons el qual ?El órgano administrativo que se estime incompetente para la resolución de un asunto remitirá directamente las actuaciones al órgano que considere competente si éste pertenece a la misma Administración?.

Ara bé, en no haver estat qüestionada per l'Administració de la Generalitat l'admissió de l'expedient, aquesta Comissió considera que la irregularitat no pot suposar un obstacle a l'examen del fons de l'assumpte d'acord amb el principi pro actione i en virtut dels principis en què han de fonamentar-se les relacions entre les administracions públiques i la intercomunicació entre elles que estableix la Llei 30/1992, així com d'acord amb els principis de celeritat i eficàcia que han de regir sempre l'actuació de les administracions.

Un altre tema a tractar seria el de la prescripció, ja que l'accident va tenir lloc el dia 15 d'abril de 1990 i la reclamació va entrar al Departament de Política Territorial i Obres Públiques el dia 26 de novembre de 1993.

De l'examen de l'expedient, però, resulta acreditat que el 27 de març de 1992 el reclamant s'havia adreçat al Ministeri d'Obres Públiques, Transports i amb anterioritat, segons sembla abans del mes de febrer de l'any 1991, a la Prefectura Provincial d'Infraestructura del Ministeri de Transports, Turisme i Comunicacions que li retornà la documentació tot comunicant-li que s'havia d'adreçar al Ministre d'Obres Públiques. Hi ha també un telegrama de 5 de març de 1991 i un altre de 15 de gener de 1992 que reiteren la reclamació i als efectes, segons consta, d'interrompre la prescripció.

A més, a conseqüència de l'atestat de la Guàrdia Civil, s'incoaren diligències prèvies al Jutjat d'Instrucció núm. 2 de la Bisbal que finalitzaren per l'Acte resolutori de 7 de maig de 1991, de sobreseïment lliure.

Així doncs, en vista del que s'ha dit, cal admetre la reclamació per considerar que l'acció no ha prescrit.

III. Cal entrar ara a analitzar la qüestió de fons, i per això es obligat examinar quins són els requisits que han quedat acreditats a l'expedient, la concurrència dels quals hem apuntat que és necessària perquè es pugui atribuir a l'Administració el deure de rescabalar els danys.

El primer que s'ha de dir és que el dany patit pel Sr. A pels desperfectes soferts en el seu vehicle a conseqüència de la caiguda d'un cable telegràfic quan circulava per una carretera és inqüestionable, ja que resulta acreditat en l'atestat de la Guàrdia Civil que donà lloc a les diligències prèvies en el Jutjat d'Instrucció.

Ara bé, aquest reconeixement dels fets i que l'incident succeís quan el perjudicat circulava per una carretera de la Generalitat no pressuposa, sense més, que l'Administració hagi d'indemnitzar, com sembla que pretén el reclamant, ja que per responsabilitzar un servei públic, en aquest cas el de carreteres, falta alguna cosa més: primer, que es puguin imputar els danys a l'Administració i, segon, que hi hagi una relació de causalitat entre l'activitat de l'Administració i els danys causats, sense intervenció de força major eximent.

Descartada aquesta última perquè no s'acredita en cap moment de l'expedient que els forts vents que, segons diu el perjudicat, van provocar la caiguda del cable, reunissin les característiques necessàries per estimar-la, hem d'examinar si es pot imputar la caiguda dels cables telegràfics al servei de carreteres, d'acord amb la titularitat administrativa del servei en el marc del qual s'ha produït el dany.

Quant a aquest punt, hem de dir que el cable telegràfic de 70 m que es desprengué té el seu origen en una línia que uneix dues localitats i circula paral·lela a la carretera. Però, segons es desprèn de l'atestat, la conservació de la línia no corresponia al servei de carreteres ja que, tal com manifesta l'instructor, els responsables de la Delegació Provincial de Correus i Telecomunicacions de la província van ser informats de la caiguda del cable dos dies després de l'accident, perquè el dia següent era festiu i no s'utilitzà el telègraf, anomalia que segons es fa constar ?+? i que repararen el dia 17 d'abril.

La conservació de la línia telegràfica no corresponia, per tant, a la Direcció General de Carreteres de la Generalitat sinó a la Secretaria General de Comunicacions del Ministeri de Transports, Turisme i Comunicacions, tal com es desprèn de les diligències prèvies que s'obriren a conseqüència de l'accident.

En aquestes se cità a declarar el cap provincial d'Infraestructura i Comunicacions de l'esmentada Secretaria, el qual, el dia 21 de juny de 1990, davant el jutge d'instrucció després de manifestar que no sabia si el cable es va desprendre per causa de l'excessiva alçada d'algun camió o per la tramuntana que hi havia, va afirmar concretament ?que la Secretaría General de Comunicaciones está dispuesta a indemnizar a los perjudicados siempre que las cantidades pedidas por éstos sean peritadas por un perito idóneo, ja que les parece excesiva la cantidad reclamada [...] ya que se trata de un simple hilo telegráfico de 4 mm.?

Consta en les diligències un informe pericial de 14 de març de 1991 en el qual es determina el valor dels danys en el vehicle en 250.000 pessetes.

Això demostra el reconeixement de la responsabilitat per part de l'entitat obligada a la conservació i la inexistència de relació de causalitat entre el funcionament del servei de carreteres de la Generalitat i els danys causats per un cable telegràfic el manteniment del qual no els corresponia.

Aquesta falta de nexe s'estén també en el cas que es pogués al·legar que la Generalitat té l'obligació de mantenir les carreteres obertes al trànsit en unes condicions òptimes de seguretat i que això comporta un deure de vigilància tot eliminant els obstacles que puguin constituir un perill per als que hi circulen perquè no es pot estendre aquesta vigilància més enllà del que és raonable ja que per més estricta que es consideri aquesta funció, la circumstància causant de l'accident, un cable telegràfic la conservació del qual pertany a una altra administració i que cau d'una manera sobtada sobre una carretera produint danys als vehicles que hi circulen en aquell moment, no és un fet que es pugui imputar a l'Administració per la impossibilitat material d'evitar-ho, tenint en compte, a més, que l'element causant del dany no estava vinculat íntimament al servei públic de carreteres, sinó que era un element aliè a aquesta, la conservació del qual pertanyia a una altra administració.

En no haver, per tant, una relació de causa-efecte entre el funcionament del servei de carreteres i els danys pels quals es reclama no pot prosperar la petició d'indemnització i no cal entrar a examinar la procedència de la quantia que es reclama.

CONCLUSIÓ

És procedent desestimar la reclamació d'indemnització instada per J, SA, en nom del Sr. A, pels danys soferts en el seu vehicle a conseqüència de la caiguda d'un cable telegràfic.

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga