Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 284/1996 del 25 de septiembre del 1996

Cuestión

Reclamación de indemnización instada por el Sr. A, como mandatario del Sr.B, por los presuntos perjuicios sufridos a consecuencia de una consulta formulada al CIDEM

Contestacion

ANTECEDENTS

1. El 17 d'octubre de 1995, el Sr. A, com a mandatari verbal del seu germà, el Sr. B, va sol·licitar davant el CIDEM (Centre d'Informació i Desenvolupament Empresarial) informació sobre si existia i estava registrada la marca amb una denominació concreta. Per obtenir aquesta informació va haver d'abonar la quantitat de 2.552 pessetes, segons es desprèn de la factura que s'acompanyà a l'escrit de reclamació.

2. El 13 de novembre de 1995, el Sr. A va formular, com a mandatari del Sr. B, reclamació de responsabilitat patrimonial davant el conseller d'Indústria i Energia, en què sol·licitava una indemnització de 102.552 pessetes, de les quals 2.552 pessetes corresponien al dany patrimonial sofert (l'import de les taxes abonades) i les restants 100.000 pessetes als perjudicis causats tant al reclamant com al seu mandatari per l'actuació desconsiderada de l'Administració en la consulta efectuada.

3. Prèvia petició de dictamen del conseller d'Indústria i Energia, aquesta Comissió Jurídica Assessora va emetre el Dictamen 58/1996, de 7 de març, en el qual manifestava que s'havien de retrotreure les actuacions a l'informe del CIDEM, de 27 de novembre de 1995, i atorgar als interessats tràmit d'audiència.

L'obertura d'aquest tràmit fou comunicada al reclamant mitjançant escrit de l'Assessoria Jurídica del Departament d'Indústria i Energia de 28 de maig de 1995 sense que s'hagin formulat al·legacions per part de l'interessat durant el termini concedit a l'efecte.

4. El 15 de juliol, l'Assessoria Jurídica de l'esmentat Departament va desestimar la reclamació formulada per considerar que no s'havia acreditat l'existència de cap dany com a conseqüència del funcionament dels serveis públics i tampoc la necessària relació de causalitat.

5. Finalment, el 18 de juliol de 1996, va tenir entrada a la Comissió Jurídica Assessora un escrit del conseller del Departament d'Indústria, Comerç i Turisme sol·licitant novament el dictamen d'aquest òrgan consultiu.

FONAMENTS JURÍDICS

I. Cal reafirmar el contingut del fonament jurídic I del Dictamen núm. 58/96, d'aquesta Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya, en el sentit de constatar la seva competència en aquest supòsit de reclamació administrativa d'indemnització de danys i perjudicis, a l'empara d'allò establert per l'article 3.2.a del Decret legislatiu 1/1991, de 25 de març, pel qual s'aprova la refosa de les lleis de la Comissió Jurídica Assessora, en relació amb l'article 12.1 del Reial decret 429/1993, de 26 de març, pel qual s'aprova el Reglament dels procediments de les administracions públiques en matèria de responsabilitat patrimonial.

II. L'expedient ara lliurat a la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya abasta efectivament el tràmit d'audiència establert per l'article 11 del Reial decret 429/1993, de 26 de març, que va ser objecte de la conclusió del Dictamen 58/96, tràmit que l'interessat no ha emprat.

A l'esmentat dictamen van ésser analitzades les qüestions de legitimació i representació, naturalesa i funcions del CIDEM, la seva praxi en matèria de propietat industrial i facilitació d'informació, així com aquesta activitat del CIDEM com a potencial generadora de supòsits de responsabilitat patrimonial, anàlisi que ratifiquem.

III. Els requisits determinants de la responsabilitat patrimonial, redefinits per la recent legislació que recull importants aspectes elaborats per la jurisprudència, són els següents:

a) Lesió antijurídica, que és la lesió que no derivi de supòsits de força major o que el particular no tingui el deure de suportar, d'acord amb l'ordenament.

b) Que la lesió sigui conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics, o relació de causalitat entre l'actuació administrativa i el dany ocasionat.

c) Que la lesió sigui efectiva i avaluable econòmicament.

d) Que sigui individualitzable respecte d'una persona o grup de persones.

e) Que el dret a reclamar s'exerciti abans del termini de prescripció.

(Articles 139 i següents de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, i Reial decret 429/1993, de 26 de març).

Pel que fa a la lesió antijurídica, de l'escrit de reclamació hom pot deduir que les 2.552 pessetes abonades per la resposta informatitzada les considera el reclamant el dany causat a ell i al seu germà, i que, a més, demanen 100.000 pessetes, quantitat en la qual xifren els perjudicis ocasionats.

Cal referir-se doncs a les dues quantitats controvertides. El pagament del preu de 2.552 pessetes, resulta efectivament procedent per imperatiu de l'Ordre Ministerial (Ministerio de Industria, Comercio y Turismo) núm. 25.822, de 12 de novembre de 1992, sobre preus de determinades activitats de l'Oficina Española de Patentes y Marcas que, a l'empara de la Llei 8/1989, sobre Tasas y Precios Públicos, preveu 2.200 pessetes per informació impresa (per consulta) sobre la base de dades INPAMAR, que més l'IVA (16 %) dóna la quantitat de 2.552 pessetes; igualment l'Ordre Ministerial preveu el pagament a l'avançada per part de l'usuari.

En conseqüència, el pagament ha de ser suportat per l'usuari i, per tant, no es pot predicar una lesió antijurídica per aquest fet. La informació de la qual el reclamant acompanya còpia i per la qual va pagar les 2.552 pessetes no expressa la data de resolució administrativa sobre la marca consultada i no inclou la referència al pagament dels drets d'inscripció al corresponent Registre, precisament perquè és negativa.

Quant a les 100.000 pessetes reivindicades com a indemnització de perjudicis, no hi ha cap referència a l'escrit de reclamació que especifiqui aquesta lesió, així com tampoc cap proposició de prova ni cap demostració del nexe causal entre l'actuació del CIDEM i l'hipotètic perjudici.

Hom podria, doncs, pensar que el Sr. A està reclamant el perjudici per una lesió o dany de tipus ?moral? (indemnitzacions estimades, entre d'altres, per les sentències del Tribunal Suprem de 26 de setembre de 1977, art. 3545; de 4 de juliol de 1979, art. 3047; de 4 de desembre de 1980, art. 4962; de 7 de desembre de 1981, art. 5370 i de 30 de març i 8 de juny de 1982, art. 2356 i 4773). Ara bé, aquesta hipòtesi no és viable perquè el Sr. A (objecte de les preteses desconsideracions) fa extensius aquests perjudicis també al Sr. B, que no es va personar mai al CIDEM i que, en conseqüència, no va poder patir de cap manera les denunciades desconsideracions.

Quant a la relació de causalitat, com ja s'ha dit, les 2.552 pessetes abonades sí que són conseqüència de l'actuació del CIDEM, sense que, però, aparegui cap motiu pel qual el sol·licitant de la informació pogués negar-se al pagament, d'acord amb la normativa del Ministerio de Industria, Comercio y Turismo esmentada. Per altra banda, la relació de causalitat entre l'actuació del CIDEM i el pretès perjudici de 100.000 pessetes no s'especifica i no es demostra en absolut.

Pel que fa a la lesió avaluable, de les dues reclamacions (danys i perjudicis) cap argumentació hi ha de la segona que fonamenti la seva avaluació, resultant sense rellevància la concreció econòmica de la primera per manca d'antijuridicitat de la lesió patrimonial.

Referent a la individualització, el reclamant fa extensiu el dany i el perjudici tant a ell com al seu germà, sense establir, però, concretes proporcions o quantitats.

Finalment i respecte del termini hàbil, l'escrit de reclamació va ésser efectivament presentat abans de transcórrer un any des del pagament de les 2.552 pessetes, sense especificar, però, el moment en què l'interessat va considerar produït el perjudici de 100.000 pessetes.

Consegüentment amb el que ha quedat exposat, entenem que el dany de 2.552 pessetes no és pas una lesió antijurídica i que el perjudici de 100.000 pessetes és una pretensió genèrica, sense especificació, sense argumentació sobre la seva avaluació i no demostrada.

Coincidim, doncs, amb l'informe de l'Assessoria Jurídica del Departament d'Indústria, Comerç i Turisme de data 5 de juliol d'enguany, que proposa la desestimació de la reclamació.

CONCLUSIÓ

És procedent desestimar la reclamació d'indemnització instada pel Sr. A, en nom propi i també com a mandatari del seu germà, el Sr. B.

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga