Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 28/1996 del 25 de enero del 1996

Cuestión

Reclamación de indemnización instada por el profesor de un centro público educativo, Sr. A, por los desperfectos producidos en su vehículo

Contestacion

ANTECEDENTS

1. El dia 21 d'abril de 1995, es van causar uns desperfectes en el vehicle del Sr. A, professor d'un institut de batxillerat, quan estava estacionat dins el recinte escolar.

2. Mitjançant escrit adreçat al director de l'institut (que no porta data) l'esmentat professor va sol·licitar el rescabalament dels danys que l'incident li havia ocasionat, que quantificava en 17.400 pessetes (IVA inclòs) segons acredità amb la corresponent factura. Segons manifestà el reclamant, a la sortida de l'institut (a les 14.30 h aproximadament) es va trobar que li havien ratllat el capó amb un objecte punxant. Adjuntava a l'escrit un gràfic aproximat d'on estava aparcat el vehicle i la factura d'un taller de reparacions.

Aquests fets han estat ratificats pel director de l'institut en el seu escrit de 24 de maig de 1995.

3. El dia 19 de juny de 1995, la Delegació Territorial va trametre a la Secretaria General del Departament d'Ensenyament tota la documentació relativa a la reclamació juntament amb l'informe del delegat territorial.

4. El 14 de novembre de 1995, el Servei de Recursos i Informes Jurídics del Departament va proposar desestimar la reclamació presentada i, el dia 29 de novembre de 1995, va tenir entrada a aquesta Comissió Jurídica Assessora un escrit del conseller d'Ensenyament sol·licitant el dictamen corresponent.

 

FONAMENTS JURÍDICS

I. L'acció exercida pel reclamant deriva, pel que fa a Catalunya, de l'article 87 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat, que recull el principi de responsabilitat patrimonial consagrat a l'article 106.2 de la Constitució espanyola ?en els termes que estableixi la legislació vigent? i que avui es troben recollits a la Llei 30/1992, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú i al Reglament aprovat per Reial decret 429/1993.

D'acord amb aquesta normativa, perquè l'acció de responsabilitat prosperi és necessari que s'hagi produït un dany real, efectiu, avaluable econòmicament, individualitzat en relació amb una persona o grup de persones, que hagi esdevingut com a conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics, en una relació directa i immediata de causa a efecte, sense intervenció estranya que alteri el nexe i que no hagi derivat de força major.

 

II. La primera qüestió que hem d'examinar per determinar l'admissió de la sol·licitud de la reclamació d'indemnització és la relativa als requisits formals.

En aquest sentit, s'ha d'advertir l'Administració activa que es troben algunes deficiències que s'haurien de tenir en compte en la tramesa dels propers expedients.

Quant a la legitimació activa del reclamant cal dir que, si bé aquesta es pot deduir de l'expedient, no s'ha acreditat documentalment la titularitat del vehicle malmès.

Pel que fa al termini de presentació de la reclamació, també de l'expedient es desprèn que s'efectuà abans del termini d'un any dels danys ocorreguts, però l'escrit que presentà el perjudicat no porta data ni ha estat enregistrat oficialment per l'Administració que el va rebre. Atesa la transcendència que pot tenir l'omissió d'aquest formalisme i els problemes que pot suscitar per a la determinació de la prescripció de l'acció es vol recordar l'Administració activa l'obligació que te d'enregistrar oficialment els documents o escrits de sol·licitud que rebi, d'acord amb el que disposa l'article 3 del Decret 360/1994, de 15 de desembre, de registre d'entrada i sortida de documents de l'Administració de la Generalitat.

Finalment, assenyalar que l'escrit de reclamació s'havia d'haver adreçat al conseller d'Ensenyament i no al director de l'institut, però aquesta circumstància, com ja s'ha assenyalat en anteriors dictàmens, no suposa cap problema atès que el defecte formal ha estat corregit d'ofici per l'Administració activa.

 

III. Entrant pròpiament en el fons de l'assumpte, és evident que, en finalitzar la jornada laboral, el professor de l'institut va trobar el seu vehicle, que estava estacionat en el pàrquing del centre, amb el capó ratllat. La veracitat dels fets ha estat certificada pel director de l'esmentat institut i els perjudicis econòmics causats s'han acreditat amb la factura de reparació del vehicle.

Vist això, correspon ara determinar si l'Administració educativa ha estat la responsable de la lesió patrimonial soferta pel reclamant.

Un estudi de les dades que consten a l'expedient ens permet afirmar que la lesió patrimonial no ha estat conseqüència del funcionament del servei públic i, per tant, no és imputable a l'Administració educativa.

D'una banda, perquè no és suficient que el dany s'hagués produït en unes dependències de titularitat pública per responsabilitzar l'Administració de l'activitat causant del dany, com així ho ha fet palès aquesta Comissió reiteradament.

I, de l'altra, perquè no ha quedat acreditat el nexe causal entre el funcionament del servei educatiu i els danys produïts al vehicle. El perjudicat únicament descriu el lloc on es produí l'incident aportant un plànol de situació i com creu que van ser causats els desperfectes, però desconeix qui va ser-ne l'autor material i ni tan sols sospita que fossin alumnes del centre. Tampoc no es desprèn de l'expedient quin era el tipus d'aparcament (si estava obert o tancat, si era de fàcil accés, etc.) i no tenim constància que s'hagués portat a terme per part del centre algun tipus d'investigació per esbrinar els fets o descobrir el causant del dany.

Així doncs, atesa la manca de prova que permeti demostrar que la lesió patrimonial soferta pel professor és imputable a l'Administració com a conseqüència del funcionament del servei públic educatiu, cal concloure l'exclusió de responsabilitat de l'Administració pels danys ocorreguts.

 

CONCLUSIÓ

És procedent desestimar la reclamació d'indemnització instada pel professor d'un centre públic educatiu, Sr. A, pels desperfectes produïts al seu vehicle.

 

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga