Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 26/1993 del 04 de marzo del 1993

Cuestión

Reclamación de indemnización instada por el Sr. A a consecuencia del accidente sufrido por su hija en un centro público educativo

Contestacion

ANTECEDENTS DE FET

Es dedueixen del Dictamen.

FONAMENTS JURÍDICS

I. L'Administració ha d'indemnitzar quan ha produït un dany als particulars com a conseqüència del funcionament dels serveis públics.

Així ho disposa, pel que fa a Catalunya, la Llei 13/1989, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat, que recull el principi de responsabilitat objectiva consagrat a l'art. 106.2 de la Constitució, explicitant que s'aplicarà ?en els termes que estableix la legislació vigent?. Aquests termes són bàsicament els que precisen la Llei d'expropiació forçosa, de 16 de desembre de 1954, en l'art. 122, i la Llei de règim jurídic de l'Administració de l'Estat, de 26 de juliol de 1957, en l'art. 40, en establir la necessitat que concorrin diversos requisits perquè l'acció de responsabilitat prosperi i entri en funcionament el mecanisme reparador.

Aquests requisits, segons han estat interpretats per la jurisprudència i la doctrina, es poden enunciar així:

? Efectiva realitat d'un dany, avaluable econòmicament i individualitzat en relació amb una persona o grup de persones;

? Que el dany o lesió patrimonial patit pel reclamant sigui conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics, en una relació directa, immediata i exclusiva de causa a efecte, sense intervenció estranya que pogués influir en el nexe causal alterant-lo;

? Que no s'hagi produït força major.

II. La reclamació objecte d'aquest dictamen s'ha presentat dins el termini establert legalment atès que quan es formulà encara no havia transcorregut un any d'ençà del fet que la motivà.

Així mateix, el reclamant està legitimat per a fer-ho atesa la relació de parentiu que el vincula amb la nena lesionada i que s'acredita degudament a l'expedient mitjançant les fotocòpies corresponents del llibre de família.

Per tant, atesa la concurrència dels requisits formals, és procedent entrar a analitzar el fons de l'assumpte i veure si també hi concorren la resta de requisits necessaris per tal que neixi la responsabilitat administrativa i es posi en funcionament el mecanisme reparador.

III. El trencament de dues dents constitueix un supòsit de danys real i efectiu, que s'acredità degudament mitjançant els informes mèdics dels metges que van atendre la nena i les declaracions del director de l'escola.

També resulta evident que la lesió és individualitzada, en relació amb una persona o grup de persones, atès que d'entre tots els nens que feien gimnàstica qui la va patir fou B.

Així mateix, es pot declarar que el dany patit és susceptible d'ésser avaluat econòmicament com ho demostren les fotocòpies dels rebuts que consten a l'expedient.

IV. No hi ha dubte sobre el fet que la classe de gimnàstica, que és l'activitat en el decurs de la qual es va produir la lesió, entra dins el concepte de servei públic educatiu ja que l'ensenyament comprèn no només la transmissió de coneixements sinó també una sèrie d'activitats complementàries que formen part del programa lectiu i que es desenvolupen sota la responsabilitat directa del centre.

Ara bé, no n'hi ha prou que la lesió es produís dins l'àmbit del servei públic educatiu sinó que cal, a més, que fos conseqüència d'aquest, que s'hagués derivat de l'activitat prestacional pròpia de la funció administrativa, d'una manera directa, immediata i exclusiva, precisament pel fet que entre el dany i el funcionament del servei hi ha una relació de causalitat tan estreta que sense un dels termes de la relació no s'hauria produït l'altre. Per tant, segons això, en aquest vincle no poden influir elements estranys, com podria ser un fet de la mateixa víctima o d'un tercer, ja que si aquestes intervencions fossin molt intenses podrien provocar la ruptura del nexe o, fins i tot, impedir que arribés a néixer.

Per tant, aplicant tot l'anterior al supòsit concret sobre el qual es dictamina, en què la lesió es va produir en el decurs de la classe de gimnàstica, cal dir que aquesta activitat complementària, per la seva pròpia naturalesa comporta un risc de potencials caigudes i danys. Si aquests s'arriben a fer efectius és l'Administració l'encarregada de reparar-los, atès que ella és la titular del servei que organitza i gestiona l'activitat i sota la custòdia de la qual resten els menors que hi prenen part.

I haurà de reparar-los fins i tot en el supòsit que el servei hagi funcionat correctament, ja que en aquests casos el que justifica la imputació dels danys a l'Administració i, en conseqüència, l'obligació de reparar-los, és el sacrifici excessiu i desigual que han de suportar uns administrats respecte dels altres perquè, precisament en aquests casos, la càrrega que suporta el perjudicat excedeix amb escreix de les genèriques que s'imposen a tots els ciutadans per la prestació dels serveis públics a canvi del benefici que n'obtenen: l'activitat administrativa li produeix una especial incidència danyosa que no té el deure jurídic de suportar i precisament per això es converteix en indemnitzable.

Per tant, segons l'anterior, el trencament de les dents que va patir la nena durant la classe de gimnàstica no es pot considerar-lo com a càrrega genèrica, sinó específica i com a tal indemnitzable.

V. De tot l'anterior en es pot concloure que existeix una relació de causalitat directa, immediata i exclusiva entre el dany patit i l'actuació del servei públic educatiu i que, per aquest motiu, se li pot atribuir el dany malgrat que el seu funcionament fou correcte i, per tant, declarar l'existència de responsabilitat administrativa.

Ara bé, pel que fa a la suma reclamada, cal dir que únicament serà procedent abonar l'import d'aquelles despeses que prèviament hagi satisfet el reclamant i les hagi acreditat documentalment davant l'Administració activa.

Per tant, aquesta Comissió Jurídica Assessora considera que no es podran pagar les 50.000 pessetes reclamades en concepte de ?despeses diverses? atès que no s'ha acreditat la seva realització, ni tampoc serà procedent satisfer al reclamant la suma de 500.000 pessetes sol·licitades en concepte de possibles despeses que s'hagin de satisfer en un futur, ja que de moment el seu esdeveniment és incert. Això no obsta que en el moment que es facin efectives el pare de la nena les pugui tornar a reclamar, acreditant degudament el seu import.

CONCLUSIÓ

És procedent estimar en part la reclamació d'indemnització instada pel Sr. A a conseqüència de l'accident sofert per la filla en un centre públic educatiu.

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga