Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 247/1996 del 25 de julio del 1996

Cuestión

Reclamación de indemnización instada por la Sra. A por el resultado insatisfactorio de una fractura de Colles

Contestacion

ANTECEDENTS

1. En data 20 de novembre de 1994, la Sra. A va patir un accident domèstic i es va fracturar el canell esquerre, motiu pel qual va ser atesa al Servei d'Urgències d'un hospital. Realitzades les oportunes radiografies s'observà una fractura metafisial distal de radi amb arrencament d'estiloides de cúbit. Se li va realitzar la reducció de la fractura amb guix i amb posterioritat se li van fer diverses radiografies.

2. El 4 de gener de 1995 se li realitzaren noves radiografies al mateix hospital i, una setmana després, l'11 de gener de 1995, se li va retirar el guix i se l'adreçà a rehabilitació. Transcorreguts uns dies, el metge de capçalera li va tramitar el corresponent volant amb la finalitat que iniciés el procés de rehabilitació.

3. El 23 de gener de 1995, a petició del metge de capçalera, la Sra. A fou sotmesa a una nova radiografia i se li va indicar que havia de continuar amb el procés de rehabilitació.

4. El 2 de març de 1995, la Sra. A va tornar al Servei d'Urgències de l'hospital perquè sentia forts dolors al canell. Per aquest motiu, se li realitzà un estudi radiològic que evidencià pseudoartrosi de radi en el canell esquerre, amb mobilitat de focus de la fractura. Es va procedir a la col·locació d'un nou guix a la part superior del canell i a la suspensió del procés de rehabilitació.

5. El 14 de setembre de 1995, la Sra. A va formular reclamació administrativa prèvia a la via jurisdiccional davant l'Institut Català de la Salut, sol·licitant una indemnització de trenta milions de pessetes en concepte del dany presumptament sofert a conseqüència de l'assistència mèdica dispensada pels facultatius de l'hospital referit.

La reclamant fonamenta la reclamació en la consideració que la deficient recuperació del canell fracturat, la pèrdua de mobilitat i les seqüeles que actualment pateix van ser conseqüència directa de l'actuació negligent dels facultatius de l'esmentat hospital que la van atendre. Acompanyava a l'escrit còpia d'alguns fulls de la seva història clínica.

6. A l'expedient tramès consta la història clínica de la pacient i l'informe mèdic valoratiu del Centre de Reconeixements i Avaluació Mèdics de l'Institut Català de la Salut (CRAM).

7. Prèvia proposta de l'instructor, el 23 de febrer de 1996, el conseller de Sanitat i Seguretat Social va resoldre ampliar en sis mesos el termini màxim per resoldre l'expedient de reclamació.

8. Mitjançant diligència d'ordenació de 2 de febrer de 1996, s'atorgà a la reclamant tràmit de vista i audiència en l'expedient. En aquest sentit, la interessada va formular escrit d'al·legacions en el qual manifestava la seva disconformitat amb l'informe mèdic valoratiu del CRAM i reiterava els termes de la seva pretensió inicial en el sentit que s'atorgués la indemnització sol·licitada.

9. El 9 de maig de 1996, l'instructor de l'expedient va proposar desestimar la reclamació formulada i, el 6 de juny de 1996, va tenir entrada a aquesta Comissió Jurídica Assessora un escrit del conseller de Sanitat i Seguretat Social en què sol·licitava el dictamen corresponent.

FONAMENTS JURIDICS

I. L'article 106.2 de la Constitució consagra la responsabilitat patrimonial de l'Administració a l'establir que els particulars, en els termes establerts per la llei, tindran dret a ser indemnitzats per tota lesió que pateixin en qualsevol dels seus béns i drets, llevat dels casos de força major i sempre que la lesió sigui conseqüència del funcionament dels serveis públics.

D'altra banda, la legislació catalana ha previst en l'article 87 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat per fer efectiu el principi de responsabilitat patrimonial, la remissió a la normativa vigent. Normativa que està integrada per la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú i pel seu Reglament dels procediments de les administracions públiques en matèria de responsabilitat patrimonial aprovat per Reial decret 429/1993, de 26 de març.

II. Atès que l'acció de responsabilitat ha estat exercida dins el termini de l'any previst en l'article 142.5 de la Llei 30/1992 i 4.2 apartat segon del Reglament de responsabilitat abans esmentat i que l'expedient no planteja cap qüestió relacionada ni amb la legitimació ni amb la seva tramitació, és procedent entrar en l'examen del fons de la reclamació.

Per tal que pugui prosperar l'acció de responsabilitat és indispensable la concurrència d'uns requisits que la doctrina jurisprudencial ha anat precisant, i aquesta Comissió Jurídica Assessora recordant i que han estat recollits en la Llei 30/1992. Aquests requisits són: a) efectiva realitat del dany avaluable econòmicament en relació amb una persona o grup de persones; b) que el dany patit sigui conseqüència del funcionament normal o anormal del servei públic en una estreta relació de causa a efecte, i c) que no hi hagi concurrència de força major.

III. La reclamant fonamenta la reclamació, de 30 milions de pessetes, en una pretesa negligència mèdica ?de la sanitat pública? amb motiu de l'assistència que se li va prestar com a conseqüència d'un accident domèstic que li provocà una fractura de Colles al canell esquerre. Concretament, al·lega que la deficient recuperació de la fractura del canell i les seqüeles que actualment pateix, dificultat de moviment i inflamació del canell, són conseqüència directa de la manca de diligència dels facultatius que la van atendre.

No obstant, podem avançar que aquesta presumpta negligència mèdica no ha estat acreditada per la reclamant i que la documentació que ha aportat no serveix per demostrar que ha existit responsabilitat administrativa.

Tampoc de les dades que consten a la història clínica es desprèn que l'assistència mèdica dispensada fos la causant de la insatisfactòria recuperació del canell i de les seqüeles que li han quedat. De la documentació revisada resulta que l'atenció rebuda fou correcta i que es van realitzar les pautes mèdiques exigibles a una lesió d'aquestes característiques com es demostra amb les diverses visites i controls radiològics a què fou sotmesa la reclamant i així ho afirma el CRAM en el seu informe.

Tot i que la lesió inicial va presentar complicacions posteriors (pseudoartrosi de radi en el canell esquerre amb mobilitat del focus de la fractura), a l'expedient no hi ha cap prova o indici de prova que faci pensar que aquestes dificultats i tampoc les seqüeles actuals al·legades per la reclamant es puguin imputar a l'assistència sanitària dispensada. És important, en aquest sentit, la valoració efectuada pel CRAM que, de forma clara i contundent, s'expressa en els següents termes: ?Les seqüeles actuals són degudes a la fractura que va patir, que malgrat totes les cures medicoquirúrgiques que s'apliquin, i en funció de diversos paràmetres, entre els que s'inclou una correcta rehabilitació, pot deixar seqüeles com les que refereix la pacient, intrínseques de la fractura i no de l'actuació mèdica, que considerem correcta en tot moment.? A més, i segons es fa constar a la proposta de resolució, també han influït les circumstàncies de l'edat i sexe de la pacient ja que, d'acord amb la bibliografia mèdica que se cita, la fractura de Colles es presenta més habitualment en dones majors de 45 anys (la Sra. A, en té més de 60) per l'aparició precoç d'osteoporosi precisament a nivell de l'extremitat distal del radi. També s'assenyala que l'evolució d'aquestes lesions és incerta i a vegades mediocre i, en síntesi, es diu que la consolidació d'aquest tipus de fractures és bastant difícil.

En definitiva, i en vista de les dades que consten a l'expedient, podem afirmar que les seqüeles existents són pròpies de la tipologia de la fractura i de les circumstàncies de l'edat i sexe de la pacient, però en cap cas imputables, com pretén la reclamant, a un incorrecte funcionament del servei públic sanitari.

Tenint en compte el que acabem d'exposar i atès que la reclamant no ha acreditat l'existència del necessari nexe causal entre l'actuació mèdica i el resultat lesiu, cal concloure, d'acord amb la proposta de resolució, que és procedent desestimar la pretensió indemnitzatòria.

 

CONCLUSIÓ

És procedent desestimar la reclamació d'indemnització instada per la Sra. A pel resultat insatisfactori d'una fractura de Colles.

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga