Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 195/1995 del 28 de septiembre del 1995

Cuestión

Reclamación de indemnización instada por la profesora de un colegio público, la Sra. A, a consecuencia de un robo en su vehículo

Contestacion

ANTECEDENTS

1. El 9 de març de 1995 es va produir el robatori de la roda de recanvi del cotxe de la Sra. A, professora d'un centre públic educatiu.

2. El mateix dia dels fets la Sra. A denuncià la sostracció a la policia tot indicant que aquesta es produí entre les 9 i 13 hores, mentre el vehicle es trobava estacionat al carrer.

3. El dia 15 la professora va reclamar, davant el delegat territorial del Departament d'Ensenyament a Tarragona, el rescabalament de les despeses derivades de la sostracció, que segons factura d'un taller mecànic, ascendeixen a 18.192 pessetes. Així mateix, la directora del centre va emetre un informe corroborant les declaracions de la perjudicada.

4. El delegat del Departament d'Ensenyament a Tarragona, el 28 de març de 1995, va informar sobre els fets succeïts.

5. El Servei de Recursos i Informes Jurídics, el 21 de juliol de 1995, va proposar desestimar la reclamació formulada per entendre que no es donaven els requisits de la imputació dels danys a l'Administració i per considerar que tampoc no concorria l'indispensable nexe causal entre aquells i el funcionament del servei públic educatiu.

FONAMENTS JURÍDICS

I. El primer que s'ha d'analitzar en el cas que se'ns ha sotmès a dictamen és la via a través de la qual s'ha de resoldre la indemnització, en el cas que sigui procedent, ja que la reclamant és professora d'un col·legi públic i, segons declarà, la sostracció va tenir lloc durant l'horari lectiu.

Atesa la seva condició de mestra d'un centre públic, la reclamant es troba en una relació jurídica específica envers l'Administració, que la lliga amb aquesta amb un vincle concret format pel conjunt de disposicions que componen l'estatut funcionarial. Aquesta subjecció és la que determina l'aplicació preferent de la normativa estatutària, amb exclusió de qualsevol altra de caràcter general, com seria la de responsabilitat patrimonial de l'Administració, per reparar els danys i perjudicis patits pels funcionaris en l'exercici de les tasques que els són pròpies.

En aquest supòsit concret però no s'ha acreditat que el dany al·legat per la Sra. A se li hagués causat precisament per la seva condició de professora de l'esmentat centre, motiu pel qual aquesta es troba envers l'Administració en una relació de subjecció idèntica a la de qualsevol altre administrat i, per tant, procedirà aplicar a la reclamació la normativa general en matèria de responsabilitat patrimonial de l'Administració prevista i establerta a la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú i al Reial decret 429/93, de 26 de març.

Segons l'esmentada normativa, els requisits que s'han de donar perquè el perjudicat tingui dret a ser indemnitzat són: l'efectiva realitat d'un dany, avaluable econòmicament i individualitzat en relació amb una persona o grup de persones; que la lesió sigui conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics, en una relació directa, immediata i exclusiva de causa a efecte i sense intervenció aliena que pugui influir en el nexe causal alterant-lo i, finalment, que no es tracti d'un cas de força major.

II. La primera qüestió que cal plantejar-se per tal de determinar la procedència de la reclamació són els requisits de forma. En aquest sentit hem de dir que l'escrit de la perjudicada s'adreça al delegat territorial d'Ensenyament en lloc del conseller. Aquest fet, però, no suposa cap obstacle ja que l'Administració l'ha reparat d'ofici en trametre totes les actuacions a l'òrgan competent per conèixer-la i resoldre-la.

Tampoc no se susciten problemes de prescripció atès que els fets que motiven la reclamació van tenir lloc el 9 de març d'aquest any i el dia 15 del mateix mes es formulà la reclamació en qüestió.

Pel que fa a la legitimació activa, la reclamant no ha demostrat tenir-la ja que no ha aportat cap document acreditatiu de la titularitat del vehicle.

No obstant això, aquests fets no ens impedeixen d'entrar a examinar el fons de l'assumpte atès que no han estat controvertits per l'Administració activa.

III. El dany al·legat, consistent en la sostracció de la roda de recanvi del vehicle de la reclamant constitueix un supòsit de dany real i efectiu, la producció del qual ha quedat degudament acreditada a l'expedient. Així mateix, aquest dany s'individualitza en la persona de la professora i és susceptible d'ésser valorat econòmicament, segons es desprèn de la factura del taller mecànic que s'encarregà de la seva reposició.

Pertoca ara estudiar si també concorre el darrer dels requisits abans exposats, és a dir, si la lesió la indemnització de la qual es reclama fou conseqüència del funcionament del servei públic educatiu i si, per tant, li és imputable i té el deure jurídic de rescabalar-la.

 

IV. Que el vehicle de la professora hagués estat objecte d'un furt durant l'horari lectiu és un fet que, per si sol, no és suficient per determinar l'existència d'un títol d'imputació que ens permeti atribuir a l'Administració d'ensenyament l'activitat causant dels danys. Com reiteradament ha sostingut aquesta Comissió, el servei públic educatiu no es pot fer responsable de la vigilància específica i concreta dels vehicles dels professors mentre estan donant classe, ja que aquesta funció depassa les competències i obligacions que li són pròpies i encara menys en aquest cas en què el vehicle estava aparcat al carrer ?segons declarà la mateixa reclamant davant la policia?.

Però és que, a més, en aquest cas faltaria l'indispensable nexe causal entre el funcionament del servei públic i els danys produïts, atès que fins i tot es desconeix qui va ser-ne l'autor i ni tan sols hi ha sospites que haguessin estat alumnes del centre o qualsevol altra persona integrada dins la seva disciplina. Així mateix, tampoc no s'aporten proves testimonials o indiciàries dels fets que ens permetin atribuir-los-hi l'autoria. A més, el fet que en aquest cas el vehicle estigués estacionat al carrer abonaria la possibilitat que l'autor o autors de la sostracció haguessin estat terceres persones, totalment alienes a l'organització educativa.

Tampoc no és suficient, per si sola, la titularitat pública de l'organització per justificar la imputació dels danys a l'Administració, ja que en el cas de centres educatius, aquests només respondran dels danys que causin els alumnes que es trobin sota la seva custòdia i dins l'àmbit en què s'estengui aquesta guarda, és a dir, quan l'activitat i el comportament dels menors es trobi dins el cercle d'activitats en l'exercici de les quals l'alumne està sota la dependència de l'escola, circumstància que en aquest cas no s'ha acreditat ja que, segons s'ha dit, ni tan sols se sospita de cap alumne.

Per tant, tot l'anterior ens porta a concloure que no es pot responsabilitzar l'Administració del robatori que va patir la professora i, en conseqüència, no se la pot obligar a indemnitzar-lo.

CONCLUSIÓ

És procedent desestimar la reclamació d'indemnització instada per la professora d'un centre públic educatiu, Sra. A, a conseqüència d'un robatori en el seu vehicle.

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga