Dictamen de la Comisión J...o del 1993

Última revisión
04/02/1993

Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 19/1993 del 04 de febrero del 1993

Tiempo de lectura: 7 min

Tiempo de lectura: 7 min

Órgano: Comisión Jurídica Asesora de Cataluña

Fecha: 04/02/1993

Num. Resolución: 19/1993


Cuestión

Modificación del Plan general metropolitano en el sector Diagonal-Poble Nou de Barcelona

Contestacion

ANTECEDENTS DE FET

Es dedueixen del Dictamen.

FONAMENTS JURÍDICS

I. L?objecte de la intervenció d?aquesta Comissió Jurídica Assessora en els expedients de modificació dels plans urbanístics que pretenen alterar les zones verdes o els espais lliures es limita a verificar si aquestes modificacions afecten els equilibris espacials necessaris que han de proporcionar als ciutadans un nivell millor de qualitat de vida. Amb aquesta finalitat cal estudiar en cada cas els aspectes quantitatius i qualitatius del projecte prenent com a base els paràmetres que la llei o les normes que la desenvolupen assenyalen fins i tot aquells coeficients de proporcionalitat no directament aplicables en tant que donen pautes per establir criteris més generals.

II. A l?expedient que dictaminem en fer la comparació entre les determinacions del Pla general metropolità vigent i les de les modificacions que es proposen s?adverteix que no es consideren espais lliures els terrenys ocupats per les vies públiques ni tan sols els espais centrals de les vies importants com són ara la Diagonal i la Rambla del Poble Nou. Aquesta exclusió és perfectament coherent amb la seva naturalesa d?espai viari encara que estigui enjardinat per fer funcions separadores o de passeig.

III. És sabut que en sòl urbà la divisió entre sistemes generals i locals no és clara. La legislació urbanística catalana ha atenuat molt aquesta divisió però eliminar-la totalment produeix una certa perplexitat quan es fa un recompte global de les determinacions urbanístiques d?un sector. En la mecànica del PGM la distinció té un major sentit precisament en aquells sectors que es deixen a una ulterior ordenació de reforma interior. Es podria dir que la difuminació de l?esmentada distinció és certa quan el PGM esgota l?ordenació urbanística però no quan per a determinades àrees remet a un planejament posterior i estableix només coeficients i estàndards generals. Des d?aquest punt de vista sorprèn que en l?expedient tots els espais lliures juguin un mateix paper amb independència de la seva previsió al PGM o la seva dimensió o destinació. Semblaria més encertat que la modificació del PGM establís separadament els espais lliures del sistema general i els estàndards a complimentar pel pla especial de reforma interior.

IV. Sobre la situació dels espais lliures des d?una perspectiva qualitativa les diferències existents entre el planejament vigent i la proposta de modificació són nombroses però no es pot considerar que disminueixin la funcionalitat pública malgrat que alguns d?ells estiguin rodejats per l?edificació de manera que podrien arribar a tenir un ús quasi privat o limitat als col·lectius dels habitacles contigus. En qualsevol cas des del punt de vista qualitatiu la reforma projectada no és contrària a les finalitats d?interès públic que la llei vol protegir.

V. Molt més complexa és l?anàlisi quantitativa. Sobre les coordenades del plantejament que fa el projecte de modificació del PGM cal tenir en compte que es vol incrementar l?edificabilitat de la zona amb el propòsit d?afavorir l?habitatge denominat social. Amb aquest objecte es crea una nova subzona clau 14 d que implica l?addició a l?índex 1?20 metres quadrats de sostre / metres quadrats de sòl d?un índex complementari de 0?15 metres quadrats sostre / metres quadrats sòl.

En segon lloc l?àrea inicialment qualificada pel PGM com a zona de remodelació clau 14 s?augmenta amb espais que aquell zonifica diversament (claus 13 i 22a). Però al mateix temps es projecta excloure de la zona de remodelació i de l?àrea del pla especial de reforma interior àmbits consolidats per l?edificació als quals s?atorga el règim de zona de densificació urbana.

Concretament la superfície de remodelació clau 14 del PGM és de 468.878 m2. La reforma proposa afegir-hi 187.985 m2 qualificats ara com a claus 13a i 22a. Amb això la superfície resultant és de 656.863 m2. Se n?exclou per ser espai d?edificació consolidat una superfície de 20.586 m2 als quals cal afegir per donar compliment a la Resolució del conseller de Política Territorial i Obres Públiques la superfície dels vials connectats amb l?edificació que és de 18.146 m2. També l?expressada Resolució va ordenar excloure 11.040 m2 que ja havien estat computats en un altre projecte de modificació del PGM. D?aquesta manera s?arriba a la superfície de l?àrea a considerar de 607.086 m2.

Prescindint per complet de la diferència entre les previsions de caràcter general del PGM i les de caire local en la memòria s?argumenta que la proporció entre edificabilitat i espais lliures en el planejament vigent es manté en el projecte de reforma encara que la creació de la nova subzona 14d suposi un augment d?edificabilitat. La memòria pretén justificar aquest increment al·legant que el projecte de modificació preveu un augment dels espais lliures en quantia suficient d?acord amb la normativa a l?increment de l?edificabilitat.

Ara bé aquest raonament no té en compte la inclusió o no de sistemes generals i sobretot la manca d?adscripció d?espais lliures als fronts d?edificació consolidada exclosos de l?àrea i requalificats com a zona de densificació urbana clau 13a com si aquests habitacles no generessin necessitats de zona verda. Considerant només aquest darrer punt i aplicant per analogia l?estàndard del 16.2 per cent utilitzat per calcular els espais lliures en el projecte en resulta que s?han de preveure 3.336 m2 d?espais addicionals.

La modificació del planejament proposada reserva una superfície de 112.047 m2 d?espais verds mentre que els previstos pel PGM tenen una superfície neta de 87.319 m2 inferior a la proposada en la modificació del pla.

Aquesta diferència és la que pretén justificar l?augment de l?edificabilitat. S?ha de considerar però que l?increment de sostre després de la Resolució del conseller abans esmentada que el redueix a 0?15 m2 seria de 91.063 m2.

Ara bé si a aquests càlculs hi afegim les superfícies d?espais lliures que s?han de considerar connexes als fronts d?edificació consolidada que el projecte de modificació vol excloure (3.336 m2) resulta que la major previsió d?espais verds d?aquesta no és de 13.699 m2 sinó de 10.363 m2 i que per mantenir les proporcions entre edificabilitat i espais lliures l?increment d?aquella només pot ser de 79.200 m2 que és inferior als 91.063 m2 establerts en la Resolució del conseller.

En definitiva el coeficient complementari per a l?habitatge social no podria ser superior a 0?138 m2 de sostre / m2 de sòl.

De les consideracions d?ordre quantitatiu realitzades en resulta un petit desequilibri entre l?edificabilitat prevista i les zones verdes fixades en el projecte de modificació que no manté les proporcionalitats inicials ni legals.

VI. Ara bé aquesta Comissió en emetre el seu parer ha de tenir en compte a més de les qüestions fins ara considerades qualsevol altre punt que condueixi a una adequada ponderació dels interessos en presència per verificar si l?alteració de les determinacions vigents sobre espais lliures o zones verdes responen als criteris d?interès públic establerts per l?ordenament.

A aquest respecte l?anàlisi no es pot limitar només encara que sigui l?aspecte més transcendental als espais lliures sinó que també ha de prendre en consideració les motivacions principals de la reforma que en el nostre cas són la previsió de noves fórmules de foment de l?habitatge social assequible a àmplies capes socials. Certament que per aconseguir aquesta finalitat hi ha procediments i polítiques específiques però no es pot negar que també les tècniques urbanístiques hi poden contribuir.

La finalitat perseguida que la mateixa Constitució ha consagrat així com l?escassa quantia de l?excés 0.1 m2 sostre / m2 sòl; l?adequació qualitativa dels espais i la correcta exclusió dels passeigs centrals de les grans vies Diagonal i Rambla del Poble Nou del còmput establert per comparar les alteracions dels espais lliures permeten afirmar que el projecte no afecta essencialment els interessos públics que l?ordenament ha fixat per garantir la millor qualitat de les nostres ciutats.

CONCLUSIÓ

S?informa favorablement sobre la modificació del Pla general metropolità al sector Diagonal Poble Nou de Barcelona.

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga