Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 182/1995 del 14 de septiembre del 1995

Cuestión

Reclamación de indemnización instada por la Sra. A por los daños y perjuicios causados en una finca de su propiedad por una brigada de obras

Contestacion

ANTECEDENTS

1. En data 25 d'agost de 1994, la Sra. A va presentar escrit de reclamació de responsabilitat davant la Diputació de Tarragona, pels desperfectes causats en el marge de la finca de la seva propietat, en una carretera, per l'actuació de neteja de les cunetes realitzada per les brigades de la Diputació durant la segona quinzena del mes de juny.

2. El 27 d'octubre de 1994, el Departament Tècnic de la corporació va emetre informe sobre els fets al·legats per la Sra. A.

3. De conformitat amb la proposta de resolució del Servei d'Obres Públiques i Contractació, el president de la corporació va dictar el Decret de data 9 de novembre de 1994, pel qual admetia a tràmit la reclamació de responsabilitat patrimonial i nomenava instructor de l'expedient administratiu.

4. Per provisió d'instrucció de la pràctica de proves de data 9 de novembre de 1994, l'instructor va atorgar a la reclamant un termini de deu dies per aportar o proposar les proves oportunes. En la mateixa provisió feia constar que procedia la realització d'una inspecció ocular sobre el terreny i que s'acceptava com a prova l'informe emès pel departament tècnic de la corporació de 27 d'octubre de 1994.

5. En data 9 de febrer de 1995 s'atorgà a la interessada tràmit d'audiència perquè formulés al·legacions i presentés els documents oportuns.

6. El dia 3 de març de 1995 es practicà la inspecció ocular del lloc dels fets. En aquest sentit, s'aporten les fotografies preses per l'instructor de l'expedient, assistit per la secretària, que es contenen a l'expedient per diligència de 18 d'abril de 1995.

7. El 26 d'abril de 1995 s'atorgà novament tràmit d'audiència a la reclamant, sense que aquesta formulés cap al·legació sobre això.

8. D'acord amb la proposta de resolució de l'instructor de l'expedient, en data 1 de juny de 1995, la Comissió d'Obres Públiques de la Diputació de Tarragona va dictaminar en el sentit de desestimar la reclamació de responsabilitat formulada per la perjudicada i de trametre l'expedient a la Comissió Jurídica Assessora.

9. El 23 de juny de 1993, la Direcció General de l'Administració Local va informar favorablement sobre la tramesa de l'expedient administratiu a la Comissió Jurídica Assessora.

10. Finalment, el 14 de juliol de 1995, va tenir entrada a aquesta Comissió Jurídica Assessora un escrit del conseller de Governació en què sol·licitava el dictamen corresponent.

FONAMENTS JURÍDICS

I. El Dictamen és sol·licitat per l'honorable conseller de Governació, en interès de la Diputació de Tarragona, que és l'Administració directament afectada.

La procedència del Dictamen de la Comissió Jurídica Assessora resulta de combinació de dos textos. Inicialment, de l'article 3.2 del Decret legislatiu 1/1991, de 25 de març, pel qual s'aprova la refosa de les lleis que regulaven la Comissió Jurídica Assessora. Segons ell, cal aquest dictamen en els expedients de l'Administració local en què sigui exigit per llei, en les matèries que cita i, entre elles, a la lletra a), les reclamacions administratives de danys i perjudicis.

El text ha de ser completat amb el de l'article 12.1 del Reial decret 429/1993, de 26 de març, pel qual s'aprova el Reglament dels procediments de les administracions públiques en matèria de responsabilitat patrimonial, que preveu el dictamen ?cuando sea preceptivo a tenor de lo establecido en la Ley Orgánica del Consejo de Estado?, al qual assimila, si és el cas, l'òrgan consultiu de la comunitat autònoma.

Al marge d'això, cal observar que l'expedient s'ha tramitat de manera correcta, i que s'ha formulat al final d'aquest la proposta de resolució corresponent, de caràcter desestimatori.

II. Sobre aquesta base, cal partir de l'article 159 de la Llei 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya.

Segons el precepte: ?Els ens locals responen directament dels danys i els perjudicis causats als particulars en llurs béns i drets com a conseqüència del funcionament dels serveis públics o de l'actuació de llurs autoritats, funcionaris o agents, en els termes establerts per la legislació general sobre responsabilitat administrativa? i, en el mateix sentit, l'article 139.1 de la Llei estatal 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, estableix el principi de responsabilitat patrimonial de l'Administració en favor dels administrats, sempre que la lesió sigui conseqüència del funcionament normal o anormal d'aquella, tret dels casos de força major.

És evident, d'altra banda, que en el cas examinat existeix un dany que, a més, reuneix els requisits que, als efectes de determinar l'eventual indemnització, estableixen tant aquell precepte de la Llei catalana com l'apartat 2 d'aquell articles 139 de la Llei estatal; és a dir, que sigui efectiu, avaluable econòmicament i individualitzable en relació amb una persona, en definitiva, en el nostre cas, eventualment també, la reclamant.

Per tant, tornant ara a aquell apartat 1 de l'article 139 de la Llei estatal, allò que resta per demostrar és que el dany sigui conseqüència directa del funcionament administratiu. És a dir, admès que en l'indret on s'ha produït el fet ha tingut lloc una actuació administrativa, en el nostre cas, una neteja de la cuneta de la carretera amb la qual confronta la paret de pedres danyada, és necessari l'establiment del corresponent nexe entre aquella neteja i la caiguda de pedres.

La consideració és especialment indicada atès que, segons l'article 12.2 d'aquell Reial decret 429/1993, ?se solicitará que el dictamen se pronuncie sobre la existencia o no de relación de causalidad entre el funcionamiento del servicio público y la lesión producida?, havent-se de prescindir del fet que en l'escrit de sol·licitud del dictamen, no es contingui expressament aquesta petició.

III. Com és natural, aquest nexe s'ha d'establir a través de la corresponent activitat probatòria. Però és el cas que la reclamant, més enllà del seu escrit inicial, de la unió a ell d'un croquis que reprodueix l'esvoranc produït en la paret afectada i de la referència en aquell d'una ?informació que em fou facilitada per pagesos que freqüentaven aquella zona?, que afirma conèixer molt bé, i a la consideració ?que les pedres més grosses que foren arrancades no es van deixar mai al lloc de l'incident?, no ha dut a terme cap altra activitat.

Per tant, no ha aportat a l'expedient cap prova que aboni el seu punt de vista, és a dir, que el dany fou conseqüència de l'actuació administrativa, no corresponent a la invitació de l'instructor, en escrit de 9 de novembre de 1994, invitant-la a l'aportació o la proposició de proves. Com a resultat, l'única practicada fou la inspecció ocular del lloc per l'instructor, amb obtenció de cinc fotografies, que figuren a l'expedient.

En elles s'aprecia la paret danyada, però, com és lògic d'altra banda, no es pot deduir d'elles aquell nexe causal ineludible, amb la qual cosa no és possible rebatre el punt de vist denegatori de la proposta de resolució de 31 de maig de 1995, en el sentit que ?la Brigada de Conservació de Carreteres de la Diputació es limità a retirar les pedres provinents del marge, que es trobaven a la cuneta?.

Es tracta certament d'una afirmació contraposada a la de la reclamant, però que, en no ser contrarestada per aquesta, per exemple, amb l'aportació d'algun dictamen pericial o, fins i tot, amb la reproducció de les indicacions fetes per aquells pagesos que la informaren del fet, no pot, en termes de dret, ser qüestionada.

CONCLUSIÓ

Correspon desestimar la reclamació formulada per la Sra. A contra la Diputació de Tarragona pels fets de referència en els antecedents, en no haver-se provat l'existència de relació de causalitat entre el funcionament del servei públic i la lesió produïda.

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga