Dictamen de la Comisión J...o del 1996

Última revisión
06/06/1996

Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 163/1996 del 06 de junio del 1996

Tiempo de lectura: 11 min

Tiempo de lectura: 11 min

Relacionados:

Órgano: Comisión Jurídica Asesora de Cataluña

Fecha: 06/06/1996

Num. Resolución: 163/1996


Cuestión

Reclamación de indemnización instada por la Sra. A al haber sido supuestamente contagiada por el virus de la hepatitis C a consecuencia de unas transfusiones

Contestacion

ANTECEDENTS

1. El dia 6 de juny de 1990, la Sra. A, afectada de diabetis des dels 20 anys, fou intervinguda en un hospital d'úter fibromatós i se li practicà histerectomia total simple i doble annexectomia via abdominal.

2. El 19 de setembre de 1993 ingressà de nou a l'esmentat hospital a causa d'un infart de miocardi en el qual restà fins al dia 24. En l'analítica que se li practicà es detectà una possible infecció pel virus de l'hepatitis C, que fou confirmada en una nova analítica realitzada el mes de març de 1994 amb motiu d'un nou ingrés.

3. En data 25 d'abril de 1995, va tenir entrada a l'Institut Català de la Salut un escrit de la Sra. A en el qual reclamava contra l'Administració (sense especificar quantitat) per l'hepatitis C que patia, el contagi de la qual atribuïa a unes transfusions que, segons deia, se li efectuaren en la intervenció ginecològica practicada en un hospital.

La reclamant aportava un informe de 27 d'abril de 1994 del Servei de Cardiologia de l'esmentat hospital en el qual constava el diagnòstic i tractament de la seva malaltia coronària.

4. El 28 de juny de 1995 es comunicà a la reclamant la diligència d'ordenació en la qual es declarava iniciat el termini de 30 dies per practicar la prova proposada en el seu escrit, consistent en antecedents, historial clínica de la pacient i dades analítiques de la partida de sang emprada en les transfusions efectuades en la intervenció quirúrgica de 3 de juny de 1990.

5. A petició de l'òrgan instructor de l'expedient, l'hospital envià la història clínica de la pacient, des de l'any 1970, i un comunicat del director mèdic de l'esmentat hospital en el qual es feia constar que no hi havia evidència de cap transfusió sanguínia efectuada a la pacient ni existia en el registre de transfusions del Servei d'Hematologia-Hemoteràpia la realització de cap transfusió.

En informe d'11 d'agost de 1996 el Centre de Reconeixements i Avaluació Mèdics manifestà que es podia descartar la causa de la transfusió perquè aquesta no existí.

 

6. Per resolució del conseller de Sanitat i Seguretat Social, d'1 d'octubre de 1995, es va ampliar per un període de 6 mesos el termini màxim establert per a la tramitació de l'expedient administratiu de reclamació d'indemnització per danys i perjudicis la qual cosa que es notificà a la reclamant.

7. El dia 14 de febrer de 1996 va tenir entrada al Departament un escrit de la Sra. A en el qual acompanyava còpia de tres fulls de la història clínica perquè fossin inclosos a l'expedient.

8. El 21 de març de 1996 la instructora de l'expedient proposà desestimar la reclamació d'indemnització per considerar que no es podia establir la relació de causalitat necessària i el 10 d'abril de 1996 va tenir entrada a la Comissió Jurídica Assessora la petició de dictamen del conseller de Sanitat i Seguretat Social.

9. Posteriorment, el 2 de maig de 1996, va arribar a la Comissió un ofici del conseller amb el qual adjuntava l'escrit d'al·legacions que la reclamant presentà el 28 de setembre de 1995 davant la Subdivisió d'Atenció Primària corresponent, i que, per error d'aquesta, no s'havia tramès abans. En aquest escrit la reclamant es ratifica en les seves pretensions i acompanya tres informes clínics i el resultat d'una analítica practicada al seu marit.

FONAMENTS JURÍDICS

I. L'expedient que ha tingut entrada en aquesta Comissió Jurídica Assessora per dictaminar en compliment de l'article 3.2.c) del Decret legislatiu 1/1991, que refon les lleis de la Comissió és el relatiu a una presumpta responsabilitat sanitària a causa d'un contagi del virus de l'hepatitis C.

A fi de determinar si s'ha produït un supòsit de responsabilitat patrimonial de l'Administració, en aquest cas la sanitària, s'ha de partir de la normativa catalana recollida a l'article 87 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya i per remissió d'aquesta s'ha d'anar a la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, articles 139 i següents, i al Reial decret 429/1993, de 26 de març, que aprova el Reglament dels procediments de les administracions públiques en matèria de responsabilitat patrimonial.

II. La tramitació de l'expedient ha estat la correcta d'acord amb el procediment establert, seguint la via reglamentària i complint totes les prescripcions de la normativa esmentada.

Així, s'han demanat els informes necessaris, s'ha obert el tràmit d'audiència a l'interessat, s'ha ampliat en sis mesos el termini màxim per resoldre l'expedient de conformitat amb l'article 42.2 de la Llei 30/1992, i s'ha sotmès la proposta de resolució a dictamen d'aquesta Comissió Jurídica Assessora. El que cal saber primer és si la reclamació s'ha efectuat dins de termini legalment establert, és a dir, si s'ha fet abans de l'any des que la Sra. A tingué coneixement que havia estat infectada pel virus de l'hepatitis C.

Segons afirma la reclamant, fou per mitjà d'un informe de la Secció de Cardiologia de l'hospital de 27 d'abril de 1994, amb ocasió d'un ingrés per causa d'un infart, que tingué coneixement de la seva malaltia.

A la història clínica es detecta que ja en un ingrés en el mes de setembre de 1993 per un infart es parla d'hepatitis C positiva, si bé consta en un informe del dia 24 que aquesta malaltia estava pendent de confirmació.

El 22 de març de 1994 tornà a ingressar a l'hospital perquè se li practiqués un cateterisme i fou donada d'alta el 24 de març. En l'informe corresponent es fa constar com a antecedent l'hepatitis C.

L'informe de 27 d'abril de 1994, signat pels mateixos facultatius, l'únic que fa és reiterar exactament els antecedents de la pacient exposats en l'anterior informe i plantejar la necessitat de realitzar-li una angioplàstia coronària, però no acredita que en aquesta data es confirmi la infecció; sembla, doncs, que la infecció per l'hepatitis C ja estava confirmada el 24 de març de 1994 i, en no haver-se produït cap modificació d'aquesta amb posterioritat, es podria considerar que la reclamació ha estat interposada fora de termini. Ara bé, el fet que la reclamant només esmenta tenir coneixement de l'informe de 27 d'abril i tenint en compte que l'anterior de 24 de març que es troba a la història clínica no està signat es pot pensar que és cert el que afirma la Sra. A i, en aquest sentit, s'ha d'entendre que la reclamació interposada el 25 d'abril de 1995 ho ha estat dins de termini.

Quant a la legitimació, no hi ha cap objecció a fer ja que la Sra. A és la persona directament afectada i, quant a la legitimació passiva, el conseller de Sanitat i Seguretat Social és el competent per resoldre la petició en pertànyer l'hospital a la xarxa hospitalària d'utilització pública a la qual acudí la reclamant com a beneficiària de les prestacions de la Seguretat Social.

III. En entrar a examinar el fons de la qüestió plantejada, s'han de tenir en compte els pressupòsits necessaris per exigir responsabilitat a l'Administració que recull la Llei 30/1992 i que, pel que fa a l'àmbit sanitari, són els següents:

a) Un acte mèdic.

b) Un dany real i efectiu, avaluable econòmicament i individualitzable, que el particular no tingui el deure jurídic de suportar.

c) Una relació de causalitat directa, immediata i exclusiva entre l'activitat de l'Administració sanitària (per acció o per omissió) i el resultat danyós, sense intervenció de tercers o de la mateixa víctima.

d) Absència de força major.

La fonamentació de la petició està en el fet que, segons la reclamant, amb motiu d'unes transfusions rebudes l'any 1990 a conseqüència de la histerectomia total simple i doble annexectomia via abdominal que se li practicà a l'hospital se li transmeté el virus de l'hepatitis C que pateix en l'actualitat.

En primer lloc, el que caldria concretar és si a conseqüència de les intervencions practicades a la Sra. A l'any 1990 se li efectuà alguna transfusió de sang. Confirmat això, ja es podria parlar de l'existència d'un acte mèdic.

En segon lloc, atès que és obvi que el dany que pateix és la infecció per VHC, caldria examinar si fou a conseqüència de les transfusions que la pacient adquirí el virus de l'hepatitis C.

Finalment, si això resultés cert s'hauria d'examinar si la data en què es produïren les transfusions el virus esmentat ja s'havia descobert i si ja existien reactius per detectar-lo.

IV. Del que acabem de dir, l'única cosa que resulta acreditada és que a la Sra. A se li confirmà l'any 1994 que estava infectada pel virus de l'hepatitis C arran d'unes analítiques practicades a causa d'uns problemes cardiològics que patia. Però, en canvi, no resulta acreditat a l'expedient que se li efectués cap transfusió de sang a l'hospital en el decurs de la intervenció ginecològica de l'any 1990.

En aquest sentit es pronuncia el director mèdic de l'esmentat hospital fent constar que no existeix evidència a la història clínica d'haver-se-li efectuat cap transfusió sanguínia i que, per altra banda, tampoc no existeix en el registre de transfusions del Servei d'Hematologia-Hemoteràpia la realització de cap transfusió.

El Centre de Reconeixements i Avaluació Mèdics en el seu informe també considera que a l'historial clínic no existeix evidència que se li hagués practicat cap transfusió sanguínia i que, per tant, s'ha de descartar del contagi la causa de transfusió perquè aquesta no va existir.

Examinada la història clínica, només es troba un full d'evolució clínica de la pacient de 20 de desembre de 1993 (data en què ingressà per problemes d'hipertensió) on es relaten els antecedents en els quals consta: ?4. Cesària fa 20-30 anys amb transfusió sanguínia; 5. Fa 3 anys histerectomia. Se li va transfondre sang també?. No hi ha cap document més al seu historial que esmenti la pràctica de transfusions. De la història clínica de l'any 1990, en què se li practica la intervenció quirúrgica ginecològica, no se'n desprèn la pràctica de cap transfusió. Només al full de control preoperatori d'infermeria, en el qual resulta remarcat amb la paraula ?sí? juntament amb les altres proves, la transfusió sanguínia.

Això, nogensmenys, només vol dir que es tracta d'una precaució de reserva de sang davant la possibilitat que durant l'operació es necessités efectuar una transfusió, però de cap manera indica que necessàriament se li hagués de practicar aquesta.

En el full operatori on es descriu l'operació no consta que se li practiqués cap transfusió ni tampoc consta en els fulls posteriors fins que fou donada d'alta.

La reclamant amb l'escrit d'al·legacions acompanya un informe de 5 de setembre de 1995 del Servei de Medicina interna de l'hospital, en el qual, a l'apartat d'antecedents patològics, fa constar ?Transfusión de sangre en dos ocasiones, hace 20 años y 5 años?.

És significatiu que aquest informe estigui signat pel mateix metge que en l'altre informe de 20 de desembre de 1993 feu constar també en els antecedents l'existència de transfusions i que possiblement es limità a transcriure el que ja constava en aquells primers antecedents.

La reclamant acompanya també el resultat d'una analítica practicada al seu espòs que dona negatiu del virus de l'hepatitis C i dos informes clínics; un de l'any 1989 d'un ingrés per raspament uterí i un altre de l'any 1990 en què se li practicà la histerectomia; però en cap d'ells no es parla de transfusions. Malgrat que la Sra. A afirma que amb aquesta documentació justifica les seves pretensions, en absolut no es pot considerar que amb el que ella aporta resulten acreditades les presumptes transfusions, cosa que evidentment no ha quedat provada, ni per part de la reclamant ni per part de l'Administració, després d'un examen d'aquest extrem.

En vista, doncs, d'aquesta manca de prova, es pot desestimar ja la reclamació per falta d'imputació a l'Administració sanitària en no existir l'acte mèdic sobre el qual es pretén recolzar i la reclamació, per tant, en no existir cap acte susceptible de produir danys no es pot parlar de responsabilitat patrimonial de l'Administració.

CONCLUSIÓ

És procedent desestimar la reclamació d'indemnització instada per la Sra. A.

 

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga