Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 162/1996 del 06 de junio del 1996

Cuestión

Reclamación de indemnización instada por la Sra. A por los daños sufridos en un accidente de tráfico ocurrido en la carretera C-245

Contestacion

ANTECEDENTS

1. El dia 18 d'abril de 1994 va tenir entrada al Departament de Política Territorial i Obres Públiques un escrit de la Sra. A en el qual exposava que el dia 22 de maig de 1994 cap a les 14 hores, quan el seu marit conduïa el vehicle, del qual és propietària, per la carretera C-245, topà frontalment contra un mur de formigó que feia les funcions de separació de carrils i que estava ubicat en una zona en obres que diversificava la circulació entre dues carreteres i l'entrada i sortida d'una autovia.

Les causes de l'accident, a criteri de la reclamant, foren la manca de visibilitat de l'encreuament de carrils, la distància reduïda entre l'encreuament de carrils i la balisa de formigó, la manca de senyalització adequada i suficient i l'existència de senyalització equívoca que induïa a error.

Com a conseqüència de l'accident, es causaren danys al vehicle valorats en 240.536 pessetes, segons factura que acompanyava.

S'adjuntava també el permís de circulació del vehicle, còpia del llibre de família i diverses fotografies del lloc de l'accident.

2. El 29 de març de 1995 el Servei Territorial de Carreteres informà que el tram de carretera on es produí l'accident estava afectat per unes obres l'execució de les quals corresponia a l'empresa GISA.

3. A petició reiterada de l'instructor de l'expedient, l'empresa GISA envià un informe de la Direcció d'Obra en el qual rebutja les manifestacions de la reclamant i fa palesa la correcta senyalització existent a la zona d'obres.

4. El 25 d'octubre de 1995 es concedí a la reclamant un termini de 30 dies per acreditar la veracitat de l'accident i el 17 de novembre la Sra. A presentà un escrit en què demanava l'obertura del període de prova i l'admissió dels mitjans que proposava.

5. Per tal de donar compliment a la proposició de prova sol·licitada per la reclamant, el 23 de novembre de 1995, es demanà a la Sra. B, passatgera del vehicle sinistrat, i a dos agents de la policia local que contestessin per escrit l'interrogatori de preguntes que s'acompanyava.

Les respostes corresponents van ser remeses al Departament de Política Territorial i Obres Públiques el 12 de desembre i el 19 de desembre de 1995.

6. Per ofici de 22 de febrer de 1996 es concedí a la reclamant un termini de 15 dies per examinar l'expedient i presentar les al·legacions pertinents.

El 9 de febrer de 1996 va tenir entrada al Departament de Política Territorial i Obres Públiques un escrit d'al·legacions de la Sra. A, en el qual exposava un seguit de conclusions de les proves practicades, es ratificava en la seva pretensió i sol·licitava l'obertura d'un període extraordinari de prova perquè fos visualitzada una cinta de vídeo aportada.

Aquesta prova es portà a terme el 6 de març de 1996 a les dependències de la Direcció General de Carreteres.

7. El director general de Carreteres, el 25 de març de 1996, va proposar desestimar la reclamació formulada per considerar que la causa de l'accident no es podia atribuir a l'Administració de la Generalitat de Catalunya o a l'empresa que gestionava les obres.

8. El dia 3 d'abril de 1996 va tenir entrada a aquesta Comissió Jurídica Assessora un escrit del conseller de Política Territorial i Obres Públiques sol·licitant el dictamen corresponent.

FONAMENTS JURÍDICS

I. La doctrina de la responsabilitat objectiva de les administracions públiques que fou recollida a l'article 106.2 de la Constitució espanyola i pel que fa a Catalunya a l'article 87 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, té a l'actualitat la seva traducció positiva als articles 139 i següents de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, sobre règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú que reitera i accentua el caràcter objectiu de la responsabilitat, sempre, però, que la lesió dels béns o drets que el particular no tingui el deure de suportar es produeixi com a conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics i que el dany causat sigui efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat en relació amb una persona o grup de persones, llevat dels casos de força major.

En desplegament de l'esmentada llei el Reial decret 429/1993, de 26 de març, aprova el Reglament dels procediments de les administracions públiques en matèria de responsabilitat patrimonial, i és segons l'article 12 d'aquesta norma en relació amb l'article 3.2.a) del Text refós de les lleis de la Comissió Jurídica Assessora que aquest òrgan ha d'emetre dictamen i concretament s'ha de pronunciar sobre l'existència o no de relació de causalitat entre el funcionament del servei i la lesió produïda i en el seu cas sobre la valoració del dany causat i la quantia d'aquest.

La Comissió, a més d'això, ha d'examinar si concorren tant els requisits de forma com els de fons per poder admetre la responsabilitat de l'Administració i, en aquest sentit, en primer lloc ha de veure si la reclamació s'ha interposat en termini hàbil i si hi ha legitimació activa i passiva dels implicats.

II. Cal, primer de tot, examinar la temporalitat o no de la pretensió adduïda, abans d'estudiar la resta de les qüestions procedimentals i de fons.

La relació entre la data de l'accident ?22 de maig de 1994? i la de la reclamació ?18 d'octubre de 1994? evidencien que no ha transcorregut encara un any des del dies a quo de la reclamació, per la qual cosa és obvi que l'escrit s'ha interposat dins de termini.

La reclamació ha estat presentada per la propietària del vehicle danyat, cosa que acredita amb la documentació corresponent i acredita també amb còpia del llibre de família ser l'esposa del conductor de l'automòbil en el moment de l'accident.

Especial comentari requereix la legitimació passiva. La reclamació es presenta correctament davant el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, i si bé s'adreça al director general de Carreteres, la tramitació que s'ha seguit està encaminada al fet que la resolució la faci l'òrgan competent, que és el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, tal com es manifesta en la proposta de resolució tramesa.

Com ja ha manifestat aquesta Comissió en altres ocasions (dictàmens 18/95 i 236/95, entre d'altres) la responsabilitat patrimonial de l'Administració no ofereix dificultats, pel que fa al títol d'imputació, quan els danys causats deriven d'una activitat que se li pot atribuir directament en haver estat causada pels seus òrgans, però sorgeix el problema d'analitzar quin és el subjecte al qual s'ha d'imputar la responsabilitat si aquesta es declara, quan es tracta d'una activitat exercida per organitzacions no integrades en l'Administració o en especials actuacions administratives desenvolupades en l'execució d'una obra pública.

En aquest cas es tracta d'unes obres executades per GISA, empresa pública de la Generalitat constituïda el 20 de juliol de 1990 per acord del Govern de 3 de juliol, l'objecte social de la qual és ?segons l'article segon dels seus estatuts? el següent:

?Projectar, construir, conservar i explotar, per ella mateixa o per terceres persones, i en nom propi o per compte de la Generalitat de Catalunya, segons els termes de l'encàrrec, les obres públiques de tot tipus i els serveis que s'hi puguin instal·lar o desenvolupar, en relació amb les infraestructures que promogui la Generalitat?.

Segons l'article 13 del Reglament de 26 de març de 1993, el procediment previst per tal de determinar la responsabilitat de les administracions públiques és aplicable als danys i perjudicis causats a tercers durant l'execució de contractes quan siguin conseqüència d'una ordre directa i immediata de l'Administració o dels vicis del projecte elaborat per ella mateixa, d'acord amb la legislació de contractes de les administracions públiques, sense perjudici de les especialitats que, en el seu cas, estableixi aquesta legislació.

Aquesta disposició que recull el que ja preveia el Reglament de contractes de 25 de novembre de 1975, a l'article 134 continua dient que es donarà audiència al contractista notificant-li les actuacions que es realitzin en el procediment.

Aquest requisit s'ha complimentat i GISA ha tingut l'oportunitat d'exposar les seves opinions, sense que en cap moment hagi fet al·lusió a cap ordre directa i immediata de l'Administració o vicis del projecte, per tant, en cas que s'admetés la reclamació, seria responsable l'empresa pública encarrega de les obres.

III. La constatació d'un dany real i efectiu ?desperfectes en el vehicle de la Sra. A? és un fet cert que no ha estat controvertit en l'expedient, ja que s'acredita amb la factura de la reparació corresponent. Tampoc no resulta controvertida la veracitat de l'accident i la forma en què es produí aquest en topar el vehicle que conduïa el Sr. C frontalment contra un mur de formigó que feia les funcions de separar els carrils de la circulació a l'alçada de la rotonda en construcció que diversificava la circulació entre dues carreteres i l'entrada i sortida a l'autovia, perquè a petició de l'instructor de l'expedient en el període de prova dos agents de la policia local, testimonis de l'accident, ratificaren aquest.

Nogensmenys, si bé els fets no són controvertits sí que ho són les causes de l'accident que la reclamant atribueix a una concatenació de circumstàncies i anomalies que resumeix en un inadequat sistema de senyalització de les obres que induïren el conductor del vehicle a una reacció equívoca i inevitable i que justifica basant-se en una sèrie de fotografies que acompanya.

Per tant, doncs, el que cal analitzar per determinar la responsabilitat de l'Administració o en el seu cas l'empresa pública GISA és si els danys es poden imputar al funcionament dels serveis públics o, més concretament, si l'accident fou motivat per les presumptes deficiències en la senyalització que al·lega la reclamant, ja que un dels requisits imprescindible de la responsabilitat és l'acreditació de l'existència d'una relació de causalitat directa, immediata i exclusiva entre els danys que pateixi el particular i l'actuació de l'Administració.

IV. La reclamant destaca entre les anomalies observades les següents:

a) Falta de visibilitat en l'encreuament dels carrils a causa del desnivell existent entre el carril dret i el carril esquerre que feia que els vehicles procedents d'aquest que entraven en la intersecció no podien veure si venia un altre vehicle pel carril superior.

b) Distància massa reduïda entre l'encreuament dels carrils i la balisa de formigó separadora dels carrils.

c) La tanca d'abalisament de formigó amb què topà el vehicle, hauria d'haver estat d'un material menys consistent i perillós.

d) Falta de senyal de preferència dels carrils i que el senyal existent al carril esquerre de ?cediu el pas? no era l'adequat sinó que el senyal correcte era el de ?stop?.

e) Defectes en el panell direccional tals com ser massa gran, no informar suficientment en no determinar el carril preferent ni els obstacles de la carretera ni amb la suficient antelació.

f) El semàfor d'abalisament estava apagat.

Pel que fa a les preteses anomalies, l'instructor de l'expedient demanà informe a l'empresa GISA responsable de l'execució de les obres i la resposta donada pel director d'aquestes fou la de rebatre les argumentacions de la reclamant tot manifestant, en síntesi, després de dir que tota l'àrea estava assenyalada com a zona d'obres i, per tant, era necessari disminuir la velocitat, que:

? Era certa l'existència d'un desnivell entre els dos carrils però hi havia una protecció mitjançant una barrera New Jersey que, si bé podria restar visibilitat, eliminava el perill que un vehicle caigués pel desnivell.

? La missió de la barrera era la de canalitzar el trànsit al moment del desviament provisional i que per això havia d'estar a la distància adient.

? La barrera de seguretat New Jersey és un model homologat que té com a missió resistir impactes del trànsit i que era la barrera utilitzada habitualment.

? Els senyals utilitzats a les rotondes és el de ?cediu el pas?.

? El panell direccional era provisional i assenyalava un desviament de curta durada i que l'objecte del panell no és el d'informar sobre els carrils preferents.

? No tenia objecte que la balisa lluminosa estigués en funcionament quan succeí l'accident perquè era de dia.

Per altra banda, a petició de la reclamant, durant el període probatori i per donar compliment a la prova testifical proposada per aquesta, és demanà a una neboda de la reclamant, passatgera del vehicle sinistrat, i a dos agents de la policia local que avisats de l'accident acudiren al lloc dels fets, que contestessin per escrit un interrogatori de preguntes.

Pel que fa a les respostes donades per aquestes persones, és evident que la passatgera del cotxe no es pot considerar com a testimoni imparcial i objectiu, tenint en compte el parentiu entre aquesta i la reclamant. Així mateix, pel que fa a les preguntes que se li formulen sobre la manca de visibilitat i la pretesa errònia col·locació dels senyals, òbviament no és la persona indicada per respondre a aquestes en ser qüestions que tenen un transfons tècnic i la seva valoració es fa només subjectivament. Qüestió diferent són les respostes donades pels dos agents de la policia local que si bé no formalitzaren l'atestat perquè, segons la normativa vigent, els passatgers no precisaren assistència facultativa i els danys no superaren el mínim legal establert, foren concloents en afirmar que el panell indicador de les direccions no estava col·locat incorrectament ni era suficientment gran per impedir la visibilitat dels vehicles, tot circulant amb precaució, que hi havia un senyal de preferència com era el senyal de ?cediu el pas? que hi havia al carril de la dreta, que la tanca de formigó existent estava degudament abalisada i a una distància correcta de l'encreuament de carrils i que en aquell moment i donada l'hora que era (14 hores) existia bona visibilitat.

Tots dos coincidiren en afirmar que si el conductor del vehicle hagués circulat moderadament i amb l'atenció que es requereix per a un tram senyalitzat per obres no s'hagués produït l'accident.

És evident que algunes preguntes de les plantejades tenen un cert element de subjectivitat a l'hora de valorar determinades circumstàncies, però s'ha de tenir en compte que els informes dels agents de l'autoritat gaudeixen de presumpció de legalitat i veracitat que té caràcter iuris tantum i que només cedeix quan se li oposa una prova contrària suficient i eficaç, com així ho ha reconegut aquesta Comissió en altres dictàmens (105/1993, 236/1995, entre d'altres) Aquesta prova en contra que desvirtuaria les al·legacions de la reclamant no es troba en l'expedient, ja que no hi ha cap informe tècnic que avali les argumentacions de la instant i, per tant, consideri inadequat el sistema de senyalització de les obres.

V. En vista de tot el que hem exposat es desprèn el següent:

1. Que no resulten provades les irregularitats que al·lega la reclamant quant a les anomalies detectades en el lloc de l'accident, relatives a la senyalització i a la manca de visibilitat.

2. Que els senyals indicatius de les obres obligaven el conductor a circular a una velocitat moderada i amb la precaució deguda per les circumstàncies en què es trobava la via.

3. Que en el suposat cas que s'hagués provocat un risc per l'Administració per una hipotètica defectuosa col·locació d'algun dels senyals, aquest risc hauria d'haver estat d'una intensitat tal que fos impossible per al particular evitar l'accident. Això no sembla deduir-se de l'expedient, ja que de les fotografies aportades s'observa que el perill d'accident hagués desaparegut amb una simple reducció de la velocitat, tenint en compte la situació en què es trobava la carretera en obres i la necessitat d'observar la major prudència possible davant condicions de la circulació difícils.

4. Que la topada del vehicle contra la barrera de formigó que separava els carrils de circulació va tenir com a causa l'actuació mateixa del conductor, ja que l'advertència per si sola de les obres era suficient perquè aquest circulés amb un plus de precaució exigible a qualsevol conductor, fet aquest que trencà el nexe causal entre els danys del vehicle i el funcionament de l'Administració, o en el present cas de l'empresa GISA que gestionava les obres per encàrrec del Departament de Política Territorial i Obres Públiques exonerant aquesta de qualsevol responsabilitat.

La desestimació d'aquesta ens allibera d'entrar a examinar la procedència dels conceptes i quantia reclamats.

CONCLUSIÓ

És procedent desestimar la reclamació d'indemnització instada per la Sra. A pels danys soferts en un accident de circulació ocorregut a la carretera C-245.

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga