Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 161/1996 del 06 de junio del 1996

Cuestión

Reclamación de indemnización instada por las Sras. A y B por los daños sufridos por esta última a consecuencia de la aplicación de radioterapia

Contestacion

ANTECEDENTS

1. El dia 14 d'octubre de 1994, la Sra. B fou diagnosticada en un centre hospitalari de fora de Catalunya de sarcoma de Kaposi al dors de la mà esquerra.

El 22 de novembre de 1994 inicià en un hospital de Catalunya tractament radioteràpic (accelerador lineal) i fou donada d'alta el 21 de desembre de 1994.

2. El 16 de febrer de 1995 acudí a consulta a un tercer hospital per edema i dolor a la mà. Fou diagnosticada de radiodermitis grau III-IV i començà tractament rehabilitador fins al 27 de març de 1995, que es traslladà al seu domicili de fora de Catalunya, on continuà la rehabilitació.

3. El 15 de març de 1995 se li practicà una ressonància nuclear magnètica (RMN) en la que s'evidencià afectació de les parts toves de la musculatura de la mà i de la part distal de l'avantbraç.

4. El dia 12 de juny de 1995 va tenir entrada al tercer hospital esmentat un escrit de les Sres. A i B en el qual reclamaven la suma de 20 milions de pessetes per les lesions que pateix aquesta última com a conseqüència d'una fallida mèdica en l'aplicació de la tècnica de radioteràpia emprada, durant 20 dies, amb un resultat final d'una hiperdosificació.

S'acompanyà un informe clínic de la pacient emès pels especialistes del Servei d'Oncologia Radioteràpica del centre hospitalari, en el qual es reconeix que la dosi rebuda fou major que la prevista degut a un defecte en l'apreciació del gruix de la zona irradiada.

5. A petició de la instructora de l'expedient, l'hospital envià la història clínica de la pacient, i la Càtedra de Medicina Legal de la Universitat Autònoma de Barcelona emeté un informe el 24 de novembre de 1995.

6. Per resolució del conseller de Sanitat i Seguretat Social, de 12 de desembre de 1995, s'amplià per un període de sis mesos el termini màxim establert per a la tramitació de l'expedient administratiu de reclamació d'indemnització per danys i perjudicis.

En data 1 de març de 1996, la Sra. A comparegué a l'Institut Català de la Salut i, en nom i presentació de la seva mare, que acredita mitjançant un document manuscrit, manifestà la seva conformitat en finalitzar l'expedient mitjançant acord indemnitzatori per un import total de 8.500.000 pessetes.

7. El mateix 1 de març la instructora de l'expedient proposà la terminació convencional de l'expedient i, el dia 25 de març de 1996, tingué entrada a aquesta Comissió Jurídica Assessora un escrit del conseller de Sanitat i Seguretat Social en què sol·licitava el dictamen corresponent.

FONAMENTS JURÍDICS

I. En compliment de l'article 3.2.1 del Decret legislatiu 1/1991, que refon les lleis de la Comissió, el conseller de Sanitat i Seguretat Social ha sol·licitat dictamen sobre una reclamació d'indemnització pels danys causats en un tractament de radioteràpia.

L'exigència del dictamen d'aquesta Comissió està recollida, quant a Catalunya, en l'article 87 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat, que recull els principis de la responsabilitat patrimonial constitucionalitzats a l'article 106.2 de la norma suprema i remet a la normativa bàsica estatal integrada per la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú que, als articles 139 i següents, regula la responsabilitat patrimonial de l'Administració i el Reial decret 429/1993, de 25 de març, que aprova el Reglament dels procediments de les administracions públiques en matèria de responsabilitat patrimonial.

Segons es desprèn de la Llei 30/1992, la responsabilitat patrimonial de l'Administració pública suposa la concurrència dels pressupòsits següents: a) existència d'un dany real, efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat en relació amb una persona o grup de persones; b) que el dany sigui antijurídic en el sentit que la persona que el pateix no tingui el deure jurídic de suportar-lo; c) que els danys es puguin imputar a l'Administració, en el sentit que l'agent causant d'aquests estigui integrat en el marc de l'organització administrativa a la qual pertany o que el servei o l'activitat en l'àmbit del qual es produeixi el dany sigui de titularitat pública; d) el nexe causal entre l'activitat administrativa i el resultat danyós i e) absència de força major.

II. Tenint en compte que a més dels requisits de fons s'han de donar els de forma i de procediment corresponents s'ha de fer constar que l'escrit ha estat presentat per la persona legitimada activament com és la perjudicada pel tractament de radioteràpia. També està legitimada per actuar la seva filla, segons s'acredita amb un escrit de la interessada en el qual l'autoritza a acceptar en el seu nom i representació l'oferta feta pel Departament de Sanitat i Seguretat Social.

El Conseller de Sanitat i Seguretat Social és el competent per resoldre l'expedient ja que l'hospital és un centre de la Seguretat Social al qual acudí la Sra. B com a beneficiària de les seves prestacions.

Tampoc no planteja dubtes si la interposició de la reclamació el 12 de juny de 1995 s'efectuà dins de termini, ja que va ser el 16 de febrer la data en què fou diagnosticada de radiodermitis.

Finalment, cal dir que la tramitació de l'expedient s'ha efectuat correctament ja que aquest s'ha ajustat a la normativa reguladora i comprèn els informes corresponents de què parla l'article 10 del Reial decret 429/1993, el tràmit d'audiència de l'article 11 i s'ha demanat el dictamen d'aquesta Comissió d'acord amb l'article 12, en relació amb la normativa esmentada abans d'aquest òrgan consultiu.

III. El tema de fons que se suscita en l'expedient és clar. L'Administració ha reconegut la seva responsabilitat patrimonial en els fets i no hi ha hagut cap manifestació en sentit contrari com veurem seguidament. La pacient en el decurs del tractament de radioteràpia a què es va sotmetre a l'hospital esmentat, per solucionar un sarcoma de Kaposi a la mà esquerra, presentà una reacció aguda important amb edema i dolor a la mà que fou diagnosticat de radiodermitis ampul·losa grau III-IV.

La causa d'aquesta reacció la reconeix el metge especialista del Servei d'Oncologia Radioteràpica en informe de 24 d'abril de 1995, en el qual fa constar que ?la dosis recibida fue mayor que la prevista debido a un defecto en la apreciación del grosor de la zona irradiada?.

De resultes d'aquesta actuació la pacient va haver de sotmetre's a tractament rehabilitador durant més d'un mes a l'hospital i, amb posterioritat, a la ciutat a la qual fou traslladada per ser la seva residència habitual, rehabilitació que el mes de novembre de 1995 encara continuava.

A banda d'aquest tractament rehabilitador se li han produït unes seqüeles de caràcter permanent.

Segons el Servei d'Oncologia de l'hospital presenta ?una incapacidad funcional absoluta de su mano izquierda de pronóstico grave? i segons el Dictamen mèdic-legal emès per la Càtedra de Medicina Legal i Toxicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, sol·licitat pel servei d'Assessoria Jurídica de l'Institut Català de la Salut, ?la sanidad de lesiones se ha producido con secuelas de carácter permanente?, les quals detalla i divideix en diferents grups: funcionals, clinicopatològiques i estètiques, per valorar després la seva repercussió en els diferents àmbits de la vida.

Veiem, doncs, que s'ha produït un dany que reuneix els requisits esmentats abans, de real, efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat; que aquest dany ha estat produït per un acte mèdic defectuós, com així ho reconeix l'informe mèdic que acompanyà la reclamant segons el qual s'aplicà a la pacient major dosi de radioactivitat que la prevista per una errònia apreciació del grossor de la zona irradiada. I que aquest dany ha estat conseqüència directa i exclusiva de l'acte mèdic, com així es reconeix pel mateix hospital en l'informe esmentat i així ho ha considerat el dictamen emès per la Càtedra de Medicina Legal i Toxicologia en dir que ?En términos médico-legales, se estima que existe evidencia de relación de causalidad entre el sobreexceso de irradiación en tratamiento de sarcoma de Kaposi, las lesiones de radiodermitis ocurridas y la secuelas derivadas por coincidencia de correlaciones clínico patogénicas, anatomotopográficas y clínico-evolutivas, así como por evidencia documental clínica?.

En vista de tot el que s'ha dit és obligat reconèixer, com així ho ha fet l'Administració activa, que es donen tots els pressupòsits necessaris per responsabilitzar l'Administració i obligar-la a indemnitzar.

Una cosa que ha cridat l'atenció de la Comissió Jurídica Assessora ha estat el fet que, en aquest supòsit concret, l'Assessoria Jurídica de l'Institut Català de la Salut hagi demanat un informe a la Càtedra de Medicina Legal de la Universitat Autònoma de Barcelona. Si bé aquesta actuació, que en si mateixa pot ser útil, la circumstància que només s'hagi fet per a aquest cas podria qüestionar el principi d'igualtat davant la llei dels altres reclamants que no han tingut l'oportunitat que se'ls examinés i es valorés la seva situació per un organisme d'aquestes característiques.

IV. D'acord amb l'article 8 del Reglament dels procediments en matèria de responsabilitat patrimonial, l'òrgan instructor de l'expedient va proposar a la reclamant l'acabament de l'expedient mitjançant acord indemnitzatori de 8.500.000 pessetes en lloc dels 20.000.000 de pessetes que es demanava tot basant-se en els criteris de valoració i els barems aplicats per la Càtedra de Medicina Legal de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Aquesta proposta fou acceptada per la reclamant segons es desprèn de l'escrit en el qual la representant de la Sra. B manifesta la seva conformitat en finalitzar l'expedient per mitjà d'aquesta acord, així com la renúncia expressa a qualsevol acció administrativa o judicial que pogués correspondre en el moment de percebre l'import de la indemnització.

L'acord indemnitzatori com a forma de terminació convencional d'un expedient administratiu sobre responsabilitat patrimonial de les administracions públiques és una novetat que prevista a l'article 88 de la Llei 30/1992 ha desenvolupat el Reial decret 429/1993, de 26 de març, i significa que el perjudicat i l'Administració han arribat a un compromís en relació amb la indemnització i que si l'autoritat competent estima correcta la terminació convencional proposada l'acord indemnitzatori haurà de ser subscrit i formalitzat per ambdues parts a les quals vincularà.

Tot això, tenint en compte que la proposta d'acord resulta condicionada pels tràmits posteriors. Així, segons l'article 12 del Reglament, la proposta d'acord indemnitzatori pactat entre l'autoritat instructora i l'interessat haurà de ser dictaminada per la Comissió Jurídica Assessora quan la responsable sigui la Generalitat de Catalunya. La qual cosa vol dir que aquest òrgan consultiu no solament s'haurà de pronunciar sobre la procedència o no de la indemnització sinó també sobre la relació de causalitat, la valoració i la quantia del dany.

La Comissió s'ha pronunciat sobre la relació de causalitat i la responsabilitat patrimonial de l'Administració i li toca ara pronunciar-se sobre la quantitat de 8.500.000 pessetes establerta en la proposta d'acord indemnitzatori.

Tenint en compte els criteris mantinguts i les valoracions efectuades en altres supòsits, aquesta suma es troba excessiva ja que si es parteix de la base d'una suposada pèrdua total de la mà a l'alçada del metacarpià, amb atròfia dels músculs del braç i avantbraç, en una persona de 75 anys, la valoració que es considera adequada, inclosos els danys morals, és la de 4.400.000 pessetes, quantitat que s'estima com un just rescabalament pels danys causats a la reclamant, xifra que, d'altra banda, s'ajusta més a les que habitualment proposa l'Administració activa.

En conseqüència, la terminació convencional proposada s'informa desfavorablement.

CONCLUSIÓ

És procedent declarar la responsabilitat patrimonial de l'Administració plantejada per la reclamació formulada per la Sra. A i fixar la indemnització en 4.400.000 pessetes, i informar desfavorablement sobre la quantitat establerta en la proposta d'acabament convencional.

 

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga