Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 159/1996 del 06 de junio del 1996

Cuestión

Declaración de nulidad de unos actos administrativos relativos a la adjudicación de trabajos de redacción del Plan especial del cerro del Castell de Gósol

Contestacion

ANTECEDENTS

1. Prèvia la tramitació de l'expedient corresponent, el 9 de desembre de 1994, el Ple de l'Ajuntament de Gósol va acordar adjudicar definitivament el contracte d'assistència tècnica relatiu a la redacció del pla especial del tossal del castell d'aquesta localitat, a favor de dos arquitectes.

En l'expedient instruït a l'efecte informaren el secretari de la corporació i l'interventor tot indicant, aquest darrer, que existia capacitat financera suficient per fer front a la despesa derivada del contracte.

El contracte es va subscriure el 19 de desembre de 1994.

2. El 3 de novembre de 1995 el ple de la corporació va acordar incoar expedient per determinar l'eventual nul·litat del decret de l'alcaldia de 19 d'octubre de 1994, pel qual s'inicià l'expedient de contractació, i de l'acord del Ple de l'Ajuntament i del contracte abans esmentats. Aquest acord es fonamentava en la manca de consignació pressupostària prèvia per atendre les obligacions derivades del contracte.

A l'expedient administratiu que ens ha estat tramès consta l'informe d'un lletrat, relatiu a la il·legalitat dels actes administratius citats, així com un informe de l'alcalde president en el qual s'exposen les causes que donaren lloc a la manca de capacitat financera per atendre el contracte.

En data 19 i 29 de febrer de 1996 s'atorgà als adjudicataris tràmit de vista i audiència en l'expedient. Durant aquest termini els afectats formularen al·legacions, oposant-se a la revisió d'ofici.

3. El 27 de març de 1996 la Direcció General d'Administració Local del Departament de Governació va informar favorablement sobre la tramesa de l'expedient a aquesta Comissió Jurídica Assessora, per part del conseller de Governació, als efectes de l'emissió de l'oportú dictamen. La petició corresponent va tenir entrada a aquest òrgan el 12 d'abril de 1996.

 

FONAMENTS JURÍDICS

I. Aquest dictamen ens el demana el conseller de Governació, a petició de l'alcalde de Gósol, d'acord amb el que disposa l'article 4 del Decret legislatiu 1/1991, de 25 de març, pel qual s'aprova la refosa de les lleis 3/1985, de 15 de març, i 21/1990, de 28 de desembre, d'aquesta Comissió Jurídica Assessora, i es refereix a la declaració de nul·litat de ple dret del Decret d'alcaldia de 19 d'octubre de 1994 i del consegüent acord plenari de 9 de desembre també de 1994, relatius a l'adjudicació dels treballs de redacció del Pla especial del Tossal del Castell de Gósol, per manca de previsió pressupostària.

II. De l'expedient resulta que en compliment dels acords municipals que ara es volen declarar nuls de ple dret, es va subscriure amb data 19 de desembre de 1994, entre l'Ajuntament i els arquitectes senyors A i B, un contracte d'assistència tècnica referent a la redacció del Pla especial del Tossal del Castell de Gósol en el qual s'establien les obligacions que assumien els dos arquitectes i l'obligació municipal de pagament d'uns honoraris de 9.075.000 pessetes més IVA dels quals en el contracte signat es preveia el pagament fraccionat, d'acord amb un 30 % el dia 1 de març de 1995, un 30 % a l'entrega del Pla especial; un 30 % el dia 30 d'abril de 1995 i el 10 % restant en la data de l'aprovació definitiva del Pla especial, tot i que segons el lletrat municipal que informa sobre la nul·litat, l'acord municipal de 9 de desembre de 1994 establia que el pagament íntegre es produiria al final. (L'acord de 9 de desembre de 1994 no diu el que el lletrat municipal li atribueix, si bé es remet a un ?plec de clàusules administratives? que no s'han tramès i que eventualment podrien establir-ho, tot i no ser usual.)

L'adjudicació directa es va produir prèvia consulta a tres arquitectes i amb l'informe favorable de Secretaria i de l'interventor, segons el qual: ?existeix capacitat financera suficient per a fer front a la despesa esmentada?.

Produït un canvi d'alcalde, es recava el dictamen d'un lletrat que entén que l'adjudicació s'ha de considerar nul·la de ple dret per així establir-ho l'article 154.5 de la Llei reguladora d'hisendes locals, segons el qual: ?no podrán adquirirse compromisos de gasto por cuantía superior al importe de los precios autorizados en el estado de gastos, siendo nulos de pleno derecho los acuerdos, resoluciones y actos administrativos que infringen la expresada norma, sin perjuicio de las responsabilidades a que haya lugar?.

Incoat expedient per determinar l'eventual nul·litat del Decret d'alcaldia i acord plenari esmentats, es va donar audiència als dos arquitectes contractistes, que la van evacuar al·legant que havien tramès a l'Ajuntament, el mes de setembre de 1995, el 80 % de la feina encarregada havent reclamat de l'Ajuntament, per carta, el pagament de les factures pendents el dia 13 de setembre de 1995, considerant, des d'un punt de vista legal, que la manca de consignació pressupostària no constitueix per se una causa clara i contundent de nul·litat i que no encaixa el cas debatut en els supòsits que es estableixen en l'article 62 de la Llei 30/1992. Insisteixen en el fet que la deficiència es podia resoldre o convalidar i que les facultats de revisió no poden exercitar-se quan pel temps transcorregut o per altres circumstàncies ?el seu exercici resulti contrari a l'equitat, a la bona fe, al dret dels particulars o a les lleis? (art. 106 de la Llei 30/1992).

Acabaven acceptant la resolució unilateral de l'encàrrec, sempre i quan se'ls hi pagués tot el treball ja entregat i facturat.

III. El plantejament de la qüestió porta d'entrada a considerar que la pretensió municipal pot comportar un enriquiment injust, amb conculcació dels principis de ?bona fe? i ?protecció de la confiança legítima?.

Aquesta primera impressió ens inclinaria inicialment a favor de les tesis que sostenen els dos arquitectes contractistes, però pensem que la mecànica de rescabalar-los dels danys i perjudicis que amb declaració de nul·litat se'ls hi ocasionen no ha de venir per la via dels efectes naturals de la pròpia nul·litat del contracte.

Evidentment el contingut del núm. 5 de l'article 154 de la Llei d'hisendes locals és contundent i utilitza específicament el concepte de nul·litat de ple dret.

L'apartat lletra e) de l'article 11 de la Llei 13/1995, de 18 de maig, de contractes de les administracions públiques ens explica, recollint el que ja deia l'article 24 de la Llei de contractes de l'Estat anterior i article 41.c) del seu Reglament, que constitueix entre altres requisits necessaris per la celebració d'un contracte administratiu: ?la existencia de crédito adecuado y suficiente, si del contrato se derivan obligaciones de contenido económico para la Administración?.

I l'article 63 considera ?causa de nulidad de derecho administrativo? entre d'altres:

?c) La carencia o insuficiencia de crédito, de conformidad con lo establecido en el art. 60 de la Ley General Presupuestaria y las demás normas jurídicas de igual carácter de las restantes administraciones públicas sujetas a esta Ley, salvo los casos de obras de emergencia?.

I, evidentment, també preveu la causa de nul·litat l'article 62 de la Llei 30/1992 a l'establir, entre els casos que la motiven, el següent:

?g) Cualquier otro que se establezca expresamente en una disposición de rango legal?.

En conseqüència, la normativa és tan contundent que s'ha d'informar favorablement sobre la procedència de la declaració de nul·litat de ple dret dels decrets de l'Alcaldia i acord municipal esmentats.

 

IV. No podem però oblidar que l'article 102 de la Llei 30/1992 en què s'empra l'Ajuntament, en l'apartat 3r, estableix:

?Las Administraciones Públicas, al declarar la nulidad de un acto podrán establecer en la misma resolución por la que se declara esta nulidad, las indemnizaciones que proceda reconocer a los interesados, si se dan las circunstancias previstas en los artículos 139.2 y 141.1 de esta Ley?. En el cas que s'examina resulta evident que el dany produït als dos arquitectes que han efectuat una feina que se'ls ha encarregat i que no se'ls ha pagat, és un dany efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat i també resulta palmari que la lesió que se'ls hi produeix no tenen el deure jurídic de suportar-la. Per tant, concorren en el cas les dues circumstàncies concretes a què es refereix el text legal citat.

La jurisprudència ha admès que l'Administració queda vinculada per la seva pròpia actuació i pel principi de la bona fe que ha de presidir les relacions administració-administrats, fins i tot davant de contractes verbals que s'han d'entendre perfeccionats.

En aquest sentit es manifesten les sentències de 25 de juny de 1981, de 7 de juny de 1982, de 16 de desembre de 1987, entre d'altres.

La Sentència de 7 de juny de 1982 és enormement expressiva i, a més, es refereix a l'obligació de pagament d'honoraris d'arquitectes per part d'un ajuntament per tal d'evitar un enriquiment injust, màxim quan els defectes formals són exclusivament imputables a l'Administració (ningú no pot obtenir benefici de la seva pròpia malaptesa).

També volem fer esment a la jurisprudència recent que ha proclamat el principi de ?protecció a la confiança legítima? citant les sentències de 28 de febrer de 1989, 1 de febrer de 1990 i 1 de març de 1991.

Encarregar directament un treball (previ a un petit concurs entre professionals), esperar que es faci i s'entregui la feina i quan es reclama el seu pagament (15 de setembre de 1995) incoar expedient de nul·litat (3 de novembre de 1995) per entendre que l'interventor es va equivocar dient que existia ?capacitat financera?, ja que el que era procedent és que existís ?consignació pressupostària?, constitueix un atemptat al principi de protecció de confiança legítima.

I com sigui que quan el transcrit apartat 4t de l'article 102 de la Llei 30/1990 al·ludeix a ?podrán? no està al·ludint a una discrecionalitat de fer o no fer sinó a l'habilitació legal per fer-ho, entenem que junt amb l'acord de declaració de nul·litat s'hauran d'establir les indemnitzacions que és procedent reconèixer en favor dels dos arquitectes contractistes, que seran les que resultin de les factures emeses per aquests prèvia comprovació de la seva conformitat amb l'encàrrec.

 

CONCLUSIÓ

És procedent declarar nul de ple dret el Decret d'alcaldia de Gósol de 19 d'octubre de 1994 i l'acord del Ple de data 9 de desembre de 1994 relatius a l'adjudicació dels treballs de redacció del Pla especial del Tossal del Castell de Gósol, establint en la mateixa resolució les indemnitzacions que sigui procedent reconèixer en favor dels dos arquitectes contractistes.

 

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga