Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 157/1996 del 23 de mayo del 1996

Cuestión

Reclamación de indemnización instada por el Sr. A, profesor de un centro público educativo, por los desperfectos causados en su vehículo

Contestacion

ANTECEDENTS

1. El 6 d'octubre de 1995, el vehicle del Sr. A, professor d'un centre públic educatiu, va resultar malmès durant l'hora d'esbarjo, mentre estava aparcat al pati de l'escola.

2. El 16 d'octubre de 1995, el perjudicat reclamà davant el delegat territorial l'abonament de les despeses derivades de l'incident, l'import de les quals era de 13.043 pessetes, segons una factura adjunta a l'escrit de reclamació.

3. El dia 10 del mateix mes el director del centre informà sobre l'incident i el 31 ho va fer la inspectora del Departament d'Ensenyament.

Així mateix, el 8 de novembre, el Delegat Territorial corroborà la versió dels fets donada pel director i la inspectora i el dia 14 la Secretaria de la Delegació va trametre tota la documentació a la Secretaria General del Departament.

4. El Servei de Recursos i Informes Jurídics, el 4 de març de 1996, va proposar desestimar la reclamació formulada i el 15 de març de 1996 va tenir entrada a aquesta Comissió Jurídica Assessora un escrit del conseller d'Ensenyament sol·licitant el dictamen corresponent.

FONAMENTS JURÍDICS

I. L'Administració de la Generalitat, segons l'article 87.1 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, respon patrimonialment dels danys i perjudicis que sofreixin els particulars per causa del funcionament dels serveis públics, segons els termes establerts en la legislació vigent.

Aquesta és la manera com recull l'ordenament català la institució de la responsabilitat administrativa, el fonament constitucional de la qual el trobem a l'article 106.1 de la Constitució espanyola i desplegat a la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú i pel seu reglament.

D'acord amb la normativa esmentada, articles 139 i següents d'aquesta llei, per tal que l'acció de responsabilitat prosperi i el perjudicat tingui dret a ser indemnitzat, cal que s'hagi produït un dany real i efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat en relació amb una persona o grup de persones. A més, és necessari que l'esmentada lesió sigui conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics, en una relació directa, immediata i exclusiva de causa a efecte i sense intervenció estranya que influeixi en el nexe causal, alterant-lo. I, finalment, que no s'hagi esdevingut per causa de força major.

II. Pertoca ara que ens ocupem dels requisits materials de la reclamació d'indemnització en qüestió.

En el cas debatut, el dany que s'al·lega és real i efectiu, s'individualitza en un professor de l'institut i ?com s'ha vist? és susceptible de valoració econòmica.

Prosseguint amb l'estudi, i pel que fa als elements de fons que indefectiblement han de concórrer per tal que l'acció exercitada prosperi i finalment reïxi, cal que ens detinguem en l'anàlisi dels aspectes relatius a la imputació i la causalitat.

Prenent en consideració els fets que ens han estat posats de manifest, es desprèn que es tracta d'una lesió de caire patrimonial el subjecte passiu de la qual és un funcionari de l'administració educativa i que s'ha esdevingut, durant l'hora d'esbarjo, al pati de l'escola.

III. Ara bé, analitzant les raons que donarien suport o que justificarien l'estada del vehicle en qüestió dins la referida dependència de titularitat pública, no es pot més que concloure que no era per una necessitat administrativa, ni derivada de les tasques del funcionari depenent del centre i propietari del vehicle malmès, ja que cap de les dues parts implicades ha pretès que fos així.

Per tant, no és d'aplicació en aquest cas el títol relatiu a la titularitat pública del servei ni es pot entendre tampoc que fos conseqüència del funcionament d'aquell perquè no s'ha provat que les ratllades haguessin estat provocades en el vehicle del Sr. A per causa de la seva condició de professor del centre ni per causa de la gestió del servei.

Pel que fa a aquest darrer aspecte, convé recordar la doctrina d'aquesta Comissió Jurídica Assessora establerta en el sentit de considerar que el funcionament del servei educatiu mai no pot ser el causant d'un dany esdevingut per causa de l'inadequat o inexistent exercici de les tasques de vigilància dels vehicles de professors alumnes i altres agents vinculats al servei perquè, aquesta funció ultrapassa el que són les comeses pròpies del referit servei.

IV. Deixant de banda, però, aquests arguments (que per si sols ja predeterminen la inexistència de responsabilitat administrativa) es vol insistir encara en un altre aspecte igual de rellevant: la manca important de prova sobre els fets i circumstàncies sota les quals es produí el dany i que han estat al·legades pel reclamant.

Aquest es limita a declarar que aparcà el vehicle al pati del centre ?pressuposem que en bon estat de conservació? i que, en acabar la jornada, observà que tenia una ratllada. Així mateix, reconeix que malgrat haver fet algunes indagacions, no s'obtingué cap resultat. Per tant, la seva suposició, relativa al fet que l'autor material del dany fou un alumne del centre, no té cap element que la suporti. Corrobora aquesta conclusió la declaració del director del centre, efectuada en el sentit de considerar que, malgrat semblar que el causant del dany fou un alumne, no és possible deduir-ho fefaentment.

Així doncs, en no haver resultat acreditada l'autoria dels fets, i davant l'absència de testimonis presencials i de qualsevol altre mitjà de prova, inevitablement cal concloure que el cas dictaminat és un més d'aquells que simplement es relacionen amb el servei educatiu pel fet que el dany s'ha esdevingut ?amb ocasió? i no ?per causa? d'aquell, ja que no ha estat possible trobar cap vincle causal que ens permetés efectuar una imputació clara a favor de l'Administració i perquè, a més, no han resultat suficientment provades les circumstàncies de fet.

CONCLUSIÓ

És procedent desestimar la reclamació d'indemnització instada pel Sr. A, professor d'un centre públic educatiu, pels desperfectes causats al seu vehicle.

 

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga