Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 157/1992 del 17 de diciembre del 1992

Cuestión

Reclamación de indemnización instada por la Sra. A., profesora de un centro público educativo, por los daños sufridos en su vehículo

Contestacion

ANTECEDENTS

1. El dia 24 de març de 1992 entre tres quarts de nou del matí i la una del migdia, mentre la Sra. A, professora del centre públic X, estava donant classe li van ratllar el cotxe de la seva propietat, que es trobava a l'aparcament dins el recinte de l'escola.

2. El director del centre públic va comunicar aquest fet a la Delegació Territorial d'Ensenyament, el 24 d'abril de 1992, i va fer constar que el cotxe havia estat ratllat per un o més alumnes possiblement en entrar o sortir de l'escola. En la mateixa data, el director va emetre també un informe sobre els fets i un certificat en el qual es feia constar que la professora treballa en el centre amb dedicació exclusiva.

3. La Delegació Territorial d'Ensenyament va remetre tota aquesta documentació al Departament d'Ensenyament, juntament amb un escrit de la Sra. A adreçat al conseller, en el qual es reclamava una indemnització pels danys soferts en el seu vehicle, valorats en 55.370 pessetes segons el pressupost d'un concessionari que adjuntava. Aportava també el permís de circulació del vehicle.

4. La cap del Servei de Recursos i Informes Jurídics de la Subdirecció General d'Assessoria Jurídica i Inspecció de Serveis, en informe de 6 d'octubre de 1992, va proposar desestimar la reclamació presentada.

5. El 20 d'octubre de 1992 va tenir entrada en aquesta Comissió Jurídica Assessora un escrit del conseller d'Ensenyament en què sol·licitava el dictamen corresponent.

FONAMENTS JURÍDICS

I. L'Administració ha d'indemnitzar quan ha produït un dany als particulars com a conseqüència del funcionament dels serveis públics.

Així ho disposa, pel que fa a Catalunya, la Llei 13/1989, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat, que recull el principi de responsabilitat objectiva consagrat a l'art. 106.2 de la Constitució, i explicita que s'aplicarà ?en els termes que estableix la legislació vigent?. Aquests termes són bàsicament els que precisen la Llei d'expropiació forçosa, de 16 de desembre de 1954, en l'art. 122, i la Llei de règim jurídic de l'Administració de l'Estat, de 26 de juliol de 1957, en l'art. 40, en establir la necessitat que concorrin diversos requisits perquè l'acció de responsabilitat prosperi i entri en funcionament el mecanisme reparador.

Aquests requisits, segons han estat interpretats per la jurisprudència i la doctrina, es poden enunciar així:

? efectiva realitat d'un dany, avaluable econòmicament i individualitzat en relació amb una persona o grup de persones;

? que el dany o lesió patrimonial patit pel reclamant sigui conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics, en una relació directa, immediata i exclusiva de causa a efecte, sense intervenció estranya que pogués influir en el nexe causal alterant-lo;

? que no s'hagi produït força major.

II. Quant als requisits formals que s'han de donar perquè es pugui admetre d'entrada l'escrit de reclamació, hem de manifestar que es compleixen tots, ja que ha quedat acreditada degudament la legitimació activa de la professora en ser aquesta la propietària del vehicle danyat i, pel que fa al termini de la presentació de la petició d'indemnització, si bé en l'escrit concret no consta la data ni està registrat per l'Administració, tenint en compte el dia en què es va produir el dany, el 24 de març de 1992, és evident que encara no ha transcorregut l'any perquè es pugui parlar de prescripció. De totes maneres, és oportú advertir l'Administració activa perquè tingui cura que els expedients es tramitin datats i indexats correctament a fi que això no pugui comportar problemes de difícil interpretació.

Així mateix, i pel que fa als defectes de forma, hem d'advertir que falta l'informe del delegat territorial d'Ensenyament com així ho estableix l'Ordre de 13 de novembre de 1989, per la qual s'aproven les instruccions que regulen les actuacions, els tràmits i les gestions a realitzar pels centres docents públics de nivell no universitari de Catalunya en determinats casos d'accidents o incidents.

III. L'existència d'un dany real i efectiu sofert per la Sra. A en els seus béns, en haver-li estat ratllat el vehicle de la seva propietat que es trobava aparcat dins el recinte de l'escola mentre ella estava donant classe, s'acredita degudament a l'expedient, perquè així ho confirma la directora del centre.

S'acrediten també els perjudicis econòmics amb el pressupost emès pel concessionari de la marca XXX que avalua la reparació del vehicle en 55.370 pessetes.

Manifestat això, anem a veure si es dona el nexe causal imprescindible entre els danys i el funcionament del servei públic d'Ensenyament, per fer responsable d'aquests a l'Administració, ja que hem d'advertir que els danys han d'haver estat conseqüència directa, immediata i exclusiva d'una activitat administrativa per acció positiva o per omissió perquè es doni aquesta responsabilitat, la qual cosa significa que no es pot parlar simplement d'una mera ocasió del servei o que s'han produït durant el funcionament de l'Administració.

V. Aplicant això al cas concret que s'examina, hem de dir que falta un requisit essencial per atribuir al servei d'ensenyament l'activitat causant dels danys que és la imputació d'aquests a l'Administració, ja que no es donen en aquest cas cap dels títols d'imputació com són el funcionament del servei o el risc que pugui haver creat l'Administració mateixa.

Això és així perquè, per més amplitud que es vulgui donar a l'ensenyament com a servei públic bàsic, que englobi qualsevol actuació, gestió o tasca administrativa, les seves obligacions no es poden estendre a la vigilància dels vehicles dels professors mentre estant donant classe.

D'altra banda, a més d'aquesta manca d'imputació de l'acte causant del dany, no apareix suficientment acreditat el nexe causal entre el funcionament del servei i els danys del vehicle, ja que no ha quedat demostrat quins van ser els autors o l'autor dels desperfectes. La reclamant al·legà que havien estat uns alumnes del centre, però no ha aportat cap prova que ho demostri ni cap manifestació de quins podien haver estat els autors i les raons d'aquest malfet. La sospita afirmada per la reclamant i corroborada per la directora que els responsables havien estat alumnes del centre perquè el lloc on estava el vehicle és inaccessible a persones que no assisteixen a l'escola no té cap fonament perquè sobre la base d'aquesta es faci responsable dels danys el servei d'ensenyament, ja que no ha quedat demostrat en absolut que els fets s'hagin produït a conseqüència del funcionament del centre.

S'ha d'excloure, doncs, la responsabilitat de l'Administració per falta de la relació de causalitat necessària entre l'activitat dels serveis d'Ensenyament i la lesió ocasionada al bé de la reclamant.

CONCLUSIÓ

És procedent desestimar la reclamació d'indemnització instada per la Sra. A, professora d'un centre públic educatiu, pels danys soferts en el seu vehicle.

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga