Dictamen de la Comisión J...o del 1996

Última revisión
23/05/1996

Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 156/1996 del 23 de mayo del 1996

Tiempo de lectura: 9 min

Tiempo de lectura: 9 min

Relacionados:

Órgano: Comisión Jurídica Asesora de Cataluña

Fecha: 23/05/1996

Num. Resolución: 156/1996


Cuestión

Reclamación de indemnización instada por la Sra. A por los daños y perjuicios causados como consecuencia de haber sido contagiada de la hepatitis C

Contestacion

ANTECEDENTS

1. El dia 18 de maig de 1991, la Sra. A va ingressar en un centre sanitari per a ser intervinguda quirúrgicament d'espondilolistesi L4-L5, amb artròdesi lumbar.

En el postoperatori va patir un quadre d'anèmia que requerí la transfusió de dos concentrats d'hematies.

2. En data 12 d'abril de 1995 va tenir entrada al Servei Català de la Salut, a l'Institut Català de la Salut i, posteriorment, a l'Institut Nacional de la Seguretat Social un escrit de la Sra. A en el qual reclamava 15 milions de pessetes pels danys i perjudicis derivats del contagi de la malaltia de l'hepatitis C en les transfusions sanguínies realitzades en el centre sanitari.

Els dos últims organismes van remetre les reclamacions al Servei Català de la Salut per considerar-lo l'organisme competent per resoldre.

La reclamant acompanyava un informe mèdic de l'Àrea de Gestió corresponent, d'1 de gener de 1995, en el qual constava que en una analítica realitzada a la pacient el mes de juliol de 1991 se li va detectar una alteració de les funcions hepàtiques i que el 17 de juny de 1994 se li va diagnosticar l'hepatitis C.

El 3 de maig de 1995 la interessada tornà a presentar un altre escrit de reclamació que, a petició de l'instructor de l'expedient, fou esmenat el 13 de juliol de 1995.

3. Consta a l'expedient un ofici del director d'un banc de sang en el qual comunica que les unitats de concentrat d'hematies utilitzades, obtingudes el mes d'abril de 1991, van ser negatives per al test dels anticossos antiVHC i corresponen a dos donants diferents que posteriorment han fet donacions de sang amb resultats negatius per a aquest test.

Consta també la història clínica de la pacient tramesa pel centre implicat.

4. Per resolució del conseller de Sanitat i Seguretat Social, de 2 d'octubre de 1995, es va ampliar per un període de 6 mesos el termini màxim establert per a la tramitació de l'expedient administratiu de reclamació d'indemnització per danys i perjudicis i el dia 11 d'octubre el Centre de Reconeixements i Avaluació Mèdics de l'Institut Català de la Salut informà sobre l'assistència mèdica prestada a la Sra. A.

5. El 7 de novembre de 1995, se li comunicà a la reclamant l'obertura del tràmit d'audiència durant el qual podia examinar l'expedient i formular al·legacions.

En trobar-se absent del seu domicili, el 5 de gener de 1995, li tornà a comunicar aquest tràmit i el 16 de gener de 1996 un advocat, en nom i representació de la Sra. A i en virtut de poders que acredità convenientment, comparegué a les dependències del Servei Català de la Salut i se li lliuraren còpies de l'expedient.

El 16 de febrer de 1996, la Sra. A presentà escrit d'al·legacions ratificant-se en les seves pretensions.

6. El 20 de març de 1996, l'instructor de l'expedient va proposar desestimar la reclamació formulada en no existir responsabilitat de l'Administració sanitària i el dia 3 d'abril de 1996 va tenir entrada a aquesta Comissió Jurídica Assessora un escrit del conseller de Sanitat i Seguretat Social en què sol·licitava el dictamen corresponent.

FONAMENTS JURÍDICS

I. La suma de 15.000.000 de pessetes com a indemnització per responsabilitat patrimonial de l'Administració és la petició que formula la Sra. A en considerar que el virus de l'hepatitis C que pateix el va adquirir a conseqüència d'unes transfusions sanguínies efectuades al centre sanitari esmentat.

L'expedient corresponent ha estat remès correctament a aquesta Comissió Jurídica Assessora en compliment de l'article 3.2.a) del Decret legislatiu 1/1991, que refon les lleis de la Comissió i que remet a l'article 87 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya.

I és d'aplicació a aquest procediment de responsabilitat en matèria sanitària la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, que estableix com a única jurisdicció competent la contenciosa administrativa per conèixer de totes les accions de responsabilitat patrimonial, la qual cosa es concreta específicament a l'exposició de motius i a la disposició addicional primera del Reial decret 429/1993, de 26 de març, pel qual s'aprova el Reglament dels procediment de les administracions públiques en matèria de responsabilitat patrimonial.

Els requisits perquè la responsabilitat sigui viable són recollits en aquestes normes que especifiquen tant els de procediment i de forma com els de fons que han de concórrer per poder imputar uns danys a l'Administració.

Pel que fa a aquests últims, hi ha d'haver un acte mèdic, un dany antijurídic real i efectiu, avaluable econòmicament i una relació causal entre ambdós, sense intervenció de la mateixa víctima, que no es tracti d'un cas de força major i que s'hagi interposat la reclamació en el termini establert d'un any.

II. L'expedient s'ha ajustat quant a la seva tramitació a la normativa que el regula, així ha estat el Servei Català de la Salut el que ha admès a tràmit l'escrit de la reclamant que paral·lelament s'havia adreçat també a l'Institut Català de la Salut i a l'Institut Nacional de la Seguretat Social, en ser l'òrgan competent per tramitar l'expedient ja que té concertada l'assistència hospitalària i especialitzada amb el centre sanitari implicat. S'han obtingut també per part de l'Administració activa els informes mèdics necessaris, s'ha concedit el tràmit d'audiència a la interessada a l'objecte que pogués fer al·legacions, cosa que s'ha portat a terme, s'ha ampliat en sis mesos el termini màxim per resoldre l'expedient de conformitat amb l'article 42.2 de la Llei 30/1992 i s'ha sotmès finalment la proposta de resolució a aquesta Comissió Jurídica Assessora.

La legitimitat de la reclamant és òbvia en ser l'afectada per la malaltia en qüestió i resulta acreditada la representació de l'advocat que actua en el seu nom en l'expedient.

Tampoc no planteja dubtes si la reclamació s'ha presentat en temps hàbil ja que, segons afirma la reclamant i així es fa constar en un informe mèdic, va ser el mes de juny de 1994 quan se li detectà el virus VHC i, per tant, la interposició de la reclamació el 12 d'abril de 1995 s'ha de considerar feta dins de termini.

III. Pel que fa al fons de la qüestió, resulta d'un informe mèdic aportat per la reclamant i que ?segons diu? recull el que consta a la història clínica de la pacient, que a la Sra. A se li detectà el mes de juny de 1994 que estava contagiada pel virus de l'hepatitis C. Ens trobem, per tant, davant l'existència d'un dany real i efectiu que reuneix, a més, els requisits de ser individualitzable i avaluable econòmicament com així ha fet constar la reclamant en el seu escrit sol·licitant 15 milions de pessetes en concepte d'indemnització.

Per altra banda, resulta acreditada a l'expedient l'existència d'uns actes mèdics com són les dues transfusions que el mes de maig de 1991 patí la Sra. A durant el postoperatori d'una intervenció d'espondilolistesi L4-L5, per causa d'un quadre d'anèmia que se li produí.

La qüestió rau a determinar si aquesta infecció que pateix la reclamant va ser conseqüència de les transfusions que li practicaren al centre sanitari, és a dir, si hi ha una relació de causalitat directa, immediata i exclusiva entre l'acte mèdic i la malaltia que pateix la reclamant, ja que només un cop acreditat això es podrà entrar a determinar si es pot parlar de responsabilitat patrimonial de l'Administració sanitària.

La reclamant en el seu escrit atribueix la infecció que pateix a les transfusions rebudes al·legant que no havia patit cap altra intervenció i que no s'havia observat cap resultat positiu en les analítiques realitzades en dates anteriors a l'operació del 14 d'abril de 1991.

A banda que aquestes justificacions no són, per si soles, suficients per demostrar que la causa de l'hepatitis foren les transfusions, consta a l'expedient un comunicat del director mèdic del Banc de Sang, de 25 d'agost de 1995, en el qual informà que les unitats de concentrats d'hematies referides ,obtingudes el mes d'abril de 1991, van ser negatives per al test dels anticossos antiVHC i que corresponien a dos donants diferents que posteriorment van fer donacions de sang amb resultats negatius per a aquest test. I són aquestes unitats procedents del banc de sang les que consten a la història clínica de la pacient com les que se li varen transfondre a la Sra. A. Una bossa, a les 15 h del dia 20 d'abril, i l'altra bossa, a les 16 h del mateix dia. En les etiquetes de les bosses consta els resultats negatius de les proves AC antiHCV.

Per la seva banda, el Centre de Reconeixements i Avaluació Mèdics, si bé manifesta que la transfusional és una via possible de transmissió del virus VHC ?entre d'altres com la sexual, la digestiva o la parenteral? la descarta en aquest supòsit després d'haver fet el seguiment del cas.

Com a conseqüència de tot el que s'ha dit és pot afirmar que no hi ha un nexe causal entre l'acte mèdic de la transfusió que, d'altra banda, era necessària per a la salut de la pacient i l'hepatitis C que pateix la Sra. A, ja que no ha quedat en absolut provat que fos a conseqüència d'aquelles transfusions que la pacient adquirís la malaltia, perquè com hem vist resulta acreditat que la sang transfosa havia estat correctament analitzada segons els protocols existents a l'efecte i havia donat un resultat negatiu en les proves serològiques realitzades. D'altra banda, la reclamant no ha aportat cap prova contrària per desvirtuar això.

Davant d'aquesta evidència cal concloure que les pretensions de la reclamant no poden prosperar per falta d'un dels requisits essencials de la responsabilitat ?l'existència de la relació de causalitat entre la malaltia de la Sra. A i l'actuació del centre sanitari? i, en conseqüència, s'ha d'exonerar de responsabilitat l'Administració sanitària.

CONCLUSIÓ

És procedent desestimar la reclamació d'indemnització instada per la Sra. A pels danys i perjudicis causats com a conseqüència d'haver estat contagiada de l'hepatitis C.

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga

LIBROS Y CURSOS RELACIONADOS

Otras Indemnizaciones relacionadas con el despido
Disponible

Otras Indemnizaciones relacionadas con el despido

6.83€

6.49€

+ Información

Responsabilidad civil por productos y servicios defectuosos
Disponible

Responsabilidad civil por productos y servicios defectuosos

Dpto. Documentación Iberley

6.83€

6.49€

+ Información

Baremo para calcular el valor de los daños provocados en accidentes de tráfico
Disponible

Baremo para calcular el valor de los daños provocados en accidentes de tráfico

Dpto. Documentación Iberley

6.83€

6.49€

+ Información

Los diferentes seguros de daños
Disponible

Los diferentes seguros de daños

Dpto. Documentación Iberley

6.83€

6.49€

+ Información