Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 155/1996 del 23 de mayo del 1996

Cuestión

Reclamación de indemnización instada por la Sra. A por las secuelas que sufre a consecuencia de unas intervenciones ginecológicas

Contestacion

ANTECEDENTS

1. El dia 22 d'agost de 1991, la Sra. A, procedent de consultes externes, ingressà al Servei d'Urologia d'un hospital per a un estudi de cistocele que fou confirmat per cistografia.

El 28 d'agost fou intervinguda mitjançant la tècnica anomenada cistopèxia amb plicatura de Marion.

Retirada la sonda vesical al sisè dia, presentà retenció urinària per la qual cosa se li instaurà una de permanent.

El 9 de setembre de 1991 fou donada d'alta amb controls a consultes externes.

2. El dia 31 d'octubre de 1991 tornà a ingressar i se li practicà una reparació quirúrgica del rectocele amb bon curs operatori.

3. El 19 de juny de 1992, la pacient acudí a un segon hospital, on se li detectà prolapse de cúpula vaginal (elitrocele) i recidiva de rectocele grau III.

La realització d'una cistouretrografia revelà l'existència d'un fragment d'agulla que es trencà en alguna de les intervencions anteriors.

4. El 4 de novembre de 1992 se li practicà colpoperineoplàstia i correcció de l'elitrocele. En el mateix acte quirúrgic es procedí a la retirada del fragment metàl·lic. El postoperatori fou normal.

5. La pacient tornà al segon hospital manifestant molèsties en la pràctica de les relacions sexuals degudes a una cicatriu retràctil de la ferida perineal. El 10 de febrer de 1993 se sotmeté a un tractament amb làser per ampliar l'introit vaginal.

6. En controls posteriors al·legà dolors ossis i dificultats en les relacions sexuals. En el mes de novembre de 1993 i de juny de 1994 se li practicà ressonància nuclear magnètica (RNM) que evidencià poliartritis degenerativa i artrosi, principalment en l'anell cervical i lumbar. Fou remesa pel seu metge al psiquiatra.

7. El 2 d'octubre de 1994, acudí a la consulta d'urologia de la Subdivisió d'Atenció Primària corresponent, per presentar síndrome miccional baix. Se li cursà una petició analítica i se la cità el 3 de novembre per control de resultat però no acudí a la consulta.

8. En data 10 de novembre de 1994 va tenir entrada a l'Institut Català de la Salut un escrit de la Sra. A en el qual reclamava 26.803.305 pessetes per les seqüeles que pateix i que atribueix a les diverses operacions practicades a l'hospital.

Acompanyava cinc informes d'assistència i clínics de l'hospital referit.

9. A petició de l'instructor de l'expedient, l'hospital envià còpia de la història clínica, així com també ho va fer un segon hospital.

El Centre de Reconeixement i Avaluació Mèdics emeté informe mèdic valoratiu el 3 d'agost de 1995.

10. El 8 de setembre de 1995 se li comunicà a la reclamant l'obertura del tràmit d'audiència durant el qual podia examinar l'expedient i formular al·legacions.

La Sra. A, el 8 de setembre de 1995, presentà un escrit en el qual, entre d'altres manifestacions, demanà que es reclamés a les diferents instàncies mèdiques la resta de documentació mèdica que faltava.

La Subdivisió d'Atenció Primària corresponent envià el 29 de novembre de 1995 un extracte de la documentació clínica continguda a la història clínica de la pacient corresponent al CAP.

Aquesta documentació fou tramesa a la reclamant, la qual en data 28 de desembre de 1995 presentà un nou escrit d'al·legacions en què demanava que es requerís més documentació a la Direcció General d'Atenció Primària.

Aquesta es remeté el mes de febrer de 1996.

11. El 28 de febrer de 1996, l'instructor de l'expedient va proposar desestimar la reclamació formulada en no poder-se establir relació de causalitat i el dia 25 de març de 1996 va tenir entrada a aquesta Comissió Jurídica Assessora un escrit del conseller de Sanitat i Seguretat Social sol·licitant el dictamen corresponent.

FONAMENTS JURÍDICS

I. La Sra. A reclama 26.803.305 pessetes com a indemnització per les seqüeles que pateix i que atribueix a les ?innecesarias y reiterativas operaciones sufridas y la ineptitud de los cirujanos intervinientes?. En els supòsits de reclamacions davant la Generalitat de Catalunya pels danys causats per una assistència sanitària defectuosa, la normativa d'aplicació és la continguda a l'article 87 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat, on es troben els principis de la responsabilitat patrimonial de l'Administració.

 

Aquesta Llei remet a la legislació bàsica estatal que en l'actualitat és la integrada pels articles 139 i següents de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú i pel Reial decret 429/1993, de 25 de març, que aprova el Reglament dels procediments de les administracions públiques en matèria de responsabilitat patrimonial.

Aquest últim concreta a l'exposició de motius i a la disposició addicional primera que els danys i perjudicis causats amb ocasió o per l'assistència sanitària seguiran la tramitació administrativa i la contenciosa administrativa d'aquestes dues disposicions.

El reconeixement d'aquesta responsabilitat s'ha de fer tenint en compte els requisits que recull l'esmentada Llei 30/1992 i que són, en síntesi, l'exigència d'un acte mèdic, un dany real, efectiu, avaluable econòmicament, que el particular no tingui el deure jurídic de suportar i una relació causal entre ambdós, sempre que no es tracti d'un cas de força major i que la petició d'indemnització s'hagi interposat dins de termini.

II. La reclamació ha estat correctament adreçada a l'Institut Català de la Salut, en ser l'hospital un centre de la Seguretat Social, on se li practicaren les intervencions suposadament negligents i al qual acudí com a beneficiària. La resolució de l'expedient haurà de ser, però, dictada pel conseller de Sanitat i Seguretat Social, d'acord amb l'article 142.2 de la Llei 30/1992, en ser aquest l'òrgan competent.

És evident també que la Sra. A està legitimada activament per reclamar en ser la persona directament afectada i que la seva reclamació s'ha interposat dins del termini legalment establert, ja que el dies a quo pel que fa als danys físics i psíquics s'ha d'establir des del guariment o la determinació de l'abast de les seqüeles, seqüeles que segons la història clínica encara evidenciava el mes d'octubre de 1995 (posterior a l'escrit de reclamació) en què la pacient acudí a consulta d'urologia.

La tramitació de l'expedient s'ha portat a terme d'una manera acurada ajustant-se a la normativa reguladora. Així, s'han demanat per mitjà de l'òrgan instructor tots els informes necessaris per resoldre, inclosos els del servei, el funcionament del qual causà els presumptes danys de què parla l'article 10 del Reial decret 429/1993 i els informes complementaris requerits per la reclamant. S'ha donat l'audiència a la interessada com exigeix l'article 11 i s'ha demanat el dictamen d'aquesta Comissió, tràmit previ a la resolució definitiva, en compliment de l'article 12 en relació amb l'article 3.2.1 del Decret legislatiu 1/1991, que refon les lleis de la Comissió.

III. La reclamant manifesta que les intervencions que se li van practicar a l'hospital li han provocat importants molèsties i seqüeles que no patia amb anterioritat. Critica la ineptitud dels cirurgians intervinents per considerar que se li van practicar tres operacions que qualifica d'innecessàries i reiteratives.

Davant aquestes afirmacions, cal examinar la història clínica de la pacient i els informes mèdics emesos sobre aquest cas per determinar la possible relació de causalitat entre els actes mèdics practicats i els danys al·legats per la pacient.

És a dir, s'ha de veure si es pot parlar d'un nexe causal directe, immediat i exclusiu entre l'actuació dels serveis sanitaris i les seqüeles que presenta la reclamant que determini la responsabilitat patrimonial de l'Administració.

En avaluar això, s'haurà de tenir en compte el que recull una jurisprudència constant i que aquesta Comissió Jurídica Assessora ha sostingut reiteradament en els seus dictàmens (224/1995 i 85/1996, entre d'altres) referent al fet que la responsabilitat administrativa no està en funció del resultat derivat de l'actuació dels facultatius sinó de la correcta utilització en el cas concret dels mitjans que requereixi el pacient segons l'estat de la ciència en un moment i lloc determinats.

Per tant, en el cas que l'actuació dels facultatius hagi estat l'adequada quant a la tècnica i la diligència emprades, que no hi hagués desproporció entre els mètodes utilitzats i el resultat causat i que no es pogués solucionar el problema per altres mitjans menys agressius, s'ha d'eximir en principi a l'Administració de qualsevol responsabilitat, i això encara que els resultats no hagin estat els desitjats pel pacient, perquè no podem oblidar que l'actuació dels facultatius es projecta sobre un organisme viu, que no està sa i que pot reaccionar d'una manera imprevisible fent que una mateixa tècnica sigui favorable a un pacient i no pas a un altre.

A l'expedient veiem que la Sra. A va ser operada el 22 d'agost de 1991 de cistocele, que és una caiguda de la bufeta de l'orina per debilitat de la paret anterior de la vagina i que el 4 de novembre de 1992 va tornar a ser operada de rectocele.

Aquestes intervencions, segons es desprèn de l'expedient, foren correctes, necessàries i adequades a la patologia que patia la pacient. La tercera operació per corregir el rectocele no fou a causa d'una negligència mèdica en la segona sinó que com afirma el Centre de Reconeixements i Avaluació Mèdics la recidiva en aquestes malalties és freqüent ja que ?es tracta de cirurgia sobre teixits anatòmicament alterats per cirurgia prèvia o el que és més freqüent, per parts?.

En aquest sentit, cal recordar que els antecedents que presentava la pacient quan arribà el 22 d'agost de 1991 a la consulta d'urologia eren d'apendicectomia, brides intestinals intervingudes, histerectomia amb ooforectomia dreta via vaginal 9 anys abans, artrosi, dorsàlgies i lumbàlgies, síndrome depressiva i HTA.

La pacient, per tant, mostrava ja quan fou operada la primera vegada un quadre mèdic deteriorat que evidentment influí en els successius resultats i per això se la va haver d'intervenir en tres ocasions.

Quant a les seqüeles que diu la reclamant que pateix i que atribueix a l'Administració sanitària cal distingir les següents:

? Dificultats i molèsties a l'hora de mantenir relacions sexuals

Davant d'aquestes manifestacions, en vista dels antecedents clínics de la pacient i de les intervencions quirúrgiques que se li han practicat, cal compartir l'opinió dels metges del CRAM que els esmentats perjudicis són un fet inevitable i freqüent en una pacient multípara i polintervinguda per la via vaginal i, per tant, no atribuïble a una incorrecta actuació mèdica.

? Molèsties òssies

Pel que fa a aquestes, recordem que a l'informe d'assistència de la pacient, anterior a la primera intervenció, ja es fa palès que es tracta d'una persona amb artrosi, dorsàlgies i lumbàlgies. Per tant, l'agreujament posterior d'aquestes molèsties no es pot imputar a les operacions efectuades sinó a la mateixa idiosincràsia de la pacient. L'informe mèdic emès pel cap del Servei d'Obstetrícia i Ginecologia del segon hospital quant a una visita efectuada el mes de març de 1993 ja fa palès que els dolors ossis que manifestava no estaven relacionats amb la patologia ginecològica i evidentment les molèsties que refereix en l'actualitat i que segons afirma li impedeixen treballar diagnosticades el mes de juny de 1994 per una ressonància nuclear magnètica (RNM) com de poliartritis degenerativa i artrosi principalment a nivell cervical i lumbar, tampoc no poden relacionar-se amb les alteracions ginecològiques.

No cal dir que la paràlisi facial que en un moment donat va patir i que a la història clínica es preveu com a frigore tampoc no té cap relació.

? Existència d'un fragment d'agulla de sutura a la pelvis procedent d'alguna de les intervencions

La negligència mèdica en oblidar-se aquesta porció de l'agulla de sutura és ?segons la reclamant? ?el que ha producido el resto de eventos señalados con todos los sufrimientos que ello ha supuesto para esta parte? que ?el principal y casi único cometido de la segunda operación efectuada por el Dr. [?] fue hallar y extraer dicha aguja sin tener éxito? i que l'agulla es va extreure en una tercera operació sense que se li informés d'aquesta circumstància.

Malgrat que ?segons el CRAM? el trencament d'una agulla de sutura és un accident quirúrgic no infreqüent, això no és excusable ni justifica una actuació poc diligent de l'Administració. Ara bé, per responsabilitzar-la d'aquest fet, el que s'ha de veure és si ha comportat algun dany físic o moral al particular o ha influït negativament en la seva recuperació. Res d'això ha succeït en aquest cas, ja que:

1r No és en absolut cert el que manifesta la reclamant, ja que les molèsties que patí i les successives intervencions no van tenir res a veure amb aquest fet, com així afirmen taxativament el metge de l'hospital i el del CRAM.

2n Tampoc no és certa l'afirmació que la segona operació tingué per objecte extreure l'agulla i que això no es va aconseguir ja que, com s'ha dit anteriorment, la segona operació s'efectuà exclusivament per reparar el rectocele que presentava la pacient i no fou fins que posteriorment acudí al segon hospital per recidiva de rectocele i se li practicà una cistouretrografia que s'advertí de la presència del cos metàl·lic i aprofitant la correcció quirúrgica del rectocele se li va extreure l'agulla en la mateixa intervenció.

3r Segons consta a la història clínica i manifesta el cap del Servei d'Obstetrícia i Ginecologia, la presència del fragment d'agulla en el cos de la Sra. A es comunicà a la família (fill) i, de comú acord, es decidí que la pacient no fos informada ja que van considerar que això li afectaria psíquicament. El deure d'informació, per tant, no s'incomplí i la pacient no patí cap tipus d'angoixa o dany moral davant d'aquest fet perquè el desconeixia. D'altra banda, segons consta al full clínic de 4 de febrer de 1992, malgrat que es descobrí l'agulla en el cos de la pacient, de comú acord es decidí no extreure-la immediatament sinó esperar a l'operació principal, ja que es considerà que no solament la seva clínica no milloraria sinó que podria empitjorar.

Després del que s'ha dit, es pot concloure que l'estat en què es troba la Sra. A no es pot lligar a cap actuació mèdica defectuosa sinó que les seqüeles que aquesta pateix són només fruit de tot el conjunt de patologies patides en el decurs de més de 10 anys i, per tant, en no existir el nexe causal imprescindible entre els actes mèdics i els danys que al·lega és obligat desestimar la pretensió d'indemnització presentada.

CONCLUSIÓ

És procedent desestimar la reclamació d'indemnització instada per la Sra. A per les seqüeles que pateix a conseqüència d'unes intervencions ginecològiques.

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga