Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 154/1996 del 23 de mayo del 1996

Cuestión

Reclamación de indemnización instada por el Sr. A contra la Diputación de Tarragona

Contestacion

ANTECEDENTS

1. El dia 20 de desembre de 1995, quan el Sr. A circulava per la carretera TV-7411, amb el vehicle de la seva propietat, va patir l'impacte d'una pedra sobre el parabrisa del turisme que n'ocasionà el trencament.

L'esmentada pedra fou llançada pel tractor-segadora propietat de la Diputació que conduïa un treballador de la brigada d'un parc de maquinària que estava realitzant treballs de sega i esbrossada a les cunetes de la carretera.

2. L'endemà de l'accident es va fer arribar al Servei de Carreteres de la Diputació de Tarragona l'acta de ?Declaración amistosa de accidente de automóvil? signada pels dos conductors. En aquesta mateixa data, el cap del Servei de Carreteres i el cap de la Secció de Conservació de la Diputació de Tarragona, en un informe exposaven els fets ocorreguts.

3. Per Decret de la Presidència de la Diputació, de 16 de gener de 1996, s'acordà admetre a tràmit la reclamació de responsabilitat patrimonial i nomenar instructor i secretari de l'expedient.

A petició de l'instructor, el 18 de gener de 1996 el reclamant aportà la factura de la reparació dels danys causats al vehicle, per un import de 21.077 pessetes.

4. La companyia d'assegurances F. s'adreçà el 5 de febrer de 1996 a la Diputació de Tarragona reclamant a aquesta que cursés la corresponent declaració d'accident a la companyia R., asseguradora del tractor-segadora.

La Diputació va contestar el 21 de febrer a F. que no es comunicà el sinistre a R. perquè l'assegurança de circulació no cobreix els accidents a causa de treball. Així mateix, manifestà que havia admès a tràmit la reclamació del Sr. A, i que aquesta es resoldria d'acord amb el procediment de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, i el Reglament dels procediments de les administracions públiques en matèria de responsabilitat patrimonial, aprovat pel Reial decret 429/1993, de 26 de març.

5. El 22 de febrer de 1996, en vista de la proposta del Servei d'Obres Públiques de la Diputació de Tarragona, la Comissió d'Obres Públiques va dictaminar proposar estimar la reclamació de responsabilitat patrimonial i abonar al Sr. A la quantitat de 21.077 pessetes.

6. L'expedient es va remetre al Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya a través de la Direcció General d'Administració Local, la qual, el 7 de març de 1996, va informar favorablement sobre la seva tramesa a la Comissió Jurídica Assessora.

7. El dia 23 de març de 1996 va tenir entrada la petició de dictamen del conseller de Governació.

FONAMENTS JURÍDICS

I. La normativa que cal aplicar com a punt de partida en aquest supòsit referit a l'àmbit de l'Administració local és la corresponent a la Llei 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya, article 159, que estableix la responsabilitat dels ens locals.

Aquesta responsabilitat està regulada amb més amplitud als articles 139 i següents de la Llei 30/1992, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, norma bàsica aplicable a totes les entitats que integren l'Administració local, com així ho fa constar l'article 2.1.c i que és desenvolupada, pel que fa al procediment en matèria de responsabilitat patrimonial, pel Reglament aprovat pel Reial decret 429/1993, de 26 de març.

En aquestes normes s'inclouen els requisits exigibles perquè es pugui fer responsable l'Administració i hagi d'indemnitzar els particulars per danys causats a aquests.

Els esmentats requisits es concreten en l'exigència d'un dany real i efectiu, avaluable econòmicament i individualitzable en relació amb una persona o grup de persones, que sigui conseqüència dels serveis públics en una relació directa, immediata i exclusiva de causa a efecte, sense intervenció estranya que pugui influir en el nexe causal i que no hi hagi intervingut força major.

II. Abans d'entrar a examinar el tema de fons que es planteja és obligat començar l'estudi de l'expedient amb l'anàlisi de les qüestions de procediment i de les qüestions formals que es plantegen.

La primera de totes és la relativa a l'escrit presentat pel reclamant.

L'article 6 del Reial decret 429/1993 estableix el contingut que ha de presentar la reclamació de l'interessat i que ha de consistir en l'especificació de les lesions produïdes, la presumpta relació de causalitat entre aquestes i el funcionament del servei públic, l'avaluació econòmica de la responsabilitat patrimonial si fos possible i el moment en què la lesió efectivament es produí, i anirà acompanyada de les al·legacions, documents i informacions que s'estimin oportuns i de la proposició de prova tot concretant els mitjans de què es pretengui valer el reclamant.

S'han de tenir en compte, a més, els requisits obligats de l'article 70 de la Llei 30/1992, per iniciar un procediment i la reclamació s'ha d'adreçar a l'òrgan competent.

L'escrit que inicia el procediment no és en absolut un escrit de reclamació a instància de l'interessat sinó que es tracta de l'acta de ?Declaración amistosa de accidente de automóvil?, signada pels dos conductors implicats en l'accident en què es fan paleses les causes d'aquest i els danys i, per tant, és un imprès tipus d'utilitat per a les companyies d'assegurances.

És evident que aquest escrit no compleix els requisits esmentats abans, ja que no s'exposen ni els fets ni els fonaments de dret, no es concreta la petició, ni tampoc s'adreça a cap òrgan de l'Administració.

No consta tampoc cap registre d'entrada si bé és obvi que tingué entrada com a mínim l'endemà de l'accident, atès que el Servei de Carreteres li va donar trasllat en aquesta mateixa data al Servei d'Obres Públiques i Contractació.

Aquesta Comissió considera que l'esmentat escrit no reuneix formalment els requisits d'admissibilitat, però en atenció a l'esperit antiformalista que dimana de la Llei 30/1992, als principis d'economia, celeritat i eficàcia que han d'informar el procediment administratiu i en haver estat admès a tràmit l'esmentat escrit per part de la Diputació com una reclamació d'indemnització, no fa qüestió d'aquest fet, si bé estima que és una situació que cal advertir l'Administració activa perquè la tingui en compte en successius expedients ?com ja ho ha fet aquesta Comissió en altres ocasions (Dictamen 81/1994 i 97/1996, entre d'altres).

Les legitimacions, tant activa com passiva, són correctes en ser el conductor del vehicle danyat el propietari d'aquest, segons consta a l'expedient, i ser competent la Diputació de Tarragona per tramitar i resoldre l'expedient en tractar-se d'uns danys causats per un vehicle de la seva propietat que es trobava exercint les seves tasques laborals.

Finalment, cal dir que els tràmits procedimentals han estat els correctes finalitzant amb la submissió de la proposta de resolució al dictamen d'aquesta Comissió, en compliment de l'article 3.2.c) del Decret legislatiu 1/1991, de 25 de març, que refon les lleis de la Comissió en relació amb l'article 12 del Reial decret 429/1993. El fet que no s'hagi sotmès l'expedient al tràmit d'audiència de l'interessat és justificable perquè no figuren en el procediment ni s'han tingut en compte en la resolució altres fets ni altres al·legacions que les al·legades per l'interessat i l'Administració activa ha estimat totalment la quantitat reclamada.

III. Com hem apuntat abans, per tal que es pugui declarar la responsabilitat patrimonial de l'Administració s'han de donar els requisits de: lesió en el sentit tècnic jurídic, com a dany que el particular no tingui el deure jurídic de suportar, que aquest hagi estat causat com a conseqüència del funcionament dels serveis públics i que les conseqüències del resultat lesiu siguin imputables a l'Administració com a persona jurídica.

En aquest cas és evident que s'ha produït un dany real, individualitzable i econòmicament avaluable en el vehicle del Sr. A (trencament del parabrisa davanter), com així resulta del part de declaració amistosa d'accident d'automòbil en el qual es fa constar que un tractor-segadora de la Diputació que estava netejant la cuneta de la carretera va fer saltar una pedra que trencà el parabrisa del vehicle del Sr. A.

Aquest fet resulta corroborat en un informe del cap de la Secció de Conservació de Carreteres de la Diputació que ratifica la versió donada pels implicats.

Únicament resta per examinar si els danys es poden imputar a la Diputació de Tarragona fent-la responsable dels desperfectes i obligant-la a indemnitzar. És evident, i en cap moment hi ha hagut discrepància per les parts, que la responsabilitat és de la Diputació, ja que el funcionament d'un servei públic, com és el que portava a terme el treballador de la brigada del Parc de Maquinària mentre realitzava treballs de sega i esbrossada en la carretera, ha estat la causa dels danys. I la relació entre ambdós ha estat directa, immediata i exclusiva, sense que se'n desprengui cap intervenció estranya d'un tercer o del mateix perjudicat que hagués pogut influir en el nexe causal alterant-lo ni que es pugui parlar d'un cas de força major perquè falten els requisits per determinar-la.

En vista de les consideracions anteriors és obligat reconèixer la responsabilitat patrimonial de la Diputació de Tarragona i el deure d'indemnitzar el Sr. A en la quantia sol·licitada de 21.077 pessetes, que s'haurà de fer efectiva quan el reclamant presenti el rebut acreditatiu de l'abonament de la factura corresponent al trencament del parabrisa davanter.

CONCLUSIÓ

És procedent estimar en 21.077 pessetes la reclamació d'indemnització instada pel Sr. A contra la Diputació de Tarragona.

 

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga