Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 153/1996 del 23 de mayo del 1996

Cuestión

Reclamación de indemnización instada por el Sr.A, en nombre y representación del Sr. B y otros, por la muerte de dos familiares a causa del desbordamiento de una riera

Contestacion

ANTECEDENTS

1. El 10 d'octubre de 1994 va caure un fort aiguat a conseqüència del qual es desbordà una riera, que ocasionà danys materials de diversa consideració i provocà la mort de les Sres. C i D.

2. El 9 d'octubre de 1995 el Sr. A, actuant en nom i representació del Sr. B i tres persones més, va formular una reclamació d'indemnització de 150 milions de pessetes més els interessos, contra les Juntes de Residus i Sanejament del Departament de Medi Ambient i contra la Junta d'Aigües del Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

Fonamentava la reclamació en el fet que el desbordament, que provocà la mort de les esmentades senyores, en ser arrossegades per la força de l'aigua, es produí com a conseqüència de l'acumulació a la llera de la riera de residus forestals, substàncies i runes, així com per causa d'uns troncs d'arbre dipositats en els seus marges. D'aquest fets en considerava responsables als precitats òrgans per no haver retirat aquests materials, tal com pertocava.

Es vol significar que aquesta reclamació es fonamenta en els mateixos fets i circumstàncies que les formulades el 3 de febrer i el 24 de juliol de 1995 pel Sr. A, en nom i representació d'altres afectats, per danys materials de la riada i per les quals aquesta Comissió Jurídica Assessora va emetre els dictàmens 187/1995 i 45/1996.

3. En dates 3 i 16 de novembre de 1995 els respectius gerents de les juntes de sanejament i residus van acordar iniciar els corresponents expedients de determinació de responsabilitat patrimonial i nomenar-ne els instructors.

4. En l'expedient instruït per la Junta de Sanejament s'hi incorporà un informe de l'expedient que s'instruí com a conseqüència de la reclamació de 3 de febrer de 1995 i relatiu a les actuacions dutes a terme durant les obres de l'estació depuradora del municipi. I, en l'expedient incoat per la Junta de Residus consta un informe de 16 de novembre de 1995, de tenor similar als que en el seu dia es van emetre en relació amb les reclamacions de 3 de febrer i 24 de juliol de 1995.

5. El 29 de gener de 1996 la Junta de Residus atorgà al reclamant tràmit de vista i audiència en l'expedient, termini durant el qual va comparèixer i hi formulà al·legacions.

Així mateix, el 8 de març de 1996, l'instructor de l'expedient va proposar desestimar la reclamació formulada pels mateixos motius que s'indicaren per a les reclamacions de 3 de febrer i 24 de juliol de 1995.

6. Al seu torn, el 21 de novembre de 1995, la Junta de Sanejament atorgà tràmit de vista i audiència en l'expedient a les dues empreses relacionades amb les obres de la depuradora del municipi, S. E., SL, i F., SA. Aquesta, durant el termini atorgat a l'efecte hi va formular al·legacions.

Així mateix, el 18 de gener de 1996, es notificà al reclamant la proposta de resolució desestimatòria de la reclamació, de data 8 de gener de 1996, tot atorgant-li tràmit de vista i audiència. Durant aquest termini el Sr. A hi formulà al·legacions.

7. Finalment, el 27 de març de 1996, el Departament de Medi Ambient va proposar desestimar la reclamació formulada contra ambdues juntes i el 3 d'abril de 1996 va tenir entrada a aquesta Comissió Jurídica Assessora un escrit del conseller d'aquell Departament en què sol·licitava el dictamen corresponent.

FONAMENTS JURÍDICS

I. Arriba per tercera vegada a aquesta Comissió Jurídica Assessora un expedient tramitat a instància d'uns particulars en sol·licitud d'indemnització per responsabilitat patrimonial del Departament de Medi Ambient ?Junta de Sanejament i Junta de Residus?, a causa del funcionament dels serveis públics amb ocasió del desbordament d'una riera. La reclamació s'empara en el Reial decret 429/1993, de 26 de març, sobre procediments en matèria de responsabilitat patrimonial que desplega aquells aspectes d'aquesta responsabilitat, regulada als articles 139 i següents de la Llei estatal 30/1992, de 26 de novembre, i a l'article 87 de la Llei 13/1989, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat, d'una manera similar a la que ja ho era amb anterioritat i de forma ben coneguda en l'ordenament jurídic ordinari i que ha estat proclamada amb rang constitucional a l'article 106.2 de la llei fonamental.

Encara que la reclamant presentà un únic escrit formulant la seva pretensió indemnitzatòria, correctament adreçat al conseller de Medi Ambient, s'han tramitat dos expedients, que ara, però, són objecte d'informe i proposta de resolució conjunts i amb aquesta condició es trameten a aquesta Comissió Jurídica Assessora per a dictamen previ, de conformitat amb el que estableixen l'article 3.2.a) de la seva llei reguladora, l'article 87 de la Llei 13/1989 i l'article 12 del Reial decret 429/1993.

II. No es planteja als expedients cap qüestió formal, ja que es troben perfectament i correctament establerts els subjectes actiu (els familiars i hereus testamentaris i intestats de les víctimes) i passiu (el Departament de Medi Ambient) de la reclamació, aquesta ha estat presentada dintre del termini oportú i s'ha observat el procediment previst, fins i tot pel que fa a l'acumulació dels dos expedients ateses les raons que ja foren desenvolupades en els esmentats dictàmens anteriors d'aquesta Comissió sobre fets originats en la mateixa ocasió. Per tant, només cal examinar si concorren els pressupòsits legals per a aquesta responsabilitat patrimonial que, d'acord amb els esmentats textos legals i la seva interpretació jurisprudencial, són: a) l'acte, constituït per una acció o omissió en el funcionament dels serveis públics; b) el dany, consistent en una lesió que el particular no té el deure de suportar i que ha de ser efectiu, avaluable econòmicament i individualitzable i c) la causa que implica una relació entre l'acte generant i el dany resultant, que ha de ser directa, immediata i exclusiva i no pot ser trencada per cap fet de tercer, per la mateixa víctima o per força major.

III. Fent aplicació de l'anterior doctrina al cas establert, és evident que es va produir un dany ?la pèrdua de dues vides humanes? efectiu, individualitzat i avaluable. El problema, com gairebé sempre succeeix en els supòsits de reclamacions per responsabilitat patrimonial, consisteix a determinar si aquest dany ha tingut, o no, com a causa el funcionament dels serveis públics.

El reclamant en el seu escrit apunta, d'una banda, a una actuació positiva de l'Administració ?per medi de contractistes a ella vinculats? consistent en una tala d'arbres amb ocasió de la construcció d'una estació depuradora, sense retirar-los del lloc, pròxim a la llera de la riera, en què havien estat dipositats provisionalment; fet que constituí concausa, juntament amb els aiguats, del desbordament causant de la mort de les dues víctimes; d'altra banda, insinua que, encara que els arbres talats no tinguessin aquell origen, hi havia hagut una omissió en el funcionament del servei públic corresponent que havia de mantenir net i lliure el jaç de la riera.

Cap d'aquestes dues imputacions resulten provades a l'expedient, ans al contrari, de la documentació que hi obra es desprèn que la tala d'arbres per a l'estació depuradora tingué efecte amb una anterioritat d'uns dos anys, que s'obtingueren els permisos precisos, que els contractistes procediren a la retirada dels troncs i cremada de les branques i que no hi hagué cap denúncia o queixa sobre això. Pel que fa a la imputació omissiva, no hi ha cap prova a l'expedient, motiu pel qual és la part reclamant la que ha de carregar amb les conseqüències d'aquesta manca, conforme a les regles sobre distribució de l'onus probandi que regeixen en aquesta matèria, segons una reiterada, constant i uniforme jurisprudència.

Però hi ha una altra realitat a considerar: les pluges torrencials que caigueren a la zona amb immediata antelació a la producció del sinistre. És aquesta una realitat acreditada i reconeguda pel reclamant i, per tant, no planteja cap problema referent a la càrrega de la seva prova. El que cal és determinar la seva eficàcia respecte de la causa del dany produït.

IV. Com ha recordat aquesta Comissió Jurídica Assessora (Dictamen 45/1996), l'aplicació del sistema de garantia patrimonial dels administrats s'estén avui en l'ordenament jurídic vigent a tota lesió que sofreixin els particulars en els seus béns i drets imputables a l'Administració; però com ha declarat la Sentència del Tribunal Suprem, de 28 de juliol de 1986 ?dictada en un cas de crescuda d'un riu per les pluges caigudes?, ?aunque el mecanismo de solidaridad introducido en nuestro Derecho por el principio de responsabilidad objetiva no debe quebrarse por las limitaciones en que nace y actúa un servicio público con sus propios elementos estructurales, ello sin embargo no debe aplicarse a los acontecimientos insólitos i extraños, so pena de proclamar 'in extenso' la socialización o colectivización de los perjuicios, y es unánime la concreción de insólitas a las lluvias caídas en aquellas fechas [?] lluvias que participan de esas dos notas que caracterizan la fuerza mayor recogidas por la doctrina científica y jurisprudencial, cuales son que los acontecimientos fuesen imprevisibles e inevitables caso de ser previstos [?]?

Per aquesta raó, tant el dictamen ja esmentat com el Dictamen 187/1995 analitzen el cas previst d'acord amb el concepte de força major, de conformitat amb el que, també en el cas que ara s'examina, ho fa l'informe-proposta de resolució.

El concepte de força major l'ha importat el dret administratiu de l'àmbit civil, on es va desenvolupar partint de la idea romana de la vis. El Codi civil la defineix a l'article 1105 i la legislació de contractes de les administracions públiques ?article 144.2 de la Llei 13/1995? n'especifica uns supòsits. La Sentència del Tribunal Suprem, de 15 de febrer de 1986, la va definir dient que és: ?aquel suceso que está fuera del círculo de actuación del obligado, que no hubiera podido preverse o que previsto fuera inevitable, que haya causado un daño material y directo que exceda visiblemente los accidentes propios del curso normal de la vida por la importancia y trascendencia de la manifestación?. I en sentit semblant s'han pronunciat les Sentències del Tribunal Suprem de 2 de juny de 1994, 28 d'octubre, 27 de novembre i 4 de desembre de 1993. Específicament ha considerat que les pluges torrencials constitueixen força major la Sentència de 3 de maig de 1995.

En conseqüència i reiterant el criteri mantingut en els dictàmens de constant referència, cal concloure que les pluges caigudes els dies en què es produí el resultat lesiu, constitueixen un esdeveniment aliè a l'òrbita de l'actuació administrativa i que, com a fenomen meteorològic extraordinari, participa de les dues notes que caracteritzen la força major: imprevisibilitat i inevitabilitat en cas de previsió. Per tant, no es tracta d'una concausa del dany sinó de la causa directa del mateix que trenca la relació o nexe de causa-efecte que ha d'existir necessàriament entre l'actuació administrativa i els danys produïts i determina, per tant, la desestimació de la petició de responsabilitat patrimonial de l'Administració formulada pel reclamant.

V. No acceptant l'existència de responsabilitat patrimonial per part de l'Administració de la Generalitat, no cal pronunciar-se sobre la quantia indemnitzatòria. Amb tot, no sembla inoportú subratllar l'exageració de la quantitat reclamada, sense tenir suport en l'aportació de cap dada que justifiqui l'apartament dels criteris generalment establerts i admesos en aquesta matèria.

 

CONCLUSIÓ

És procedent desestimar la reclamació d'indemnització instada pel Sr. A, en nom i representació del Sr. B i d'altres, per la mort de dos familiars a causa del desbordament d'una riera.

 

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga